Benjamin Glazer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 maig 1887  Belfast (Irlanda del Nord) |
| Mort | 18 mar� 1956 (68 anys) Hollywood (Calif�rnia) |
| Formaci� | Escola de Dret de la Universitat de Pennsilv�nia |
| Activitat | |
| Ocupaci� | guionista, escriptor, director de cinema, productor de cinema, advocat |
| Fam�lia | |
| C�njuge | Sharon Lynn |
| Premis | |
| |
       | |
Benjamin F. Glazer (Belfast, 7 de maig de 1887 - Hollywood 18 de mar� de 1956) va ser un guionista, productor, artista de foley i director de pel�l�cules americanes des dels anys vint fins als cinquanta. Va fer la primera traducci� de l'obra de teatre de l'autor i dramaturg Ferenc Moln�r Liliom (1909) a l' angl�s des del seu original hongar�s el 1921. La seva traducci� es va utilitzar en la primera representaci� teatral en directe estatunidenca d'aquell any i m�s tard en la versi� cinematogr�fica posterior de 1930, i en totes les produccions en angl�s de l'obra durant els 115 anys des de la seva escriptura de 1909 fins fa poc. Tamb� va servir de base per al llibret del Carrusel de Richard Rodgers i Oscar Hammerstein, aix� com per al gui� de Phoebe i Henry Ephron per a la versi� cinematogr�fica de 1956.
Glazer va n�ixer en una fam�lia jueva hongaresa.[1] Despr�s de creuar l'Oce� Atl�ntic i traslladar-se als Estats Units, a principis del segle XX, es va traslladar al sud a Filad�lfia, on va estudiar a la Facultat de Dret de la Universitat de Pennsilv�nia i despr�s d'aprovar, es va convertir en advocat el 1906.
Glazer va ser un dels membres fundadors de l' Acad�mia de les Arts i les Ci�ncies Cinematogr�fiques, que va comen�ar a atorgar els premis de l'Acad�mia (Oscars) el 1927. �s m�s conegut pel seu gui� guanyador de l'Oscar per El set� cel (1927), a la primera cerim�nia de lliurament de premis de l'acad�mia, i per la hist�ria a Aixeca't, amor meu (1940). Els seus cr�dits addicionals de gui� es van estendre des de l'era del cinema mut i fins al per�ode posterior de les pel�l�cules sonores. Inclouen The Merry Widow, Flesh and the Devil, Mata Hari, Ad�u a les armes, We're Not Dressing i Tortilla Flat .
Glazer tamb� va dirigir una pel�l�cula, Song of My Heart (1948), una biografia molt fict�cia (Biopic) del fam�s compositor rus de m�sica cl�ssica Txaikovski .
Glazer estava casat amb l'actriu Sharon Lynn, que va tenir la seva pr�pia carrera cinematogr�fica.
Va morir a causa d'una fallada circulat�ria, a Hollywood als 68 anys.
Filmografia seleccionada
[modifica]com a guionista tret que s'indiqui el contrari
- Sinners in Silk (1924)
- The Great Divide (1924)
- Fine Clothes (1925)
- The Merry Widow (1925)
- Memory Lane (1926)
- The Gay Deceiver (1926)
- Wild Oats Lane (1926)
- Flesh and the Devil (1926)
- The Lady in Ermine (1927)
- El setè cel (7th Heaven) (1927)
- Paid to Love (1927)
- The Trail of '98 (1928)
- Beggars of Life (1928)
- The Boudoir Diplomat (1930)
- The Devil to Pay! (1930)
- Liliom (1930)
- Pagan Lady (1931)
- Mata Hari (1931)
- Monsieur Albert (1932)
- Adéu a les armes (A Farewell to Arms) (1932)
- No Man Of Her Own (1932)
- The Way to Love (1933)
- We're Not Dressing (1934)
- She Loves Me Not (1934) (també productor)
- Rhythm on the Range (1934) (també productor)
- Four Daughters (1938) (productor associat)
- Going Places (1938) (productor associat)
- Yes, My Darling Daughter (1939) (productor associat)
- Em van fer un criminal (They Made Me a Criminal) (1939) (productor associat)
- Aixeca't, amor meu (Arise, My Love) (1940) (història)
- Paris Calling (1941)
- Tortilla Flat (1942)
- Song of My Heart (1948) (també director)
- Carousel (1955) (llibret)
