Bisbat de Beauvais

Bisbat de Beauvais
	Dioecesis Bellovacensis
	La catedral Sant Pere de Beauvais
Localitzaci�
	49° 25′ 55″ N, 2° 04′ 52″ E / 49.432°N,2.08118°E
	França
	Oise
Parròquies	45
Població humana
Població	814.490 (2018) (138,99 hab./km²)
Llengua utilitzada	francès
Religió	romà
Geografia
Part de	Arquebisbat de Reims
Superfície	5.860 km²
Limita amb	bisbat d'Évreux, sud-oest ; bisbat de Soissons, est ; bisbat de Meaux, sud-est ; bisbat d'Amiens, nord ; arquebisbat de Rouen, oest ; bisbat de Pontoise, sud
Dades històriques
Anterior	diocèse de Beauvais (fr)
Creació	segle iii
Catedral	Sant Pere
Organització política
• Bisbe	Jacques Benoît-Gonnin
Lloc web	oise.catholique.fr

El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.

Territori

La diòcesi comprèn el departament de l'Oise, a la regió dels Alts de França.

Història

Fou erigida al segle iii i suprimida el 21 de novembre de 1801, quedant unida a la seu d'Amiens; va ser restablerta el 6 d'octubre de 1822. Els seus bisbes foren comtes de Beauvais, i ducs i pars de França.

Per això el 12 de abril de 1851 als bisbes de Beauvais se'ls va permetre afegir al seu títol el de Noyon i Senlis.

Llista de bisbes

Sant Llucià († 290) considerat el primer bisbe
vers 292: Thalasisus
vers 306: Víctor
vers 337: Chanarus
vers 350: Numici
vers 375: Liceri
vers 375: Themerus
vers 392: Bertegesillus
vers 418: Rodomar
vers 456: Ansoldus
vers 480: Ribert
vers 526: Cogerimus
vers 535: Anselm
vers 545: Maurí
vers 555: Constantí
vers 561: Himbert
vers 570: Radingus (o Ravigi ?)
vers 580: Dodó
vers 610: Sant Marí
vers 640: Rocoald (o Ricoald ?)
vers 654: Miroldus (o Mivoldus ?)
vers 665: Climent
vers 680: Sant Constantí
vers 700: Ercambert
vers 720: Austring
vers 740: Deodat
vers 752: Andrees
vers 770: Hoding
vers 792: Adalmanus
vers 814: Ragimbert
vers 821: Sant Hildemanus
846 – 859: Ermenfrid, désignat el 853 com «missi dominici» a la regió de París, Meaux, Senlis, Beauvais, Vendeuil i el Vexin, († en 859 a Beauvais, massacrat en una incursió dels normands).
861 – 881: sant Odó
vers 882: Hrotgari
883 o 888 – 900: Honorat
902 o 909 – 921: Herluí
921 – ?: Bovó
933 – ?: Hildegar
981 – 987: Wal·lerà
987 – 997: Hervé, hauria posat els fonaments de la parroquial de Nostra Senyora de l'Obra Baixa de Beauvais.
998 – ?: Hug
1000 o 1002 – 1022: Roger I de Blois, erròniament anomenat Roger de Xampanya, fou guarda segells dels reis Hug I e Robert II de França. Sota el seu bisbat el comtat de Beauvais va quedar sota jurisdicció dels bisbes.
1022 – 1030: Garí o Warí
1035 – 1058: Drogó o Druó
1059 – 1063: Gilbert
1063 – 1085: Guiu, va dimitir.
1085 – 1089: Ursió
1089 – 1095: Folc de Dammartin
1095 – 1096: Roger II, († 1096 a Egipte durant la Primera Croada).
1096 – 1099: Ansel
1104 – 11 de desembre de 1114: Jofré de Pisseleu
26 de desembre de 1114-novembre de 1133: Pere de Dammartin
1133 – 1144: Odon II, dit l'il·lustre, religiós de l'abadia de Saint-Germer-de-Fly
1144 – 1148: Odó III
1149 – 18 de febrer de 1162: Enric de França (° 1121-† 1175), quart fill de Lluís VI el Gras, transferit el 1162 a l'arquebisbat de Reims.
1162 – juny 1175: Bartomeu de Montcornet
1175 – 12 de novembre de 1217: Felip de Dreux, nebot d'Enric de França i de Lluís VII de França, prelat guerrer, aventurer, comte feudal, participà en les Croades.
19 de desembre de 1217 – setembre de 1234: Miló de Nanteuil, participa amb Lluís VIII de França a la Croada dels Albigesos.
25 de desembre de 1234 – agost de 1236: Jofré de Clermont
Agost de 1237 – octubre 1248: Robert de Cressonsacq, († 1248 a Xipre durant la setena croada).
1249 – febrer de 1267: Guillem de Gres
31 de març de 1267 – setembre de 1283: Renald de Nanteuil
1283 – 26 de desembre de 1300: Tibald de Nanteuil
1301 – febrer de 1313: Simó de Clermont de Nesle, transferit de Noyon a Beauvais el 1301.
1313 – 1347: Joan de Marigny, germà del famós Enguerrand, traslladat el 1347 a l'arquebisbat de Rouen
21 de juny de 1347 – 19 de maig de 1356: Guillem Bertran, transferit de Bayeux a Beauvais.
1356 – 1360: Felip d'Alençon, traslladat el 1360 a l'arquebisbat de Rouen, fill de Carles II d'Alençon.
1360 – 1368: Joan de Dormans, traslladat des del bisbat de Lisieux al de Beauvais, canceller de França des de 1357, cardenal el 29 de setembre de 1368, va dimitir poc després († 1373).
1368 – 24 de gener de 1375: Joan d'Augerant, transferit de Chartres a Beauvais.
febrer 1375 – agost 1387: Miló de Dormans, nebot de Joan de Dormans, primer president de la cambre de comptes, bisbe d'Angers, transferit a Beauvais el 14 d'abril de 1375.
1387 – 17 d'abril de 1388: Guillem de Vienne, transferit d'Autun a Beauvais, que abandonà el 1388 per l'arquebisbat de Rouen.
1388 – 22 de març de 1395: Tomàs d'Estouteville
1395 – abril 1397: Lluís d'Orléans, transferit de Poitiers a Beauvais († 1397 a Jerusalem).
febrer 1398 – 16 de setembre de 1412: Pere de Savoisy, transferit de Mans a Beauvais.
1413 – 28 de febrer de 1420: Bernat de Chevenon, transferit d'Amiens a Beauvais.
setembre 1420 – 1432: Pere Cauchon, que va fer condemnar a Joana d'Arc.
juny de 1432 – maig de 1444: Joan II Jouvenel des Ursins, transferit el 1444 a Laon.
19 de maig de 1444 – 3 d'abril de 1462: Guillem d'Hellande
juny de 1462 – 15 de març de 1488: Joan de Bar
24 de juny de 1497 – 14 d'agost de 1521: Lluís de Villiers de L'Isle-Adam, darrer prelat elegit (després foren designats pel rei).
maig de 1523 – febrer de 1530: Antoni Làscaris de Tenda, transferit de Riez, va marxar a Llemotges el 21 de febrer de 1530.
24 de març de 1530 – 26 de setembre de 1535: Carles de Villiers, transferit de Llemotges.
novembre de 1535 – setembre de 1569: el cardenal de Châtillon, Odet de Coligny (° 1517- † 1571), fill de Gaspar I de Coligny, mariscal de França i germà de l'amirall Gaspar II de Coligny, fou l'únic prelat que es va passar al calvinisme.
setembre 1569 – setembre 1575: el cardenal Carles de Borbó, arquebisbe de Rouen, fou enviat a Beauvais pel rei Carles IX de França.
setembre de 1575 – 3 de març de 1593: Nicolau Fumée, abat de la Couture, abans bisbe de Mans.
octubre de 1596 – 4 d'octubre de 1616: René Potier
1617 - 11 de maig 1650: Augustin Potier
8 de gener de 1651 – 21 de juliol de 1679: Nicolau Choart de Buzenval
22 de desembre de 1679 – març 1713: cardenal Toussaint de Forbin-Janson
3 d'abril de 1713 – 1728: Francesc Honorat Antoni de Beauvillier de Saint-Aignan, abat de Saint-Germer
octubre de 1728 – març de 1772: Esteve Renat Potier de Gesvres
22 de març de 1772 – 2 de setembre de 1792: Benaventurat Francesc Josep de la Rochefoucauld
1792 – 1801: Joan Baptista Massieu, bisbe constitucional.

Bisbes concordataris

1823 – 1825: Claude-Louis de Lesquen, després bisbe de Rennes
1825 – 1833: François-Jean-Hyacinthe Feutrier.
1833 – 1838: Louis-Simon Lemercier.
1838 – 1842: Pierre-Marie Cottret.
1842 – 1878: Joseph-Armand Gignoux.
1878 – 1880: François-Edouard Hasley.
12 de febrer 1880 – 1884: Désiré-Joseph Dennel, nomenat l'1 de juliol de 1884, bisbe d'Arras.
1884 – 1892: Joseph-Maxence Péronne († 20 de febrer de 1892).
1892 – 1899: Frédéric Fuzet, nomenat el 7 de desembre de 1899 com a arquebisbe de Rouen.
1899 – 1915: Marie-Jean-Célestin Douais († 28 de febrer de 1915).
1915 – 1937: Eugène-Stanislas Le Senne († 14 de març de 1937).
1937 – 1955: Felix Roeder, retirat el 21 de febrer de 1955.
1955 – 1965: Pere-Maria Lacointe, († 23 d'abril de 1965).
1965 – 1978: Stéphane-Émile-Alfred Desmazières, retirat el 20 de setembre de 1978.
1978 – 1984: Jacques André Marie Jullien, nomenat el 21 de maig de 1984 arquebisbe-coadjutor de Rennes.
1985 – 1995: Adolphe-Marie Gustave Hardy, retirat el 13 de maig de 1995
1995 – 2003: Guy Marie Alexandre Thomazeau, nomenat el 28 d'agost de 2002 com a arquebisbe de Montpeller
2003 – 2009: Jean-Paul James, nomenat el 8 de juliol de 2009 com a bisbe de Nantes
després de 2010: Jacques Benoit-Gonnin

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Beauvais