Vés al contingut

Cària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Llengua cària».
Plantilla:Infotaula geografia políticaCària
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° N, 28° E / 38°N,28°E / 38; 28

Cària (en grec antic: Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor. Era habitat pels caris, i abraçava la conca mitjana i baixa del riu Meandre, limitant al nord-oest amb Frígia (Carura n'indicava el límit), al nord-est amb el Mont Cadme, a l'est amb el riu Indos (el punt més oriental era Dèdala), i al sud-est amb Lícia.

A la costa hi havia algunes colònies de Rodes (la Perea Ròdia i un territori al sud de Cnidos), a més d'altres ciutats gregues. Al sud hi vivien els caunis, amb capital a Caune, als quals Her�dot considerava natius del pa�s, per� afegeix que ells mateixos deien que eren descendents dels cretencs; vestien diferent dels caris i d'altres pobles, i parlaven una llengua diferent del cari. Com que Her�dot era nadiu de C�ria, cal suposar que la informaci� sobre llengua i vestits �s bona. Her�dot diu que Milet i M�cale eren antigament ciutats c�ries.

Hist�ria

[modifica]

Els caris eren un poble considerat aut�cton, per� diverses tradicions de Creta deien que el seu origen �s en els l�leges, que antigament vivien a les illes de la mar Egea, es dedicaven a la pirateria, i que Minos rei de Creta els va sotmetre. M�s tard van ser expulsats cap a la costa continental pels doris i els jonis. Tuc�dides diu que quan els atenesos van treure els cad�vers de Delos per purificar l'illa al final de la guerra del Peloponn�s, la meitat dels cossos eren caris, que van ser reconeguts pel seu armament. Van ser enterrats de nou d'acord amb el seu costum.

L'establiment dels jonis va despla�ar els caris de Milet i M�cale. Prop d'aquesta darrera ciutat es va fundar Priene. Els doris es van establir a Cnidos i Tr�pia, i van expulsar els caris d'Halicarn�s. A la mateixa �poca, Rodes es va apoderar d'alguns territoris costaners, per� bona part de la costa devia seguir en mans dels caris, car el 480 aC van aportar setanta vaixells a la flota de Xerxes I de P�rsia, mentre les ciutats d�ries nom�s en van aportar trenta.

Les petites poblacions de C�ria vivien en una mena de confederaci�. La seva capital, �s a dir, el lloc on es reunien els delegats de les ciutats, era a l'interior, al lloc on m�s tard es va fundar Estratonice, on hi havia el temple de Zeus Cris�reu, pel qual la federaci� es va dir Cris�rea. Tamb� tenien a un temple a Zeus Estraci, que era a Labranda, i Lagina tenia un gran temple a H�cate. Altres ciutats eren Si�ngela, Mastaura.

Els caris van pert�nyer al regne de L�dia, i despr�s de la conquesta persa del regne van ser subjectes de l'Imperi de Cir II el Gran. Darios I el Gran va incloure el pa�s a la primera satrapia amb L�cia i altres territoris (formava part de la satrapia de L�dia). El 499 aC van participar en la revolta de J�nia i van resistir als perses. Van lliurar una gran batalla al sud del riu Meandre a la vora del riu M�rsies, on van ser derrotats, per� els perses van tenir moltes baixes. En una segona batalla que van lliurar junt amb els milesis, van tornar a ser derrotats. Per� el comandant persa Daurises va caure en una emboscada preparada pel cap cari Heraclides de Milasa, un grec: el cap persa va ser sorpr�s una nit i va morir amb els seus homes. Despr�s de la conquesta de Milet per P�rsia el 494 aC les ciutats c�ries es van sotmetre, primer nom�s algunes per� finalment van seguir totes.

Els perses van establir un govern dirigit per un s�trapa i subs�trapa que de fet van governar de forma independent del poder central. Van residir a Halicarn�s. Artem�sia, la filla de L�gdamis i d'una dona de Creta, va destacar al capdavant de les forces de C�ria al servei de P�rsia i va prendre part a la batalla de Salamina.

El 334 aC Alexandre el Gran la va conquerir. Se sap que amb els sel�ucides existia la Lliga Cris�rea, continuaci� de l'antiga confederaci� c�ria, de la qual hi ha not�cies fins aproximadament el 150 aC. Derrotats els sel�ucides el 190 aC, en el tractat d'Apamea del 189 aC els romans van repartir el pa�s entre els seus aliats: �umenes de P�rgam va rebre l'anomenada C�ria Hidrela (la part del pa�s propera a Fr�gia) amb les fortaleses i ciutats del Meandre menys les ciutats que amb Ant�oc eren ciutats lliures; els rodis varen rebre la part costanera i la part m�s pr�xima a Ps�dia, igualment a excepci� de les ciutats lliures. La part dels rodis la va confiscar Roma despr�s de la vict�ria sobre el rei Perseu de Maced�nia l'any 168 aC, i erigida en territori independent format per ciutats, fins que el 129 aC es va incorporar formalment a la prov�ncia romana d'�sia menys la Perea que va romandre en mans dels rodis. Sul�la a m�s va donar a Rodes la regi� dels caunis amb Caune. La capital en aquest temps era M�lasa.[1]

Ciutats

[modifica]

Llista de ciutats de C�ria:[2]

Governants

[modifica]

S�trapes

[modifica]

Reis

[modifica]
Vegeu tamb�: Dinastia Hecat�mnida

Refer�ncies

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cària
  1. ↑ Smith, William (ed.). «Caria». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 9 febrer 2021].
  2. ↑ Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 1110-1135. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cària&oldid=33694322»