Carl Jung

Carl Jung

Biografia
Naixement	(de) Carl Gustav Jung 26 juliol 1875 Kesswil (Suïssa)
Mort	6 juny 1961 (85 anys) Küsnacht (Suïssa)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	cementiri de Küsnacht
Residència	Suïssa
Nacionalitat	Suïssa
Formació	Universitat de Basilea (1895–1900) Gymnasium am Münsterplatz (1886–1895) Wilhelmsgymnasium
Director de tesi	Eugen Bleuler
Es coneix per	Inconscient col·lectiu, arquetip, individuació, sincronicitat, psicologia analítica
Activitat
Camp de treball	Psiquiatria, psicologia, psicologia analítica, psicoteràpia, mitologia comparada, antropologia, alquímia, interpretació dels somnis, art, religió comparada i filosofia
Lloc de treball	Z�ric Basilea
Ocupaci�	Psiquiatria, psicologia, psicoter�pia, psicologia anal�tica
Organitzaci�	Burgh�lzli (Universitat de Z�ric)
Membre de	Zofingia Eranos Acad�mia Alemanya de Ci�ncies Leopoldina C. G. Jung Institute Z�rich (en)
Professors	Pierre Janet
Obra
Obres destacables Ein moderner Mythus. Von Dingen die am Himmel gesehen werden (en) Archetypes and the Collective Unconscious (en) (1944) Psychology and Alchemy (en) (1952) Symbols of Transformation (en) (1952) Synchronicity: An Acausal Connecting Principle (en) (1955) Mysterium Coniunctionis (en) (1961) Memories, Dreams, Reflections (en) (1964) Man and His Symbols (en) (2021) Tipus psicol�gics
Estudiant doctoral	Jakob Klaesi
Localitzaci� dels arxius	Arxius de l'Escola Polit�cnica Federal de Zuric [ CH-001807-7: Fonds_Jung_CG]
Família
Cònjuge	Emma Jung (1903–1955)
Pares	Johann Paul Achilles Jung   i Emilie Preiswerk
Parents	Franz Riklin, cosí germà Karl Gustav Jung, avi patern Ernst Robert Fiechter, cosí germà Rudolf Jung, cosí germà Samuel Preiswerk, avi matern Hélène Preiswerk, cosina germana
Premis
(1909)  doctor honoris causa per la Universitat Clark Conferit per Universitat de Clark  doctor honoris causa per la Universitat de Calcuta  Honorary Fellow of the British Psychological Society (en)
Signatura

Carl Gustav Jung (Kesswil, cantó de Turgòvia, Suïssa, 26 de juliol del 1875 – Küsnacht, cantó de Zúric, 6 de juny del 1961) fou un metge, psiquiatre, psicòleg i assagista suís, i una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanàlisi. Posteriorment fundà l'escola de psicologia analítica (també anomenada psicologia dels complexos i psicologia profunda).

A Jung se'l relaciona sovint amb Sigmund Freud, amb qui col·laborà en els seus inicis. Jung fou un dels pioners de la psicologia profunda, i un dels estudiosos d'aquesta disciplina més llegits al segle xx. El seu estudi teòric i clínic emfasitzà la connexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes (és a dir, les seves manifestacions culturals). Això l'impulsà a incorporar en la seva metodologia nocions procedents de l'antropologia, l'alquímia, els somnis, l'art, la mitologia, la religió i la filosofia.

Carl Jung no fou el primer a dedicar-se a l'estudi de l'activitat onírica. No obstant això, les seves contribucions a l'anàlisi dels somnis foren molt extenses i molt influents. Escrigué una prolífica obra. Encara que durant gran part de la seva vida centrà el seu treball en la formulació de teories psicològiques i en la pràctica clínica, també aprofundí en altres camps de les humanitats, des de l'estudi comparatiu de les religions, la filosofia i la sociologia fins a la crítica de l'art i la literatura.

Biografia

Inicis

Carl Gustav Jung nasqué l'any 1875 a Kesswil (Suïssa), en una família d'ascendència alemanya i de tradició eclesiàstica (el seu pare era pastor luterà). De nen, era introvertit i molt solitari. Encara que la relació amb els seus pares era molt pròxima i afectuosa, des de ben petit sentí certa decepció per la manera en què el seu pare abordava el tema de la fe, que considerava tristament precària. Durant la seva adolescència i joventut, fou un lector entusiasta, especialment captivat per l'obra literària de Goethe. També tenia un gran interès pels assajos de filòsofs com von Hartmann i Nietzsche. En la seva autobiografia, descriu l'apropament a l'obra d'aquest últim Així parlà Zaratustra com una experiència commovedora, només comparable a la inspirada pel Faust de Goethe.

Jung anhelava estudiar arqueologia a la universitat, però la seva família no tenia prou diners per enviar-lo més enllà de Basilea, on no impartien la carrera que desitjava, de manera que ell (contra els desitjos del seu entorn) decidí estudiar medicina a la Universitat de Basilea entre el 1894 i el 1900.

Jung, que abans era introvertit, es transformà en un jove molt més vívid en el nou context acadèmic. Cap al final dels seus estudis, les seves lectures de Krafft-Ebing el convenceren d'especialitzar-se en medicina psiquiàtrica. L'any 1900, com a part de la seva especialització en psiquiatria, assistí a les classes de Pierre Janet a París. El 1902, col·laborà amb Eugen Bleuler: tant Janet com Bleuler foren pioners en aquesta disciplina. Més tard, treballà al Burghölzli, un hospital psiquiàtric de Zúric que gaudia de gran reputació.

Gràfic de l'estudi empíric experimental El mètode d'associació, del 1910

Basant-se en aquesta experiència clínica, Jung dissenyà la prova d'associació de paraules que duu el seu nom. Ja l'any 1905, fou designat professor de psiquiatria a la Universitat de Zuric i publicà els dos volums dedicats a l'estudi de les associacions. El 1906, redactà i donà a conèixer la seva obra Sobre la psicologia de la Dementia Praecox (que més tard es coneixeria com a esquizofrènia), i n'envià una còpia a Freud, a la qual cosa seguí una intensa però conflictiva amistat entre ambdós.

Relació amb Freud

Carl Gustav Jung amb Freud l'any 1909

La seva relació amb Sigmund Freud es consolidà a partir de l'any 1907. El 1908, Jung participà en el primer Congrés de Psicoanàlisi, celebrat a Salzburg. En aquesta ocasió, fou nomenat director de la publicació Jahrbuch für psychoanalytische und psychopathologische Forschungen (Anuari internacional d'investigació psicològica i psicoterapèutica).

L'any següent, acompanyà Freud i Ferenczi en el seu viatge als Estats Units, on feu conferències a la Universitat de Clark a Worcester (Massachusetts) i rebé un doctorat honoris causa. Fou en aquests dies que Freud nomenà Jung el seu "successor i príncep hereu".

Al Congrés de Nuremberg (1910), Jung fou nomenat president de la recentment fundada Associació Psicoanalítica Internacional (API). No obstant això, l'any següent, durant el Congrés Psicoanalític realitzat a Weimar, aparegueren els primers símptomes de desacord a propòsit del concepte de libido.

Cap al 1912, en el curs de diverses conferències a Nova York, després que Jung publiqués Transformacions i símbols de la libido (Wandlungen und Symbole der Libido), la divergència teòrica ja havia arribat a nivells intolerables. Aviat s'enfrontaren, cadascun acusant l'altre de ser incapaç d'admetre el seu error.

Al mes de novembre del 1912, es produí la darrera trobada personal entre ambdós psicoanalistes. Ja al Congrés de Múnic (1913), les diferències esdevingueren coneixement públic. Jung renuncià a seguir dirigint el Jahrbuch mentre escrivia la Teoria de la psicoanàlisi.

Manuscrit original de la carta de Freud a Jung (1913)

A continuació, es reprodueix un extracte de la carta que Freud envià a Jung el 1913, enmig de la crisi que afectava la relació entre ambdós: la imatge correspon precisament a aquesta carta; part del text traduït és aquell que apareix ressaltat en l'original.

«	El seu al·legat que tracto els meus seguidors com a pacients és evidentment fals… És una convenció entre els analistes que cap de nosaltres no ha de sentir-se avergonyit de la seva pròpia neurosi… Tanmateix, un [referint-se a Jung] que, mentre es comporta anormalment, continua cridant que és normal donar sosteniment a la sospita que li falta assumir la seva malaltia. En conseqüència, proposo que abandonem les nostres relacions personals enterament.	»
— Sigmund Freud, 1913.

Escalada bèl·lica i postguerra

"America Facing Its Most Tragic Moment -- Dr. Carl Jung", New York Times, 29 de setembre del 1912

L'any 1914, el psiquiatre suís dimití del seu càrrec en l'Associació Psicoanalítica Internacional i, juntament amb Alphonse Maeder, assentà les bases de l'anomenada escola de Zúric. Després de l'episodi de ruptura, Jung experimentà un període de turbulència emocional, exacerbat per les notícies emergents de la Gran Guerra (Primera Guerra Mundial), que tingueren sobre ell un efecte devastador, tot i trobar-se a la Suïssa neutral. Henri Ellenberger qualificà l'experiència de Jung com una "malaltia creativa" i la comparà amb el mateix període per Freud, que definí en termes de neurastènia i histèria.

Durant el curs de la primera postguerra, Jung es convertí en un viatger del món, gràcies a la gran riquesa que obtingué per les vendes dels seus llibres, honoraris i diners rebuts per haver arribat a l'estatus sènior de les institucions mèdiques per a les quals treballava. Poc després, recorregué àmpliament el nord d'Àfrica. A mitjan dècada del 1920, visità Nou Mèxic, on prengué contacte amb grups nadius (en particular, els indis pueblo), i hi convisqué procurant conèixer-ne la cultura de prop. Poc després, partí cap a Kenya i Uganda. Fou en aquesta etapa que Jung escrigué una de les seves obres fonamentals, i probablement la més coneguda entre totes les seves obres: Tipus psicològics, en la qual desenvolupà extensament la seva teoria de la personalitat.

Règim nazi i últims anys

El 1930, Jung fou nomenat president honorari de l'Associació Alemanya de Psicoteràpia i, el 1933, professor de psicologia mèdica a la Universitat Politècnica Federal de Zuric. Després de l'ascens de Hitler al poder aquell mateix any, l'esmentada associació, a la qual s'havien adherit diversos psicoterapeutes jueus, fou dissolta i absorbida per una altra de més gran abast internacional, amb Jung com a president: la Societat Mèdica de Psicoteràpia.

El fet que Jung acceptés ser president honorari de la Societat Mèdica de Psicoteràpia i director de la Revista de Psicoteràpia (Zentralblatt für Psychotherapie), ambdues de presumpta matriu nazi, ha estat utilitzat com a argument per atribuir-li inclinacions nazis i antisemites. Aquestes acusacions entelarien la seva carrera fins a la fi dels seus dies malgrat els desmentiments, donant lloc a una discussió que encara avui roman irresolta.

«	Ja Freud m'acusà d'antisemitisme perquè em sentia incapaç d'experimentar el seu materialisme sense ànima. Amb aquesta pretensió d'ensumar pertot arreu l'antisemitisme, els jueus acaben suscitant l'antisemitisme. No comprenc per què el jueu no pot admetre, tant com el pretès cristià, que quan es té una opinió sobre ell no se l'està criticant. Per què s'ha de suposar sempre immediatament que es vol condemnar el poble jueu en el seu conjunt? (…) Considero que és una manera inadmissible de tancar veus a l'adversari. M'he entès molt bé amb els meus pacients i col·legues jueus en la majoria de casos (…) Més d'una vegada per haver criticat un alemany, aquest m'ha retret odiar els alemanys. Es massa fàcil voler dissimular la pròpia inferioritat darrere un prejudici polític (…) Vostè m'hauria de conèixer prou per creure'm (…) capaç d'una ximpleria tan poc individual com l'antisemitisme. Vostè sap de sobra que considero l'home en tant que persona i quant m'esforço sempre a arrancar-lo dels seus determinants col·lectius per fer-ne un individu (…) El nacionalisme, per antipàtic que sigui, és una conditio sine qua non: l'individu simplement no ha d'enfonsar-se en ell (…) La pròxima calúmnia per intentar serà que sofreixo d'una total absència de convicció perquè no sóc ni antisemita ni nazi. Vivim uns temps desbordants de bogeria.	»
— Carta de Jung a J. Kirsch, 25 de desembre del 1934.

L'any 1938 dictà la Càtedra Terry a la Universitat Harvard, i presentà el seu treball Psicologia i religió (inclòs en Sobre la psicologia de la religió occidental i oriental). Pocs mesos després, esclataria la Segona Guerra Mundial. Fou en aquells temps que visità l'Índia, on renovà la seva agenda de prioritats, guiat per la convicció que havia de parar més atenció a l'espiritualitat d'Orient. En efecte, els seus treballs tardans mostren un profund interès en la tradició oculta d'aquest hemisferi, en el cristianisme esotèric i, especialment, en l'alquímia.

Ja l'any 1903, Jung s'havia casat amb Emma Rauschenbach, amb qui tingué cinc fills. El matrimoni perdurà fins a la mort de la seva esposa, el 1955, però tingueren moments de crisi, sobretot a causa de les relacions extramaritals de Jung amb Sabina Spielrein i Toni Wolff.

Jung continuà publicant llibres fins al final de la seva vida, incloent-hi un treball pòstum que mostra el seu interès pels ovnis com a fenòmens psicològics de masses: Un mite modern. De coses que es veuen en el cel (1958). També gaudí d'una breu però fructífera amistat amb el mossèn catòlic Victor White, amb qui mantingué correspondència després de la publicació del controvertit estudi sobre el Llibre de Job titulat Resposta a Job.

Carl Gustav Jung morí el 6 de juny del 1961, després d'una breu malaltia, a la seva casa propera al llac de Zuric, al poblat de Küsnacht, a l'edat de 86 anys.

Llegat

Psicologia junguiana

Mandala del buda Shakyamuni, pintura tibetana: segons Jung, aquesta classe d'imatges esdevenen un model arquetípic comú a totes les cultures.

Sovint es parla de la psicoanàlisi junguiana, però la denominació més correcta per a referir-se a aquesta teoria i la seva metodologia és psicologia analítica o dels complexos. Encara que Jung era poc inclinat a fundar una escola de psicologia —se li atribueix la frase: "Gràcies a Déu, sóc Jung; no un junguià"—, de fet desenvolupà un estil distintiu en la forma d'estudiar el comportament humà. Des dels seus primers anys, treballant en un hospital suís amb pacients psicòtics, i col·laborant amb Sigmund Freud i la comunitat psicoanalítica, pogué apreciar de prop la complexitat de les malalties mentals. Fascinat per aquestes experiències i estimulat per les vicissituds de la seva vida personal, dedicà la seva obra a l'exploració d'aquestes temàtiques.

Segons la seva postura, per a captar totalment l'estructura i funció del psiquisme, era vital que la psicologia annexés al mètode experimental (heretat de les ciències naturals) les troballes de les ciències humanes. El mite, els somnis i les psicopatologies constituirien un espectre de continuïtat, manifestant in vivo trets singulars, que operen sistemàticament en les profunditats de la vida anímica inconscient. No obstant això, per a Jung, l'inconscient per se és, per definició, incognoscible. "L'inconscient és necessàriament inconscient" —ironitzava. En concordança amb això, només podia ser après per mitjà de les seves manifestacions.

Segons la seva hipòtesi, aquestes manifestacions remeten a determinats patrons, que anomenà arquetips. Jung arribà a comparar els arquetips amb allò que en etologia es denomina patró de comportament (o pauta de comportament), extrapolant aquest concepte, des del camp dels instints fins a la complexitat de la conducta humana finalista. Els arquetips modelarien la forma en què la consciència humana podria experimentar el món i percebre's; a més, durien implícita la matriu de respostes possibles que és factible observar, en un moment determinat, en la conducta particular d'un subjecte. En aquest sentit, Jung sostenia que els arquetips actuen en totes les persones, cosa que li va permetre postular l'existència d'un "inconscient col·lectiu".

L'ésser humà accediria a aquesta dinàmica inconscient en virtut de l'experiència subjectiva d'aquests símbols, que rep una profusa influència dels somnis, l'art, la religió, els drames psicològics representats en les relacions interpersonals, i els propòsits íntims. Jung defensava la importància d'aprofundir en el coneixement d'aquest llenguatge simbòlic per consolidar la preeminència de la consciència individual sobre les "potències" inconscients. En to poètic, sostenia que aquest procés d'individuació (principium individuationis) només és viable quan s'ha respost a la pregunta: "Quin mite vius?". Considerava, d'altra banda, que aquests aspectes de la vida anímica estan relativament marginats del sistema de creences de la mentalitat moderna occidental.

«	Cap ciència no substituirà mai el mite, i no es pot crear un mite a partir de cap ciència. Perquè no és que "Déu" sigui un mite, sinó que el mite és la revelació d'una vida divina en l'home. No som nosaltres que inventarem el mite, sinó que aquest ens parla com una Paraula de Déu.	»
— Citat per A. Jaffé. The Myth of Meaning (Baltimore, 1975), 373.

Perspectiva

Carl Gustav Jung a l'edat de 35 anys

Des del punt de vista teòric, el començament de la separació de Jung respecte a Freud es produí quan el primer extrapolà el concepte de libido més enllà de les qüestions netament sexuals. La noció de "libido" que utilitzava el psiquiatre suís al·ludia més aviat a una idea d'energia psíquica "abstracta", l'origen i la destinació de la qual no eren exclusivament sexuals. Jung fou prolífic a l'hora d'encunyar termes molt estesos en la psicoanàlisi i la psicologia en general, com ara "complex" (i més específicament: "complex d'Electra"), "introversió", "extraversió", "inconscient col·lectiu", "arquetip" i "individuació".

Les seves investigacions sovint entraven en terrenys aparentment allunyats del seu, com l'alquímia (Psicologia i religió, 1937; Psicologia i alquímia, 1944), aprofundint en l'estudi de conceptes com "inconscient col·lectiu", "arquetip" (com a fonament per l'existència de mites repetits arreu del món), o "si-mateix" (ens diferent del "jo", que al·ludeix a la integritat del subjecte i abasta el seu inconscient). També definí els tipus bàsics d'"introvertit" i "extravertit". L'heterodòxia d'aquest autor li ha valgut judicis contraposats que abasten des de la indiferència fins a l'admiració.

Un concepte clau en la seva obra és el d'"inconscient col·lectiu", que Jung considerava constituït per arquetips. Exemples d'aquests arquetips són la "màscara", l'"ombra, la "bèstia", la "bruixota", l'"heroi", l'"ànim" i l'"ànima". També identificava com a arquetípiques certes imatges en concret, com les representacions del mandala. Per elaborar el seu concepte d'arquetip, Jung s'inspirà en la reiteració de motius o temes en diverses mitologies de les més remotes cultures. Cregué haver trobat temes comuns inconscients, que la humanitat ha reiterat amb poques variants segons les circumstàncies.

«	Tot i ser homes de la nostra pròpia vida personal, d'altra banda també som en gran manera representants, víctimes i promotors d'un esperit col·lectiu, la vida dels quals equival a segles. Podem sens dubte imaginar una vida a mesura dels nostres propis desitjos i no descobrir mai que fórem, en resum, comparses del teatre del món. Tanmateix, existeixen fets que certament ignorem, però que influeixen en la nostra vida i això tant més com més ignorats són.	»
— Carl Gustav Jung. Records, somnis, pensaments.

Influència

S'ha criticat Jung per la seva presumpta adhesió al neolamarckisme. Moltes vegades, se li ha atribuït la noció que els arquetips han estat caràcters adquirits, que després s'han pogut heretar, en la línia de tesis com les de Mitxurin i Lissenko. No obstant això, el mateix Jung subratllà que aquestes interpretacions dels seus postulats eren incorrectes.

	Extraversió	Obertura a la experiència	Afabilitat	Minuciositat	Estabilitat emocional
E-I	0,65	0,06	-0,37	-0,15	0,31
S-N	0,12	-0,56	0,34	0,37	0,06
T-F	0,19	-0,25	-0,21	0,09	0,07
J-P	0,18	-0,15	0,10	0,55	0,08
Com més proper és el nombre a 1,0 o -1,0, més alt és el grau de correlació.
Abreviatures:
E = Extravertit I = Introvertit S = Sensorial N = Intuïtiu T = Racional F = Emocional J = Qualificador P = Perceptiu

Els conceptes més reconeguts de la psicologia junguiana són possiblement els d'introversió i extraversió, manats de la seva teoria de "tipus psicològics". La teoria tingué bastant acceptació, consolidant les bases per al desenvolupament ulterior de proves psicomètriques, mitjançant les quals es procura valorar en termes quantitatius les característiques psicològiques dels individus. Les més importants són l'MBTI (acrònim anglès de Myers-Briggs Type Indicator —"Inventari tipològic de Myers-Briggs") i Socionics; a més de la bateria de proves de David Keirsey. En la taula que acompanya aquest text es mostren resultats sorgits de correlacionar els tipus psicològics i cinc grans trets de la personalitat, avaluats en proves estàndard.

Quant als mandales (com altres simbolitzacions que es poden trobar en l'alquímia, en el gnosticisme, en el ioga, en l'esoterisme i en la mitologia), Jung els considerava representacions d'origen inconscient per un procés d'individuació, és a dir, perquè cada ésser humà ompli el seu si-mateix (en alemany: Selbst). En aquest terreny, destaquen els seus treballs en coordinació amb altres figures de renom, com els realitzats amb el sinòleg Richard Wilhelm en el llibre xinès de ioga taoista El secret de la flor d'or; o amb Károly Kerényi, en Assajos sobre la ciència de la mitologia i, fins i tot, l'intercanvi d'idees en la seva correspondència amb el filòsof budista zen japonès, Daisetz Teitaro Suzuki. La influència de Jung s'estengué a importants referents en diversos camps de la cultura, des del pintor Wifredo Lam al filòsof Gaston Bachelard, incloent-hi l'escriptor Hermann Hesse (la influència és patent, per exemple, en l'obra Demian d'aquest últim), el filòleg Ernst Robert Curtius, el psicòleg conductista Hans Eysenck i l'assagista Joseph Campbell, famós pels seus estudis sobre mitologia i història de les religions. Així mateix, fou inspirador i participant dels col·loquis del Cercle d'Eranos.

Jung intentà donar base científica a diversos dels seus postulats, encara que en molts casos no trobà els mitjans per assolir-ho. Això és el que intentava quan plantejà el principi de sincronicitat (principi pel qual alguns pretenen explicar la suposada eficàcia dels sortilegis). Contrariant al que molts suposen, en la mateixa obra que va presentar aquesta hipòtesi (La interpretació de la naturalesa i la psique, treball conjunt amb el físic Wolfgang Ernst Pauli), Jung descartava de ple la solvència metodològica de disciplines com l'astrologia. Gran part dels moviments que actualment es denominen junguians (especialment, aquells que han assimilat les creences New Age) defensen arguments que contradiuen clarament les idees originals de l'autor.

A més de les seves importants aportacions a la psicologia, la influència de Jung s'ha estès a altres camps menys previsibles. Un exemple és la seva col·laboració indirecta amb la gènesi de la coneguda agrupació d'Alcohòlics Anònims. Un pacient seu, Rowland H., patia alcoholisme crònic, i quan fallaren tots els altres mètodes, Jung li comunicà que la seva recuperació era pràcticament impossible tret que ho enfoqués des d'un punt de vista centrat en l'espiritualitat i l'experiència mística. Rowland seguí aquest consell, redescobrí el cristianisme evangèlic, i després de la seva recuperació difongué aquestes idees entre persones afligides d'alcoholisme, entre elles el que seria el futur cofundador d'Alcohòlics Anònims Bill Wilson.

Crítica a les seves tesis

• Les idees de Jung foren criticades per Freud i la seva escola de psicoanàlisi. La crítica es dirigeix sobretot contra el concepte de l'inconscient de Jung, que la seva psicologia analítica tracta àmpliament el terme, de manera que la majoria de psicoanalistes qüestionaven que determinades facilitats poguessin ser trobades en el sentit de l'aprenentatge de l'arquetip. La psicoanàlisi veu els continguts de l'inconscient determinats tan sols amb el desenvolupament personal de l'individu. Encara que les dues escoles de la psicologia profunda són bastant iguals en molts aspectes, hi ha hagut i encara hi ha desacord en molts aspectes. Els dos corrents de la psicologia profunda ara es van tornant a apropar a poc a poc. Mentre que l'obra de Freud tingué una gran influència en les humanitats, les idees de Jung només hi tingueren una influència parcial i no foren preses com un sistema. Així, per exemple, els seus conceptes d'"ànim" i "ànima" han estat qüestionats en els debats feministes.
• La crítica a la psicologia profunda se centra sobretot en la línia d'altres paradigmes psicològics. Es critica que les teories i models de la psicologia profunda es trobin amb mètodes "no científics". Altres paradigmes psicològics es basen, per exemple, en la psicologia de la consciència i la conducta. Això significa que les pressuposicions fonamentals d'aquest paradigma són empíriques en alguns mètodes especials, punts de vista i resultats; estadísticament verificables, així com experimentalment reproduïbles i, per tant, comprensibles.

Avui en dia, es pot demostrar un concepte similar al de l'inconscient de la psicologia profunda mitjançant mètodes d'investigació en la recerca del cervell. Molts psicòlegs especialistes en la consciència (cognitivistes) accepten que hi ha un inconscient. Tanmateix, posen en dubte algunes conclusions concretes de la psicologia profunda referents al contingut i l'estructura de l'inconscient, com l'aprenentatge de l'arquetip. La idea de la sincronicitat que Jung desenvolup� conjuntament amb el fam�s f�sic Wolfgang Pauli es considera avui refutada des d'un punt de vista cient�fic. Jung aplic� la idea per� acaba reconeixent que la sincronicitat encara no estava prou corroborada cient�ficament.

Vegeu tamb�

• Karl Abraham.

Obra completa

A. Obra completa Volum 1 - Psychiatrische Studien ("Estudis psiqui�trics") Sobre la psicologia i patologia dels anomenats fen�mens ocults (1902) Sobre la paral�xia hist�rica (1904) Criptomn�sia (1905) Sobre la dist�mia man�aca (1903) Un cas d'estupor hist�ric en una dona a la pres� preventiva (1902) Sobre simulaci� del trastorn mental (1903) Peritatge m�dic sobre un cas de simulaci� de trastorn mental (1904) Peritatge arbitral sobre dos peritatges psiqui�trics contradictoris (1906) Sobre el diagn�stic forense (1905) Volum 2 - Experimentelle Untersuchungen ("Investigacions experimentals") Investigacions experimentals sobre les associacions de subjectes sans (C. G. Jung i F. Riklin, 1904/1906) An�lisi de les associacions d'un epil�ptic (1905/1906) Sobre el temps de reacci� en l'experiment d'associaci� (1905/1906) Observacions experimentals sobre la facultat de recordar (1905) Psicoan�lisi i experiment d'associaci� (1905/1906) El diagn�stic psicol�gic forense (1906/1941) Associaci�, somni i s�mptoma hist�ric (1906/1909) El significat psicopatol�gic de l'experiment d'associaci� (1906) Sobre els trastorns de reproducci� en l'experiment d'associaci� (1907/1909) El m�tode d'associaci� (1910) La constel�laci� familiar: Investigacions psicof�siques (1910) Sobre els fen�mens psicof�sics concomitants en l'experiment d'associaci� (1907) Investigacions psicof�siques amb el galvan�metre i el pneumat�fors en subjectes normals i malalts mentals (C. G. Jung i F. Peterson, 1907) Noves investigacions sobre el fenomen galv�nic i la respiraci� en subjectes normals i malalts mentals (C. G. Jung i C. Ricksher, 1907) Dades estad�stiques de l'a�llament de reclutes (1906) Nous aspectes de la psicologia criminal (1906/1908) Els m�todes d'investigaci� psicol�gica usuals en la Cl�nica Psiqui�trica de la Universitat de Zuric (1910) Breu panorama de la teoria dels complexos (1913) Sobre el diagn�stic psicol�gic forense: l'experiment forense en el proc�s judicial davant el jurat en el cas N�f (1937) Volum 3 - Psychogenese der Geisteskrankheiten ("Psicog�nesi de les malalties mentals") Sobre la psicologia de la dementia praecox: un assaig (1907) El contingut de les psicosis (1908/1914), inclou suplement sobre la comprensi� psicol�gica dels processos patol�gics Cr�tica del llibre d'E. Bleuler (1911) Sobre el significat de l'inconscient en psicopatologia (1914) Sobre el problema de la psicog�nesis en les malalties mentals (1919) Malalties mentals i �nima ("Malalts mentals curables?") (1928) Sobre la psicog�nesi de l'esquizofr�nia (1939) Consideracions recents sobre l'esquizofr�nia (1956/1959) L'esquizofr�nia (1958) Volum 4 - Freud und die Psychoanalyse. ("Freud i la psicoan�lisi") La doctrina de Freud sobre la hist�ria: r�plica a la cr�tica d'Aschaffenburg (1906) La teoria freudiana de la hist�ria (1908) L'an�lisi dels somnis (1909) Una contribuci� a la psicologia del rumor (1910/1911) Una contribuci� al coneixement dels somnis amb n�meros (1910/1911) Ressenya cr�tica del llibre de Morl�n Prince The Mechanism and Interpretation of dreams (1911) Sobre la cr�tica a la psicoan�lisi (1910) Sobre la psicoan�lisi (1912) Assaig d'exposici� de la teoria psicoanal�tica (1913/1955) Aspectes generals de la psicoan�lisi (1913) Sobre la psicoan�lisi (1916) Q�estions terap�utiques actuals (Correspond�ncia Jung/L�y) (1914) Pr�legs dels Collected papers on Analytical Psychology (1916/1917/1920) El significat del pare per la destinaci� de l'individu (1909/1949) Introducci� al llibre de W. Kranefeldt Die Psychoanalyse (1930) La contraposici� entre Freud i Jung (1929) Volum 5 - Symbole der Wandlung ("S�mbols de transformaci�") (1952) [Reelaboraci� del llibre Transformacions i s�mbols de la libido (1912)] Volum 6 - Psychologische Typen ("Tipus psicol�gics") Tipus psicol�gics (1921/1960) Sobre la q�esti� dels tipus psicol�gics (1913) Tipus psicol�gics (1923) Tipologia psicol�gica (1928) Tipologia psicol�gica (1936) Volum 7 - Zwei Schriften �ber Analytische Psychologie ("Dos escrits sobre psicologia anal�tica") Sobre la psicologia de l'inconscient (1917/1926/1943) Les relacions entre el jo i l'inconscient (1928) Nous rumbs de la psicologia (1912) L'estructura de l'inconscient (1916) Volum 8 - Die Dynamik des Unbewu�ten ("La din�mica de l'inconscient") Sobre l'energ�tica de l'�nima (1928) La funci� transcendent (1916/1957) Consideracions generals sobre la teoria dels complexos (1934) El significat de la constituci� i l'her�ncia per la psicologia (1929) Determinants psicol�gics del comportament hum� (1936/1942) Instint i inconscient (1919/1928) L'estructura de l'�nima (1927/1931) Consideracions te�riques sobre l'ess�ncia del ps�quic (1947/1954) Punts de vista generals sobre la psicologia dels somnis (1916/1948) De l'ess�ncia dels somnis (1945/1948) Els fonaments psicol�gics de la creen�a en els esperits (1920/1948) Esperit i vida (1926) El problema fonamental de la psicologia actual (1931) Psicologia anal�tica i cosmovisi� (1928/1931) Realitat i suprarrealitat (1933) El punt d'inflexi� de la vida (1930/31) �nima i mort (1934) La sincronicitat com el principi de connexions causals (1952) Sobre la sincronicitat (1952) Volum 9/1 - Die Archetypen und der kollektive Unbewu�te ("Els arquetips i l'inconscient col�lectiu") Sobre els arquetips de l'inconscient col�lectiu (1934/1954) Sobre el concepte d'inconscient col�lectiu (1936) Sobre l'arquetip amb especial consideraci� del concepte d'�nima (1936/1954) Els aspectes psicol�gics de l'arquetip de la mare (1939/1954) Sobre el ren�ixer (1940/1950) Sobre la psicologia de l'arquetip del nen (1940) Sobre l'aspecte psicol�gic de la figura de la Core (1941/1951) Sobre la fenomenologia de l'esperit en els contes populars (1946/1948) Sobre la psicologia de la figura del murri (1954) Consci�ncia, inconscient i individuaci� (1939) Sobre l'empirisme del proc�s de individuaci� (1934/1950) Sobre el simbolisme del mandala (1938/1950) Mana-les (1955) Volum 9/2 - Aion (1951)

Volum 10 - Zivilisation im �bergang ("Civilitzaci� en transici�") Sobre l'inconscient (1918) �nima i terra (1927/1931) L'home arcaic (1931) El problema an�mic de l'home modern (1928/1931) Sobre el problema amor�s de l'estudiant universitari (1928) La dona a Europa (1927) El significat de la psicologia pel present (1933/1934) Sobre la situaci� actual de la psicoter�pia (1934) Pr�leg al llibre Reflexions sobre la hist�ria actual (1946) Wotan (1936/1946) Despr�s de la cat�strofe (1945/1946) El problema de l'ombra (1946/1947) Ep�leg a Reflexions sobre la hist�ria actual (1946) Present i futur (1957) Un mite modern. De coses que es veuen al cel (1958) La consci�ncia moral (1958) El b� i el mal en la Psicologia Anal�tica (1959) Pr�leg al llibre de Toni Wolf Studien zu C. G. Jungs Psychologie (1959) El significat de la l�nia su�ssa en l'espectre d'Europa (1928) L'alba d'un m�n nou. Ressenya del llibre d'H. Keyserling: Amerika. Der Aufgang einer neuen Welt (1930) Ressenya d'H. Keyserling La r�volution mondiale et la responsabilit� de l'esprit (1934) Complicacions de la psicologia nord-americana (1930) El m�n ensomiador de l'�ndia (1939) El que l'�ndia pot ensenyar-nos (1939) Ap�ndix: Nou comunicacions breus (1933-1938) Volum 11 - Zur Psychologie westlicher und �stlicher Religion ("Sobre la psicologia de la religi� occidental i de la religi� oriental") Psicologia i religi� (Terry lectures) (1938/1940) Assaig d'interpretaci� psicol�gica del dogma de la Trinitat (1942/1948) El s�mbol de la transsubstanciaci� a la missa (1942/1954) Pr�leg al llibre de V. White God and the Unconscious (1952) Pr�leg al llibre de Z. Werblowsky Lucifer and Prometeus (1952) Germ� Klaus (1933) Sobre la relaci� de la psicoter�pia amb l'adre�a espiritual (1932/1948) Psicoan�lisi i adre�a espiritual (1928) Resposta a Job (1952):Religi� oriental Comentari psicol�gic al Llibre Tibet� del Gran Alliberament (1939/1955) Comentari psicol�gic al Llibre Tibet� dels Morts (1935/1960) El ioga i Occident (1936) Pr�leg al llibre de D. T. Suzuki El Gran Alliberament. Introducci� al budisme zen (1939/1958) Sobre la psicologia de la meditaci� oriental (1943/1948) Sobre el sant� hind�. Introducci� al llibre d'H. Zimmer Der Weg zum Selbst (1944) Pr�leg a I Ching (1950) Volum 12 - Psychologie und Alchemie ("Psicologia i alqu�mia") (1944) Volum 13 - Studien �ber alchemistische Vorstellungen ("Estudis sobre representacions alqu�miques") Comentari al llibre El secret de la Flor d'Or (1929) L'esperit Mercurius (1943/1948) Les visions del "Zosime" (1938/1954) Paracels com a fenomen espiritual (1942) L'arbre filos�fic (1945/1954) Volum 14 - Mysterium Coniunctionis ("Mysterium coniunctionis: investigaci� sobre la separaci� i la uni� dels oposats an�mics en l'alqu�mia") (1955-56) Volum 15 - �ber das Ph�nomen des Geistes in Kunst und Wissenschaft ("Sobre el fenomen de l'esperit en l'art i en la ci�ncia") Paracels (1929) Paracels com a metge (1941/1942) Sigmund Freud com a fenomen hist�ric-cultural (1932) Sigmund Freud. Necrologia (1939) En mem�ria de Richard Wilhelm (1930 Sobre la relaci� de la psicologia anal�tica amb l'obra d'art po�tica (1922) Psicologia i literatura (1930/1950) Ulisses: un mon�leg (1932) Picasso (1932) Volum 16 - Praxis der Psychotherapie ("La pr�ctica de la psicoter�pia: contribucions al problema de la psicoter�pia i a la psicologia de la transfer�ncia") Consideracions de principi sobre la psicoter�pia pr�ctica (1935) Qu� �s la psicoter�pia? (1935) Alguns aspectes de la psicoter�pia moderna (1930) Metes de la psicoter�pia (1931) Els problemes de la psicoter�pia moderna (1929) Psicoter�pia i cosmovisi� (1943/1946) Medicina i psicoter�pia (1945) La psicoter�pia en l'actualitat (1945/1946) Q�estions fonamentals de psicoter�pia (1951): Problemes especials de la Psicoter�pia El valor terap�utic de l'abreacci� (1921/1928) L'aplicabilitat pr�ctica de l'an�lisi dels somnis (1934) La psicologia de la transfer�ncia (1946) Volum 17 - �ber die Entwicklung der Pers�nlichkeit ("Sobre el desenvolupament de la personalitat") Sobre els conflictes de l'�nima infantil (1910/1946) Introducci� al llibre de F. G. Wickes: Analyse der Kinderseele (1927/1931) Sobre el desenvolupament i l'educaci� del nen (1928) Psicologia anal�tica i educaci� (1926/1946) El nen superdotat (1943) El significat de l'inconscient per l'educaci� individual (1928) Sobre la vinguda de la personalitat (1934) El matrimoni com a relaci� psicol�gica (1925) Volum 18/1 - Das symbolische Leben ("La vida simb�lica") Sobre els fonaments de la psicologia anal�tica (1935) S�mbols i interpretaci� de somnis (1961) La vida simb�lica (1939). Complements als volums 1, 3 i 4 de l'Obra Completa Volum 18/2 - Das symbolische Leben ("La vida simb�lica") Complements als volums 5 i 7 al 17 de l'Obra Completa Volum 19 - Bibliographie (Bibliografia) Els escrits publicats de C. G, Jung Obres originals i traduccions L'Obra Completa de C. G. Jung Seminaris de C. G. Jung Volum 20 - �ndexs generals de l'obra completa B. Seminaris Confer�ncies al Club Zofingia [1896-1899] (1983) An�lisi de somnis [1928-30] (1984) Somnis infantils [1936-41] (1987) Sobre el Zaratustra de Nietzsche [1934-39] (1988) Psicologia Analítica ([1925] (1989) La psicologia del ioga kundalini ([1932] 1996) Visions ([1930-1934] 1998) C. Autobiografia Records, somnis, pensaments (amb A. Jaffé) (1961) D. Epistolari Cartes I [1906-1945] (1972) Cartes II [1946-1955] (1972) Cartes III [1956-1961] (1973) Correspondència Freud/Jung (1974) E. Entrevistes Converses amb Carl Jung i reaccions de. Adler d'I. Evans (The Houston films) (1946) Trobades amb C. G.Jung (1975) (Inclou, millorat, el títol anterior)

Bibliografia

• Alnaes, Karsten. La verdadera historia de Sabina Spielrein. Madrid: Editorial Siruela, 2004. ISBN 978-84-7844-820-3. 
• Arola. Alquimia y religión. Los símbolos herméticos del siglo XVII. El Árbol del Paraíso 58, 98 il·lustracions. Madrid: Ediciones Siruela, 2008. ISBN 978-84-9841-178-2. 
• Charbonneau-Lassay, Louis. El bestiario de Cristo: el simbolismo animal en la antigüedad y en la edad media. dos volums. Mallorca: José J. de Olañeta, 1996/1997. ISBN 978-84-7651-601-0. 
• Chevalier, Jean. Diccionario de símbolos. traducció del francès de Manuel Silvar y Arturo Rodríguez. 1108 pàgines, tela. Barcelona: Editorial Herder, 2000. ISBN 978-84-254-1514-2. 
• Cirlot Laporta, Juan Eduardo. Diccionario de símbolos. epíleg de Victoria Cirlot. Rústica i cartoné, 524 pàgines i 300 il·lustracions. Col·lecció: El árbol del paraíso. Madrid: Ediciones Siruela, 1997/2007. ISBN 978-84-7844-798-5. 
• Durand, Gilbert. La imaginación simbólica. Buenos Aires: Amorrortu editors, 2005. ISBN 978-950-518-301-2. 
• Las estructuras antropológicas del imaginario. Madrid: Fondo de Cultura Económica de España, 2005. ISBN 978-84-375-0578-7. 
• Eliade, Mircea. El chamanismo y las técnicas arcaicas del éxtasis. Madrid: Fondo de Cultura Económica de España, 2001. ISBN 978-84-375-0513-8. 
• Fierz-David, Linda. La villa de los Misterios de Pompeya. Girona: Ediciones Atalanta, 2007. ISBN 78-84-935313-1-7. 
• Franz, Marie-Louise von. Alquimia: Una introducción al Simbolismo y a la Psicología. Barcelona: Editorial Luciérnaga, 1999, 2007. ISBN 978-84-87232-11-4. 
• El puer aeternus. Barcelona: Kairós, 2006. ISBN 978-84-7245-619-8. 
• Frazer, James George. La rama dorada. México: Fondo de Cultura Económica, 2006. ISBN 978-968-16-0122-5. 
• Freud, Sigmund. Autobiografía: Historia Del Movimiento Psicoanalitico. Madrid: Alianza, 2005. ISBN 978-84-206-3926-0. 
• Grimal, Pierre. Mitologías: Del Mediterraneo al Ganges. Madrid: Editorial Gredos, 2008. ISBN 978-84-249-2885-8. 
• —. Diccionario de mitología griega y romana. traducció de la sisena edición de l'original francès Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine, 1979. [1a edició, 14ª impressió]. Barcelona: Editorial Paidós, 1994/2006. ISBN 84-7509-166-0. 
• Harpur, Patrick. Realidad Daimónica. Girona: Ediciones Atalanta, 2007. ISBN 978-84-935313-3-1. 
• –. El fuego secreto de los filósofos. Girona: Ediciones Atalanta, 2006 [2a edició]. ISBN 978-84-934625-3-6. 
• Hillman, James. Pan y la pesadilla. Girona: Ediciones Atalanta, 2007. ISBN 978-84-935313-6-2. 
• –. Re-imaginar la Psicología. Madrid: Ediciones Siruela, 1999. ISBN 978-84-7844-423-6. 
• Hoffmann, Jürgen. Jung. Diccionario de Alquimia y Hermética. Argentina: Quadrata, 2006. ISBN 978-987-1139-82-8. 
• Jaffé, Aniela (ed.). Recuerdos, sueños y pensamientos. Madrid: Seix Barral, 1964/2005 [7ª edició]. ISBN 978-84-322-0829-4. 
• Jung, Carl Gustav. Sobre el amor. Madrid: Editorial Trotta, 2008 3a edició. ISBN 978-84-8164-774-7. 
• —. Respuesta a Job. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2008. ISBN 978-968-16-8175-3. 
• —. Tipos Psicológicos. reedició i traducció directa de l'alemany d'Andrés Sánchez Pascual. Col·lecció: Los Libros de Sísifo. Barcelona: Edhasa, 2008. ISBN 978-84-350-2720-5. 
• —. Lo Inconsciente. Buenos Aires: Losada, 2004. ISBN 978-950-03-0009-4. 
• —. Realidad del Alma: Aplicación y progreso de la nueva psicología. Buenos Aires: Losada, 2003. ISBN 978-950-03-7818-5. 
• —. El hombre y sus símbolos. Barcelona: Paidos, 1995. ISBN 978-84-493-0161-2. 
• —, i Wilhelm, R.. El secreto de la flor de oro. Barcelona: Paidos, 1955/2003 [7ª edició]. ISBN 978-84-7509-066-5. 
• Jung, Emma & Franz, Marie-Louise von. La leyenda del Grial: desde una perspectiva psicológica. Barcelona: Kairós, 2005. ISBN 978-84-7245-424-8. 
• Kaswin Bonnefond, Danielle. Carl Gustav Jung. Madrid: Editorial Biblioteca Nueva, 2006. ISBN 978-84-9742-438-7. 
• Keel, Othmar. La iconografía del Antiguo Oriente y el Antiguo Testamento. Madrid: Editorial Trotta, 2007. ISBN 978-84-8164-785-3. 
• Kerr, John. A Most Dangerous Method: The Story of Jung, Freud, and Sabina Spielrein. Knopf, NY, 1993. ISBN 978-0-679-40412-5. 
• Klossowski de Rola, Stanislas. El juego áureo: 533 grabados alquímicos del siglo XVII. traducció de José Antonio Torres Almodóvar. Madrid: Editorial Siruela, 1988, 2004. ISBN 978-84-7844-824-1. 
• Lammers, A. C. & Cunningham, A. (editors). The Jung-White Letters. cartoné/ rústica. Routledge: Philemon series, 2007. ISBN ISBN 978-1-58391-194-5. 
• Maier, Michael. La fuga de Atalanta. gravats alquímics reproduïts d'una edició original. Pròleg de Joscelyn Godwin. Traducció d'Agustín López Tobajas i María Tabuyo. Música Ensamble Plus Ultra para Glossa Music. Productor Carlos Céster. Cartoné. 300 pàgines. 61 il·lustracions i un CD. Vilaür: Ediciones Atalanta, 2007. ISBN 978-84-935763-0-1. 
• Meier, Carl A.. Wolfgang Pauli i Carl G. Jung. Un intercambio epistolar 1932-1958. Madrid: Alianza, 1996. ISBN 978-84-206-2846-2. 
• Nichols, Sallie. Jung y el tarot: un viaje arquetípico. Barcelona: Editorial Kairós, 1989. ISBN 978-84-7245-191-9. 
• Oldmeadow, Harry. Mircea Eliade y Carl G. Jung. Palma: José J. de Olañeta, 2008. ISBN 978-84-9716-540-2. 
• Ortiz-Osés, Andrés. C.G. Jung. Arquetipos y sentido. Bilbao: Universitat de Deusto, 1988. ISBN 978-84-7485-086-4. 
• Quiroga, M. Pilar. C. G. Jung. Vida, obra y psicoterapia. Bilbao: Editorial Desclee de Brouwer, 2003. ISBN 978-84-330-1803-8. 
• Robertson, Robin. Arquetipos junguianos. Una historia de los arquetipos. traducció: Montse Ribas Casella. Col·lecció Junguiana. Barcelona: Editorial Paidós, 1998. ISBN 84-493-0562-4. 
• Roob, Alexander. El museo herm�tico. Alquimia & M�stica. Taschen, 2001. ISBN 978-3-8228-1512-0. 
• Schneider, Marius. El origen musical de los animales-s�mbolos en la mitolog�a y la escultura antiguas: ensayo hist�rico-etnogr�fico sobre la subestructura totem�stica y megal�tica de las altas culturas y su supervivencia en el folklore espa�ol. traducci� d'Amador Vega. Col�lecci� El �rbol del Para�so 12. 1a ed., 2a imp. Madrid: Ediciones Siruela, 1998. ISBN 978-84-7844-368-0. 
• Stein, Murray. El principio de individuaci�n. Barcelona: Editorial Luci�rnaga, 2007. ISBN 978-84-89957-85-5. 
• —. El mapa del alma según Jung. Barcelona: Ediciones Luciérnaga, 2004. ISBN 978-84-89957-64-0. 
• Tarnas, Richard. La pasión del pensamiento occidental. traductor: Marco Aurelio Galmarini. Col·lecció Memoria Mundi. Cartoné. Vilaür: Ediciones Atalanta, 2008. ISBN 978-84-935763-1-8. 
• —. Cosmos y Psique. Indicios para una nueva visión del mundo. traductor: Marco Aurelio Galmarini. Col·lecció Memoria Mundi. Cartoné. Vilaür: Ediciones Atalanta, 2008. ISBN 978-84-935763-2-5. 
• Wehr, Gerhard. Carl Gustav Jung. Su vida, su obra, su influencia. Buenos Aires: Paidós, 1991. ISBN 978-84-7509-721-3. 
• Wilhelm, R., pròleg de Jung, C. G.. I Ching. El Libro de las Mutaciones. Barcelona: Edhasa, 1960/2007 [32ªedición]. ISBN 978-84-350-1902-6. 
• Young-Eisendrath, Polly, i Dawson, Terence. Introducción a Jung. Madrid: Akal Cambridge, 1999/2003. ISBN 978-84-8323-048-0. 
• Zweig, Connie & Abrams, Jeremiah. Encuentro con la sombra. El poder del lado oscuro de la naturaleza humana. C. G. Jung, J. Campbell, K. Wilber, M. S. Peck, R. May, L. Dossey, M-L. von Franz, S. Keen, R. Bly i altres. Traducció de David González & Fernando Mora. Desena edició. Primera edició: juny del 1993. Biblioteca Nueva Conciencia. Barcelona: Editorial Kairós. ISBN 978-84-7245-265-7. 

Vegeu també

• Sociònica

Enllaços externs

• Institut Carl Gustav Jung de Barcelona (català)
• Institut C.G.Jung a Zuric, Suïssa (alemany)
• International Association for Jungian Studies (IAJS) Associació Internacional d'Estudis Junguians. (anglès)