Calendari

Calendari

Calendari revolucionari sovi�tic. (1937)
Dades
Tipus	especialitat camp d'estudi
Format per	data, Objecte d'un grup

El calendari (del llat� calenda) �s una taula d'ordenaci� temporal per a l'organitzaci� de les activitats d'una societat. Tamb� �s el sistema de divisi� del temps.

Origen etimol�gic

La paraula calendari prov� del llat� calendarium, que era el llibre de comptes en qu� els prestadors anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien. L'inter�s de les sumes deixades es pagava en el Calendae de cada mes, i d'aqu� el mot Calendarium.

Exemplar de calendari perpetu fet a Barcelona cap a l'any 1930

El comen�ament de l'any en l'era romana era mar�, i es va anomenar d'aquesta manera en honor a Mart, d�u de la guerra; abril va ser anomenat per Aperire, en llat� 'obrir', la qual cosa significava el renaixement de la primavera; maig, en honor a Maia, la dea de la primavera; juny, en honor a Juno, esposa de J�piter i dea del matrimoni.

Despr�s, en els anys de Juli C�sar, Quinctilis es va canviar per juliol en el seu honor, i una mica m�s tard, en els anys de l'emperador August, es va canviar Sextilis per agost. Els mesos de gener i febrer, com s'explica m�s endavant, es van afegir despr�s. Febrer va ser anomenat aix� en honor de Februa, el festival de la purificaci�, i gener per Janus, d�u de les portes.

Hist�ria

El primer any de l'era romana, denominat l'any de R�mul, consistia en deu o dotze mesos, segons la bibliografia que se citi. Censor�, Plutarc i altres manifestaven que al principi l'any tenia dotze mesos, per� ha de donar-se m�s cr�dit a Fulvi Nob�lior, Marc Terenci Varr�, Ovidi, Aule Gel·li, Macrobi, Gai Juli Solí, Servi i altres, que mantenien que el primer any romà tenia tan sols deu mesos.

El principi de l'any romà no era gener, com és en l'actualitat, sinó març, i arribava fins a desembre. Això és confirmat pel fet de l'encesa del foc sagrat al temple de Vesta, el primer dia de l'any, el primer de març. Els deu mesos del calendari eren anomenats Martius, Aprilis, Maius, Iunius, Quinctilis, Sextilis, September, October, Nouember, December. La durada dels mesos era de trenta-un dies per a quatre d'ells (Martius, Maius, Quinctilis i October) i trenta dies per als altres, de tal manera que la durada en dies dels mesos era successivament: 31, 30; 31, 30; 31, 30, 30; 31, 30, 30; i la durada total de l'any era de 304 dies.

Més tard, es va instaurar l'any de Numa, amb dotze mesos i 355 dies. Aquest any va ser creat al voltant del 700 aC pel segon rei de Roma, Numa Pompili. Censorí (c20) conta que a l'any de Ròmul se li van afegir cinquanta-un dies: "es va treure un dia a cada un dels mesos buits abans esmentats, que llavors, sumats, feien 57 dies, dels quals es van formar dos mesos, Ianuarius, amb 29, i Februarius, amb 28 dies. Així, tots els mesos eren d'aquesta manera plens, i contenien un nombre senar de dies, llevat de Februarius, que era l'únic buit, i per això considerat més desafortunat que la resta." L'any va quedar de la següent manera: Martius, 31 dies; Aprilis, 29; Maius, 31; Iunius, 29; Quinctilis, 31; Sextilis, 29; September, 29; October, 31; Nouember, 29; December, 29; Ianuarius, 29; i Februarius, 28.

Encara d'aquesta manera l'any quedava curt onze dies respecte a l'any solar, per la qual cosa Numa Pompili va ordenar que s'afegís un mes cada dos anys de 22 dies en el segon i sisè anys, i de 23 dies el quart i el vuitè, fent un cicle de vuit anys. El mes intercalar era anomenat Mercedonius. L'any romà estava basat en els cicles lunars i, segons Livi, la relació amb els anys solars es donava cada 19 anys. Aquest cicle va ser introduït el 432 aC i, encara que aquest coneixement mancava d'ús popular, era utilitzat pels pontífexs per als cultes dels déus.

El 45 aC Juli Cèsar va encarregar a l'astrònom alexandrí Sosígenes l'elaboració del seu calendari. Aquest va fixar la durada de l'any en 365 dies i sis hores, càlcul sorprenentment exacte donats els rudimentaris instruments de l'època, ja que el seu marge d'error era només d'11 minuts i 9 segons a l'any, és a dir, menys d'un segon per dia, però, a fi d'evitar complicacions, es va prendre de 365 dies de durada, afegint deu dies l'any de 355 dies. Censorí va escriure el següent text sobre això: "La confusió va ser al final portada tan lluny que Cèsar, el Pontifex Maximus, en el seu tercer consolat, amb Lèpid com a col·lega, va inserir entre novembre i desembre dos mesos intercalars de 67 dies, havent rebut ja el mes de febrer una intercalació de 23 dies, i va fer així que l'any complet consistís en 445 dies. Alhora va proveir contra una repetició d'errors similars en renunciar al mes intercalar, i en adaptar l'any al curs solar. Per això, als 355 dies de l'any prèviament existent, va afegir-hi deu dies, que va distribuir entre els set mesos que en tenien 29, de tal manera que el gener, Sextilis i el desembre en van rebre dos cada un, i els altres només un; i aquests dies addicionals els va col·locar al final de cada mes, sens dubte amb el desig de no moure els diversos festivals d'aquelles posicions en cada un dels mesos que durant tant de temps havien ocupat. Així, en el present calendari, encara que hi ha set mesos de 31 dies, els quatre mesos que originàriament en tenien aquest nombre encara són distingibles pel fet de tenir els seus nonas el cinquè dia del mes. Finalment, en consideració del quart de dia que ell creia que completava l'any, va establir la regla que, al final de cada quatre anys, un únic dia havia de ser intercalat on el mes havia estat anteriorment inserit, això és, immediatament després dels Terminalia; aquell dia s'anomena ara Bisextum." Bissextum ve de bis-sisè. El 24 de febrer era anomenat pels romans "davant de diem sextum Kalendas Martias"; en els anys de traspàs, el dia 25 era anomenat ante diem bis sextum com en els anys normals.

Juli Cèsar va afegir un dia al juliol, mes del seu naixement, per engrandir-se. August va fer el mateix amb l'agost, ja que ell no anava a ser menys que el seu antecessor. Ambdós dies van ser retirats del febrer, que va passar a tenir-ne 28. Davant de la disminució d'aquest mes respecte als altres, el dia afegit dels anys de traspàs se li va concedir a ell.

La imperfecció del calendari julià, que ja venia essent criticada com a mínim des del segle xii, per exemple per Reinher de Paderborn, va donar peu que l'any 1582 el papa Gregori XIII encarregués a l'astrònom i matemàtic italià Luigi Lilio i al jesuïta alemany Christopher Clavius la reforma que donaria vida al nou calendari anomenat calendari gregorià.

Aquesta reforma va tenir dos aspectes principals. D'una part, ja que l'equinocci de primavera s'havia avançat 10 dies, se'n suprimiren aquests per ajustar el cicle de les estacions. Aquest ajust es va dur a terme el dijous 4 d'octubre de 1582, i l'endemà es va considerar divendres 15 d'octubre. A més, per aconseguir que aquest resultat pogués mantenir-se en el futur, s'acordà que els anys de traspàs les dues últimes xifres dels quals fossin zeros no fossin de traspàs, excepte si les seves dues primeres eren divisibles per quatre. Així, doncs, dels anys 1600, 1700, 1800, 1900 i 2000, que al calendari julià són de traspàs, en el gregorià ho són només el 1600 i el 2000, de manera que cada quatre segles queden suprimits tres dies.

Aquest calendari va ser a poc a poc assumit per tots els països i és el majoritàriament utilitzat avui en tot el món.

Actualment el desfasament que es produeix és d'aproximadament 3 dies cada 10.000 anys, ja que l'any gregorià resulta més llarg que el tròpic.

En l'actualitat coexisteixen uns quaranta calendaris, que no tenen res a veure els uns amb els altres. Mesurar el temps ha estat sempre una de les nostres passions i els nostres errors ens han fet festejar l'arribada de la primavera en ple hivern.

Tipus de calendaris

Pàgina d'un calendari hindú

Els calendaris poden ser, prenent una base astronòmica:

• Calendari solar: si es fonamenta en la duració del cicle que descriu la Terra al voltant del Sol (uns 365 dies), com per exemple, el calendari egipci.
• Calendari lunar: si es basa en el curs dels cicles lunars (354 dies repartits en 12 mesos), com per exemple, el calendari musulmà.
• Calendari lunisolar: si la duració total és la d'un calendari solar, però els seus mesos segueixen les fases de la Lluna, com per exemple, el calendari hebreu.

El fet que es basen en el cicle solar o el lunar està condicionat pel tipus de vida de la cultura que crea el calendari. Així, les de calendari solar solen ser cultures agrícoles i les del lunar, nòmades.

Calendaris actuals

• Calendari budista: s'empra a Cambodja, Laos, Tailàndia i Birmània i comença amb el naixement de Buda l'any 543 aC. La majoria dels budistes celebren l'arribada del nou any el 3 de febrer; els tibetans ho celebren el 18 de febrer i alguns esperen fins i tot al 2 d'abril. El naixement i mort de Buda, d'altra banda, no sofreix variacions i s'han establert les dates del 15 de febrer i el 13 de maig, respectivament.

• Calendari xinès: és un lunisolar, a diferència del calendari gregorià, que és solar. Avui dia a la Xina s'utilitza el calendari gregorià, però encara s'empra el xinès per a marcar vacances tradicionals (com l'Any Nou xinès o el festival Duan Wu), en l'astrologia, o per a triar la data més propícia per a un casament. Com que cada mes segueix un cicle de la Lluna, també s'utilitza per determinar les seves fases. A la Xina, el calendari tradicional es coneix com el "calendari agrícola" (農曆 nónglì, 农历), mentre que el calendari gregorià es coneix com a "calendari estàndard" (公曆 gōnglì, 公历), o "calendari occidental" (西曆 xīlì, 西历). Un altre nom per al calendari xinès és el "calendari Ying" (陰曆 yīnlì, 阴历), per la referència a l'aspecte lunar del calendari, mentre que el calendari gregorià és el "calendari Yang" (陽曆 yánglì, 阳历) per la referència a les seves propietats solars.

• Calendari gregori�: �s el calendari establert pel papa Gregori XIII, a inst�ncies de Giraldi. �s vigent des de 1582 i prov� del calendari juli�. Precisament aquell any, el papa orden� que s'eliminessin 10 dies del calendari (el 4 d'octubre va ser seguit pel 15 d'octubre), per tal de compensar l'avan�ament de l'arribada de la primavera provocada pel fet que el calendari juli�, vigent fins aleshores, no compensava correctament la precessi� dels equinoccis. En el calendari gregori� s'alternen els anys comuns, de 365 dies, i els de trasp�s (tamb� anomenats bixestos o bissextils), de 366, en cicles de 400 anys (que acaben els anys m�ltiples de 400): en cada cicle hi ha 303 anys comuns i 97 de trasp�s. Per tal de distribuir-los uniformement, s'esdevenen per�odes de tres anys comuns seguits d'un �nic de trasp�s, excepte tres per�odes de set anys comuns consecutius seguits d'un de trasp�s, que es fan coincidir amb tres dels quatre tombants de segle que t� el cicle gregori�: concretament aquells en qu� el n�mero del segle que acaba no �s m�ltiple de 4 (per tant, en el darrer cicle, del 1601 al 2000, van ser els per�odes 1697-1703, 1797-1803 i 1897-1903.

• Calendari hebreu o calendari jueu: �s un calendari lunisolar, �s a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes). La versi� actual, per la qual es regeixen les festivitats jueves, fou conclusa pel savi Hil�lel II als voltants de l'any 359, com a reforma del calendari hebreu antic, per� no fou aplicada en la pr�ctica, com a m�nim, fins al segle xi. Aquest calendari es basa en un complex algorisme que permet predir les dates exactes de la lluna nova, aix� com les diferents estacions de l'any, basant-se en c�lculs matem�tics i astron�mics, i prescindint de les observacions emp�riques que foren v�lides fins aleshores. En la seva concepci� complexa, tant solar com lunar, el calendari hebreu s'assembla al calendari xin�s, sense que es tingui const�ncia de cap influ�ncia que hagi tingut l'un sobre l'altre; de la mateixa manera, tamb� hi ha semblances amb el calendari emprat pels pobles de la pen�nsula Ar�biga fins a l'aparici� de l'islam al segle vii de l'era cristiana. En canvi, es distingeix del calendari gregori�, d'ampli �s universal, perqu� est� basat exclusivament en el cicle solar anual, i tamb� del calendari musulm�, que �s exclusivament lunar.

• Calendari hind�: aquest terme �s conf�s, ja que es refereix al conjunt de calendaris regionals de l'�ndia, que es comporten de diferents maneres, aix� com al calendari nacional indi.

1. Poden ser "astron�mics", de tal manera que l'observaci� efectiva dels esdeveniments astron�mics determinen el comen�ament dels anys i els mesos. Aix�, el nombre de dies per mes i any pot variar, no �s un calendari pr�viament fixat o planejat: el cel, les observacions astron�miques s�n el calendari, per� aix� �s perfectament exacte.
2. Poden ser solars, fonamentats en el moviment del Sol;
3. Poden ser lunars, fonamentats en el moviment de la Lluna; per� com aix� provoca una incongru�ncia amb el moviment solar (com succeeix en el calendari musulm�), els calendaris lunars s�n m�s exactament lunisolars, perqu� tamb� es considera el moviment solar i s'intenta seguir-lo de la manera m�s fidel possible.
4. Poden ser "calculats" (com el calendari gregori�, per exemple), de tal manera que el n�mero de mes, el nombre de dies del mes, etc., s�n sempre els mateixos, determinats per regles, mitjan�ant les quals s'intenta que donin resultat conforme al moviment real de les estacions, el Sol i els astres.

• Calendari musulm�: �s un calendari lunar. Es basa en cicles lunars de 30 anys (360 llunacions, de tradici� sum�ria). Els 30 anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies s'anomenen anys simples i es divideixen en sis mesos de 30 dies i altres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies s'anomenen intercalars i es divideixen en set mesos de 30 dies i altres cinc de 29 dies. Anys i mesos van alternant-se. �s a dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. Les intercalacions es fan afegint un dia al final del mes de dhu-l-hijja en els anys 2n, 5�, 7�, 10�, 13�, 16�, 18�, 21�, 24�, 26� i 29� de cada cicle de 30 anys.

• Calendari persa o calendari irani�: �s un calendari solar en qu� l'any comen�a el 21 de mar�. El mar� del 2002 va comen�ar l'any 1381 del calendari persa. Aquest calendari fou adoptat el 1925 i es considera m�s prec�s que el calendari gregori� at�s que en el gregori� hi ha un error d'un dia cada 3.320 anys, mentre que en el persa el mateix error apareixeria cada 3,8 milions d'anys. El calendari persa t� sis mesos amb 31 dies, els cinc mesos seg�ents amb 30 dies i l'�ltim amb 29 o 30 dies segons sigui de trasp�s o no. L'any comen�a en novruz, que coincideix amb el 21 de mar� del calendari gregori�. L'1 de gener del 2000 del calendari gregori� �s l'11 de dej de 1378 del calendari persa.

Calendaris obsolets

• Calendari egipci: sorgeix a comen�aments del tercer mil�lenni abans de Crist i �s el primer calendari solar conegut de la hist�ria. Estava en ple �s en temps de Shepseskaf, el fara� de la dinastia IV. En els texts de les pir�mides ja s'esmenta l'exist�ncia dels dies epag�mens. El Papir de Rhind �s el primer text egipci que esmenta els 365 dies de l'any.

• Calendari �tic: en vigor a Atenes en l'antiguitat cl�ssica, �s el m�s conegut dels calendaris grecs. �s de tipus lunisolar. L'any aten�s es componia de 12 mesos lunars. Al principi, cada mes tenia 30 dies. En conseq��ncia, es va fer un ajust amb el cicle lunar, alternant un mes de 29 dies i un de 30 dies. Aix� dona un any de 354 dies, �s a dir, 11 dies menys en relaci� amb l'any solar. Per remeiar-ho es va intercalar un tretz� mes de 30 dies despr�s de cada segon any lunar, all� que s'anomena un cicle �trier�tic�. A cada any de 13 mesos se l'anomena �embol�stic�, nom que rep precisament del mes que �s afegit (mes embol�stic).

• Calendari hel�l�nic: designa els diferents calendaris utilitzats durant l'era cl�ssica grega, dels quals el calendari �tic �s el m�s conegut.

• Calendari irland�s.

• Calendari rom�: el primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies. El mes era la fracci� major, i el dia la menor, encara que despr�s es va dividir en hores. Els romans consideraven que el dia s'iniciava a mitjanit. En establir-se l'any (de annus = 'anell'), li van fixar una durada de 10 mesos, per� m�s tard, per influ�ncia grega, es va passar a l'any de 12 mesos, amb 368 dies i � d'un altre.

• Calendari juli�: es pren com a inici de l'any l'1 de gener, en lloc del tradicional 1 de mar�. Consta de 365 dies dividits en 12 mesos, excepte els anys bixestos, que tenen 366 dies, i afegeixen un dia addicional al mes de febrer. El calendari juli� inclou com a bixestos tots els quarts anys, inclusivament els seculars. Amb aquest calendari es comet un error de 7,5 dies cada mil anys. Va ser creat per Sos�genes d'Alexandria; tenia coneixement de la reforma que li van fer al calendari egipci en el congr�s de C�nope feia 2 segles i va assessorar Juli C�sar per a adaptar aquesta reforma de C�nope al calendari rom� i implantar-la com un nou calendari. Aquesta adaptaci� datava les estacions i les festes romanes corresponents concordant amb el moment astron�mic en qu� succe�en. El nou calendari es va implantar en el 46 aC amb el nom de julius i molt despr�s de juliol, en honor a Juli Cesar. �nicament en aquest any, es van comptar 445 dies en comptes dels 365 normals per a corregir els desfasaments del calendari anterior, i s'anomena any de la confusi�. Per aix�, es van agregar dos mesos entre novembre i desembre, un de 33 dies i un altre de 34, a m�s del mes intercalar al febrer.

• Calendari asteca: va ser utilitzat per aquest poble i altres cultures americanes en dues versions, una de religiosa i una altra de civil, per mesurar el pas del temps per a l'agricultura i les festivitats. Sembla que el primer mes corresponia a una data entre febrer i mar�. Quan els dos calendaris acabaven el mateix dia, cada 52 anys, es canviava d'era (l'equivalent al segle) i se celebrava amb una gran festa del foc. Aquest segle es combinava tamb� amb un cicle de Venus, anomenat vellesa.

• Calendari maia: la base d'aquest calendari, segons alguns, prov� de cultures m�s antigues com l'olmeca; per a d'altres l'origen �s propi de la civilitzaci� maia; no existeix una documentaci� al respecte. Donat que �s similar al calendari mexic� es considera una evid�ncia que en tota Mesoam�rica utilitzaven el mateix sistema de calendari. El calendari maia consisteix en dos diferents comptes de temps que transcorren simult�niament: el sagrat, Tzolkin o Bucxok, de 260 dies, el civil, Haab, de 365 dies i el compte llarg. El calendari maia �s c�clic, perqu� es repeteix cada 52 anys maies. En el compte llarg, el temps de c�mput comen�a el 0.0.0.0.0 4 ahau 8 cumk� 13 d'agost del segle XXXII aC, i segons les presumptes profecies maies, i particularment la setena, indica que la data 13.0.0.0.0 4 ahau 3 kankin, �s a dir, el 21 de desembre de 2012 dC, donar� lloc a un cicle nou.

• Calendari republic� franc�s (1792 - 1806): va ser un calendari utilitzat durant la Revoluci� Francesa, que fou instaurat per un decret de la Convenci� Nacional amb el qual s'abolia l'�era vulgar� per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l'�era dels francesos�. El disseny mirava d'adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les refer�ncies de car�cter religi�s.

• Calendari revolucionari sovi�tic (1-X-1929 - 1940): a partir del dia 1 d'octubre de 1929, es va comen�ar a usar una versi� m�s racionalitzada del calendari. En aquesta versi�, tots els mesos tenien 30 dies, i els 5 dies restants, s'afegien entre mitjanes, sense pert�nyer a cap mes ni a cap setmana.

• Calendari suec (1-III-1700 - 30-II-1711): fou utilitzat a Su�cia des de l'1 de mar� de 1700 fins al 30 de febrer de 1712 i equivalia al calendari juli�, per� amb un dia de difer�ncia. El novembre de 1699 es va decidir que Su�cia comen�aria a adoptar el nou calendari gregori� a partir de 1700.

Propostes de reforma del calendari

Calendari del 2022 de l'Ajuntament d'Alginet

Des de temps antics, la vida de les societats s'ha organitzat b�sicament a l'entorn de dos cicles temporals. Un d'ells �s l'any, la durada del qual �s d'aproximadament 365 dies i ve donada per l'astronomia, i l'altre, m�s breu, �s el cicle de set dies o setmana, en la durada del qual, malgrat ser prou m�s arbitrari, estan d'acord les cultures m�s rellevants del m�n contemporani. Dos altres cicles tamb� utilitzats en les cultures d'avui en dia, encara que de menor import�ncia, s�n el mes o llunaci� i l'estaci� o trimestre.

A causa del fet que el nombre de dies de l'any varia entre 365 i 366, i que cap d'aquestes dues quantitats no �s m�ltiple de set, la disposici� dels dies en el calendari varia any rere any. T�cnicament, el nostre calendari gregori� �s un cicle, ordenat d'una manera particular, de 14 calendaris diferents.

Aquest fet, juntament amb l'arbitr�ria durada dels mesos (de 28 a 31 dies), ha fet que des del segle xix s'alcessin diverses veus proposant-ne la reforma. Deixant-ne de banda les que pretenien variar la durada de les setmanes, aquestes reformes poden classificar-se atenent la resposta a tres q�estions:

A. Qu� fer amb el dia sobrant (o dos dies, en cas d'any de trasp�s)

1) La soluci� m�s natural, i la que consideraven les dues grans propostes de reforma del segle xx (el calendari mundial i el calendari fix internacional), �s afegir el dia o dies sobrants com un dia a part de la setmana, aix� �s, sense ser un dilluns ni un dimarts ni un diumenge. Aix� generalment es fa despr�s de finalitzar el darrer mes i el dia de trasp�s s'afegeix a vegades a meitat d'any. Aquesta soluci� va topar amb l'oposici� de les diferents religions, que veurien interromput d'aquesta manera el mil�lenari cicle de les setmanes, i feren fracassar les propostes de reforma de mitjans del segle xx.

2) D'igual manera que les gaireb� sis hores sobrants de cada any es van guardant per afegir un dia m�s cada quatre anys, es poden guardar trenta hores, �s a dir, un dia i quart, i afegir una setmana extra cada cinc o sis anys. Aquesta opci� t� com a desavantatge que les dates en les quals ocorren els equinoccis i solsticis sofreixen una variaci� major d'any en any. No obstant aix�, �s la soluci� adoptada per alguns calendaris que combinen any i setmana, com el calendari lit�rgic cristi� o el calendari de la ISO8061.

B. Com agrupar les 52 setmanes de qu� consta el "cos" de l'any

Seria convenient que la subdivisi� de l'any en mesos i trimestres compl�s tres caracter�stiques: que cada mes contingu�s un nombre enter de setmanes, que cada estaci� o quart d'any contingu�s un nombre enter de mesos i que cada mes tingui el mateix nombre de dies o gaireb� el mateix. Tanmateix, no �s possible construir un calendari amb aquestes tres caracter�stiques simult�niament, i cal renunciar-ne a alguna:

1) Si renunciem que el mes tingui un nombre enter de setmanes, podem dividir l'any en quatre trimestres de 91 dies, �s a dir, tretze setmanes, i cada un d'aquests trimestres en tres mesos de 31, 30 i 30 dies. Aquesta �s la idea principal del calendari mundial i �s la que suposa un canvi menor respecte del nostre calendari actual.

2) Si renunciem que cada estaci� tingui un nombre enter de mesos, �s a dir, que el nombre de mesos sigui m�ltiple de quatre, podem construir un calendari amb 13 mesos de 4 setmanes cada un, �s a dir, 28 dies. Aquesta soluci� �s la base del calendari fix internacional i va ser proposada ja a mitjan segle xix per Auguste Comte. �s l'�nica en la qual tots els mesos tenen id�ntica estructura. Sobre el nom que rebria el nou mes i el lloc de l'any on s'intercalaria n'hi ha una ampli ventall de propostes: "Lluna" o "Sol" intercalat entre juny i juliol, "Colom" intercalat entre novembre i desembre, o recuperar el Mercedoni rom� entre febrer i mar�.

3) Si renunciem que tots els mesos tinguin una durada igual o almenys aproximada, en podem dividir l'any en quatre trimestres de tretze setmanes, i cada un d'aquests trimestres en tres mesos de 4 o 5 setmanes cada un, �s a dir, 28 o 35 dies.

C. La setmana (i per tant, l'any) comen�a per diumenge o per dilluns

Encara que aquesta q�esti� �s de molta menor rellev�ncia que les anteriors, no est� exempta de controv�rsia. En la majoria de pa�sos europeus i en la ISO8061 es considera com primer dia el dilluns. Per als Estats Units i per a les religions cristiana i jueva, el primer dia �s diumenge.

En aquesta taula es resumeixen moltes de les propostes de reforma del calendari:

Calendari	Creador	A: Dies sobrants	B:Estructura	C: Primer dia de la setmana
Calendari mundial	Marco Mastrofini	S'afegeixen cada any	12 mesos de 30 o 31 dies	Diumenge
Calendari fix internacional	Auguste Compte	S'afegeixen cada any	13 mesos	Dilluns
Calendari "Pax"	Colligan	S'agrupen en una setmana	13 mesos	Diumenge
Calendari permanent	Dick Henry	S'agrupen en una setmana	12 mesos de 30 o 31 dies	Dilluns
Calendari Bonavian	Chris Carrier, Joseph Shteinberg	S'agrupen en una setmana	12 mesos de 4 o 5 setmanes	Dilluns
Calendari Nova Terra		S'agrupen en una setmana	13 mesos	Dilluns

Altres propostes de reforma no afecten l'estructura de l'any sin� el seu c�mput, com per exemple el calendari holoc�.

---

Resum dels principals calendaris

Calendari	Creador	Vig�ncia	Cicle del calendari	Procediment d'any de trasp�s
Calendari egipci	Desconegut	Des del IV mil�lenni aC	Any solar de 365 dies; amb 12 mesos de 30 dies, m�s 5 dies epag�mens	Devien transc�rrer 1.461 anys egipcis per a tornar a coincidir l'inici del cicle solar real
Calendari egipci	Sos�genes	238 aC. La reforma no va prosperar per desavinences religioses	Any solar de 365 dies i sis hores	Decret de Canop, amb un dia m�s cada quatre anys
Calendari babil�nic		Segle VI aC		Tres anys gregorians
Calendari grec	Sol�	Segle VII aC	Any solar	Cicle 8 anys solars de 2.922 dies, amb un dia de trasp�s
Calendari hel�l�nic	Met�	432 aC	Any lunar-solar	Cicle 19 anys amb 235 mesos lunars. S�n de trasp�s els anys 3, 5, 8, 11, 13, 16 i 19 de cada cicle
Calendari hel�l�nic	Calipos	330 aC	Any lunar-solar	Cicle de Met� perfeccionat. Cicle de 76 anys, en quatre d'ells es disminu�a un dia
Calendari rom�	Numa Pompili	Des del segle viii aC	Any lunar, primer de 10 mesos i despr�s de 12	Canvis irregulars
Calendari juli�	Juli C�sar	Des de 46 aC	Any solar de 365 dies i sis hores	Cada quatre anys un dia de trasp�s
Calendari musulm�	Mahoma	Des del 16 de juliol de 622 (h�gira)	Any lunar de 354 i 355 dies. Cicle de 30 anys, en els quals hi ha 11 anys amb un dia m�s. El dia comen�a quan es pon el sol
Calendari gregori�	Papa Gregori XIII	Als pa�sos cat�lics des del 15 d'octubre del 1582; a l'Alemanya protestant des de l'1 de mar� del 1700; a Anglaterra des del 1752, a Su�cia des del 1753. Japó, 1873. Bulgària i Turquia, 1916. Antiga URSS, 1918. Romania, 1919. Grècia, 1923. Xina, 1949	Any solar de 365 dies	Cada quatre anys, un dia de traspàs, el 29 de febrer; excepte els anys acabats en 00, que només són de traspàs si són múltiples de 400
Calendari turc		Anterior al calendari musulmà	Any lunar de 354 dies	Cicle de 8 anys, els anys 2, 5 i 7 tenen 355 dies
Calendari turc		A partir de 1677 Any	solar
Calendari hebreu	Hil·lel II	359	Any lunar-solar	Cicle de 19 anys, en 7 dels quals s'afegeix un mes
Calendari maia	Desconegut	----	Any civil - Haab. Cicle de 13 mesos de 20 dies més 5 dies de mala sort
Calendari inca	Mayta Cápac	Antiguitat desconeguda, registrat pels cronistes a partir del segle xvi	Any lunar-solar	Cicle de 12 mesos de 30 dies
Calendari asteca	Olmeques	Segle XII aC	Any civil - Xihuitl	Cicle de 365 dies amb 4 hores

Bibliografia

• Cherpillod, André. La kalendaro tra la tempo, tra la spaco. Courgenard: La Blanchetière, 2002 (esperanto), 204 pp.
• Birashk, Ahmad. A comparative Calendar of the Iranian, Muslim Lunar, and Christian Eras for Three Thousand Years (en anglès). Mazda Publishers, 1993. ISBN 0939214954. 
• Dershowitz, Nachum; Reingold, Edward M. Calendrical Calculations (en anglès). Cambridge University Press, 1997. ISBN 0521564743 [Consulta: 13 febrer 2012].  Arxivat 2002-10-17 a Wayback Machine. amb Calculador online Arxivat 2005-02-16 a Wayback Machine.
• Zerubavel, Eviatar. The Seven Day Circle: The History and Meaning of the Week (en anglès). University of Chicago Press, 1985. ISBN 0226981657. 
• Doggett, LE. «Calendars». A: Seidelmann, P.Kenneth. Explanatory Supplement to the Astronomical Almanac. University Science Books, 1992. ISBN 0935702687 [Consulta: 13 febrer 2012].  Arxivat 2004-04-01 a Wayback Machine.
• Árni Björnsson. High Days and Holidays in Iceland (en anglès). Reykjavík: Mál og menning, 1995. ISBN 9979308028. OCLC 186511596. 
• Richards, EG. Mapping Time, the calendar and its history (en anglès). Oxford University Press, 1998. ISBN 0198504136. 
• Rose, Lynn E. Sun, Moon, and Sothis (en anglès). Kronos Press, 1999. ISBN 0917994159. 
• Spier, Arthur. The Comprehensive Hebrew Calendar (en anglès). Feldheim Publishers, 1986. ISBN 0873063988. 
• Fowler, William Warde. "The Roman Festivals of the Period of the Republic". Londres: ed.MacMillan and Co., 1899. 
• Nothaft, C. Philipp E.. Medieval Latin Christian Texts on the Jewish Calendar (en anglès). Brill, 2014. ISBN 978-90-04-27244-6. 

Vegeu també

• Anno Mundi.
• Estació de l'any.
• Temps astronòmic.
• Astronomia.
• Festes laborals.

Podeu fer un repàs a la història visitant les dates històriques ordenades segons els dies de l'any o ordenades cronològicament al llarg de la història.

Viccionari