Vés al contingut

Canceller

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Infotaula de c�rrec pol�ticCanceller

El t�tol de canceller (del llat� cancellarius) �s un t�tol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la hist�ria occidental des de l'antiga Roma. Amb el temps, els cancellers han tingut funcions diverses i variades, i el t�tol l'han utilitzat funcionaris amb rangs diversos. Els cancellers originals romans (cancellarii) eren els porters o uixers dels tribunals, que s'encarregaven dels cancelli o cancells, on hi havia un reixat que separava el jutge del consell de l'audi�ncia. En l'actualitat, el t�tol �s utilitzat sovint pels alts funcionaris d'un estat, ministres o primers ministres. A Sud-am�rica, el t�tol sovint es fa servir nom�s per referir-se als ministres d'Afers Estrangers.

El c�rrec de canceller �s d'una alta import�ncia, i, segons la regi� o el pa�s, pren significats diferents.

M�xim dirigent del govern

[modifica]

Canceller tamb� �s el t�tol que es dona al m�xim dirigent del govern, elegit per majoria dels membres de la cambra baixa (Bundestag), en els r�gims parlamentaris d'Alemanya i �ustria.

Ministre

[modifica]

Ministre d'Afers Exteriors

[modifica]

En alguns pa�sos de Sud-am�rica i de l'Am�rica Central s'acostuma a denominar "canceller" el ministre o secretari d'Afers Exteriors o de Relacions Exteriors.

Canceller de l'�chiquier

[modifica]

El canceller de l'�chiquier (Chancellor of the Exchequer) �s un ministre del govern brit�nic amb un paper semblant al d'un ministre d'Economia en altres pa�sos. L'actual canceller del Regne Unit �s Alistair Darling.

Lord canceller

[modifica]

El lord canceller (Lord Chancellor) �s un ministre amb un paper judicial, que t� responsabilitat sobre les funcions dels tribunals. Abans del 2006 tamb� era president de la Cambra dels Lords.

A la Corona d'Arag�

[modifica]

El canceller era la figura principal i representativa de la Cancelleria Reial, l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Arag�, els documents del qual van esdevenir a la seva �poca un model de normativitzaci� de la llengua catalana.

Vegeu tamb�

[modifica]