Ceba
Allium cepa  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | ceba i suc de ceba |
| Planta | |
| Pol�linitzat per | abella de la mel asi�tica |
| Tipus de fruit | c�psula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Fam�lia | Amaryllidaceae |
| Tribu | Allieae |
| G�nere | Allium |
| Esp�cie | Allium cepa L., 1753 |
.svg){kind=icon}
La ceba (Allium cepa) �s una planta herb�cia bulbosa de la fam�lia de les amaril�lid�cies.[1] �s dita cebeta o ceballot[2] quan �s tendra, collida abans d'hora, i altres noms pels quals se la coneix en catal� s�n ceba blanca, ceba d'Egipte o ceba porrera.[3] Origin�ria de l'�sia central, actualment la ceba �s un dels ingredients indispensables de la cuina mediterr�nia.
Descripci�
[modifica]La ceba t� un �nic bulb gros de forma ovoide. El desenvolupament �s biennal i arriba fins a 1 m de llarg�ria. Les fulles s�n semicil�ndriques i neixen d'un bulb subterrani, prove�t d'arrels superficials i format per capes anomenades corfolls.[4] La tija �s erecta i habitualment s'origina en el segon any de maduraci� de la planta. A l'extrem t� una umbel�la de flors blanques o rosades.
Plor per tallar la ceba
[modifica]En ser tallat, el bulb despr�n un oli vol�til sulfurat que produeix llagrimeig per irritaci� de la conjuntiva.
Quan es talla o es menja el bulb de la ceba algunes de les c�l�lules es trenquen, la qual cosa permet que els enzims anomenats al�liinases degradin amino�cids sulf�xids i cre�n �cid sulf�nic. Un �cid sulf�nic espec�fic dit �cid 1-propenesulf�ic, format quan es tallen les cebes, es rearranja per un segon enzim que s'anomena LFS (lachrymatory factor synthase) donant �xid S sin-propanetial, que �s un gas vol�til conegut com a factor lacrimogen de la ceba o LF.[5] El gas LF es difon per l'aire i finalment arriba a l'ull, on activa neurones sensibles, creant la sensaci� pungent. Les gl�ndules lacrimals produeixen ll�grimes per a diluir i eliminar el flux irritant.[6] Els productes químics que produeixen efectes com aquests en els ulls s'anomenen agents lacrimògens.
Si hom subministra prou aigua a aquesta reacció mentre es pelen les cebes evita que el gas arribi als ulls. La irritació de l'ull es pot evitar si es tallen les cebes sota aigua corrent o fent-ho submergint la ceba dins un recipient amb aigua.[7] Una altra manera de reduir la irritació ocular és per refredament o a base de no tallar les arrels de les cebes (o fer-ho al final), ja que l'arrel de la ceba té una alta concentració d'enzims.[8] Fent servir un ganivet esmolat per tallar o triturar les cebes limita el dany a les cèl·lules i l'alliberament d'enzims que donen la resposta irritant. Refredar o congelar les cebes evita l'activació dels enzims limitant d'aquesta manera el gas creat.
També es pot evitar la irritació dels ulls tenint un ventilador que allunyi el gas dels ulls o portant una protecció ocular. També les lents de contacte limiten la irritació.
La quantitat d'àcids sulfènics i LF alliberat i l'efecte irritant difereixen entre les espècies del gènere Allium. El 2008 a Nova Zelanda es va crear una soca de cebes no lacrimògenes fent servir la biotecnologia de desactivar els gens.[9]
Com a planta medicinal
[modifica]Utilitzada primordialment en la gastronomia, de manera secundària la ceba també té fama com a planta medicinal, i ha estat utilitzada en el tractament de l'asma, la diabetis, la hipertensió arterial, etc.
Cultiu de la ceba
[modifica]
Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l'aigua en el període crític durant l'engruiximent del bulb. Quan es fa en règim de secà, per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilitzen les varietats primerenques que ja es cullen al maig o al juny abans de les fortes calors de l'estiu. Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt coents i amb bulb poc desenvolupat.
Actualment en agricultura extensiva es conrea mitjançant sembra directa, però tradicionalment es feia un planter que es trasplantava al cap d'uns dos mesos a la fi de la tardor o d'hivern i principi de primavera.
Un problema fisiològic molt corrent és que algunes cebes es "trompin", és a dir, que els creixi el tàlem floral, quan passen fred a l'hivern. Aleshores, si no se'ls hi talla aviat, ja no fan el bulb.
Conservació als segles XIX i XX
[modifica]Durant les darreres dècades del segle xix i primeres del segle xx als camps de la comarca de l'Horta van proliferar les ceberes, magatzems molt bàsics construïts a l'aire lliure per a protegir la collita de ceba quan la producció era excessiva. A l'horta tradicional s'han incorporat com un element típic del paisatge agrícola de l'horta.[10][11]
Problemes fitosanitaris
[modifica]Les larves de la mosca de la ceba ataquen les arrels i el bulb. El principal problema de conreu és la podridura per fongs, com ara l'Estemfílium.
- Malalties en el planter: mort de plàntules pels fongs Pythium, Fusarium i Urocystis cepulae (carbó)
- Malalties de les fulles
- Mildiu de la ceba, (Peronospora destructor)
- Botrytis de la ceba
- Malalties del bulbs
- Podridura blanca (Sclerotinia)
- Plagues d'insectes
- Cucs de la ceba Ditylenchus dipsaci
- Mosca de la ceba Delia antiqua
Residus
[modifica]A la Unió Europea es generen cada any uns 500.000 kg de residus de ceba (des de la pell a bulbs que no es comercialitzen per no arribar a la mida mínima). Aquests residus es poden aprofitar per generar per exemple fructans i compostos de sofre.[12]
Components actius principals
[modifica]
Els principals components són (entre parèntesis, les quantitats aproximades en 100 gr. de ceba):
- Minerals: conté principalment potassi (170 mg), fòsfor (29 mg), calci (25 mg), magnesi (10 mg), sodi (4 mg), sofre i, en quantitats menors, ferro (0,3 mg), manganès, zinc, coure i seleni.
- Vitamines: C (7 mg), E (0,14 mg), K (0,4 μg), B1 (0,046 mg), B2 (0,027 mg), B3 (0,116 mg), B6 (0,12 mg), B9 (0,02 mg).
- Oli essencial amb molts components sulfurosos: disulfur d'atilpropili, metilal·liïna i cicloal·liïna, entre altres.
- Àcid tiopropiònic
- Quercetina
- Al·liïna, en menor quantitat que l'all.
Varietats
[modifica]- Ceba de Figueres
- Ceba braguer de vaca
- Ceba gran i dolça
- Ceba d'en Campeny morada
- Ceba sang de bou
- Calçot
- Ceba vigatana
- Ceba Molins de Rei, Clavegueres, xata Osonenca
Referències
[modifica]- ↑ «Allium cepa» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 abril 2023].
- ↑ «Ceballot». Diccionari de la llengua catalana. [Consulta: 6 febrer 2023].
- ↑ «Ceba». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «corfoll». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ name="Eric Block 2010">Eric Block, "Garlic and Other Alliums: The Lore and the Science" (Cambridge: Royal Society of Chemistry, 2010)
- ↑ name="Sciam">Scott, Thomas. «What is the chemical process that causes my eyes to tear when I peel an onion?». Ask the Experts: Chemistry. Scientific American. [Consulta: 28 abril 2007].
- ↑ ref name="Sciam">Scott, Thomas. «What is the chemical process that causes my eyes to tear when I peel an onion?». Ask the Experts: Chemistry. Scientific American. [Consulta: 26 agost 2009].
- ↑ «FAQ». Onions-usa.org. Arxivat de l'original el 2011-03-18. [Consulta: 4 setembre 2009].
- ↑ Staunton, Margot. Scientists create 'no tears' onions. news.com.au, 4/9/2009.
- ↑ Cañada Bastida, Adrián. «La cebera, característiques constructives i evolució». Xirivella.es, 2015. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ Tarín i López, Ramon. «La configuració de la cebera en el paisatge agrari de l'horta d'Alaquàs». Quaderns.alaquas.org, 2011. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ http://www.agenciasinc.es/esl/Noticias/La-piel-seca-de-la-cebolla-se-puede-aprovechar
