Comtat d'Herbauges

El comtat d'Herbauges fou una jurisdicci� feudal de Fran�a formada per les senyories del baix Poitou creada per tal de lluitar efica�ment contra l'amena�a normanda.

Geografia

El comtat d'Herbauges abra�ava el baix Poitou amb l'actual pa�s de Retz, m�s el nord de la Vend�e, des de les illes costaneres (Noirmoutier, Bouin), fins a Tiffauges, la vall de Clisson i els Mauges a l'interior.

Hist�ria

El 820, els normands amena�aven Noirmoutier, i van cremar el priorat de Beauvoir, apoderant-se de l'illa de Bouin, que van saquejar i van fer presoners els seus habitants, marxant carregats de bot� cap al seu pa�s. De cara a enfrontar les seves r�tzies i les amenaces permanents que exercien sobre les poblacions baix Poitou, els senyors van decidir organitzar la defensa i la resist�ncia a aquestos invasors.

Per protegir a la vegada les illes amena�ades i la part continental ve�na, es va decidir la creaci� del comtat d'Herbauges, una vasta possessi� militar que tenia per cap�alera a Ratiatum, avui Rez�, delimitat probablement al nord pel Loira, a l'est pel S�vre de Nantes, al migdia pel Gran Lay, a l'oest per l'oce� Atl�ntic. Dos pagus menys considerables, Mauges i Tiffauges, es trobaven incorporats dins aquestos l�mits. Aquest comtat, anomenat Herbauges, agrupava doncs forces militars bastant importants, podent marxar en cas d'emerg�ncia als punts amena�ats.

El 830, els normands s'apoderaren de Noirmoutier cremant i destruint el monestir. Renald o Rainald, comte d'Herbauges, va recuperar Noirmoutier amb forces considerables.

El 835, els normands es van presentar, davant el port anomenat la Conxa (La Conque), amb nou naus portant als seus flancs una cavalleria nombrosa. Van desembarcar, per� la resist�ncia valenta de Renald i dels insulars que es van posicionar en massa a les muralles, va aturar als vikings. Molts cavallers i infants normands van morir en la lluita; volent venjar aquest frac�s, els vikings van tornar alguns mesos m�s tard, amb forces m�s considerables, s'apoderaren de l'illa de Noirmoutier, abandonada pels frares i els habitants, i en van fer una mena de quarter general on portaven el bot� de les seves expedicions.

El 841 Lambert II de Nantes i el comte Ricu� de Nantes van combatre en b�ndols oposats a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 25 de juny del 841. Ricui va morir a la lluita; Lambert considerava el comtat de Nantes con el seu territori leg�tim per� el rei de Fran�a Carles II el Calb no li va concedir i el va donar a Renald, comte d'Herbauges. LLavors Lambert va abandonar el partit del rei i es va unir al rei bret� Nomino�.

Renald de Nantes i Herbauges va derrotar a Lambert de Nantes i als seus aliats els bretons de Nomino� i els vikings d'Hasting a la batalla de Messac per� poc despr�s, fou derrotat i mort a Blain el 24 de maig 843. Els nantesos es van negar a recon�ixer a Lambert com a comte perqu� aquest era sospit�s d'haver guiat als normands que el 24 de juny van saquejar la ciutat i van matar el bisbe a la seva catedral. Despr�s de la sortida dels seus aliats, Lambert es va fer amo finalment de Nantes.

El 844 Lambert va matar en un combat al comte Bernat II de Poitiers i al fill i successor de Renald, Herv� comte d'Herbauges. El comtat d'Herbauges fou cedit a Rangenold, possible germ� d'Herv� (que fou marqu�s de N�ustria enfront de Bretanya el 878.

Al tractat d'Angers del 851, Carles II el Calb conced� les ins�gnies de la reialesa a Erispo�, amb els comtats de Rennes i de Nantes aix� com el pa�s de Retz que formava la part nord d'Herbauges. Amb aix� l'antiga Marca de Bretanya quedava incorporada totalment al regne de Bretanya.

Quan Carles el Calb va crear les marques de N�ustria (una front als bretons i una front als normands) en va donar una (la dels normands) al senescal Adalard, contra les pretensions dels rorg�nides que governaven el Maine amb els quals Rangenold estava emparentat (era cos� de Rorgo II i de Gasfred, comtes successius de Maine successors de Rorg� I), Rangenold, Rorg�, Gausfred i el rei Salom� de Bretanya es van aliar; el 865, quan ja Gausfrad havia succe�t a Rorg� II, el rei va decidir retirar la marca a Adalard i donar-la a Gausfred a canvi de la submissi� dels rebels. El 878 com que els fills de Gausfred eren massa joves per succeir-lo (tant a Maine com a la Marca) el poder va passar al seu cos� Ragenold d'Herbauges, que fou llavors comte de Maine i marqu�s de Neustria. El 25 de juliol del 885, els normands van saquejar Rouen. Ragenold va marxar en ajut de la ciutat i va morir en la lluita. Ja no es coneix cap altre comte d'Herbauges. El comtat de Nantes i el pa�s de Retz van caure sota influ�ncia dels Plantagenets amb Folc I d'Anjou (que va rebre el comtat de Nantes que formara la zona de disputa entre Bretanya o Anjou fins al segle xiii. Els normands van continuar fent expedicions al comtat d'Herbauges i més enllà fins al cor del Poitou i cap a Aquitània durant la resta del segle i el següent però a l'inici del segle xi el comte de Poitou, Guillem V, a qui devia retornar el territori, va derrotar finalment als normands; Herbauges estava cobert de torres i fortaleses.