Coves de Mogao

Coves de Mogao

Tipus	cova complex d'edificis
Localització
Entitat territorial administrativa	Gansu (RP Xina)
40° 02′ 14″ N, 94° 48′ 15″ E
Característiques
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Àsia-Oceania insular
Data	1987 (11a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv), (v) i (vi)
Identificador	440
Lloc històric i cultural de la República Popular Xinesa
Data	1961
Història
Codi de catàleg	primera llista dels grans béns culturals protegits a escala nacional: 35.

Les coves de Mogao (莫高窟) formen un sistema de 492 temples prop de Dunhuang, a la província de Gansu a la Xina, al marge del desert de Gobi. Són igualment conegudes amb el nom de coves dels Mil Budes, o coves de Dunhuang. Estan inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1987.

Descripció

Les coves de Mogao són les més conegudes de les coves budistes xineses i són, amb Longmen i Yungang, un dels tres indrets xinesos notoris per les seves escultures i pintures de temàtica religiosa i de la vida quotidiana dels monjos. Les coves tenen mides molt diverses i han estat cavades en un penya-segat de gres. Només una trentena de cavitats són visitables per al públic.

Normalment, es començava a excavar per dalt i es feia la cavitat desitjada. Després, es cobria amb una teulada de fusta i es recobria tot amb estuc i palla. Llavors, els pintors feien la tasca més delicada de pintar els budes, escenes del budisme i de la vida de fa m�s de mil anys.

Actualment, aquest lloc �s una important atracci� tur�stica, i �s objecte de recerques arqueol�giques. La conservaci�, tanmateix, presenta nombrosos problemes per l'aven� de la sorra, que s'intenta solucionar amb la instal�laci� de portes.

Hist�ria

Representaci� del viatge de Zhang Qian dins les coves

Una llegenda local afirma que, el 366, el monjo budista Lezun (Lo-tsun) va tenir una visi� de mil budes, i va conv�ncer un pelegr� de la ruta de la Seda de construir-ne els primers temples. Els temples es van multiplicar, per arribar a m�s d'un miler. Del segle iv al xiv, els monjos de Dunhuang van reunir manuscrits procedents d'Occident, i els pelegrins van comen�ar a adornar els murs de les grutes amb pintures que cobreixen 42.000 m�. La majoria dels dibuixos daten, tanmateix, de la dinastia Tang, entre el segle vii i el X. Les grutes van ser abandonades al segle xiv.

Els monjos budistes portaven en aquestes grutes una vida austera perseguint la il�luminaci�. Les pintures ajudaven a la meditaci�; servien tamb� per a la instrucci� dels analfabets en mat�ria de llegendes i de creences budistes.

Les pintures descriuen la vida i l'obra del Sakyamuni, el Buda hist�ric. Per� aquest lloc de pietat tamb� mostra les escenes en qu� es barregen diverses cultures orientals, sobretot hinduistes.

Les coves van ser objecte de diverses onades de degradaci�: els musulmans van deteriorar-ne l'estatu�ria. Les cavitats van servir de refugis als russos blancs al comen�ament del segle xx. En canvi, la Revoluci� cultural va preservar l'indret, probablement gr�cies a la intervenci� de Zhou Enlai.

Al comen�ament del segle xx, un taoista xin�s de nom Wang Yuanlu, anomenat "l'abat Wang", es va fer guardi� d'aquests temples, on va descobrir un conjunt considerable de manuscrits anteriors al segle xi (manuscrits de Dunhuang) en una cova amagada fins aleshores. Aquest fet va atreure els exploradors europeus, que van travessar l'�sia per intentar veure'ls i obtenir-los. Wang va comen�ar una ambiciosa renovaci� dels temples, amb l'ajut de donacions procedents de les ciutats ve�nes, per� tamb� subministrades per exploradors europeus com sir Aurel Stein i Paul Pelliot. Nom�s una quarta part dels documents descoberts va romandre a la Xina, la resta es va dispersar per tot el m�n, sobretot al Museu Guimet de Par�s i al Museu Brit�nic de Londres.

Vegeu també

• Fukinuki yatai, tipus de perspectiva.