Culturisme

Culturisme

Eugen Sandow (1867-1925), el pare del culturisme.
Tipus	esport de for�a

L'esculturisme (millor que culturisme, calc del franc�s), la fisicultura, el fisi(co)culturisme o simplement la musculaci� (bodybuilding en angl�s) �s un tipus d'esport basat en exercici f�sic intens destinat al desenvolupament muscular.

Consisteix en exercicis generalment anaer�bics, i l'entrenament amb c�rregues, activitat que se sol realitzar a gimnasos, i la finalitat sol ser l'obtenci� d'un cos amb musculatura hipertrofiada (el m�s definit, volumin�s i proporcionat muscularment possible), sense oblidar mantenir la major definici� i simetria possible al m�scul (�s a dir les proporcions de les seves cames que fa als seus bra�os, el seu tors, els bra�os comparats amb la seva esquena, els b�ceps amb els seus tr�ceps, etc.). Tamb� s'acostuma a anomenar musculaci� a l'activitat encaminada a hipertrofiar el m�scul (la seva difer�ncia amb l'esculturisme �s que la musculaci� no exigeix postures com a objectiu del treball muscular), aquest esport que regeix la Federaci� Catalana de F�sic Culturisme a Catalunya, i no s'ha de confondre amb l'halterof�lia, l'atletisme ni el powerlifting.

Hist�ria

Sandow el 1894

L'esculturisme �s l'activitat f�sica encaminada al m�xim desenvolupament muscular (de la musculatura visible) de l'�sser hum�. Des d'aquest punt de vista, comparteix amb altres esports certs m�todes i destreses, encara que la seva finalitat �s not�riament diferent. Aquest esport t� les seves primeres manifestacions en figures de vasos grecs, pel que sembla, ja es feien servir pesos de mans (a manera de llast) per realitzar salts o exercicis amb la finalitat d'augmentar la for�a i longitud del salt. Es tracta de comportaments dirigits fonamentalment al desenvolupament de la for�a o de la seva mida, amb l'objectiu de la superviv�ncia com a clara finalitat, o b� com a ritus religiosos en festivitats concretes.

Les seves primeres refer�ncies hist�riques, per tant, podrien portar-nos a la Gr�cia Cl�ssica on el cos hum� va tenir una rellev�ncia cultural que ha ressuscitat en els nostres dies. L'esculturista o atleta muscularment hipertrofiat podem observar en m�ltiples representacions escult�riques: H�rcules, Laocoont, frisos amb guerrers, etc. El mot culturisme procedeix del franc�s per a designar a aquest esport que va tenir a Fran�a en els segles XVII i XIX com a lloc i dates de naixement d'una disciplina esportiva que tenia com a finalitat l'est�tica, paraula que entronca directament amb la cultura f�sica, �s a dir, musculaci� que avui en dia coneixem per la seva variant esportiva de competici� principalment.

Eugen Sandow

L'esculturisme va ser promogut per Eugen Sandow de Pr�ssia (actualment el nord d'Alemanya), que ara �s generalment conegut com a �el pare de l'esculturisme modern�, va ser el primer a realitzar exhibicions en qu� mostrava la seva musculatura. Sandrow pregonava un �ideal grec� pel que fa a les proporcions de les diferents parts del cos hum� i va ser un dels primers a comercialitzar equips mec�nics per a la realitzaci� d'exercicis com peses i politges. Sandow tamb� va organitzar el primer concurs d'esculturisme el 14 de setembre de 1901 al Royal Albert Hall de Londres. El concurs es va dir The Great Competition (�La gran competici�).

En Sandow trobem tamb� antecedents directes d'un dels elements essencials de l'esculturisme: la postura. Amb Sandow, les exhibicions de la musculatura es fan sota certes postures musculars que evidencien de forma contundent el desenvolupament muscular assolit. La possessi� ser� fonamental en l'ulterior esculturisme professional, fins al punt que l'esculturista treballa per a posar en un escenari davant d'un grup de jutges que valorar� el seu desenvolupament a partir de l'execuci� de certes postures.

La primera competici� a gran escala en els Estats Units

El 16 de gener de 1904, la competici� d'esculturisme la primera a gran escala va ser en els Estats Units es va dur a terme en el Madison Square Garden de Nova York. El guanyador va ser Al Treloar i va ser declarat "L'home m�s perfectament desenvolupat del m�n". Treloar va guanyar un premi en efectiu de $ 1,000, una suma considerable en aquest moment. Dues setmanes m�s tard, Thomas Edison va fer una pel�l�cula de la rutina de Treloar. Edison tamb� va fer dues pel�l�cules de Sandow uns anys abans, convertint-se en l'home que va fer les tres primeres imatges en moviment amb un esculturista. Al segle 20, Bernarr Macfadden i Charles Atlas, va continuar promovent l'esculturisme a tot el m�n. Alois P. Swoboda va ser un pioner a Am�rica.

Altres esculturistes importants en els primers anys de l'esculturisme

Altres esculturistes importants en els primers anys de la hist�ria de l'esculturisme, abans de 1930 inclouen: Earle Liederman (guionista d'alguns dels primers llibres d'instruccions d'esculturisme), Breitbart Zische, Hackenschmidt Georg, Nkemena Emy, George F. Jowett, Finn Hateral (un pioner en l'art de posar), Muntanya Saldo, Elliot Launceston, Sig Klein, el sergent. Alfred Moss, Joe Nordquist, Lionel Strongfort (Strongfortism), Gustav Fristensky (el campi� txec), Ralph Parcaut, un lluitador campi� que tamb� va ser autor d'un llibre des del principi "cultura f�sica", i Alan C. Mead, que es va convertir en un campi� muscular impressionant tot i que va perdre una cama en la Primera Guerra Mundial.

Anys 1950 i 1960

El Fisicoculturisme es va fer m�s popular en els anys 1950 i 1960 amb l'aparici� dels campions for�a i unir-se a la gimn�stica esportiva, i la divulgaci� simult�nia d'entrenament dels m�sculs, sobretot per Charles Atlas, la publicitat en els llibres d'historietes i altres publicacions va encoratjar a molts joves a realitzar entrenament amb peses per millorar el seu f�sic per semblar-se als superherois dels c�mics. Dels atletes notables estan el campi� nacional dels EUA de gimn�stica i aixecament de peses ol�mpic John Grimek i el brit�nic Reg Park com a guanyadors dels t�tols d'esculturisme de compet�ncies recent creades com el Mr Univers i el Mr America.

Tamb� revistes com Strength & Health i Muscular Development van ser acompanyats per la notorietat p�blica. El c�sting d'alguns esculturistes en el cinema va ser un altre important vehicle per a la divulgaci� d'aquest esport. D'esculturista i actors potser el m�s fam�sos van ser Steve Reeves i Reg Park, que van ser destacats en funcions retractan H�rcules, Sams� i altres herois llegendaris. Dave Draper va guanyar fama a trav�s d'aparicions en Muscle Beach Party, que forma part de la "festa a la platja", s�rie de pel�l�cules amb Annette Funicello i Frankie Avalon, que va comen�ar amb el Beach Blanket Bingo, i tamb� en aparicions en s�ries de televisi� com The Beverly Hillbillies. Altres estrelles en ascens en aquest per�ode van ser Larry Scott, Nubret Sergio, i Sergio Oliva. L'equip de gimn�s i complement de les ind�stries de formaci� fundada per Joe Weider es complementa amb el creixement de la International Federation of BodyBuilding & Fitness, que va ser co-fundada per Joe i el seu germ� Ben. L'International Federation of BodyBuilding & Fitness finalment despla�ava a Amateur Athletic Union. El National Amateur Bodybuilders Association com els concursos m�s importants i notables.

1970 en endavant

Les noves organitzacions

En la d�cada de 1970, l'esculturisme es feia con�ixer gr�cies a Arnold Schwarzenegger i en el 1977 la pel�l�cula Pumping Iron. En aquest moment la Federaci� Internacional de Culturisme i Fitness (IFBB) va dominar l'esport i l'Amateur Athletic Union (AAU) pren seient del darrere. El Comit� Nacional de F�sica (NPC) es va formar el 1981 per Jim Manion. La APN ha passat a convertir-se en l'organitzaci� d'esculturisme amb m�s �xit als EUA, i �s la divisi� amateur de la IFBB als Estats Units. Des de la fi dels anys 1980 va veure el declivi dels concursos d'esculturisme UCA patrocinat. El 1999, l'UCA va votar a favor de suspendre els seus esdeveniments d'esculturisme.

La revoluci� dels esteroides anab�lics

Ronnie Coleman, el 2009

Aquest per�ode tamb� va veure l'aparici� dels esteroides anab�lics utilitzats tant en l'esculturisme com an molts altres esports. S'atribueix en part a la pujada de "monstres de masses", a partir d'Arnold Schwarzenegger, per� incloent Franco Columbu, Lou Ferrigno, Dorian Yates, Lee Haney, Ronnie Coleman i Paul Demaya i tamb� l'aparici� dels atletes com rics Gaspari i Andreas Munzer, que va desafiar a la seva gen�tica per assolir la mida i la duresa mai abans imaginades. Per combatre aix�, i amb l'esperan�a de convertir-se en un membre del COI, la IFBB presenta proves de dopatge per als esteroides i altres subst�ncies prohibides. Encara que les proves de dopatge passat, la majoria dels esculturistes professionals encara utilitzen els esteroides anab�lics per a la compet�ncia. Durant la d�cada de 1970 l'�s d'esteroides anab�lics va ser discutit obertament en part a causa del fet que eren legals. No obstant aix�, el Congr�s dels EUA en els anab�lics esteroides Llei de Control del 1990 posa els esteroides anab�lics a la Llista III de la llei de subst�ncies controlades (CSA). De la mateixa manera al Canad�, els esteroides s'han afegit al Codi Penal del Canad� com una subst�ncia controlada de la classe IV (per a aquesta �ltima va ser creada expressament per als esteroides)

Federaci� Mundial de Fisicoculturisme

El 1990, Vince McMahon va anunciar que estava formant una nova organitzaci� d'esculturisme, la Federaci� Mundial de Fisicoculturisme (FMB)(World Bodybuilding Federation). McMahon volia portar espectacle a l'estil de la WWF i m�s grans premis a l'esport de l'esculturisme. Un nombre d'estrelles IFBB van ser reclutats, per� la llista mai va ser molt gran, amb els mateixos atletes que competeixen, el guanyador m�s notable i el primer campi� del FMB va ser Gary Strydom. McMahon formalment va dissoldre la FMB el juliol de 1992. Les raons per aquesta falta probablement inclo�a els ingressos de les emissions de pagament per visi� dels concursos de FMB, les vendes lentes de la revista Estils de vida de la FMB de Fisicoculturisme (que m�s tard es va convertir en WBF Magazine), i la despesa de pagar als contractes m�ltiples de 6 xifres, aix� com la producci� de dos programes de televisi� i una revista mensual.En aquest context, apareix la Federaci� Catalana de F�sico-Culturisme, l'organisme que regula la pr�ctica del fisicoculturisme i powerlifting a Catalunya. �s membre de ple dret a la Uni� Internacional de Body Building. El 1998 la Federaci� Catalana s'independitza de la l'Asociaci�n Espa�ola de Fisioculturismo'. El mateix any la Uni� Internacional de Body Building (UIBBN) l'admet de forma provisional i el 2002 passa a ser-ne membre plenament reconegut.. Des d'abans del naixement de la Federaci� Catalana, els esculturistes catalans ja destacaven internacionalment, per� quan aquesta va veure la llum i va ser admesa com a membre de la UIBBN, Catalunya es va convertir en una pot�ncia que, despr�s de conquerir moltes medalles, el 2010 va guanyar el Campionat del M�n per equips i el 2012 el Campionat d'Europa. A nivell individual, destaquen F�lix Barrachina, Miguel �ngel S�nchez, Montse Tello, Jordana i Yasmina de Haro, tots ells campions del m�n, i Enric Torrent, campi� d'Europa.

Discussi� per a convertir l'esculturisme en un esport ol�mpic

En la d�cada de 2000, la IFBB estava tractant de fer de l'esculturisme un esport ol�mpic. Es va obtenir la filiaci� plena del COI el 2000 i estava tractant d'obtenir l'aprovaci� com un esdeveniment de demostraci� en els Jocs Ol�mpics que s'espera que pugui fer que s'afegeix com un concurs complet. Aix� no va succeir.E� reconeixement ol�mpic per a l'esculturisme �s controvertit, puix que molts sostenen que l'esculturisme no �s un esport.

L'evoluci� recent

El 2003, Joe Weider vent Weider Publications a AMI, que �s propiet�ria de The National Enquirer. La posici� del president de la IFBB va ser ocupat per Rafael Santonja, despr�s de la mort de Ben Weider, l'octubre de 2008. L'any 2004, concurs promotor Wayne DeMilia va trencar files amb la IFBB i IAM es va fer c�rrec de la promoci� de la compet�ncia de Mr. Olympia. Altres concursos professionals van sorgir en aquest per�ode, sobretot l'Arnold Classic i la Nit de Campions, per� tamb� el Gran Premi d'Europa de culturisme. Tamb� amb el creixement dels estils de vida dels consumidors a Europa i especialment a Europa de l'Est despr�s de la caiguda de la Uni� Sovi�tica va veure tot noves poblacions d'esculturistes sortir d'aquestes zones.

Estils d'esculturisme

Esculturisme professional

En la indústria de l'esculturisme modern, "professional" significa generalment un esculturista que ha guanyat concursos de qualificació com aficionat i s'ha guanyat una "targeta professional" de la IFBB. Professionals de guanyar-se el dret a competir en competicions sancionades incloent l'Arnold Classic i el New York Pro (abans de la Nit de Campions). Col·locacions en aquests concursos, al seu torn a guanyar el dret a competir en el Mr Olympia, el títol és considerat com el més alt guardó en el camp de l'esculturisme professional. Les proves d'esteroides en aquests concursos mai es fa generalment.

Esculturisme natural

En concursos esculturistes naturals són rutinàriament sotmeses a proves de substàncies il·legals i estan prohibides. Es poden realitzar proves en mostres d'orina. El que qualifica com "il·legal" la substància, en el sentit que està prohibit pels organismes reguladors, varia entre les federacions naturals, i no necessàriament inclou únicament substàncies que són il·legals sota les lleis de la jurisdicció corresponent. Substàncies com els esteroides anabòlics, diürètics, prohormones i condicions d'ús generalitzat pels esculturistes professionals, són generalment prohibides per les organitzacions naturals. Organitzacions d'esculturisme natural inclouen NANBF Amèrica del Nord (Federació de Culturisme Natural), i l'Acadèmia de Policia (Natural Physique Association). Esculturistes naturals afirmen que el seu mètode se centra més en la competència i un estil de vida més saludables que altres formes d'esculturisme.

Esculturisme femení

La primera EUA Nacional de la Dona Physique Campionat, promogut per Henry McGhee i celebrada a Canton, Ohio el 1978, és generalment considerat com el primer concurs de veritat d'esculturisme femení, és a dir, el primer concurs on els participants van ser jutjats únicament en la musculatura. El 1980 la primera Sra Olimpia (inicialment coneguda com la "senyoreta" Olímpia), el concurs més prestigiós per als professionals, es va dur a terme. La primera guanyadora va ser Rachel McLish que també havia guanyat els EUA APN Campionat a principis d'any. El concurs va ser un important punt d'inflexió per l'esport de l'esculturisme femení. McLish va inspirar moltes competidores en el futur per començar a entrenar i competir. El 1985, una pel·lícula anomenada Pumping Iron II: La dona va ser alliberada. Aquesta pel·lícula documenta la preparació de diverses dones per al 1983 el Caesars Palace Campionat Mundial de la FIFA. Un lloc destacat en la pel·lícula van ser Kris Alexander, Lori Bowen, Cheng Lídia, Carla Dunlap, Bev Francis i McLish Rachel.

En els últims anys, les àrees relacionades amb l'aptitud i la competència figura han guanyat en popularitat, superant la de l'esculturisme femení, i han proporcionat una alternativa per a les dones que opten per no desenvolupar el nivell de la musculatura necessària per a l'esculturisme.

Enllaços externs

• http:www.fc-culturisme.cat/
• eugensandow Arxivat 2007-05-27 a Wayback Machine.
• classicbodybuilders Arxivat 2017-09-29 a Wayback Machine.
• contacto Arxivat 2010-07-25 a Wayback Machine.

Referències

Viccionari