Diana Ross
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Diana Ernestine Earle Ross 26 mar� 1944 (80 anys)Detroit (Michigan) |
| Grup �tnic | Afroamericans |
| Religi� | Esgl�sia Baptista |
| Formaci� | Cass Technical High School |
| Activitat | |
| Ocupaci� | cantant, productora de cinema, compositora, productora discogr�fica, actriu |
| Activitat | 1959 - |
| Membre de | |
| G�nere | Pop, soul, rhythm and blues, m�sica disco, jazz i m�sica per ballar |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Motown RCA |
| Família | |
| Cònjuge | Arne Næss, Jr. (1986–2000) Robert Ellis Silberstein (1971–1977) |
| Parella | Gene Simmons (1980–1983) Berry Gordy (1965–1971) |
| Fills | Rhonda Ross Kendrick (  ) Berry GordyDiana RossTracee Ellis Ross ( ) Robert Ellis SilbersteinDiana RossEvan Ross ( ) Arne Næss, Jr.Diana Ross |
| Germans | Arthur "T-Boy" Ross |
| Premis | |
 | |
| Descrit per la font | Ob�lky knih,  Notable Black American Women Biographical Dictionary of Afro-American and African Musicians (en)  |
| Lloc web | dianaross.com |
                      | |
Diana Ross (nascuda Diane Ernestine Earle Ross a Detroit, Michigan, el 26 de mar� de 1944) �s una actriu i cantant de pop, soul i R&B estatunidenca. Ross �s una de les dones artistes de m�s �xit de la seva �poca, gr�cies al seu paper com a cantant principal del grup The Supremes de la discogr�fica Motown Records durant els anys 60.
El 1993, va entrar en el Llibre Guinness de R�cords com l'artista femenina de major �xit de tots els temps, hagut en part pels seus 18 "n�1", sis d'ells en solitari. Nom�s The Beatles (amb 20 "n�1") i Mariah Carey (amb 18) l'han igualat o superat. Per� a Billboard els seus "n�1" s'expliquen per separat: en t� 12 amb The Supremes i 6 com a solista, sent superada llavors per cantants com Janet Jackson, Madonna i Whitney Houston.
Amb 50 anys de carrera, les vendes dels seus �lbums i senzills tenen un total estimat de m�s de 100 milions de c�pies, la qual cosa la converteix en una d'artistes musicals amb majors vendes.
Biografia
[modifica]Primers anys (1944-1959)
[modifica]Diana Ross, filla d'un membre de ra�a blanca de l'ex�rcit dels Estats Units i una docent negra de Bessemer (Alabama), va n�ixer a Detroit, Michigan el 1944.[1] Despr�s, la fam�lia es va instal�lar durant un breu per�ode a Alabama a causa que la seva mare estava malalta.
La fam�lia va tornar a Detroit quan Diana tenia 14 anys. Ross va aspirar en la seva adolesc�ncia convertir-se en dissenyadora de modes, per la qual cosa ella es va inscriure en el Cass Technical High School.
The Supremes (1959-1970)
[modifica]
El 1959, amb 15 anys, es va unir a les seves ve�nes Mary Wilson, Florence Ballard, i Betty McGlown per formar el quartet local conegut com The Primettes, que actuaven com teloneres de The Primes (m�s tard anomenats The Temptations).[2]
El 1961 van signar un contracte amb la discogr�fica Motown Records, i Betty McGlown va ser reempla�ada per Barbara Martin. El grup va ser rellan�at sota el nom de The Supremes. El 1962 Barbara va abandonar el quartet, convertint-ho en un trio. El delegat de la discogr�fica, Berry Gordy, va convertir a Diana en la l�der del conjunt musical. Entre agost de 1964 i maig de 1967, el tercet va aconseguir que deu dels seus senzills arribessin al posat n�1 del Billboard Hot 100. Despr�s, Gordy va substituir Florence Ballard per la vocalista de Patti LaBelle and the Bluebelles, Cindy Birdsong. Aviat, va rebatejar al grup com a Diana Ross and the Supremes, per donar-li protagonisme tant a la veu principal com al conjunt. Ja ho havia fet amb altres agrupacions com Smokey Robinson & The Miracles, abans anomenats The Miracles, i Martha Reeves & The Vandellas, abans coneguts com The Vels, per les mateixes raons.
The Supremes, sota el lideratge de Diana Ross, va aconseguir dotze grans �xits als Estats Units, entre els quals destaquen "Where Did Our Love Go", "Baby Love", i "You Can't Hurry Love".[3][4] Aix�, es van convertir en el segon conjunt musical de parla anglesa m�s reeixit de la d�cada de 1960, despr�s dels Beatles.[4] El 1969, Diana va decidir abandonar el grup. Va actuar per �ltima vegada com a membre del trio el gener de 1970 i la seva vacant va ser coberta per diverses cantants.[5]
Carrera en solitari (1970 en endavant)
[modifica]1970-1978
[modifica]Al maig de 1970, amb el suport dels productors musicals Ashford & Simpson, va llan�ar el seu primer disc en solitari, titulat Diana Ross. El primer senzill d'aquesta producci� va ser la can�� gospel "Reach Out and Touch (Somebody's Hand)", la qual va aconseguir la posici� n�20 del Billboard Hot 100. El segon single va ser una versi� del tema "Ain't No Mountain High Enough", va tenir un �xit internacional, i est seria el primer llan�at en solitari a aconseguir el posat n�1 de les llistes pop. Per "Ain't No Mountain High Enough" va ser nominada al Premi Grammy per millor vocalista pop.
El 1971, Motown va llan�ar un segon �lbum de Diana anomenat Everything Is Everything. El primer senzill d'aquest, "I'm Still Waiting", va ser tot un �xit, especialment en el Regne Unit, on va aconseguir el lloc n�1 de les llistes de popularitat. Diversos mesos despr�s va llan�ar el seu tercer disc en solitari titulat Surrender. Aquest mateix any va tenir el seu propi programa especial per a la televisi�, anomenat Diana!. All� hi van apar�ixer com a convidats The Jackson 5, Bill Cosby i Danny Thomas. A la fi del mateix any, Motown va anunciar que produiria una pel�l�cula biogr�fica protagonitzada per Ross, en la qual retrataria a la cantant Billie Holiday.
Ross va debutar al cinema el 1972 en la pel�l�cula Lady Sings the Blues, on va interpretar a Billie Holiday, sota la direcci� de Sidney J. Furie. El llargmetratge va tenir un gran �xit cr�tica i p�blic. Posteriorment va guanyar un Globus d'Or per �Nou estel de l'any- actriu� i va ser nominada al premi �scar per �Millor actriu�. La banda sonora de la pel�l�cula va aconseguir el primer lloc de la llista Billboard 200, on es va mantenir durant tres setmanes consecutives. En la setmana del seu llan�ament va vendre m�s de 300 000 c�pies.
Al comen�ament de 1973, va publicar l'�lbum Touch Me in the Morning. El senzill hom�nim va aconseguir el lloc n�mero u de les llistes nord-americanes. A final del mateix any, la cantant va llan�ar un reeixit �lbum al costat de Marvin Gaye, anomenat Diana & Marvin. D'aqu� en van sortir els senzills "My Mistake (Was to Love You)", que es va situar en el Top 20 dels Estats Units, i "You Are Everything", que es va situar en el Top 5 del Regne Unit.
El 1975, va protagonitzar la pel�l�cula Mahogany, al costat de Billy Dee Williams. El director era Tony Richardson, per� despr�s va ser substitu�t per Berry Gordy. Amb aquest �ltim Diana no va tenir una bona relaci�, per la qual cosa va abandonar el rodatge abans que culmin�s. El film va ser un �xit comercial, per� no va rebre bones cr�tiques.[6] De la banda sonora es van desprendre els singles "Do You Know Where You're Going To", que va arribar al n�1 de les llistes pop, i el tema de m�sica disco "Love Hangover". L'�xit d'aquests senzills van ajudar a la publicaci� de l'�lbum Diana Ross.
El 1977 va guanyar el Premi Tony per l'especial musical An Evening with Diana Ross, que despr�s va ser televisat per la cadena NBC. En aquest mateix any, Motown va adquirir els drets de la popular obra de Broadway El mag per poder portar-la a la pantalla gran com una versi� "afroamericana" del m�gic d'Oz. Diana va interpretar el paper de Dorothy, que havia encarnat de forma inoblidable Judy Garland, i va compartir escena amb Lena Horne, Richard Pryor, Nipsey Russell, Ted Ross i el seu amic Michael Jackson, qui en aquests anys comen�ava a destacar al marge del seu grup The Jacksons. La pel�l�cula es va estrenar l'octubre de 1978, rebent cr�tiques dolentes i fracassant en la taquilla; per� la banda sonora d'aquesta, produ�da per Quincy Jones, va vendre m�s de 850.000 c�pies. Aquesta seria l'�ltima producci� cinematogr�fica de Motown.
1979-1987
[modifica]El 1979, Ross es va reunir amb Nicholas Ashford i Valerie Simpson per al llan�ament del disc The Boss, el qual va ser certificat com a "disc d'or" per la RIAA. El 1980, va publicar Diana, el seu primer �lbum certificat com a "disc de plat�" per la RIAA. L'�lbum va incloure els reeixits senzills "Upside Down", el cinqu� a arribar al lloc n�1 de les llistes, i "I'm Coming Out". Diana va aconseguir el segon lloc del Billboard 200, i hi va romandre durant tres setmanes, venent m�s de 6 milions de c�pies als Estats Units.
Ross va col�laborar en la banda sonora de la pel�l�cula Endless Love, gravant el senzill hom�nim al costat del cantautor Lionel Richie. Quan aquesta can�� va arribar al lloc n�1 de les llistes de popularitat, Diana es va convertir en la primera cantant femenina a aconseguir sis singles n�mero u en el Billboard Hot 100. Quan el seu contracte de vint anys amb Motown va v�ncer, va signar un contracte de 20 milions de d�lars amb la discogr�fica RCA Records.
El primer �lbum de Diana amb RCA Records va ser Why Do Fools Fall in Love, que va sortir a la venda l'estiu de 1981. D'ell es van desprendre tres reeixits senzills: "Why Do Fools Fall in Love", "Mirror Mirror" i "Work That Bodi", el qual va entrar en el Top 10 del Regne Unit.
El 1983 es va reunir amb Mary Wilson i Cindy Birdsong, els seus excompanyes de The Supremes, per al programa especial Motown 25: Yesterday, Today, Forever. El trio va interpretar el tema "Someday We'll Be Together", un cl�ssic del seu repertori. A finals d'aquest mateix any, Diana va realitzar un concert en el Central Park de Nova York, la recaptaci� del qual es va utilitzar per a la construcci� d'una zona de jocs que porta el seu nom. Part d'aquest xou va ser filmat i televisat pel senyal de cable Showtime. Hi van assistir m�s de 800.000 persones, per la qual cosa Ross va anunciar que l'endem� brindaria un nou concert, al que van assistir prop de 500.000 espectadors. No obstant aix� la recaptaci� d'ambdues presentacions no van ser suficients per al finan�ament del Diana Ross Playground, per la qual cosa la mateixa Ross va haver de pagar els 250.000 d�lars que faltaven perqu� es dugu�s a terme el projecte.
Amb RCA va gravar diversos senzills reeixits com "Muscles" (1982), tema musical compost per Michael Jackson i nominat al Grammy, "So Close" (1983), "Pieces of Hissi" (1983), "All of You" (1984), el qual va arribar al lloc n�1 de la llista dance, "Swept Away" (1984), "Missing You" (1985), "Eaten Alive" (1985), "Chain Reaction", el qual va aconseguir la posici� n�1 de les llistes del Regne Unit, i "We Are The World", que va ser un �xit a tot el m�n. La can�� "All of You" la va interpretar a duo al costat de Julio Iglesias, la qual cosa va contribuir a catapultar a Julio a l'�xit al mercat anglosax�.
Els �lbums que va llan�ar en aquests anys van ser All The Great Hits, el qual va ser certificat com a "disc d'or" per la RIAA, Silk Electric, Diana Ross Anthology i Swept Away. El 1987 va publicar Xarxa Hot Rhythm & Blues, que va rebre molt bones cr�tiques per� no va ser un �xit comercial, i If We Hold On Together. El 1989, Diana va tornar a Motown.
1989-1999
[modifica]El primer �lbum que va llan�ar en vuit anys amb Motown va ser Workin' Overtime. Malgrat que el senzill hom�nim va arribar al lloc n�3 de la llista R&B, el compacte va ser un frac�s comercial.
En la d�cada de 1990 va publicar senzills i �lbums que van aconseguir poca acollida en les llistes de Regne Unit i Europa, com "When You Tell Em That You Love Em" (can�� que anys despr�s gravarien a duo Julio Iglesias i Dolly Parton), "One Shining Moment", "Force Behind The Power", "Heart (Don't Change My Mind)", "Your Love", "The Best Years of My Life", "Take Em Higher", "Gone", "I Will Survive" i "In the Ones You Love". El 1993 va publicar el disc Christmas in Vienna, que recollia un concert de sabor nadalenc ofert per Diana amb Pl�cido Domingo i Jos� Carreras. El 1994, va reprendre la seva carrera d'actriu en protagonitzar el telefilm de la cadena ABC, Out of Darkness. Per la seva interpretaci� va rebre la seva tercera nominaci� al Globus d'Or. El 1996 va realitzar una actuaci� especial en el Super Bowl XXX. El 1999, com a solista, ella es va situar en el 38 en la llista de VH1 The 100 Greatest Women in Rock and Roll mentre que The Supremes es van col�locar en el n�6. En el mateix any, va coprotagonitzar un altre telefilm per l'ABC, titulat Double Platinum, on va interpretar una cantant que abandona a la seva filla per concentrar-se en la seva carrera.
2000-present: Ross al segle XXI
[modifica]El 2000, Ross va anunciar que realitzaria amb les seves antigues companyes de The Supremes, Mary Wilson i Cindy Birdsong, una gira titulada Return to Love. Wilson i Birdsong no van voler participar en ella perqu� Diana rebria 15 milions de d�lars, mentre que a elles els pagarien 2 i 1 milions de d�lars respectivament.[7] Van ser substitu�des per Lynda Laurence i Scherrie Payne, els qui havien format part del grup despr�s que Diana l'abandon�s. Els primers concerts del tour es van dur a terme primer a Filad�lfia i despr�s en el Madison Square Garden de Nova York. Return to Love nom�s va comptar amb nou presentacions, ja que les vendes d'entrades van ser escasses. A principis de l'any 2000 va ser homenatjada en l'esdeveniment anual "VH1 Dives"
Al desembre de 2002, Ross va ser arrestada en Tucson, Arizona per conduir en estat d'embriaguesa. Despr�s de complir dos dies d'arrest va tornar a la seva casa a Greenwich, Connecticut.[8] Despr�s d'aquest episodi, es va mantenir durant poc m�s de dos anys allunyada dels mitjans de comunicaci�.
El 2005 va gravar amb Rod Stewart el senzill "I've Got a Crush on You", pertanyent a l'�lbum d'aquest �ltim anomenat The Great American Songbook, que va aconseguir el lloc 19 del Billboard Hot Adult Contemporary. Diana, al costat de Westlife, va tornar a gravar el seu �xit "When You Tell Me You Love Me", que va tornar a aconseguir el lloc #2 de les llistes de Regne Unit i el n�1 de les d'Irlanda. El juny de 2006, Motown va publicar el seu �lbum Blue, el qual va aconseguir el posat n�2 de la llista de jazz de Billboard. El seu seg�ent �lbum d'estudi va ser I Love You, llan�at mundialment el 2 d'octubre de 2006 i el 16 de gener de 2007 a Am�rica del Nord, produ�t per la discogr�fica Manhattan Records/EMI.[9] El compacte va aconseguir debutar en la posici� n�32 de les llistes pop i la n�16 de les de R&B, i des del seu llan�ament va vendre m�s de 622.000 c�pies a tot el m�n.
Al comen�ament de 2007, Ross va apar�ixer en diversos programes de televisi� dels Estats Units i Europa, com per exemple American Idol o Live with Regis and Kelly, per promocionar el seu treball discogr�fic. Aquest, igual que la seva gira europea, va obtenir cr�tiques positives.[10][11][12]
Diana va quedar destrossada quan va saber que Michael Jackson havia mort. El 2 de juliol de 2009 va ser revelada la intenci� p�stuma de Michael que ella tingu�s la cust�dia dels seus fills en cas que la seva mare Katherine de 79 anys mor�s o es vei�s impedida d'exercir-la.
Segueix brindant concerts amb el Tour "In The Name Of Love".
Projectes no musicals
[modifica]Ross va debutar al cinema el 1972 en la pel�l�cula Lady Sings the Blues, on va interpretar a la tamb� cantant Billie Holiday, sota la direcci� de Sidney J. Furie. El llargmetratge va rebre ressenyes positives de diverses fonts i comercialment tamb� li va anar molt b�. Posteriorment va guanyar un Globus d'Or com a �Nova estrella de l'any�. Aix� mateix, va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu i al Globus d'Or a la millor actriu dram�tica.
M�s tard, va protagonitzar la pel�l�cula Mahogany, al costat de Billy Dee Williams, sota la direcci� de Berry Gordy. All� va interpretar el paper d'una dissenyadora de moda. El film va rebre cr�tiques majorit�riament negatives i comercialment no li va anar b�. El 1977, va actuar al costat de Lena Horne, Richard Pryor, Nipsey Russell, Ted Ross i el seu amic Michael Jackson la versi� cinematogr�fica de l'obra teatral El mag, la qual estava basada al seu torn la pel�l�cula El mag d'Oz. El musical va rebre ressenyes negatives de diverses fonts. Ross va reprendre la seva carrera com a actriu en la d�cada de 1990, per protagonitzar les pel�l�cules per a televisi�: Out of Darkness, de 1994, i Double Platinum, de 1999.
Filmografia
[modifica]- 1966: The Supremes In The Orient (amb The Supremes, mai estrenada)
- 1972: Lady Sings the Blues
- 1975: Mahogany
- 1978: El mag (The Wiz)
- 1994: Out of Darkness (telefilm)
- 1999: Double Platinum (telefilm)
Premis i nominacions
[modifica]Nominacions
[modifica]- 1973: Oscar a la millor actriu per Lady Sings the Blues
- 1973: Globus d'Or a la millor actriu dram�tica per Lady Sings the Blues
- 1974: BAFTA a la millor actriu per Lady Sings the Blues
- 1995: Globus d'Or a la millor actriu en minisèrie o telefilm per Out of Darkness
Honors
[modifica].svg){kind=small}
Referències
[modifica]- ↑ Whitburn, Joel; The Billboard Book of Number 1 Hits, p. 207
- ↑ Wilson et al., 29–36.
- ↑ Wilson et al., 141–143.
- ↑ 4,0 4,1 Allmusic.
- ↑ George, Nelson.
- ↑ Posner, Gerald.
- ↑ BBC News.
- ↑ KOLD.com.
- ↑ Cohen, Jonathan - Billboard.
- ↑ YouTube.
- ↑ «2007 Tour: Diana Ross is divine in Oakland, California» (anglès)
- ↑ Diana Ross Fansite. «2007 European Tour» (anglès)
- ↑ Obama condecora Michael Jordan amb la Medalla de la Llibertat
- Persones vives
- Cantants de Michigan
- Cantants de rhythm and blues estatunidencs
- Cantants de soul estatunidencs
- Cantants de jazz estatunidencs
- Cantants pop estatunidencs
- Cantants afroamericans estatunidencs
- Músics d'electrònica estatunidencs
- Compositors de Michigan
- Productors musicals estatunidencs
- Actors de Detroit
- Actors de cinema de Michigan
- Actors afroamericans estatunidencs
- Alumnes de la Cass Technical High School
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
- Grammy a la carrera artística
- Honorats pel Centre Kennedy
- Productors de cinema de Michigan
- Comanadors de les Arts i les Lletres
- Convidats a The Muppet Show
- Actors de sèries de televisió de Michigan
- Músics de Detroit
- Naixements del 1944
- Actors estatunidencs del segle XX