Drew Barrymore
Drew Blyth Barrymore (Culver City, Calif�rnia, 22 de febrer de 1975) �s una actriu i productor de cinema i televisi� estatunidenca.
Ascens a la fama
[modifica]Drew Barrymore �s filla dels actors Ildiko Jaid Mako i John Drew Barrymore i, per tant, estava destinada a ser una estrella. El seu pare, el seu avi i els seus oncles tamb� van ser importants actors. Als 11 mesos la seva mare comen�� a dur-la a c�stings per a la televisi�, i amb 2 anys s'estren� en alguna s�rie de televisi�. Els seg�ents anys, Drew va cr�ixer convertint-se en una encantadora i imaginativa nena. El seu somriure era enlluernant i tenia una personalitat que enganxava. El seu debut en el cine li arribaria als 4 anys en el paper de la filla de William Hurt a Altered States (1980), un film de ci�ncia-ficci� dirigit per Ken Russell.
Als sis anys, Barrymore realitz� una prova per a Poltergeist del seu padr� jove Steven Spielberg. Per� tot i tenir un gran contacte, no aconsegu� el paper, sin� el paper de la petita Gertie en la famosa pel�l�cula E.T.: L'extraterrestre (1982).[1] Gr�cies a aquesta aparici� aconsegu� un Premi Joventut en el Cinema i una candidatura als Premis de l'Acad�mia Brit�nica de Cinema i Televisi� (BAFTA) en la categoria d'Actriu Novel m�s Destacada.
Va ser un gran �xit: l'audi�ncia s'enamor� d'ella. Va fer diverses aparicions a la televisi� en The Tonight Show of Johnny Carson, i tamb� fou la presentadora m�s jove de Saturday Night Live. Era el centre de l'escenari, els focus la seguien i tot provoc� estr�s i dubtes sobre ella mateixa. El m�n descansava sobre les espatlles de Drew i amb tot arrib� a ser massa pes.
Edat de rebel�lia
[modifica]Als 9 anys ja fou v�ctima de les drogues i de l'alcohol, encara que seguia treballant. Va ser estrella de tres pel�l�cules m�s: Ulls de foc (1984), Irreconcilable Differences (1984) i Cat's Eye (1985). Les pel�l�cules no tan sols augmentaren la seva fama, sin� que tamb� li crearen problemes. Als tretze, toc� fons. Drew es trobava fora de control i s'havia de fer alguna cosa. L'any 1988 l'actriu fou ingressada a l'ASAP Treatment Center (un centre per a tractar la drogoaddicci� i els problemes mentals) gr�cies a la seva mare. Despr�s d'anys d'autodestrucci� i d'intents de su�cidi, finalment va tornar en si. Es recuper� i als catorze anys public� la seva autobiografia, titulada Little Girl Lost.
Retorn a la fama
[modifica]Als 19 anys, Drew es va casar amb Jeremy Thomas, un matrimoni que dur� tan sols tres mesos. Com que la seva carrera comen�ava a prosperar amb pel�l�cules, se li va proposar apar�ixer en revistes i altres publicacions com per exemple Guess, Playboy o Interview, fet que consolid� la seva imatge sexy. Posteriorment, Drew fund� el 1995 la seva pr�pia productora, Flower Films. L'actriu segu� protagonitzant pel�l�cules i sortint en diverses com�dies rom�ntiques televisives.
A m�s d'una s�rie d'aparicions i pel�l�cules produ�des per la seva companyia, Flower Films, incloent Els �ngels de Charlie, Barrymore va obtenir un paper dram�tic en la com�dia/drama Riding in Cars with Boys (2001), interpretant a una mare adolescent en un matrimoni fracassat amb la droga - pare addicte (basada en la hist�ria de la vida real de Beverly D'Onofrio). El 2002, Barrymore aparegu� en Confessions of a Dangerous Mind, juntament amb Sam Rockwell i Julia Roberts.
Flower Films
[modifica]El 1995, Barrymore form� Flower Films, una productora, amb el seu soci de negocis, Nancy Juvonen. La primera pel�l�cula produ�da per l'empresa va ser el 1999, Never Been Kissed. La segona oferta de la companyia va ser Els �ngels de Charlie (2000), un gran �xit de taquilla que ajud� a solidificar la posici� de Barrymore i l'empresa.
Quan va veure amena�ada la producci� de la primera pel�l�cula de Richard Kelly, Donni Darko, Drew feu un pas endavant amb la filmaci� de Flower Films i agaf� el petit paper de Karen Pomeroy, professora d'angl�s del protagonista.
El 2003, Barrymore va protagonitzar Els �ngels de Charlie: Al l�mit, juntament amb les mateixes actrius, Cameron Diaz i Lucy Liu. Protagonitz� en companyia d'Adam Sandler la pel�l�cula 50 primeres cites (2004), Tu la lletra, jo la m�sica (2007) i hi pos� veu a la pel�l�cula Beverly Hills Chihuahua (2008), protagonitzada per Jamie Lee Curtis, Piper Perabo i Manolo Cardona.
Vida personal
[modifica]Drew va patir maltractament infantil. Els seus pares eren tots dos drogoaddictes i sovint negligents. Quan tenia nou anys, la mare va introduir-la en el m�n del sexe i les drogues. Amb tretze anys va entrar a rehabilitaci� i amb catorze es va poder emancipar.[2]
Filmografia
[modifica]- Com actriu
- Com a directora
- 2004: Choose or Lose Presents: The Best Place to Star. Documental.
- 2009: Whip It
- Com a productora
- 1999: Never Been Kissed. Productora executiva.
- 2000: Els Àngels de Charlie. Productora.
- 2001: Donnie Darko. Productora executiva.
- 2003: Charlie's Angels:Full Throttle. Productora.
- 2003: Duplex, productora.
- 2005: Dúplexen joc (Fever Pitch). Productora.
- 2009: Què els passa, als homes? (pel·lícula). Productora executiva.
- 2009: Whip It. Productora executiva.
Referències
[modifica]- ↑ «Drew Barrymore» (en suec). ne.se. [Consulta: 30 maig 2021].
- ↑ Lasher, Danielle. «15 Celebs You Didn't Know Survived Child Abuse» (en anglès). BabyGaga, 22-05-2017. [Consulta: 7 gener 2023].
Enllaços externs
[modifica]
- Web oficial de Drew Barrymore (anglès)
- Drew Barrymore a People (anglès)
- Vídeo de Drew Barrymore Arxivat 2017-09-22 a Wayback Machine. amb Johnny Carson
- Persones vives
- Actors de cinema californians
- Actors de sèries de televisió californians
- Directors de cinema californians
- Productors de cinema californians
- Guanyadors del Globus d'Or
- Models californians
- Activistes LGBT californians
- Guanyadors del premi Saturn
- Actors de doblatge californians
- Persones de Culver City
- Naixements del 1975
- Time 100 de 2023