Dykstraflex
Dykstraflex �s el nom del sistema de control de moviment dissenyat el 1975 per John Dykstra per a l'empresa Industrial Light & Magic. En la seva creaci�, tamb� van participar moltes altres persones com Alvah J. Miller i Jerry Jeffress, responsables del sistema electr�nic principal.[1][2]
Va estar desenvolupat pensant en els complexos efectes especials de la primera pel�l�cula de Star Wars, l'episodi IV titulat Una nova esperan�a.[3]
La creaci� i desenvolupament del Dykstraflex va fer que els seus responsables guanyessin el premi Oscar als millors efectes visuals del 1977.
Creaci� i desenvolupament
[modifica]Abans de la creaci� del Dykstraflex, el rodatge amb models i maquetes requeria d'una c�mera fixa. D'aquesta manera, eren els models els que es movien cap a ella, amb un moviment limitat pels cables que els subjectaven.
Per a la pel�l�cula que George Lucas imaginava, es requeria de molt m�s dinamisme. Un dels principals problemes era la gravaci� de les batalles de naus espacials. Calia combinar una gran quantitat d'elements en diverses preses, evitant, �s clar, que un cop els objectes estiguessin gravats i passats a l'escena composta, no es creuessin entre ells o parpellegessin.
La soluci� vindria de les mans del responsable dels efectes especials de la ILM (Industrial Light & Magic) que crearia el model pels futurs sistemes de control de moviment. �s a dir, va ser el punt de partida dels sistemes de c�mera programats electr�nicament per a repetir el mateix moviment i pla, facilitant aix� el treball d'efectes especials amb maquetes i complexos models, variant la il�luminaci� i aconseguint un alt grau de realisme fins aleshores mai assolit.
El Dykstraflex arribaria en l'�poca en qu� es va popularitzar les naus i bases espacials, recorregudes per la c�mera com si fossin ciutats de incommensurables dimensions.[4]
Funcionament
[modifica]John Dykstra, tamb� responsable dels efectes especials de 2001: Odissea a l'espai, va modificar un grua de rodatge de 12 metres d'altura, equipant-la amb una vella c�mera VistaVisi�n amb una mem�ria RAM. La idea era que, a partir d'un programa inform�tic, es pogu�s definir exactament els moviments de la grua per a poder aix�, repetir-ho les vegades necess�ries, amb objectes i fons diferents.
El conjunt estava connectat per m�ltiples cables en circuits TTL (Transistor-Transistor Logic), una tecnologia de circuits electr�nics digitals. Per una banda, els transistors complien amb la funci� l�gica i d'amplificaci�. Per altra, els servomotors, dispositius semblants a motors de corrent continua, gr�cies a la seva capacitat per a ubicar-se i mantenir-se en qualsevol posici� dintre d'un determinat rang d'operaci�, permetia ser controlat tant en velocitat com en posicionament.
D'aquesta manera, un cop s'havia definit el moviment de la c�mera, possible en set eixos diferents, s'enregistrava la seq��ncia completa a l'ordinador i s'executava amb la possibilitat de canviar el temps base de fotogrames per segon. Amb l'�s de tecnologies s'aconseguia una major precisi� en el moviment i un registre exhaustiu, tot lliure d'errors humans.
Per tant, es prescindia totalment de la c�mera fixe, trencant el estatisme i creant efectes de moviment. A m�s, aquesta possibilitat de despla�ar la c�mera al voltant i a trav�s dels models les vegades que fossin necess�ries, de manera exacte, gr�cies a la mem�ria computada del moviment que realitza l'aparell de registre, va transformar el treball amb maquetes.
Els diferents canvis de posici� eren visualitzats a trav�s de la lent i controlats per un joystick (moviments dels diferents eixos) o per un potenci�metre individual (moviments d'un sol eix). Cal tenir en compte, que si el moviment d'un eix requeria ser canviat, es podia solucionar deixant intacte la resta.
Finalment, �s important remarcar que van requerir d'un ordinador amb la suficient pot�ncia per a desenvolupar les funcions explicades anteriorment. En aquesta �poca, comen�aven a sorgir els de quarta generaci� i els primers mini computadors, precursors dels actuals ordinadors port�tils. Per a la pel�l�cula es van decantar per un ordinador fabricat per l'empresa Digital Equipment Corp, el PDP-11/45 (Programmed Data Processor). L' ordinador, de dos metres d'amplada i sis de llargada, tenia una pot�ncia equiparable a un tel�fon modern (sense arribar a la pot�ncia del smartphone).
En la gravaci� de la pel�l�cula Star Wars: Una nova esperan�a, van combinar la utilitzaci� del Dykstraflex amb croma blau, amb dobles i triples exposicions.[5][6]
Altres opcions: Icebox
[modifica]L' Icebox �s el nom informal que porta el sistema de control del moviment dissenyat per Douglas Trumbull, que va ser creat gaireb� al mateix temps que el Dykstraflex. D'aquesta manera, va mostrar els seus recursos interestel�lars, primerament, en la pel�l�cula de Close Encounters of the Third Kind (1977), dirigida per Steven Spielberg. Tamb� va ser utilitzat en el llargmetratge de Ridley Scott del 1982, Blade Runner.
El sistema va ser anomenat aix� degut a la seva forma quadrada i voluminosa. Trobem el sentit d'aquest fet si ens traslladem als inicis del cinema sonor. En aquell moment, l'icebox era un compartiment insonoritzat en el que col�locaven la c�mera per tal d'a�llar el soroll que aquesta produ�a del sistema de gravaci� de so. No obstant, tenia l'inconvenient principal de impedir moure la c�mera amb facilitat. A mesura que passava el temps, les icebox van ser substitu�des per blips insonoritzats, que retornaren el control de moviment de la c�mera.
Enlla�os externs
[modifica]- Dykstra discusses the Dykstraflex
- Entrevista a David Dryer, un dels tres especialistes en la supervisió dels efectes especials de Balde Runner (en anglès).
Referències
[modifica]- ↑ Konigsberg, Ira.. Diccionario técnico Akal de cine (en castellà). Tres Cantos, Madrid: Akal Ediciones, 2004. ISBN 84-460-1902-7.
- ↑ Russo, Eduardo Angel.. Diccionario de cine : estética, critíca, técnica, historia (en castellà). 1. ed. Buenos Aires: Paidós, 1998. ISBN 950-12-7324-5.
- ↑ Rinzler, J. W.. The making of Star Wars : the definitive story behind the original film (en anglès). Londres: Ebury, 2007. ISBN 978-0-09-192014-2.
- ↑ «SithNET - Crónicas de C-3PO - Biografías» (en castellà). [Consulta: 12 desembre 2020].
- ↑ López de Andrés, Patricia. Historia de los efectos especiales en el Siglo XX (tesi) (en castellà). Madrid: Universitat Politécnica de Madrid, 2016-2017.
- ↑ Peiró Altur, Maria Rosa. Comparativa de los efectos especiales visuales utilizados en el cine entre los siglos XX y XXI a través de la saga Star Wars (tesi) (en castellà). Gandia: Universidad Politécnica de Valencia, 2016.