El caballero de Olmedo
| Tipus | obra liter�ria  |
|---|---|
| Autor | Lope de Vega |
| Llengua | castell� |
| Pa�s d'origen | Espanya |
El caballero de Olmedo (El cavaller d'Olmedo) �s una obra de Lope de Vega escrita segurament entre 1620 i 1625 i basada, com altres de mateix autor, en una can�� popular:
| � | (castell�) �Que de noche le mataron al Caballero, la gala de Medina, la flor de Olmedo.�
|
(catal�) �Qui de nit el van matar al Cavaller, la gala de Medina, la flor d'Olmedo.� |
� |
L'obra sol classificar-se com una trag�dia (o tragicom�dia), ja que introdueix elements propis d'aquest g�nere en la seva tradici� cl�ssica, com la pres�ncia d'un cor, el desenlla� fatal del seu protagonista o la tem�tica del dest� com a for�a inexorable que s'imposa als personatges. Malgrat aix�, els dos primers actes de l'obra contenen molts elements en com� amb altres com�dies de Lope de Vega de tema rom�ntic.
Estructura de l'obra
[modifica]
El Cavaller d'Olmedo �s una tragicom�dia t�pica del Barroc, on Lope de Vega crea un nou esquema dram�tic, reflectint els anhels, problemes i els ideals de poble. Respecte a les innovacions de teatre ens trobem:
- la barreja dels personatges nobles i plebeus.
- la introducci� de cants i balls populars.
- la divisi� en tres actes (exposici�, trama i desenlla�), que a mesura que avan�a l'obra s'intensifica la seva dramatitzaci�.
L'obra est� escrita en vers en la seva totalitat, utilitzant diferents tipus de m�trica. Trobem bastants figures ret�riques com l'an�fora, el paral�lelisme, la met�fora, la repetici� i la ironia. Pel que fa a la m�trica, predominen els versos octos�l�labs d'art menor, la rima �s consonant i el poema �s estr�fic.
El llenguatge utilitzat �s el t�pic de l'�poca, encara que una mica menys complex que altres obres. L'autor ha volgut buscar un llenguatge adequat per a cada un dels personatges i les situacions. Com per exemple als amants se'ls ha assignat un llenguatge amor�s ple de met�fores, mentre que a Tello i a F�bia un llenguatge m�s c�mic i planer.
Personatges principals
[modifica]- Don Alonso: �el cavaller d'Olmedo�, personatge principal de l'obra, ve a Medina del Campo, on s'enamora de donya In�s. �s caracteritzat com a atractiu, valent i cort�s.
- Donya In�s: la dama de l'obra, de la qual s'enamoren tant don Alonso com don Rodrigo.
- Donya Leonor: la germana de donya In�s.
- Don Rodrigo: prom�s de donya In�s, �s l'antagonista de don Alonso. Se li presenta com un personatge covard i tra�dor.
- F�bia: alcavota que serveix d'intermedi�ria entre donya In�s i don Alonso. �s una figura semblant a la Celestina de Fernando de Rojas.
- Tello: criat de don Alonso i c�mplice de la seva relaci� amb donya In�s. Representa la figura del graci�s.
A part d'aquests personatges tamb� podem assenyalar altres que, tot i no tenir tanta import�ncia, s�n destacables: Donya Ana, la criada de donya In�s; Mendo, el criat de Don Rodrigo qui �s el que finalment dispara al Don Alonso; Don Pedro, el pare de la protagonista, ...
Argument
[modifica]Primer acte (versos 1 - 885)
[modifica]Don Alonso, un noble cavaller d'Olmedo, va la fira de Medina del Campo juntament amb el seu servent, Tello. All�, veu una bella dama, donya In�s, de la qual s'enamora. Contracta a una alcavota, de nom F�bia, a la qual dona una carta d'amor que aquesta, al seu torn, ha de lliurar a donya In�s a canvi d'una cadena.
F�bia es dirigeix a la casa d'In�s amb l'excusa de vendre cosm�tics, i la incita a llegir uns papers entre els quals es troba la carta. Un cop que l'ha llegit, F�bia la conven� perqu� la respongui, per� en aquest moment entra el seu prom�s don Rodrigo, juntament amb el seu amic don Fernando. Al trobar-se amb F�bia es disgusten, per� In�s i la seva germana, donya Leonor, els enganyen dient que es tracta de l'anciana que neteja la roba.
M�s tard, In�s respon a la carta d'Alonso, i F�bia se l'emporta. A l'arribar, Alonso li diu a Tello que la llegeixi primer, per por de possibles males not�cies. Tello la llegeix i se la torna. En aquesta es diu que Alonso ha d'anar a casa d'In�s a recollir un llist� verd que ella deixar� a la reixa de jard� perqu� Alonso se'l posi i pugui recon�ixer-lo.
Quan arriba la nit, Alonso va juntament amb Tello a buscar el llist�, i es troben amb Rodrigo i Fernando, que estaven fent una volta per la casa d'In�s i l'havien trobat. Com no sabien de qui era, havien decidit partir-lo per la meitat per�, a l'escoltar les veus d'Alonso i Tello, se'n van. A l'endem�, In�s veu a Rodrigo amb el llist� i pensa que F�bia li ha tendit un parany perqu� s'enamor�s del seu prom�s. Aquesta arriba, li explica que ha passat, i li confessa que el seu veritable amant �s don Alonso, �el cavaller d'Olmedo�.
Segon acte (versos 886 - 1812)
[modifica]Dos dies m�s tard, Alonso i Tello van cap a Medina. Tello li insinua a Alonso la perillositat d'aquest roman�, ja que F�bia, l'alcavota, est� amb la seva m�gia pel mig. Alonso li contesta que l'amor ha de suportar qualsevol tipus de perill. Arriben a la casa, i Alonso i In�s comencen a con�ixer-se.
Aviat arriba don Pedro, pare d'In�s, de manera que Alonso i Tello es veuen en l'obligaci� de amagar-se. Don Pedro, sorpr�s de veure la seva filla desperta a altes hores del mat�, li pregunta qu� fa desperta a aquestes hores. In�s li menteix, i respon que estava resant i que vol ser monja, de manera que necessita que li faci tallar un h�bit com m�s aviat millor i que li busqui una professora de cant i un professor que ensenyi llat�. Don Pedro no li nega la paraula de D�u i promet esfor�ar-se a trobar-los. Finalment, decideixen que Tello, qui seria el que portaria les cartes d'amor a In�s, li ensenyar� llat�, i que F�bia ser� la seva professora de virtuts i costums.
Tot surt b�, per� a l'�sser In�s una monja no pot acudir a la fira de Medina, a la qual el mateix rei assistiria. Alonso, tot i tenir una revelaci� en un somni en el qual moria, s� que acudeix.
Tercer acte (versos 1813 - 2730)
[modifica]Amb la fira de Medina ja comen�ada, don Alonso destaca com a gran genet picador de toros. Don Rodrigo, incapa� de suportar tots els elogis que el p�blic llan�a al senyor Alonso, es veu en l'obligaci� de ficar-se tamb� a la fira. Alonso mana a Tello a casa de donya In�s perqu� li comuniqui que es prepari per parlar amb ell abans que aquest parteixi cap a Olmedo, ja que ha de fer saber als seus pares que no ha mort. Mentrestant, Rodrigo entra en feina, cau del cavall davant d'un toro i Alonso li salva la vida. Rodrigo s'enfureix encara m�s per deure-li la vida a l'home de qui t� gelosia.
Abans de marxar cap a Olmedo, don Alonso passa per casa d'In�s a acomiadar-se d'ella. Despr�s de fer-ho, Alonso inicia rumb cap a Olmedo. A meitat de cam� de Olmedo, veu una ombra i s'espanta, per� no li dona m�s import�ncia, de manera que prossegueix el seu cam�. Quan ja estava a prop de casa se sent amena�at per una can�� que augura la mort d'�El cavaller d'Olmedo�, es prepara per al combat i decideix esbrinar qui canta, per� es troba que no �s m�s que un pag�s. Als pocs instants d'acomiadar-se, veu ajeure's a uns cavallers, als que distingeix gaireb� al moment: es tracta de Rodrigo, Fernando i el seu criat Mendo. Alonso, a veure que s�n ells es despreocupa, pensant que no li faran res. Contra tot pron�stic, Mendo el mata i els tres fugen cap a Medina.
Al cap d'una estona arriba Tello, que es troba a Alonso a terra i l'ajuda a arribar davant els seus pares. Mentre tot aix� passa, donya In�s li explica la veritat sobre don Alonso al seu pare, i aquest accedeix al fet que es casin. Tello torna a la casa i es troba amb don Rodrigo i don Fernando, que despr�s de la mort d'Alonso anaven a demanar la m� d'In�s i Leonor respectivament. R�pidament, li explica el que ha passat a In�s i al rei Joan II, que tamb� es troba a la casa, i aconsegueix que faci executar a tots dos, donant fi a l'obra.
El mite del cavaller d'Olmedo i les seves plasmacions liter�ries
[modifica]
El mite del cavaller d'Olmedo existia molt abans que Lope de Vega es decid�s a escriure la seva tragicom�dia. Joseph P�rez va trobar a l'arxiu de Simancas un fet que va poder donar origen a la llegenda. El 6 de novembre de 1521, Miguel Ruiz, ve� d'Olmedo, va matar tra�dorament al seu ve� Juan de Vivero quan tornava dels toros de Medina del Camp, en el lloc que des de llavors es coneix com La cuesta del Caballero. D'aqu� va poder n�ixer el mite, encara que sembla que aquest assumpte de venjances particulars t� poca import�ncia com per perviure en la mem�ria de la gent. Cal preguntar-se si la mort de Juan de Vivero no es va sumar a un mite preexistent. En tot cas, no hi ha dubte que Lope de Vega no va tenir not�cia de l'esdeveniment de 1521. La hist�ria va arribar fins a ell per via exclusivament liter�ria. �s possible, com va suggerir Francisco Rico, que al segle xvi es difongu�s un roman� sobre la mort del cavaller, de qu� l'�nica cosa que hauria arribat a nosaltres serien dos versos certament ambigus i aplicables a molts altres assumptes:
- Caballeros de Medina
- mal amenazado me han
El mateix Rico suposa que al segle xvii, arran del trasllat de la cort a Valladolid (1601-1606), va tornar a ressorgir el mite. En aquest context es va poder escriure un Ball del cavaller, que els seus descendents manuscrits i impresos han arribat fins a nosaltres. La versi� m�s difosa va ser la que es va publicar en un volum titulat El F�nix d'Espanya Lope de Vega Carpio. Setena part de les seves com�dies (1617). Lope de Vega no va intervenir en aquesta edici� i �s probable que el ball no sigui seu, sin� un afegit arbitrari de l'editor. B� �s veritat que, encara que situat en terres de Castella la Vella i en �poca moderna, t� clares semblances amb alguns roman�os moriscos de el propi Lope.
En aquest ball s'inclo�a una breu can��, potser anterior al propi ball:
- Esta noche le mataron
- al Caballero,
- a la gala de Medina,
- la flor de Olmedo.
�s indubtable que Lope ho recordava perfectament, ja que el va reproduir amb curioses variants en El santo negro Rosambuco, en el Auto del pan y del palo i en Auto de los cantares. Tamb� coneixia el ball, si �s que no era seu.
A m�s tenim una com�dia an�nima, conservada en un manuscrit amb data de 1606 i impresa en 1626 amb el t�tol El caballero de Olmedo o la viuda por casar, i una par�dia, probablement tardana, deguda a Francisco Antonio de Monteser, publicada el 1651 com com�dia burlesca d'El cavaller d'Olmedo.
Fonts, creaci� i perviv�ncia del cavaller d'Olmedo
[modifica]Sembla que Lope no va tenir en compte m�s que la can�o i el ball. La seva principal inspiraci� van ser els quatre versos de la can��. El ball li va proporcionar els motius dram�tics de l'Acte III, encara que el poeta no va seguir el text impr�s en la Setena part, sin� una altra versi� que corria manuscrita i en la mem�ria de la gent, com ha demostrat Francisco Rico. En aquesta versi�, el cavaller va a les festes de la Creu de Maig i mor per tret d'arma de foc. Tant en l'impr�s com en els mansucrits, el protagonista es diu don Alonso, per� en els manuscrits la dama no t� nom, mentre que a l'impr�s es diu Elvira. Sorpr�n que, inspirant-se en el ball, Lope de Vega no recoll�s en el seu drama la seguidilla en la qual apareix nomenat el cavaller:
- �Ay, don Alonso,
- mi noble se�or,
- caro os ha costado
- el tenerme amor!
Si Lope coneixia la com�dia an�nima de 1606, poc o gens va prendre d'ella, tret l'ambient baixmedieval. L'acci� de La viuda por casar es desenvolupa en temps d'Enric III de Castella, i la de la tragicom�dia de Lope en l'�poca del seu fill, Joan II.
Amb tan escassos elements aliens, el poeta va construir un drama que avui �s considerat una de les mostres m�s perfectes del seu geni. I es diu avui �s considerat, perquè El cavaller d'Olmedo no ha tingut fortuna entre els lectors fins a dates molt recents.
La tragicomèdia es va escriure al voltant de 1620, i Lope no va arribar a veure-la impresa. Potser va perdre el manuscrit que va lliurar als còmics per la seva representació, potser no la va considerar de particular interès (també els autors s'equivoquen respecte al valor de les seves obres), potser no va poder publicar-la perquè entre 1625 i 1635, les autoritats no van concedir permís per editar comèdies ni novel·les en el Regne de Castella. La veritat és que el text de l'obra no es va publicar fins després de la mort de l'autor, el 1641, i lluny del control dels seus hereus i marmessors: a Saragossa. Durant els segles xviii i xix va ser una peça escassament apreciada. Només a finals del segle xix es va iniciar, amb l'edició i estudi de Menéndez Pelayo, una revaloració que arriba fins als nostres dies. Maria Grazia Profeti apunta com a causa d'aquest interès «la suggestió que ha exercit en el període postromàntic el binomi amor-mort que sembla la base d'aquesta comèdia».
Representacions destacades
[modifica]- Teatro Español, Madrid, 1953.[1]
- Direcció: Modesto Higueras.
- Intèrprets: Mari Carmen Díaz de Mendoza, José María Seoane, Julia Delgado Caro, Miguel Ángel, Rosita Yarza.
- Teatre de Càmara, Barcelona. 1953.[2]
- Intèrprets: Eduardo Criado, Laly Soldevila, Ramón Durán, Juana Espín, Estanis González, Alicia Agut.
- Parque de El Retiro, Madrid, 1958.[3]
- Direcció: Miguel Narros.
- Intèrprets: Julieta Serrano, Carmen López Lagar, Miguel Palenzuela, Ana María Vidal, Vicente Soler, Bony de la Fuente, José María Cuadrado.
- Centro Cultural de la Villa de Madrid, 1977.
- Intèrprets: Fernando Cebrián, María Jesús Sirvent, Guillermo Marín, Félix Navarro, Vicente Gisbert, Miguel Rellán, Miguel Palenzuela, José Caride, Juan Meseguer, Isa Escartin.
- Las Vistillas, Madrid, 1982.
- Intèrprets: José Luis Pellicena, Margarita Calahorra
- Teatro de la Comedia, Madrid, 1990.[4]
- Intèrprets: Carmelo Gómez, Enrique Menéndez, Encarna Paso, Laura Conejero, Jaime Blanch, Ana Goya, Marcial Álvarez, Fernando Conde.
- Teatro Fernán Gómez, Madrid, 2013.
- Intèrprets: Javier Veiga, Marta Hazas, José Manuel Seda, Enrique Arce, Encarna Gómez, Andrea Soto.
- Teatro Pavón, Compañía Nacional de Teatro Clásico, Madrid, 2014. En col·laboració amb Teatre Lliure[5]
- Direcció: Lluís Pasqual
- Intèrprets: Javier Beltrán, Mima Riera, Francisco Ortiz, Rosa Maria Sardà, Jordi Collet, Carlos Cuevas, Pol López, Paula Blanco, Laura Aubert, David Verdaguer, Samuel Viyuela González.
Referències
[modifica]- ↑ «El Teatro Español inaugura su temporada oficial con la comedia dramática de Lope de Vega "El caballero de Olmedo"» (en castellà). ABC, 03-10-1953.
- ↑ «Representaciones de "El caballero de Olmedo"» (
PDF) (en castellà). La Vanguardia, 27-09-1953.
- ↑ «"El caballero de Olmedo", de Lope de Vega, en El Retiro» (en castellà). ABC, 10-09-1958.
- ↑ «"El caballero de Olmedo", de Lope de Vega abre la temporada de teatro clásico» (en castellà). ABC, 26-09-1990.
- ↑ «La Kompanyia Lliure se mete de lleno en el Siglo de Oro español» (en castellà). Teatre Lliure de Barcelona, 14-03-2014.
Bibliografia
[modifica]- Cortijo Ocaña, Antonio. La leyenda del Caballero de Olmedo en una versión desconocida de la Historia de Medina del Campo de López Ossorio ( PDF) (en castellà). Criticón 68, 1996, p. 101-111.
- Vega, Lope de. El caballero de Olmedo (en castellà). Editorial Castalia, 1992. ISBN 9788470390548.
- Vega, Lope de. El Caballero de Olmedo (en castellà). Austral, 1998. ISBN 9788467036145.
- Vega, Lope de. El caballero de Olmedo (en castellà). Vicens Vives, 2006. ISBN 9788431636685.