Vés al contingut

Emma Bonino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmma Bonino

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 març 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Bra (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Senadora del Senat italià
13 març 2018 – 12 octubre 2022
Ministra d'Afers Exteriors d'Itàlia
28 abril 2013 – 22 febrer 2014
← Mario MontiFederica Mogherini →
Membre del gabinet: Govern Letta
Senadora del Senat italià
18 abril 2008 – 14 març 2013
Ministra de Comerç Internacional d'Itàlia
17 maig 2006 – 8 maig 2008
Membre del gabinet: Prodi II Cabinet (en) Tradueix
Ministra sense cartera per la Unió Europea
17 maig 2006 – 8 maig 2008
Membre del gabinet: Prodi II Cabinet (en) Tradueix
Diputada de la República d'Itàlia
21 abril 2006 – 28 abril 2008
Diputada al Parlament Europeu
Representa: Llista Bonino

20 juliol 2004 – 27 abril 2006

Circumscripció electoral: Itàlia nord-est

Diputada al Parlament Europeu
Representa: Llista Bonino

20 juliol 1999 – 19 juliol 2004

Circumscripció electoral: Itàlia

Comissari Europeu de Salut i Protecció del Consumidor
23 gener 1995 – 12 setembre 1999
← Christiane ScrivenerDavid Byrne →
Diputada de la República d'Itàlia
5 abril 1994 – 24 gener 1995
Diputada de la República d'Itàlia
23 abril 1992 – 14 abril 1994
Diputada de la República d'Itàlia
10 juliol 1990 – 22 abril 1992
Diputada de la República d'Itàlia
5 desembre 1986 – 1r juliol 1987
Diputada al Parlament Europeu
Representa: Partit Radical

24 juliol 1984 – 11 setembre 1984

Circumscripció electoral: Itàlia

Diputada al Parlament Europeu
Representa: Partit Radical

17 juliol 1979 – 23 juliol 1984

Circumscripció electoral: Itàlia

Diputada de la República d'Itàlia
13 juny 1979 – 11 juliol 1983
Diputada de la República d'Itàlia
5 juliol 1976 – 20 desembre 1978
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Bocconi (valor desconegut–1972) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Radical Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webemmabonino.it Modifica el valor a Wikidata

Emma Bonino (Bra, Piemont, It�lia, 9 de mar� de 1948) �s una pol�tica italiana, membre del Parlament itali�. Ha estat ministra de Pol�tica Europea i Comer� Internacional durant el govern de Romano Prodi i ministra d'Afers Exteriors en el govern d'Enrico Letta.

Nascuda prop de Cuneo, curs� estudis primaris a la seva ciutat natal; va llicenciar-se en lleng�es i literatura moderna a la Universitat Bocconi de Mil�; realitz� una tesi sobre l'autobiografia de Malcolm X. El 1998 fou guardonada amb el Premi Pr�ncep d'Ast�ries de Cooperaci� Internacional, juntament amb Fatiha Boudiaf, Rigoberta Mench�, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Gra�a Machel i Olayinka Koso-Thomas pel seu treball, per separat, en defensa i dignificaci� de les dones.[1]

Pol�tica italiana

[modifica]

El 1975 fund� el Centre d'Informaci� sobre l'esterilitzaci� i l'avortament i promogu� un refer�ndum per la legalitzaci� de l'avortament a l'estat itali�: fou arrestada per primer cop per desobedi�ncia civil.

L'any seg�ent el Partit Radical es present� per primer cop a les eleccions, i Bonino fou escollida membre de la cambra de Representants italiana. Una condici� que seria repetida en sis legislatures m�s: 1979, 1983, 1987, 1992, 1994 i 2006.

El 1986 fou una de les promotores principals del refer�ndum contra l'energia nuclear que va permetre abandonar el programa civil nuclear a It�lia. El 1994 fou designada pel govern itali� cap de la delegaci� nacional de l'Assemblea General de les Nacions Unides per parlar sobre la Morat�ria sobre la Pena de mort.

El 17 de maig de 2006 Bonino fou nomenada ministra de Pol�tica Europea i Comer� Internacional en el govern de Romano Prodi, guanyador de les eleccions generals de 2006 davant Silvio Berlusconi.

Ocup� la vicepresid�ncia del senat itali� de maig del 2008 a mar� de 2013. A les eleccions que se'n seguiren, es present� en la llista Amnistia e Libert�, per� no fou reelegida senadora. Tanmateix, l'abril de 2013 entr� en el govern de concentraci� d'Enrico Letta com a ministra d'Afers Exteriors.

Pol�tica europea

[modifica]
Bonino durant una marxa contra la fam al m�n

El 1979 fou escollida membre del Parlament europeu, i posteriorment fou reescollida el 1984 i 1999. Des de l'acta de diputada europea va iniciar els seus treballs en favor de les dones i dels m�s desafavorits, aix� com contra els governs autoritaris.

Entre 1980 i 1981 va promoure diverses campanyes pels drets civils dels ciutadans de l'Europa de l'Est, aix� com de la instauraci� d'una Cort Penal Internacional (avui dia establerta a La Haia). El 1981 va fundar l'associaci� Food and Disarmament International, de la qual �s secret�ria general des de 1985, i amb la qual pret�n donar a con�ixer el problema de la fam al m�n.

El 1993 va promoure davant les Nacions Unides l'establiment del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugosl�via, tribunal espec�fic per a investigar i jutjar els crims comesos durant la Guerra dels Balcans i les seves seq�eles.

Comiss�ria europea

[modifica]
Emma Bonino en una visita a Kabul

El 1995 Bonino fou nomenada comiss�ria europea de Salut, Protecci� al Consumidor, comiss�ria europea d'Assumptes Pesquers i Mar�tims aix� com de l'Oficina europea d'ajuda humanit�ria, sota la Comissi� presidida per Jacques Santer. El 26 de gener d'aquell any, quaranta hores despr�s de prendre possessi� del c�rrec, viatj� fins a Sarajevo i Mostar per denunciar la impot�ncia de la Uni� Europea i el desinter�s de l'ONU sobre el conflicte dels Balcans i per tancar els ulls davant la neteja �tnica que s'hi estava desenvolupant. El 1996 denunci� l'abandonament de Ruanda per part de la comunitat internacional davant el genocidi com�s per les �tnies tutsi i hutu.

Bonino, com a responsable d'ajuda humanit�ria de la Comissi� Europea, realitz� diversos viatges a zones en conflicte: Som�lia: denunci� el r�gim dels senyors de la guerra; Sudan; Kurdistan, ofegat per les sancions imposades al r�gim de Saddam Hussein; Afganistan, on denunci� el r�gim dels talibans per les seves restriccions a la poblaci�, i a les dones en especial; Guinea Bissau, on medi� entre govern i guerrilla; i Sierra Leone.

El 15 de març de 1999 dimití del càrrec, igual que la resta de la Comissió de Jacques Santer, per l'acusació de frau i malversació de fons sobre la comissària Edith Cresson; restà, però, en el seu càrrec fins al novembre en la interina Comissió Marín.

El juny d'aquell mateix any es presentà novament a les eleccions europees amb la seva pròpia formació, Lista Bonino: aconseguí el 8,5% dels vots italians i 7 eurodiputats. El 2004 la Lista Bonino s'afilià a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa.

Reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Gilbert, Mark F.; Nilsson, Robert K. The A to Z of Modern Italy. Rowman & Littlefield, abril de 2010, p. 67–68. ISBN 978-0-8108-7210-3. 
  2. «Emma Bonino rep a Girona el premi de comunicacio 'Jordi Xifra i Heras'». VilaWeb, 16-11-1999 [Consulta: 7 octubre 2017].

Enllaços externs

[modifica]


Precedida per:
Christiane Scrivener
Comissària Europea de Salut i
Protecció al Consumidor

1995 - 1999
Succeïda per:
David Byrne
Precedida per:
Ioannis Paleokrassas
Comissària Europea d'Assumptes Pesquers i Marítims
1995 - 1999
Succeïda per:
Franz Fischler
Precedida per:
Giorgio La Malfa
Ministra de Política Europea i Comerç Internacional
2006 - 2008
Succeïda per:
Andrea Ronchi