Emma Bonino
Emma Bonino (Bra, Piemont, It�lia, 9 de mar� de 1948) �s una pol�tica italiana, membre del Parlament itali�. Ha estat ministra de Pol�tica Europea i Comer� Internacional durant el govern de Romano Prodi i ministra d'Afers Exteriors en el govern d'Enrico Letta.
Nascuda prop de Cuneo, curs� estudis primaris a la seva ciutat natal; va llicenciar-se en lleng�es i literatura moderna a la Universitat Bocconi de Mil�; realitz� una tesi sobre l'autobiografia de Malcolm X. El 1998 fou guardonada amb el Premi Pr�ncep d'Ast�ries de Cooperaci� Internacional, juntament amb Fatiha Boudiaf, Rigoberta Mench�, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Gra�a Machel i Olayinka Koso-Thomas pel seu treball, per separat, en defensa i dignificaci� de les dones.[1]
Pol�tica italiana
[modifica]El 1975 fund� el Centre d'Informaci� sobre l'esterilitzaci� i l'avortament i promogu� un refer�ndum per la legalitzaci� de l'avortament a l'estat itali�: fou arrestada per primer cop per desobedi�ncia civil.
L'any seg�ent el Partit Radical es present� per primer cop a les eleccions, i Bonino fou escollida membre de la cambra de Representants italiana. Una condici� que seria repetida en sis legislatures m�s: 1979, 1983, 1987, 1992, 1994 i 2006.
El 1986 fou una de les promotores principals del refer�ndum contra l'energia nuclear que va permetre abandonar el programa civil nuclear a It�lia. El 1994 fou designada pel govern itali� cap de la delegaci� nacional de l'Assemblea General de les Nacions Unides per parlar sobre la Morat�ria sobre la Pena de mort.
El 17 de maig de 2006 Bonino fou nomenada ministra de Pol�tica Europea i Comer� Internacional en el govern de Romano Prodi, guanyador de les eleccions generals de 2006 davant Silvio Berlusconi.
Ocup� la vicepresid�ncia del senat itali� de maig del 2008 a mar� de 2013. A les eleccions que se'n seguiren, es present� en la llista Amnistia e Libert�, per� no fou reelegida senadora. Tanmateix, l'abril de 2013 entr� en el govern de concentraci� d'Enrico Letta com a ministra d'Afers Exteriors.
Pol�tica europea
[modifica]El 1979 fou escollida membre del Parlament europeu, i posteriorment fou reescollida el 1984 i 1999. Des de l'acta de diputada europea va iniciar els seus treballs en favor de les dones i dels m�s desafavorits, aix� com contra els governs autoritaris.
Entre 1980 i 1981 va promoure diverses campanyes pels drets civils dels ciutadans de l'Europa de l'Est, aix� com de la instauraci� d'una Cort Penal Internacional (avui dia establerta a La Haia). El 1981 va fundar l'associaci� Food and Disarmament International, de la qual �s secret�ria general des de 1985, i amb la qual pret�n donar a con�ixer el problema de la fam al m�n.
El 1993 va promoure davant les Nacions Unides l'establiment del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugosl�via, tribunal espec�fic per a investigar i jutjar els crims comesos durant la Guerra dels Balcans i les seves seq�eles.
Comiss�ria europea
[modifica]El 1995 Bonino fou nomenada comiss�ria europea de Salut, Protecci� al Consumidor, comiss�ria europea d'Assumptes Pesquers i Mar�tims aix� com de l'Oficina europea d'ajuda humanit�ria, sota la Comissi� presidida per Jacques Santer. El 26 de gener d'aquell any, quaranta hores despr�s de prendre possessi� del c�rrec, viatj� fins a Sarajevo i Mostar per denunciar la impot�ncia de la Uni� Europea i el desinter�s de l'ONU sobre el conflicte dels Balcans i per tancar els ulls davant la neteja �tnica que s'hi estava desenvolupant. El 1996 denunci� l'abandonament de Ruanda per part de la comunitat internacional davant el genocidi com�s per les �tnies tutsi i hutu.
Bonino, com a responsable d'ajuda humanit�ria de la Comissi� Europea, realitz� diversos viatges a zones en conflicte: Som�lia: denunci� el r�gim dels senyors de la guerra; Sudan; Kurdistan, ofegat per les sancions imposades al r�gim de Saddam Hussein; Afganistan, on denunci� el r�gim dels talibans per les seves restriccions a la poblaci�, i a les dones en especial; Guinea Bissau, on medi� entre govern i guerrilla; i Sierra Leone.
El 15 de març de 1999 dimití del càrrec, igual que la resta de la Comissió de Jacques Santer, per l'acusació de frau i malversació de fons sobre la comissària Edith Cresson; restà, però, en el seu càrrec fins al novembre en la interina Comissió Marín.
El juny d'aquell mateix any es presentà novament a les eleccions europees amb la seva pròpia formació, Lista Bonino: aconseguí el 8,5% dels vots italians i 7 eurodiputats. El 2004 la Lista Bonino s'afilià a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa.
Reconeixements
[modifica]- Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional (1998).
- Premi Europeu de Comunicació i Relacions Públiques Jordi Xifra Heras (1999), de l'Escola Superior de Relacions Públiques de la Universitat de Girona.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Gilbert, Mark F.; Nilsson, Robert K. The A to Z of Modern Italy. Rowman & Littlefield, abril de 2010, p. 67–68. ISBN 978-0-8108-7210-3.
- ↑ «Emma Bonino rep a Girona el premi de comunicacio 'Jordi Xifra i Heras'». VilaWeb, 16-11-1999 [Consulta: 7 octubre 2017].
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina Personal d'Emma Bonino Arxivat 2009-02-21 a Wayback Machine. (italià).
- Informació d'Emma Bonino al Parlament Europeu (castellà).
- Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1998 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine. (castellà).
Precedida per: Christiane Scrivener |
Comissària Europea de Salut i Protecció al Consumidor 1995 - 1999 |
Succeïda per: David Byrne |
Precedida per: Ioannis Paleokrassas |
Comissària Europea d'Assumptes Pesquers i Marítims 1995 - 1999 |
Succeïda per: Franz Fischler |
Precedida per: Giorgio La Malfa |
Ministra de Política Europea i Comerç Internacional 2006 - 2008 |
Succeïda per: Andrea Ronchi |
- Persones vives
- Persones de la província de Cuneo
- Diputats al Parlament Europeu en representació d'Itàlia
- Comissaris europeus italians
- Pacifistes europeus
- Feministes italians
- Premis Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional
- Diputats al Parlament Europeu en representació d'Itàlia nord-est
- Alumnes de la Universitat Bocconi
- Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
- Comandants de la Legió d'Honor
- Doctors honoris causa per la Vrije Universiteit Brussel
- Polítics piemontesos
- Activistes contra la mutilació genital femenina
- Naixements del 1948
- 100 dones de la BBC de 2013
- Ministres de Desenvolupament