Eric XIV
Eric XIV per Domenicus Verwilt | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 desembre 1533 (Gregori�) Tre Kronor Castle (Su�cia) (en) |
Mort | 26 febrer 1577 (Gregori�) (43 anys) �rbyhus (Su�cia) (en) |
Causa de mort | homicidi, enverinament |
Sepultura | Catedral de V�ster�s, V�ster�s |
Monarca de Suècia | |
29 setembre 1560 – 29 setembre 1568 ← Gustau I de Suècia – Joan III de Suècia → | |
Dades personals | |
Religió | Luteranisme |
Activitat | |
Camp de treball | Govern i política |
Ocupació | monarca |
Altres | |
Títol | Monarca de Suècia |
Família | Casa de Vasa |
Cònjuge | Karin Månsdotter |
Parella | Agda Persdotter |
Fills | Virginia Eriksdotter Constantia, "Reina de Tividen" Princesa Sigrid Príncep Gustau |
Pares | Gustau I Caterina de Saxònia-Lauenburg |
Germans | Joan III de Suècia Caterina Vasa Cecilia Vasa Magnus Vasa Anna Vasa Princess Sophia of Sweden Elisabet Vasa Carles IX |
Cronologia | |
24 maig 1567 (Gregorià) | Sture Murders (en) |
Eric XIV de Su�cia, en suec Erik XIV (13 de desembre de 1533 - 26 de febrer de 1577) fou Rei de Su�cia de 1560 fins que fou deposat el 1568. Eric XIV era fill de Gustau I (1496-1560) i Caterina de Sax�nia-Lauenburg (1513-35). Tamb� fou governant d'Est�nia, despr�s de la conquesta sueca de 1561.
Si b� ha estat recordat com una persona intel�ligent i amb habilitats art�stiques, al principi del seu regnat mostr� signes d'inestabilitat mental, un estat que eventualment el port� a la bogeria. Alguns estudiosos suggereixen que la seva malaltia comen�� als inicis del seu regnat, mentre que altres creuen que s'inici� despr�s dels Assassinats de Sture.
Eric, fou destronat i empresonat, i probablement va ser assassinat. Un examen a les seves restes, el 1958, confirm� que probablement mor� d'enverinament per ars�nic.[1]
Joventut
[modifica]Eric XIV nasqu� al Castell de Tre Kronor, a les nou en punt del mat� del 13 de desembre de 1533. Abans de complir dos anys perd� la seva mare. El 1536, el seu pare, Gustau I, es cas� amb Margarida Leijonhufvud (1516-55), una noble sueca.
El primer mestre d'Eric fou l'erudit alemany German Georg Norman, encara que ho fou per un temps breu, ja que els seus serveis foren requerits per altres menesters de l'estat suec. Fou reempla�at pel franc�s calvinista Dionysius Beurreus (1500-1567). Dionysius va ensenyar a Eric i al seu germ� Jahn, i sembla que fou apreciat per ambd�s. Eric destac� en les lleng�es estrangeres i en les matem�tiques. Tamb� fou un aficionat a la hist�ria, un bon escriptor i estava familiaritzat amb l'astrologia.
Quan Eric comen�� a apar�ixer en p�blic, se l'anomen� el "rei escollit" (utvald konung (suec)) i despr�s de la reuni� del Parlament de 1560 a Estocolm reb� el t�tol de "hereu del rei".[2]
El 1557, Eric reb� els feus de Kalmar, Kronoberg i �land. S'establ� a la ciutat de Kalmar.
En contra dels desitjos del seu pare, Eric entaul� negociacions de matrimoni amb la Princesa Elisabet Tudor, la futura Elisabet I d'Anglaterra. Les tensions entre Eric i el seu pare creixeren. Va festejar Elisabet durant alguns anys, per� abandon� els seus intents despr�s d'haver d'interrompre el seu viatge a Anglaterra degut a la mort del seu pare el 1560. Eric tamb� feu propostes fallides de matrimoni a, entre d'altres, Maria I d'Esc�cia, Renata de Lorena, Anna de Sax�nia i Cristina de Hessen.
Regnat
[modifica]Fou coronat com a Eric XIV, per� no necess�riament fou el catorz� rei de Su�cia amb aquest nom. Ell i el seu germ� Carles IX adoptaren un numeral d'acord amb el relat fictici, de Johannes Magnus, de la hist�ria de Su�cia. No obstant aix�, es t� const�ncia de sis anteriors reis suecs que portaren el nom d'Eric, aix� com pretendents al tron dels quals se'n coneix ben poc.[3]
En clau interna, les ambicions d'Eric s'oposaren fortament als interessos de la noblesa sueca, incloent-hi el seu mig-germ�, el futur Joan III de Su�cia. Joan era el Duc de Finl�ndia i estava casat amb una princesa polonesa, fet que li valgu� la simpatia de Pol�nia. Joan segu� una pol�tica expansionista a Liv�nia (actualment Est�nia, Let�nia o Litu�nia) fet que origin� la disc�rdia entre els germans. El 1563, Joan fou capturat i jutjat per alta tra�ci� per ordre d'Eric.
A difer�ncia del seu pare, que s'havia conformat en governar un estat independent, Eric intent� expandir la seva influ�ncia al B�ltic, convertint Su�cia en una gran pot�ncia. El seu expansionisme l'enfront� al seu cos�, Frederic II de Dinamarca. Gran part del seu regnat fou dominat per la Guerra de Liv�nia i la Guerra n�rdica dels Set Anys contra Dinamarca, durant les quals rebutj� els intents danesos d'ocupaci�, per� fou incapa� de mantenir les seves pr�pies conquestes.
Des de 1563, la seva bogeria comen�� a pronunciar-se; el seu govern comen�� a ser m�s arbitrari i ha estat marcat per la viol�ncia. El 1567, sospitosos d'alta tra�ci�, orden� matar diversos membres de la fam�lia dels Sture (Assassinats de Sture), el mateix Eric apunyal� a Nils Sture. El rei probablement vei� les morts m�s com una execuci� que com un assassinat.[4]
Despr�s dels assassinats dels Sture, Joan fou empresonat i el conflicte d'Eric amb la noblesa arrib� al seu punt culminant. A la tardor de 1568, els ducs i els nobles es revoltaren, i Eric fou destronat. Fou empresonat pel Duc Joan, el qual ocup� el poder. El conseller de m�s confian�a d'Eric, J�ran Persson, el qual tingu� un paper protagonista en les pol�tiques contr�ries a la noblesa fou executat, despr�s de l'ascens al tron de Joan III.
Eric XIV fou empresonat en diferents castells de Su�cia i Finl�ndia. Mor� a la pres� del castell d'�rbyhus, d'acord amb el folklore, el seu darrer �pat fou un bol de sopa de p�sols. Un document signat pel seu germ�, Joan III de Su�cia, i un noble, Bengt Bengtsson Gylta, donava autoritzaci� als guardes d'Eric per enverinar-lo si alg� provava d'alliberar-lo. El seu cos fou posteriorment exhumat i una an�lisi forense modern demostr� una quantitat d'ars�nic letal.
Fam�lia
[modifica]Joan Kristiernsson (Vasa) | ||||||||||||||||
Erik Johansson (Vasa) | ||||||||||||||||
Birgitta Gustavsdotter (Sture) | ||||||||||||||||
Gustau I (Vasa) | ||||||||||||||||
M�ns Karlsson (Eka) | ||||||||||||||||
Cecilia M�nsdotter (Eka) | ||||||||||||||||
Sigrid Eskilsdotter (Ban�r) | ||||||||||||||||
Eric XIV | ||||||||||||||||
Joan V de Sax�nia-Lauenburg | ||||||||||||||||
Magnus I de Sax�nia-Lauenburg | ||||||||||||||||
Dorotea de Brandenburg (?- 1519) | ||||||||||||||||
Caterina de Sax�nia-Lauenburg | ||||||||||||||||
Enric IV de Brunswick-L�neburg | ||||||||||||||||
Caterina de Brunswick-Wolfenb�ttel | ||||||||||||||||
Caterina de Pomer�nia-Wolgast | ||||||||||||||||
Eric XIV tingu� diverses relacions abans de casar-se.
Amb Agda Persdotter:
- Virginia Eriksdotter (1559-1633)
- Constantia Eriksdotter (1560-1649)
- Lucretia Eriksdotter (1564-after 1574).
Amb Karin Jacobsdotter:
- Un nen sense nom, mort l'abril de 1565.
Eric XIV finalment es cas� amb Karin M�nsdotter (1550-1612) el 4 de juliol de 1568:
- S�grid (1566-1633; nascut abans del matrimoni), dama d'honor, esposa de dos nobles.
- Gustau (1568-1607; nascut abans del matrimoni), mercenari.
- Henrik (1570-74)
- Arnold (1572-73)
Vegeu tamb�
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Lars Ericson in Johan III, p. 109, ISBN 91-85057-47-9
- ↑ . XS4All.
- ↑ Almgren, H. Löwgren, A och Bergström, B. (2007) Alla Tiders Historia Gleerups Utbildning AB pàg. 117
- ↑ Dahlström, G och Swahn, J-Ö (red). (1984) Bra Böckers Lexikon Bra Böcker AB. Book nr 7 pàg. 76
Enllaços externs
[modifica]Eric XIV Nascut: 13 de desembre 1533 Mort: 26 de febrer 1577
| ||
Títols de regnat | ||
---|---|---|
Precedit per: Gustau I |
Rei de Suècia 1560-1568 |
Succeït per: Joan III |