Ernst Cassirer

Ernst Cassirer

Biografia
Naixement	28 maig 1874 Breslau (Pol�nia)
Mort	13 abril 1945 (70 anys) Nova York
Causa de mort	infart de miocardi
Formació	Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Marburg
Director de tesi	Hermann Cohen i Paul Natorp
Activitat
Lloc de treball	Marburg Uppsala Göteborg Oxford Berlín Hamburg Nova York
Ocupació	filòsof, professor d'universitat, historiador de l'art
Activitat	1886 - 1941
Ocupador	Universitat de Colúmbia (1944–1945) Universitat Yale (1941–1944) Universitat de Göteborg (1935–1941) Universitat d'Oxford (1933–1935) Universitat d'Hamburg (1919–1933) All Souls College War Press Office (German Reich) (en) Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats
Moviment	Marburg School (en)
Obra
Estudiant doctoral	Leo Strauss i Helene Luise Ewald (en)
Localització dels arxius	Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits
Família
Cònjuge	Toni Cassirer (1902–1945)
Fills	Heinz Cassirer
Premis
(1914)  Premi Kuno Fischer  doctor honoris causa per la Universitat de G�teborg

Ernst Cassirer (1874 - 1945) va ser un fil�sof alemany que va destacar en l'estudi del s�mbol i en l'an�lisi de l'obra de Kant. De fam�lia benestant jueva, va impartir classes a les universitats alemanyes fins que el nazisme el va for�ar a l'exili. Llavors va continuar la seva recerca i doc�ncia a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi.

La seva idea principal �s que un dels trets distintius de l'�sser hum� �s la capacitat de crear i comprendre s�mbols, que l'ajuden a relacionar-se amb el m�n mitjan�ant models de sentit (en una l�nia similar al que afirma la semi�tica). Els s�mbols s�n formes a priori (seguint la terminologia kantiana), ja que condicionen la percepci� i tot el coneixement i no es pot concebre una aproximaci� a la realitat o al propi jo sense ells. Aquests s�mbols tenen una base cultural per� tamb� psicol�gica i evolucionen amb la persona, de forma que serveixen per construir o rebutjar altres s�mbols (una anticipaci� del constructivisme).

Despr�s de la mort de Cohen el 1918, Cassirer va desenvolupar una teoria del simbolisme i la va utilitzar per expandir la fenomenologia del coneixement a una filosofia de la cultura m�s general. Cassirer va ser un dels principals defensors de l'idealisme filos�fic del segle XX. La seva obra m�s famosa �s la Filosofia de les formes simb�liques (1923-1929).

Tot i que la seva obra va rebre una acollida variada poc despr�s de la seva mort, estudis m�s recents han remarcat el paper de Cassirer com a estricte defensor de l'idealisme moral de l'�poca de la Il�lustraci� i la causa de la democr�cia liberal en un moment en qu� l'ascens del feixisme havia fet que aquesta defensa pass�s de moda. Dins de la comunitat jueva internacional, el treball de Cassirer tamb� s'ha vist com part d'una llarga tradici� de pensament sobre filosofia �tica.

Biografia

Nascut a Breslau a Sil�sia (actual sud-oest de Pol�nia), en una fam�lia jueva, Cassirer va estudiar literatura i filosofia a la Universitat de Marburg (on va completar el seu treball de doctorat el 1899 amb una tesi sobre l'an�lisi matem�tic i natural de Ren� Descartes), coneixement cient�fic Descartes' Kritik der mathematischen und naturwissenschaftlichen Erkenntnis ['Cr�tica de Descartes del coneixement matem�tic i cient�fic']) i a la Universitat de Berl�n (on va completar la seva habilitaci� el 1906 amb la tesi Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit: Erster Band ['El problema del coneixement en filosofia i ci�ncia a l'edat moderna: volum I']).

Pol�ticament, Cassirer va donar suport al liberal Partit Democr�tic Alemany (DDP). Despr�s de treballar durant molts anys com a Privatdozent a la Universitat Friedrich Wilhelm de Berl�n, Cassirer va ser elegit el 1919 per a la c�tedra de filosofia de la recentment fundada Universitat d'Hamburg, on va impartir classes fins al 1933, dirigint, entre d'altres, les tesis doctorals de Joachim Ritter i Leo Strauss. El 30 de gener de 1933 va prendre el poder el r�gim nazi. Cassirer va abandonar Alemanya el 12 de mar� de 1933 -una setmana despr�s del primer Reichstagswahl sota aquest r�gim- perqu� era jueu.

Despr�s de sortir d'Alemanya va ensenyar durant un parell d'anys a la Universitat d'Oxford, abans de fer-se professor a la Universitat de G�teborg. Quan Cassirer va considerar que Su�cia era massa insegura, va sol�licitar un lloc a la Universitat Harvard, per� va ser rebutjat perqu� trenta anys abans havia rebutjat una oferta de feina d'ells. El 1941 es va convertir en professor visitant a la Universitat Yale, despr�s es va traslladar a la Universitat de Col�mbia a la ciutat de Nova York, on va impartir confer�ncies des de 1943 fins a la seva mort el 1945.

Cassirer va morir d'un atac de cor l'abril de 1945 a la ciutat de Nova York. El jove rab� Arthur Hertzberg, que era estudiant de Cassirer a la Universitat de Col�mbia, va dirigir el servei funerari. La seva tomba es troba a Westwood, Nova Jersey, als cementiris de Cedar Park Beth-El, a les tombes de la Congregaci� Habonim. El seu fill, Heinz Cassirer, tamb� era un erudit kanti�.

Altres membres de la seva destacada fam�lia inclo�en el neur�leg Richard Cassirer, l'editor i galerista Bruno Cassirer i el comerciant i editor d'art Paul Cassirer.

Influ�ncies

Donald Phillip Verene, que va publicar alguns dels articles de Cassirer conservats a la Universitat Yale, va donar aquesta visi� general de les seves idees:

�

Cassirer com a pensador es va convertir en una encarnaci� dels principis kantians, per� tamb� de molt m�s, d'un moviment global de l'esperit que s'est�n des del Renaixement fins a la Il�lustraci�, passant per la concepci� de la hist�ria de Herder, la poesia de Goethe, l'estudi del Kavi de Wilhelm von Humboldt, la Philosophie Der Mythologie de Schelling , Fenomenologia de l'esperit de Hegel i la concepci� del s�mbol est�tic de Vischer, entre moltes altres. La pr�pia posici� de Cassirer neix a trav�s d'un domini de tot el desenvolupament d'aquest m�n de la comprensi� humanista, que va incloure l'ascens de la visi� cient�fica del m�n — un domini evident tant en les seves obres hist�riques com en la seva filosofia sistem�tica.

�

Obres

Hist�ria de la ci�ncia

Els primers escrits importants publicats de Cassirer van ser una hist�ria del pensament modern des del Renaixement fins a Kant. D'acord amb el neokantianisme de Marburg, es va concentrar en l'epistemologia. La seva lectura de la Revolució científica, en llibres com L'individu i el cosmos en la filosofia del Renaixement (1927), com una aplicació platònica de les matemàtiques a la natura, va influir en historiadors com EA Burtt, EJ Dijksterhuis i Alexandre Koyré.

Filosofia de la ciència

A Substance and Function (1910), escriu sobre els desenvolupaments de la física de finals del segle xix, incloent la teoria de la relativitat i els Fonaments de la matemàtica. A la Teoria de la Relativitat d'Einstein (1921) va defensar l'afirmació que la física moderna recolza una concepció neokantiana del coneixement. També va escriure un llibre sobre mecànica quàntica anomenat Determinism and Indeterminism in Modern Physics (1936).

Filosofia de les formes simbòliques

A Hamburg, Cassirer va descobrir la Biblioteca de les Ciències Culturals fundada per Aby Warburg. Warburg va ser un historiador de l'art que estava especialment interessat en els rituals i els mites com a fonts de formes supervivents d'expressió emocional. A Filosofia de les formes simbòliques (1923–29) Cassirer argumenta que l'home (com ho va dir en el seu llibre més popular de 1944 Essay on Man) és un animal simbòlic. Mentre que els animals perceben el seu món per instints i percepció sensorial directa, els humans creen un univers de significats simbòlics. Cassirer està especialment interessat en el llenguatge natural i el mite. Argumenta que la ciència i les matemàtiques es van desenvolupar a partir del llenguatge natural, i la religió i l'art a partir del mite.

El debat Cassirer-Heidegger

El 1929, Cassirer va participar en una trobada històricament significativa amb Martin Heidegger a Davos durant la Segona Hochschulkurs de Davos (el debat Cassirer-Heidegger). Cassirer argumenta que si bé la Crítica de la raó pura de Kant posa l'accent en la temporalitat i la finitud humana, també va intentar situar la cognició humana dins d'una concepció més àmplia de la humanitat. Cassirer desafia el relativisme de Heidegger invocant la validesa universal de les veritats descobertes per les ciències exactes i morals.

Filosofia de la Il·lustració

Cassirer creia que l'autorealització de la raó condueix a l'alliberament humà, Mazlish (2000) però, assenyala que Cassirer a la seva The Philosophy of the Illumination (1932) se centra exclusivament en les idees, ignorant el context polític i social en què van ser produïdes.

La lògica de les ciències culturals

A La lògica de les ciències culturals (1942) Cassirer argumenta que la validesa objectiva i universal es pot assolir no només en les ciències, sinó també en els fenòmens pràctics, culturals, morals i estètics. Encara que la validesa objectiva intersubjectiva a les ciències naturals deriva de les lleis universals de la naturalesa, Cassirer afirma que un tipus anàleg de validesa objectiva intersubjectiva té lloc a les ciències culturals.

El mite de l'estat

L'última obra de Cassirer, El mite de l'estat (1946), es va publicar pòstumament; en un cert nivell és un intent d'entendre els orígens intel·lectuals de l'Alemanya nazi. Cassirer veu l'Alemanya nazi com una societat en què el perillós poder del mite no és controlat ni sotmès per forces superiors. El llibre parla de l'oposició del logos i el mite en el pensament grec, la República de Plató, la teoria medieval de l'estat, Maquiavel, els escrits de Thomas Carlyle sobre el culte als herois, les teories racials d’Arthur de Gobineau i Hegel. Cassirer afirmava que en la política del segle XX hi va haver un retorn, amb l'aquiescència passiva de Martin Heidegger, a la irracionalitat del mite i, en particular, a la creença que existeix una cosa com el destí. D'aquesta aquiescència passiva, Cassirer diu que en apartar-se de la creença de Husserl en una base objectiva i lògica per a la filosofia, Heidegger va atenuar la capacitat de la filosofia per oposar-se al ressorgiment del mite en la política alemanya dels anys trenta.

Llista d'obres

• Leibniz' System in seinen wissenschaftlichen Grundlagen, 1902
• Der kritische Idealismus und die Philosophie des "gesunden Menschenverstandes", 1906.
• Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit. (1: 1906; 2: 1907; 3: Die nachkantischen Systeme, 1920; 4: Von Hegels Tod bis zur Gegenwart (1832–1932), 1957).
• Substanzbegriff und Funktionsbegriff. Untersuchungen über die Grundfragen der Erkenntniskritik. 1910
• Freiheit und Form. Studien zur deutschen Geistesgeschichte, 1916.
• Kants Leben und Lehre, 1918.
• Zur Einstein'schen Relativitätstheorie. Erkenntnistheoretische Betrachtungen, 1921.
• Idee und Gestalt. Goethe, Schiller, Hölderlin, Kleist, 1921
• Philosophie der symbolischen Formen. (1. Die Sprache, 1923; 2. Das mythische Denken, 1925; 3. Phänomenologie der Erkenntnis, 1929).
• Sprache und Mythos. Ein Beitrag zum Problem der Götternamen, 1925
• Individuum und Kosmos in der Philosophie der Renaissance, 1927
• Die Idee der republikanischen Verfassung, 1929.
• Die Philosophie der Aufklärung, 1932.
• Determinismus und Indeterminismus in der modernen Physik, 1937.
• Axel Hägerström: Eine Studie zur Schwedischen Philosophie der Gegenwart, 1939.
• Zur Logik der Kulturwissenschaften, 1942.
• An Essay on Man, 1944. (Was ist der Mensch? Versuch einer Philosophie der menschlichen Kultur, 1960)
• The Myth of the State, 1946. (Vom Mythus des Staates, 1949).
• Symbol, Myth and Culture. Essays and Lectures, 1935-1945, New Haven, Yale Univ, 1979
• Ernst Cassirer: Gesammelte Werke. Hamburger Ausgabe. Electronic Edition. (2016) – La versió electrònica de l'edició definitiva de les obres de Cassirer, publicada impresa per Felix Meiner Verlag, i electrònicament a Past Masters series.

Bibliografia addicional

• Aubenque, Pierre, et al. "Philosophie und Politik: Die Davoser Disputation zwischen Ernst Cassirer und Martin Heidgger in der Retrospektive." Internationale Zeitschrift für Philosophie, 2: 290-312
• Barash, Jeffrey Andrew. The Symbolic Construction of Reality: The Legacy of Ernst Cassirer (2008) (cerca de fragments i text Arxivat 2020-05-28 a Wayback Machine.)
• Burtt, Edwin Arthur. The Methaphysical Foundations of Modern Physical Science, London: Paul Trencher
• Folkvord Ingvild & Hoel Aud Sissel (eds.), Ernst Cassirer on Form and Technology: Contemporary Readings, (2012), Basingstoke, Palgrave MacMillan (ISBN 978-0-230-36547-6).
• Friedman, Michael. A Parting of the Ways: Carnap, Cassirer, and Heidegger (2000) (cerca de fragments i text Arxivat 2020-05-28 a Wayback Machine.)
• Gordon, Peter Eli. Continental Divide: Heidegger, Cassirer, Davos (2010)
• Krois, John Michael. Cassirer: Symbolic Forms and History (Yale University Press 1987)
• Lipton, David R. Ernst Cassirer: The Dilemma of a Liberal Intellectual in Germany, 1914-1933 (1978)
• Lofts. Steve G. Ernst Cassirer: A "Repetition" of Modernity (2000) SUNY Press, ISBN 978-0-791-44495-5: at Google Books
• Magerski, Christine. "Reaching Beyond the Supra-Historical Sphere: from Cassirer's Philosophy of Symbolic Forms to Bourdieu's Sociology of Symbolic Forms." Pierre Bourdieu and the Field of Cultural Production. Ed. J. Browitt. University of Delaware Press (2004): 21-29.
• Schilpp, Paul Arthur (ed.). The Philosophy of Ernst Cassirer (1949) archive.org
• Schultz, William. Cassirer & Langer on Myth (2nd ed. 2000) (cerca de fragments i text Arxivat 2020-05-28 a Wayback Machine.)
• Skidelsky, Edward. Ernst Cassirer: The Last Philosopher of Culture (Princeton University Press, 2008), 288 pp. ISBN 978-0-691-13134-4.
• Hardy, Anton G. "Symbol Philosophy and the Opening into Consciousness and Creativity" (2014)