Escut de Barcelona
 Escut de Barcelona | |
|---|---|
 Representaci� de l'escut de Barcelona segons el seu blasonament oficial. | |
| Detalls | |
| Tipus | Municipal |
| Adoptat per | Ajuntament de Barcelona |
| Altres detalls | |
| Estat | Espanya  |
L'escut oficial de Barcelona t� el seg�ent blasonament:
- Escut caironat [n. 1] quarterat [n. 2] al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona reial.[1][2]
Hist�ria
[modifica]L'escut de la ciutat �s una combinaci� de la creu de Sant Jordi, patr� del Casal de Barcelona, i les dels Casal de Barcelona, o armes reials, que s�n les del Comtes de Barcelona, quatre pals (comunament anomenats barres) de gules (vermells) sobre camper d'or (groc), i que van donar origen a l'escut de Catalunya i de la Corona d'Arag� (a partir de 1137, data del casament del comte Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragon�s Ramir II).
El rei Pere III el Cerimoni�s va concedir les armes reials a la ciutat el 4 de juliol de 1345; la creu, com a senyal distintiu de la ciutat, ja es troba en un segell de 1288. La corona reial indica que Barcelona era la resid�ncia dels reis de la Corona d'Arag�.
La cimera reial i la Ratapinyada
[modifica]
Al segle xvii comen�� a usar-se la cimera reial, o de la V�bria, damunt l'escut de Barcelona, gr�cies al fet que la monarquia havia deixat d'usar-la i seguint l'�s que en feien les ciutats de Mallorca i de Val�ncia des del segle anterior. A la mateixa �poca, i com a les altres capitals dels Pa�sos Catalans, comen�� a usar-se aquesta cimera transformada en la Ratapinyada o Ratpenat, damunt un elmet amb corona. Al segle xix, per�, la Ratapinyada ja havia arraconat la cimera de la Vibra, tamb� com a l'escut de les ciutats de Palma i Val�ncia, com es pot veure en el Diari del Govern de Catalunya i de Barcelona (1810), i es mantingu� durant part del segle xx, sense l'elmet, per�.
D'aquesta manera, la desaparici� de la Ratapinyada de l'escut de Barcelona, que es produ� l'any 1931, ha representat la fi d'una tradici� centen�ria.[3] La ren�ncia a l'�s d'aquest s�mbol her�ldic originat en la cimera reial tamb� va fer que es perd�s un element en com� amb altres ciutats de l'�mbit cultural catal�, com Fraga, Palma i Val�ncia, que la mantenen i on es considera un s�mbol de Jaume I el Conqueridor, com a creador de la Corona d'Arag�.
El nombre de pals
[modifica]Abans de quedar fixat oficialment l'escut amb els quatre pals, que �s l'originari derivat de la concessi� reial de 1345, hi va haver diverses �poques en qu� els quatre pals alternaven amb altres versions amb nom�s tres o dos pals.
L'escut amb els dos pals fou font de discussi�, car l'Ajuntament no es posava d'acord sobre quin dels dos blasonaments havia de tenir, i per acabar la discussi� l'any 1996 en van aprovar un tercer, aher�ldic, que no conservava ni els quatre pals ni la creu de Sant Jordi i ni tan sols tenia cap corona. Aquest fou un escut molt pol�mic, ja que no seguia cap de les regles her�ldiques necess�ries per a la seva oficialitzaci�. La Societat Catalana de Genealogia, Her�ldica, Sigil�lografia, Vexil�lologia i Nobili�ria va interposar un recurs contra el canvi d'escut i va guanyar-lo. L'any 2004, va ser retirat i es va acabar aprovant l'hist�ric escut quarterat amb els quatre pals.
Evoluci�
[modifica] |
 |
.svg) |
.svg) |
(segle XIV-XVII) |
(segle XIV-XVII) |
(segle XIV-XVII) |
(segle XIV-XVII) |
.svg) |
.svg) |
.svg) |
.svg) |
amb la cimera reial (segle XVII-XVIII) |
amb la Ratapinyada (ca.1790-ca.1870) |
amb la Ratapinyada (ca.1870-1931) |
amb la Ratapinyada (ca.1800-1931) |
.svg) |
.svg) |
.svg) |
.svg) |
Versi� del Sal� de Cent (1924) |
Versi� comuna (ca.1931-1939) |
Versi� amb escut de vuit puntes (ca.1931-1939) |
Versi� comuna (1939-1984) |
.svg) |
.svg) |
.svg) |
.svg) |
Versió comuna (1939-1984) |
(1984-1996) |
Versió completa pertanyent al segell oficial (1996-2004) |
Versió comuna (1996-2004) |
Vegeu també
[modifica]- Escuts i banderes del Barcelonès
- Bandera de Barcelona
- Cimera del Casal de Barcelona
- Cimera de la Festa de l'Estendard
- Ratpenat (heràldica)
Notes
[modifica]- ↑ és a dir, de forma quadrada i recolzat en un dels angles, v.
- ↑ és a dir, dividit en quatre parts ("quarters") iguals, v. DIEC: quarterat
Referències
[modifica]- ↑ «RESOLUCIÓ GAP/937/2004, de 13 d'abril, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Barcelona.» (pdf). DOGC núm. 4114. Generalitat de Catalunya, 19-04-2004. [Consulta: 25 juny 2010].
- ↑ Fluvià, Armand de «L'escut de Barcelona». Sàpiens [Barcelona], núm. 120, 9-2012, p. 5. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «L'origen dels colors i l'escut del Barça». Arxivat de l'original el 2011-08-31. [Consulta: 12 febrer 2009].