Exarcat de Ravenna
| ||||
|
| ||||
 Disposició dels regnes i possessions a la península Itàlica al segle vii (en rosa l'exarcat de Ravenna) | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Ravenna | |||
| Idioma oficial | llatí  | |||
| Religió | Cristianisme | |||
| Moneda | sòlid | |||
| Període històric | ||||
| 552 de {{{any_esdeveniment_anterior1}}} | ||||
| Establiment | 584 | |||
| Conquerit pel Regne de Llombardia | 751 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Exarcat governat per l'Imperi Romà d'Orient | |||
| Membre de | Imperi Romà d'Orient | |||
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient. Existí entre finals del segle vi i mitjans del segle viii.
Orígens
[modifica]L'any 404 Ravenna esdevingué capital de l'Imperi Romà d'Occident en temps de l'emperador Honori per la seva magnífica situació defensiva. Mantingué aquest estatus fins a la desaparició de l'Imperi d'Occident l'any 476. Amb les invasions germàniques, Odoacre primer, i Teodoric el Gran i els seus successors ostrogots després, també la mantingueren com a capital.
L'any 540, el general romà d'Orient Belisari reconquerí la ciutat per a l'Imperi, que tornà a mans ostrogodes i fou reconquerida de nou per Narsés el 552. Ravenna fou establerta com a seu del governador. Però l'arribada dels longobards a la regió, que van establir-se, desfent la continuïtat territorial entre Ravenna i el sud de la península[1] exig� una reorganitzaci� d'aquest territori per tal de donar-li m�s fortalesa, i sota el govern de l'emperador Maurici es cre� l'Exarcat de Ravenna l'any 584.[2]
L'exarcat
[modifica]Al capdavant de l'exarcat se situava l'exarca, representant de l'emperador i que assumia tot el poder, tant el civil com el militar. Aquest exercia el control directe sobre el territori que s'estenia des de Ven�cia fins a les Marques a la costa adri�tica. La resta del territori fou organitzat en una s�rie de ducats, com el ducat de Roma, el de Ven�cia, el de Cal�bria, el de Luc�nia o el de Spoleto. L'exarcat constitu�a la prov�ncia d'It�lia dins l'organitzaci� territorial de l'imperi. Cal esmentar que l'Imperi Rom� d'Orient controlava altres territoris a It�lia com Sic�lia que s'organitzava en la seva pr�pia prov�ncia, o C�rsega i Sardenya que formaven part de l'Exarcat d'�frica.
Els longobards, des de la seva capital a Pavia controlaven tota la vall del Po. Altres grups de longobards havien ocupat el ducat de Spoleto i el ducat de Benevent al sud de l'exarcat. Aquests territoris dificultaven la comunicaci� de l'exarcat amb els territoris romans d'Orient del sud de la pen�nsula i el deixaven totalment envoltat per territoris llombards. A m�s, les constants disputes entre el Papa de Roma i l'emperador de Constantinoble pel poder eclesi�stic crearen a l'interior del territori un contrapoder que dificult� encara m�s l'exist�ncia del mateix exarcat.
Aix� l'exarcat va perdre territoris en benefici dels longobards: al segle vii, el Piemont, la Llombardia, el V�neto, la Toscana i la Lig�ria (640) passaren a mans llombardes. Al sud, els voltants de N�pols i Cal�bria tamb� passaren a poder llombard. A finals del 740 l'exarcat comptava nom�s amb �stria, Ven�cia (que a poc a poc s'anava convertint en una ciutat estat), Ferrara, Ravenna i Perusa.
Fi
[modifica]Durant els segles vii i viii, a la tradicional rivalitat amb els llombards i el papa, que s'agreuj� amb la crisi sobre la iconocl�stia i que acab� amb el trencament de l'esgl�sia en dues faccions separades, cal afegir l'aparici� d'un nou grup que en poc temps esdevingu� el poder dominant de la zona, els francs.
L'any 751 els llombards ocuparen Ravenna posant fi a l'exarcat i immediatament marxaren cap a Roma. El Papa deman� ajuda als francs que el 756 expulsaren els llombards. El Papa Esteve III reclam� el territori de l'antic exarcat per a s�. El franc Pip� el Breu[3] don� els territoris al papat (confirmat per Carlemany el 774) esdevenint l'anomenat Patrimoni de Sant Pere o Estats Pontificis.
Exarques
[modifica]- Governadors militars
- Belisari 535-540
- No conegut 540-544
- Belisari 544-548 (segona vegada)
- No conegut 549-553
- Nars�s (554-568)
- Flavi Long� (568-573)
- Baduari (573-576)
- Exarques
- Deci (576-585) (L'any 584 es crea oficialment de t�tol d'exarca)
- Esmaragd (585-589)
- Rom� (589-598)
- Cal�l�nic (598-603)
- Esmaragd (603-611) (segon cop)
- Joan I Lemigi (611-615)
- Eleuteri (616-619)
- Isaac (620-637)
- Plat� (638-648)
- Teodor I Cal�liopes (648-649)
- Olimp (649-652)
- Teodor I Cal�liopes (652-666) (segon cop)
- Gregori (666-678)
- Teodor II (678-687)
- Joan II Plat� (687-702)
- Teofilacte (702-710)
- Joan III Rizocop (710-711)
- Entiqui (711-713)
- Escol�stic (713-726)
- Pau (726-727)
- Eutiqui (728-751)
- Als longobards 752-756
Refer�ncies
[modifica]- ↑ Procter, George. The History of Italy: From the Fall of the Western Empire to the Commencement of the Wars of the French Revolution (en anglès). vol.1. G. B. Whittaker, 1825, p. 48.
- ↑ Crawford, 2013, p. 6.
- ↑ L. M. Duchesne, The Beginnings of the Temporal Sovereignty of the Popes, A.D. 754–1073 (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Crawford, P. The War of the Three Gods: Romans, Persians and the Rise of Islam (en anglès). Pen and Sword Books, 2013. ISBN 978-1-84884-612-8.
Vegeu també
[modifica]