Pipí I el Breu

Pipí I el Breu

Nom original	(la) Pippinus Brevis (fr) Pépin le Bref
Biografia
Naixement	c. 715 Lieja (Bèlgica)
Mort	24 setembre 768 (52/53 anys) Saint-Denis (França)
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Rei dels francs
novembre 751 – 24 setembre 768 ← Khilderic III – Carloman I, Carlemany →
Majordom de palau Nèustria
741 – 751 ← Carles Martell
Activitat
Ocupació	monarca
Carrera militar
Rang militar	general
Altres
Títol	Rei dels francs (751–768)
Família	Dinastia carolíngia
Cònjuge	Berta de Laon (740 (Gregorià)–)
Fills	Adelais, Chrothais, Carlemany, Carloman I, Gisela de Chelles, Pip�
Pares	Carles Martell   i Rotruda
Germans	Carloman Grip� Bernat Hieronymus Remigi de Rouen Hiltruda Auda de Fran�a Landrada de Munsterbilzen
Parents	Pip� d'H�ristal, avi
Signatura

Pip� I el Breu (714-768), majordom de palau de N�ustria (741-751) i Austr�sia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carol�ngia.

Biografia

Fill de Carles Martell i Rotruda, va n�ixer el 714. Se li va dir el Breu no pel temps de govern sin� per la seva baixa estatura. Va succeir el seu pare com a majordom de palau dels merovingis amb domini sobre la Borgonya, la Proven�a i N�ustria, mentre que el seu germ� Carloman va rebre Austr�sia, Su�bia i Tur�ngia. Ambd�s germans van lluitar contra un tercer germ�, Grip�, que havia obtingut del pare un petit territori i que va ser fet presoner, per� va fugir i es va refugiar amb els saxons. Revoltat a Baviera, va tornar a ser capturat i posteriorment alliberat. Pip� li va donar Le Mans i dotze comtats a N�ustria. El 751 Grip� va renunciar-hi i es va retirar al ducat d'Aquit�nia.

El 747, Carloman va elegir la vida mon�stica i va donar el govern d'Austr�sia al seu germ�. El 752 el rei merovingi Khilderic III fou deposat i Pip� proclamat rei dels francs a Soissons amb la benedicci� del papa. El 753 va aconseguir la submissi� de la Septim�nia, on el got Ansemund li va lliurar Nimes, Besiers, Agde i Magalona (Melguelh), i a m�s va ser consagrat rei pel papa Esteve II junt amb la seva muller Berta i els seus dos fills, Carles (Carlemany) i Carloman I. Pip� va prometre ajuda al papa contra els llombards. El rei dels llombards, Astolf, fou assetjat a Pavia, i el 755 va haver de cedir al papa Ravenna i el seu territori (l'exarcat de Ravenna). Despr�s va combatre amb �xit els saxons. El 759 va obtenir Narbona, on la poblaci� local se li va sotmetre despr�s d'expulsar els �rabs. Els nous dominis s'estenien fins a l'Albera, al Rossell�. A partir del 760 va combatre a Aquit�nia fins que el 768, en sentir-se malalt, va anar de pelegrinatge i va morir a Saint-Denis. Va ser succe�t pels seus dos fills.

Fam�lia

Avantpassats

Coronaci� de Pip� segons Jean Fouquet (s. XV)

16. Arnulf de Metz

8. Ansegisel

4. Pip� d'Herstal

18. Pip� de Landen

9. Begga

19. Itta

2. Carles Martell

5. Alpaida

1. Pip� el Breu

3. Rotruda de Trèveris

Núpcies i descendents

Pipí es va casar l'any 740 amb la seva cosina segona Bertrada de Laon, filla de Caribert de Laon i neta de Martí de Laon, germà de Pipí d'Herstal. Els fills de la parella que sobrevisqueren la infància foren:

• Carles (742-814), futur emperador Carles el gran, Carlemany.
• Carloman (751-771)
• Gisela de Chelles (757-810)

Referències

Precedit per: Carles Martell	Majordom de palau de Nèustria 741 - 751	Succeït per: Títol extingit
Precedit per: Carloman	Majordom de palau d'Austràsia 747 - 751	Succeït per: Títol extingit
Precedit per: Khilderic III	Rei dels Francs 751 - 768	Succeït per: Carlemany amb Carloman I