Flabiol
 | |
| Tipus | flautes obertes amb conducte intern amb forats per als dits  |
|---|---|
| Classificaci� Hornbostel-Sachs | 421.221.12 |
| Tessitura |  |
El flabiol �s un instrument musical de vent de fusta de la fam�lia de les flautes, amb embocadura de bisell,[1] i tocada amb una sola m� mentre amb l'altra es toca un tambor,[2] un grup d'instruments �mpliament disseminat, testimoniat en diferents indrets d'Europa des de l'edat mitjana, i que adopta moltes variants. El que toca el flabiol es diu flabiolaire, a difer�ncia del que succeeix en altres indrets de la pen�nsula Ib�rica en qu� es mant� viu en el folklore, on l'int�rpret s'anomena �tamborilero�. L'altra m� s'utilitza per fer sonar la seva percussi� que acostuma a ser un timbal, bombo o tambor�.[3]
Fa entre 20 i 25 cent�metres de llargada i acostuma a tenir cinc o sis forats a dalt i tres a sota, mentre que la majoria d'altres flautes d'aquesta tipologia d'una sola m� acostumen a tenir nom�s tres forats.
Es distingeixen el flabiol sec que est� desprove�t de claus i, tot i ser el menys conegut, �s el m�s tradicional. Despr�s hi ha el flabiol de claus o flabiol de cobla que es fa servir en les sardanes i altres grups de m�sica tradicional i folk.[4]
En la m�sica de cobla el que duu el flabiol tamb� duu un tambor� al colze esquerre que pica amb la m� dreta. Tota sardana comen�a amb un introit interpretat per un flabiol.
La seva zona geogr�fica tradicional va des del sud de Catalunya fins a la Catalunya Nord i des de la Franja de Ponent fins a les Illes Balears on es fa servir com a instrument solista en melodies pr�pies.
A part de formar grup en cobles de sardanes, tamb� se'l troba amb la mitja cobla, formada per un sac de gemecs o cornamusa i flabiol i cobla de tres quartans formada per una tarota o tible, flabiol i sac de gemecs.
A una multitud de llocs es pot aprendre a fer sonar el flabiol moltes ciutats organitzen cada temporada cursos. Els m�s coneguts s�n els que organitza la AMTP (Aula de m�sica tradicional i popular) de la Generalitat de Catalunya.
Afinaci�
[modifica]La gran majoria de flabiols es troben afinats en Fa (brillant o normal), encara que se'n troben en altres afinacions com Re, Mib, Mi, Fa#, Sol, Sol#. En l'actualitat se'n construeixen en gaireb� tots i hi ha algunes investigacions amb for�a �xit de construir-ne tota la gamma: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Do. La m�sica del flabiol s'escriu en clau de sol i una octava m�s avall del seu so real. A Catalunya es considera un instrument transpositor i quan un flabiolaire llegeix una partitura, el so que en resulta �s una 11a. justa superior.
Flabiol valenci�
[modifica]Al Pa�s Valenci�, es coneix com a flabiol una mena de flauta dol�a amb digitaci� de dol�aina que s'utilitza per facilitar el seu aprenentatge. La primera const�ncia que es t� de l'educaci� musical de l'�s del flabiol a l'educaci� prim�ria a la Comunitat Valenciana es troba a principi dels anys 1990 al CEIP Ausi�s March de Llutxent.[5] La introducci� de manera important del flabiol a aquest �mbit comen�� a final de la d�cada dels 2000. Continua augmentant la seua propagaci�[6] i arriba a implicar a 31 col�legis i instituts a l'abril de 2016. La causa es troba al Projecte Flabiol.[7]
El flabiol a Catalunya
[modifica]El flabiol dels flabiolaires �s l'instrument m�s antic i representatiu de la m�sica popular catalana. L'avalen una llarga traject�ria i una aplicaci� sostinguda i diversa, a m�s de la singularitat dins l'actual espectre universal.[3] Es tracta d'una flauta curta, digitada en cinc forats amb una sola m� i dues intensitats d'aire. En el model m�s modern es pot assolir una tessitura de dues octaves amb tons crom�tics. Accionat generalment amb la m� esquerra, l'altra m� s'utilitza per percudir un tabal de mides variables, tambor', tambor� o bombo. Tamb� hi ha variants del mateix instrument que es toquen amb les dues mans.[3]
L'agrupaci� de flauta i tambor apareix a Europa al segle xiii i constitueix el primer home orquestra de la m�sica occidental. Si b� les iconografies m�s antigues mostren un model curt com el catal�, en els segles posteriors apareixen iconografiats, i tamb� a Catalunya, models de flauta llarga i prima de tres forats, digitats prop del peu i de quatre intensitats d'aire. Als Pa�sos Catalans, aquesta disposici� desapareix en temps del Renaixement i solament es conserva a les Piti�ses en la variant de la fla�ta eivissenca, mentre que a Catalunya i Mallorca s'hi perpetua el flabiol.[3]
El flabiol ha estat un component de les cobles en diverses �poques i s'ha perfeccionat, des dels models m�s primitius d'una sola pe�a i embocadura plana fins a una morfologia barroca en dues peces i embocadura de bec, i una posterior incorporaci� de claus per als cromatismes en la cobla moderna. Paral�lelament s'ha mantingut la modalitat de flabiolaire solitari per fer balls de moda i acompanyament de danses, gegants, figures i cant. Tamb� en agrupacions de dos o m�s flabiols, en cobles de flabiolaires.[3]
El 2007 es cre� un projecte que pretenia d'introduir el flabiol a l'educaci� prim�ria i secund�ria del Vall�s. El projecte es consolid� organitzativament amb la creaci� cap a principis de la d�cada del 2010. En poc temps assol� la maduresa amb la celebraci� de la Primera Trobada de Flabiolaires Escolars a Sabadell en juny de 2010.[8]
Des del 1985 se celebra anualment, a principi de novembre, la Festa del Flabiol d'Arb�cies, una trobada oberta a tots els flabiolaires i persones interessades en aquest instrument.[9]
El flabiol a Mallorca
[modifica]La figura del flabiol a Mallorca es complementa amb el tambor�. Anteriorment, el flabiol mallorqu� era el mateix instrument que el flabiol catal�; no obstant, el segon instrument va �sser millorat a trav�s l'adhesi� de claus per tal de facilitar les alteracions, diferenciant-se aix� del primer. El tambor� que acompanya al flabiol mallorqu� t� els seus or�gens al tambor� proven�al, sent primer m�s baix i ample que el segon. Cal destacar que a Mallorca i a Menorca s'anomena flabioler a l'int�rpret de flabiol, en contrast a Catalunya i al Pa�s Valenci�, on es diu flabiolaire.
Parts i construcci� del flabiol mallorqu� i del tambor�
[modifica]El flabiol mallorqu� consisteix en un tub cil�ndric d'uns vint-i-tres cent�metres. Aix� i tot, hi ha varietats m�s petites de l'instrument, com �s el cas del flabiol de pastor, que fa uns vint cent�metres, o el flabiolet de porquer, de quinze cent�metres. El di�metre del tub fa uns dotze mil�l�metres com a norma general, encara que pot ser m�s ample o m�s estret depenent de si es vol un so m�s gruixat o un so m�s prim respectivament. Aix� i tot, d'un extrem a l'altre el flabiol sol variar en uns tres centimetres, donant aix� al flabiol una forma lleugerament c�nica. El tub est� fet de fusta, normalment de ginjoler, cirerer, boix, ametler, alzina o albercoquer entre d'altres.
Als dos extrems del tub s'hi troben dos refor�os anomenats virolles, fets regularment de llaut�. Juntament a la virolla superior, s'hi troba el bisell, el qual funciona com a via d'escapament de l'aire sobrant i �s fonamental per a les vibracions, �s a dir, resultat sonor. A L'extrem superior s'hi troba l'embocadura, per on el flabioler duu a terme el buf. �s particular del flabiol mallorqu� que l'embocadura sigui plana, ja que a altres tipus de flabiol t� forma de bec. L'embocadura disposa d'una pe�a anomenada tosquet. El tosquet consisteix en un tap de fusta pla i llis. Aquest normalment es fa a partir d'una branca seca de sivina degut a la seva insensibilitat a la humitat, encara que tamb� es pot fer a partir d'altres fustes fluixes i maleables com per exemple el pi.
El flabiol mallorqu� compr�n de cinc forats a davant i tres a darrere. Perqu� tots els forats sonin afinats s�n fets a trav�s d'una mostra, la mesura de la qual est� presa amb un peu de rei. Es toquen tots els forats quan es fan servir certes digitacions espec�fiques a dues mans, per� quan es toca amb el tambor�, nom�s s'empren quatre forats dels de davant i dos dels de darrere. El flabiol de porquer nom�s compr�n de cinc forats.
El tambor� que complementa al flabiol �s un instrument de percussi�. La seva membrana oscil�la entre trenta i cinquanta cent�metres de di�metre, i est� feta generalment de pell de cabrit o de gat afaitada.[10] Els costats del tambor� estan fets de plaques de fusta normalment de lledoner d'uns tres o quatre mil�l�metres, posades una sobre l'altra. L'�s del lledoner es deu a qu� degut al fet que el tambor� s'ha d'agafar nom�s amb una m�, es requereix una fusta lleugera. Les membranes de pell es troben unides als costats a trav�s d'una llendera de corda, la qual va d'amunt a abaix. Transversalment a les membranes, hi trobem els bordons, fets tradicionalment de budell i actualment de materials sint�tics. Els bordons permeten que les membranes vibrin i s'afinen normalment sobre la nota Do al igual que el bord� de les xeremies. Aix� i tot, a vegades s'afinen una 5a justa per amunt. El tambor� compr�n d'un petit forat pel qual surt el so. L'instrument �s atacat amb una maceta i penja per l'espatlla de l'int�rpret amb una corretja, de manera que aquest pot tocar el flabiol i el tambor� alhora.
L'�s pr�ctic i social del flabiol a Mallorca
[modifica]La dualitat del flabiol i el tambor� assumeix un paper mel�dic i r�tmic respectivament. El flabiol �s tocat amb la m� esquerre si l'int�rpret �s dret�, en el cas que sigui esquerr� �s tocat per la m� oposada. Aix� �s deu a qu� la m� forta �s reservada al tambor�, que requereix m�s esfor� f�sic. El flabiol t� un registre de La� a Re4, �s a dir, d'una 11a justa. L'�mbit de les xeremies �s el mateix excloent dues notes extremes que generalment s�n emprades pels flabiolers per a fer reguinyols. Les alteracions es fan tapant mig forat enlloc d'un forat sencer, i n'hi ha algunes que nom�s es poden fer tocant amb les dues mans. En quant el tambor�, s'encarrega en primer lloc de marcar la pulsaci�, i en segon lloc de definir la m�trica i ritme intern a trav�s de redobles.
A nivell socio-musical, el lloc del flabiol i tambor� es troba en les colles. Una colla �s un tipus d'agrupaci� musical formada per almenys un int�rpret de flabiol i tambor�, i un int�rpret de xeremia. El nombre d'int�rprets d'una colla �s variable. Durant l'edat mitjana, les xeremies, flabiols i tamborins eren instruments freq�entats pels joglars i ministrils. Ja des del segle xiv, hi ha const�ncia escrita de la pres�ncia de colles de xeremiers i flabiolers. Antigament, no hi havia una afinaci� preestablerta i els instruments de cada colla eren constru�ts i afinats segons els patrons del primer d'ells. Aix� generava un problema hora de trobar-se amb una altra colla, ja que molt sovint les afinacions no coincidien. Aquest problema avui en dia est� resolt en general, encara que segueix haguent-hi contrast entre colles degut als reguinyols. Aix� i tot, la tend�ncia de les colles contempor�nies �s d'afinar lleugerament m�s agut per tal d'aconseguir una sonoritat m�s brillant i m�s punyent.
El repertori interpretat per les colles sol ser m�sica popular, majorit�riament danses, el qual �s farcit de reguinyols improvisats. Cada colla cerca ornamentar d'una manera peculiar, homog�nia i empastada, fins al punt que cada int�rpret pugui preveure el reguinyol que far� l'altre. Aquesta homogene�tat es perd quan s'intercanvien membres entre colles. La sonoritat de les colles es caracteritzen per un bord� continu a la 5a i a la 8a generat per les trompes de les xeremies, pel pols i la m�trica portat pel flabiol, i per melodies populars generalment a l'un�son per part del flabiol i les xeremies. Aix� com els xeremiers acostumen a tocar la melodia lligada, els flabiolers la toquen en general picada, a major o menor quantitat depenent de l'int�rpret i de la seva zona geogr�fica. Avui en dia el flabiol es troba tamb� en grups de m�sica, fet molt at�pic fins fa poc. Cal destacar que antigament, tant el flabiol com les xeremies eren instruments emprats en �mbits pastorals a mode d'entreteniment.
Refer�ncies
[modifica]- ↑ «Flabiol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «flabiol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Instruments i formacions musicals». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: abril 2013].
- ↑ Fundació Enciclopèdia Catalana. Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0236-2.
- ↑ Ortega Ferrer, 2015, p. 25.
- ↑ Ortega Ferrer, 2015, p. 24.
- ↑ «El ´flabiol´ ya le sopla a la flauta alemana». Levante-EMV, 04-04-2016 [Consulta: 5 abril 2016]. Arxivat 5 April 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Colls Xatart, Cristina «Més d'un any amb El flabiol a l'escola». Comunicació Educativa, 24, 2011, pàg. 65-70. Arxivat de l'original el 2024-06-07 [Consulta: 5 abril 2016].
- ↑ «La Festa del Flabiol d'Arbúcies - Presentació» (en català). [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ Artigues, Toni. Xeremiers: Manual de xeremies, fobiol i tamborí. Cort, 1982, p. 51.
Bibliografia
[modifica]- Ortega Ferrer, Teresa. Introducció del flabiol a l'escola com a alternativa a la flauta dolça, (Treball de fi de Grau) 2014.
- Artigues, Toni. Xeremiers: Manual de xeremies, fobiol i tamborí. Edicions Cort Mallorca, 1982. ISBN 84-85997-06-9.
- Orpí, Pere. Sons de Mallorca. Edicions Documenta Balear, 2009. ISBN 978-84-96841-94-9.
Enllaços externs
[modifica]
- El flabiol, el tamborí i la dansa a l'escola Arxivat 2018-08-31 a Wayback Machine. El projecte d'introducció del flabiol a l'escola, novetat 2009-2010
- El Flabiol
- Festa del Flabiol
- Festcat. Escola catalana de la festa Arxivat 2008-01-06 a Wayback Machine.
- Versions en format MIDI de melodies per a flabiol de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya transcrites per Joan Tomàs i altres cançoners