Fluix vaginal
El fluix vaginal, o simplement fluix, �s un l�quid corporal que surt per la vagina a les dones a partir de la pubertat. �s una excreci� normal que serveix per a humectar i lubricar la vagina, de la mateixa manera que altres mucoses (ulls, nas, interior de la boca, etc.) necessiten tamb� mantenir una certa humitat. En alguns moments se'n segrega m�s; per exemple durant l'embar�s o, al cicle menstrual, a l'�poca d'ovulaci�; i en d'altres menys, com al postpart o la lact�ncia. La seva textura, de l�quid a gel enganx�s, i fins i tot el color (que sempre �s clar) i la intensitat de l'olor canvien c�clicament al transcurs del cicle menstrual.[1]
Si el fluix vaginal pren color o olor forta pot ser un s�mptoma d'una malaltia, probablement una infecci� (bartolinitis, gonorrea, clam�dia, etc.), per� �s possible tamb� patir-hi una infecci� sense que el fluix es noti diferent. En qualsevol cas, s� que es pot contagiar.
La sida, les infeccions i en general les malalties de transmissi� sexual es poden transmetre pel contacte del fluix vaginal d'una dona amb els genitals, boca, etc. d'una altra persona. Tamb� una mare pot contagiar d'una infecci� al seu fill, en n�ixer i passar per la vagina, si aquesta afecta el seu fluix vaginal. Una minva dr�stica de fluix pot ser tamb� a causa d'una diabetis o de la p�ndola anticonceptiva oral.
Composici�
[modifica]El fluix vaginal �s una barreja d'aigua, s�u, segregacions de les gl�ndules de Bartholin i de les gl�ndules de Skene a la vulva, restes o l�quids de l'endometri i dels canals pels quals poden passar els �vuls, mucositat del c�rvix vaginal, restes de c�l�lules mortes i secrecions de les parets internes de la vagina.[2] Durant l'excitaci� sexual augmenten nom�s les secrecions de les parets internes de la vagina.[2]
El fluix vaginal cont� principalment aigua, tamb� piridina, esqual�, urea, �cid ac�tic (vinagre), �cid l�ctic, aldehids, alcohols complexos (com colesterol, per exemple) i glicols.[2]
El fluix vaginal �s m�s �cid que la pell. El seu pH pot variar, per� en una dona sana es troba entre 3,8 i 4,5.[3] L'aciditat pot augmentar quan hi ha una infecci� de transmissi� sexual o a causa d'una operaci� quir�rgica (com una episiotomia, per exemple). L'acidesa �s un sistema de protecci� contra agents externs.
Caracter�stiques f�siques
[modifica]Les caracter�stiques f�siques del fluix vaginal s�n sobretot el color, l'olor, la consist�ncia i la quantitat. Aquestes poden canviar d'una dona a l'altra, de la mateixa manera, per exemple, que unes dones tenen els pits m�s grans o m�s petits que d'altres. En una mateixa dona tamb� poden canviar, sense que aix� hagi de causar preocupaci�, al llarg del cicle menstrual, o amb esdeveniments com un embar�s o la menopausa.[1]
La quantitat de fluix dep�n de la quantitat d'estr�gens i de la sensibilitat de les estructures genitals internes als seus efectes. Tant una cosa com l'altra depenen molt de cada indiv�dua, per tant hi ha dones amb molt poc fluix i d'altres que en tenen molt, i tamb� tots els casos intermedis. Tots els casos s�n normals i no s�n preocupants.[1]
El fluix vaginal, quan �s abundant, recent i est� dins de la vagina, �s inodor (o b� fa olor del sexe), incolor, transparent i amb una textura m�s aviat de gel. Amb el contacte amb l'aire pot fer-se una mica enganx�s i d'un aspecte m�s opac. Quan queda en unes calces es veu crem�s, si encara �s recent. Amb el contacte continu amb l'aire, s'asseca i de vegades es torna una mica groguenc, fins i tot verd�s, a causa de la seva oxidaci�.[1] Cal diferenciar el color verd�s del fluix sec a les calces del color grog�s, verd�s o gris�s quan est� encara a la vagina. En aquest darrer cas, com tamb� si presenta grumolls (com si fos mat�) o una olor desagradable (a amon�ac, a peix o a ou podrit, per exemple) i molt diferent del normal, cal consultar un metge, ja que la causa pot ser, tot i que no for�osament, una infecci�.[4]
Caracter�stiques anormals
[modifica]Les caracter�stiques f�siques del fluix vaginal poden canviar tamb� com a conseq��ncia d'infeccions o malalties. No sempre una malaltia o infecci� als genitals femenins causa un canvi f�sic del fluix vaginal, per� en el cas que s� que ocorri aquests poden ser els seg�ents:
- Infeccions per fongs (candidiosi o moniliosi): Poden generar un fluix blanc, esp�s i amb aspecte de llet tallada o de mat� esmicolat. No sol tenir olor per� s� que produeix molta picor abans de cada menstruaci�, que sol aturar-se durant ella i molt rarament ocorre despr�s d'ella.[5]
- Vaginosi bacteriana: Pot fer que el fluix sigui m�s esp�s de l'habitual, o que sigui escum�s. El fluix �s visible permanentment als genitals externs i �s de color gris�s o blanc. Fa que el fluix tingui una olor desagradable que pot recordar el del peix.[5]
- Tricomonosi, una malaltia de transmissi� sexual: El fluix es torna m�s esp�s i amb m�s color, que pot ser gris�s o groc verd�s quan encara �s a la vagina. Pot fer olor de ranci, com d'humitats, i sol causar picor a la vagina despr�s de la regla i dolor en orinar.[5]
- Gonorrea i clamidiosi: No �s freq�ent que es manifesti amb secrecions a l'exterior de la vagina, per� pot ser que hi hagi una barreja de moc amb pus, que en realitat surt per l'orifici del coll de l'�ter.[4]
Cicles del fluix vaginal
[modifica]El fluix vaginal apareix a una dona en principi amb l'ovulaci�, m�s o menys amb la menstruaci� (menarquia). Amb la menopausa, el descens de nivells d'estrogen fa que el fluix vaginal disminueixi, i de vegades la dona pot notar certa sequedat, que es pot solucionar amb humectants o ingerint estr�gens. Eventualment pot apar�ixer en una nena nounata, quan neix, a causa dels nivells d'estr�gens elevats que li ha passat la seva mare. �s un fenomen normal i natural, no problem�tic i que marxa sol, quan els seus nivells d'hormones femenines s'estabilitzen.[1]
Durant l'embar�s, el fluix vaginal es torna molt abundant. �s normal, natural i bo, ja que es tracta d'un mecanisme de defensa per a evitar que les infeccions i agents externs pugin a on es troba el fetus. Al postpart el fluix torna a disminuir fins als nivells d'abans del part.[1]
La quantitat i l'aspecte del fluix vaginal tamb� varien c�clicament al llarg del cicle menstrual. Aix�, tot just despr�s de la regla el fluix �s esc�s i, a mesura que es va acostant el per�ode d'ovulaci� es fa molt abundant. En aquest per�ode, si es toca amb un dit de l'interior de la vagina, aquest �s el�stic i cristal�l�. Despr�s de l'ovulaci� la quantitat de fluix comen�a a disminuir fins a l'inici del nou cicle.[1]
Societat i cultura
[modifica]En algunes cultures africanes el fluix es percep com a quelcom brut i lleig, i com a quelcom que disminueix el plaer sexual en l'home, no nom�s per la repugn�ncia que li causa[6] sin� perqu� entenen que una vagina seca excita m�s (de la mateixa manera que, per exemple, algunes persones troben més agradables les tovalloles rasposes, que rasquen una mica, a les suaus). En la cultura occidental actual també hi ha una tendència a sobreassecar la vagina, relacionant això amb una manera equivocada d'entendre la higiene, per mitjà del sobreús de tampons i compresses, productes cosmètics i altres mètodes. Això produeix un desequilibri de la flora vaginal, un major risc de ruptura de condó i, encara sense que això ocorri, una menor protecció front a la sida i altres malalties.[7]
A algunes cultures europees i americanes, històricament era habitual que les dones es fessin "neteges a fons" de la vagina, i en algunes, especialment en les de gran influència judeocristiana, també es considerava el fluix vaginal com una certa brutícia impúdica, potser per tractar-se d'un líquid femení en una societat masculina i masclista, o perquè els homes la relacionaven amb el sexe, i aquest era brut i impúdic. Cal tenir pressent però que la vagina és "autonetejant", com altres orificis naturals, com els ulls. Com als intestins, per exemple, s'hi manté amb una flora vaginal pròpia i un ecosistema que la protegeix del creixement de patògens. Així, les dutxes i rentats vaginals (sabons vaginals, etc.) no només no tenen cap justificació sinó que afavoreixen les infeccions.[8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 El fluix vaginal, condició normal dels genitals femenins Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine. Enciclopèdia temàtica de ginecologia. Veneçuela, 2005. (castellà)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fluids corporals femenins extracte del llibre The RE/Search Guide to Body Fluids, de Paul Spinrad. 1994, RE/Search Publications. ISBN 0-940642-28-X (anglès)
- ↑ Detecció i identificació d'infeccions vaginals mitjançant el Ph del fluix Arxivat 2007-12-14 a Wayback Machine. FreshPatents (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 fluix vaginal anormal Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine. Enciclopèdia temàtica de ginecologia. Veneçuela, 2005. (castellà)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Canvis a l'aspecte del fluix vaginal Arxivat 2010-05-13 a Wayback Machine. Dra. Elana Pearl Ben-Joseph, de l'hospital infantil Alfred I du Pont, Wilmington, 2007 (anglès)(castellà)
- ↑ Pràctiques de "sexe sec" a l'Àfrica negra The lancet, volum 352, pàg. 1292, 17 d'octubre de 1998 (anglès)
- ↑ Dones i sida. Amor i pràctiques de risc. Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine. CNRS, Centre Nacional de Recerca Científica de França. (francès)
- ↑ Rentats vaginals Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine. Enciclopèdia temàtica de ginecologia. Veneçuela, 2005. (castellà)