Govern d'Espanya
(es) Gobierno de Espa�a  | |||||
|
|||||
 Palau de la Moncloa | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | poder executiu | ||||
| Pa�s d'origen | Espanya | ||||
| Hist�ria | |||||
| Reempla�a | Mariano Rajoy Brey | ||||
| Governan�a corporativa | |||||
| Seu | |||||
| President | Pedro S�nchez P�rez-Castej�n | ||||
| Vicepresidenta | Carmen Calvo Poyato | ||||
| �rgan de premsa | Consell de Ministres | ||||
| Relacionats | Administraci� General de l'Estat | ||||
| Filial | |||||
| Lloc web | La Moncloa | ||||
El Govern d'Espanya (en castell�: Gobierno de Espa�a), tamb� anomenat Govern de la Naci�,[1] �s l'�rgan constitucional espanyol que dirigeix la pol�tica interior i l'exterior, l'Administraci� civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.[2] Exerceix la funci� executiva i la potestat reglament�ria d'acord amb la Constituci� espanyola i amb les lleis.[3]
La naturalesa jur�dica del Govern d'Espanya est� determinada per la Constituci� Espanyola de 1978 i per la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern.[4] La Constituci� espanyola preveu al T�tol IV l'exist�ncia d'aquest �rgan, les seves funcions, la seva composici�, aix� com la designaci� i el cessament dels seus membres i al T�tol V regula la relaci� entre el Govern i les Corts Generals. La Llei del Govern regula les funcions dels seus membres, del Consell de Ministres i de les Comissions Delegades del Govern, aix� com preveu la creaci� dels �rgans de col�laboraci� i suport del Govern. A m�s estableix l'Estatut dels membres del Govern, en fixa les normes de funcionament i el control dels seus actes i regula la situaci� del Govern en funcions.[5][6][7]
Garc�a Roca (2005, p. 156) comenta que els reglaments establerts durant la Transici� "foren pensats per a protegir el Govern i no per a controlar-lo".
Composici�, organitzaci� i funcions
[modifica]El Govern d'Espanya es compon del president, els vicepresidents, en el seu cas, els ministres i els altres membres que estableixi la llei.[3]
Els membres del Govern no exerceixen altres funcions representatives que les pr�pies del mandat parlamentari ni qualsevol altra funci� p�blica que no derivi del seu c�rrec ni cap activitat professional o mercantil.
Per ser membre del Govern es requereix ser espanyol, major d'edat, gaudir dels drets de sufragi actiu i passiu, aix� com no estar inhabilitat per exercir un c�rrec p�blic per sent�ncia judicial ferma i reunir els requisits d'idone�tat previstos a la legislaci� que regula l'exercici d'alts c�rrecs de l'Administraci� General de l'Estat.
El president del Govern
[modifica]El president dirigeix l'acci� del Govern i coordina les funcions dels altres membres d'aquest, sens perjudici de la compet�ncia ni de la responsabilitat directa d'aquells en la seva gesti�.
El candidat a presidir el Govern �s proposat al Congr�s dels Diputats pel rei d'Espanya que el nomena i el cessa en els termes previstos per la Constituci�. Cada cop que es renova el Congr�s, i en els altres casos constitucionals previstos, el rei, pr�via consulta amb els representants designats pels grups pol�tics amb representaci� parlament�ria i a trav�s del president del Congr�s, proposa un candidat a la Presid�ncia del Govern. El candidat proposat exposa davant el Congr�s dels Diputats el programa pol�tic del Govern que pretengui formar i demana la confian�a de la cambra. Si l'obt� mitjan�ant el vot de la majoria absoluta, el rei el nomena president. Si no l'obt�, la mateixa proposta �s sotmesa a una nova votaci� quaranta-vuit hores despr�s de l'anterior i s'entendr� que la confian�a �s atorgada si obt� la majoria simple dels vots. Si una vegada fetes les votacions esmentades no �s atorgada la confian�a per a la investidura, es tramitaran noves propostes a presidir el Govern. Si despr�s de la primera votaci� ha transcorregut el termini de dos mesos sense que cap candidat hagu�s obtingut la confian�a del Congr�s, el rei dissol les Corts Generals i convoca noves eleccions.
Corresponen al president del Govern les seg�ents funcions:
- Representar el Govern d'Espanya.
- Establir el programa pol�tic del Govern i determinar les directrius de la pol�tica interior i exterior i vetllar pel seu compliment.
- Proposar al rei, pr�via deliberaci� del Consell de Ministres, la dissoluci� del Congr�s, del Senat o de les Corts Generals.
- Plantejar davant el Congr�s dels Diputats, pr�via deliberaci� del Consell de Ministres, la q�esti� de confian�a.
- Proposar al rei la convocat�ria d'un refer�ndum consultiu, pr�via autoritzaci� del Congr�s dels Diputats.
- Dirigir la pol�tica de defensa i exercir respecte de les Forces Armades les funcions previstes a la legislaci� reguladora de la defensa nacional i de l'organitzaci� militar.
- Convocar, presidir i fixar l'ordre del dia de les reunions del Consell de Ministres.
- Referendar, si �s el cas, els actes del rei i sotmetre-li, per la seva sanci�, les lleis i altres normes amb rang de llei.
- Interposar el recurs d'inconstitucionalitat.
- Crear, modificar i suprimir els Departaments Ministerials, aix� com les Secretaries d'Estat. Aix� mateix li correspon l'aprovaci� de l'estructura org�nica de la Presid�ncia del Govern.
- Proposar al rei el nomenament i separaci� dels vicepresidents i dels ministres.
- Resoldre els conflictes d'atribucions que puguin sorgir entre els diferents Ministeris.
- Impartir instruccions a la resta de membres del Govern.
- Exercir les altres atribucions conferides per la Constituci� i les lleis.
El president del Govern pot delegar compet�ncies pr�pies al vicepresident o vicepresidents i als ministres.
En cas de vacant, abs�ncia i malaltia, les funcions del president s�n assumides pels vicepresidents, d'acord amb el seu ordre de prelaci�, i en defecte pels ministres, segons l'ordre de preced�ncia.
Els vicepresidents del Govern
[modifica]Al vicepresident o vicepresidents, si n'hi ha, els correspon l'exercici a l'exercici de les funcions que els encomani el president.
Si un vicepresident assumeix la titularitat d'un Departament Ministerial ostentar�, a m�s, la condici� de ministre.
Els vicepresidents s�n nomenats i cessats pel rei a proposta del president del Govern.
Els ministres
[modifica]Els ministres, com a titulars dels seus Departaments, tenen compet�ncia i responsabilitat en l'esfera esfera espec�fica de la seva actuaci� i els correspon l'exercici de les seg�ents funcions:
- Desenvolupar l'acci� de Govern en l'�mbit del seu Departament, de conformitat amb els acords adoptats en Consell de Ministres o amb les directrius del president del Govern.
- Exercir la potestat reglament�ria en les mat�ries pr�pies del seu Departament.
- Exercir totes les compet�ncies que els atribueixen les lleis, les normes d'organitzaci� i funcionament del Govern i qualsevol altra disposici�.
- Referendar, si �s el cas, els actes del rei en mat�ria de la seva compet�ncia.
A banda dels ministres titulars d'un Departament, poden existir ministres sense cartera, als quals se'ls pot atribuir la responsabilitat de determinades funcions governamentals.
S�n nomenats i cessats pel rei a proposta del president del Govern.
Els ministres poden delegar compet�ncies pr�pies als secretaris d'Estat i als sotssecretaris que depenguin dels seus departaments, als delegats del Govern a les comunitats aut�nomes i als altres �rgans directius del ministeri.
La supl�ncia dels ministres, per al despatx ordinari dels assumptes de la seva compet�ncia, ser� determinada pel president del Govern que encarregar� la tasca a un altre membres del Govern.
El Consell de Ministres
[modifica]El Consell de Ministres �s l'�rgan col�legiat del Govern d'Espanya i li corresponen les seg�ents funcions:[8]
- Aprovar els projectes de llei i la seva remissi� al Congr�s dels Diputats o, si �s el cas, al Senat.
- Aprovar el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.
- Aprovar els Reials Decrets-lleis i els Reials Decrets Legislatius.
- Acordar la negociaci� i la signatura dels tractats internacionals, aix� com la seva aplicaci� provisional.
- Remetre els tractats internacionals a les Corts Generals.
- Declarar els estats d'alarma i d'excepci� i proposar al Congr�s dels Diputats la declaraci� de l'estat de setge.
- Disposar l'emissi� de deute p�blic o contraure cr�dit, quan hagi estat autoritzat per una Llei.
- Aprovar els reglaments per desenvolupar i executar les lleis, previ dictamen del Consell d'Estat, aix� com la resta de disposicions reglament�ries que procedeixin.
- Crear, modificar i suprimir els �rgans directius dels Departaments Ministerials.
- Adoptar programes, plans i directrius vinculants per a tots els �rgans de l'Administraci� General de l'Estat.
- Exercir totes les atribucions conferides per la Constituci�, les lleis i qualsevol altra disposici�.
Les reunions del Consell de Ministres s�n convocades i presidides pel president del Govern i actua com a secretari el ministre de la Presid�ncia. Les sessions del Consell de Ministres poden tenir car�cter decisori o deliberant i l'ordre del dia �s fixat pel president. Poden assistir-hi els secretaris d'Estat i excepcionalment altres alts c�rrecs, quan siguin convocats per aquest motiu.
Les deliberacions del Consell de Ministres s�n secretes.
Comissions delegades del Govern
[modifica]Les comissions delegades coordinen l'actuaci� dels ministeris. En cada comissi� els ministres s�n agrupats segons la compet�ncia que ho exigeix.[8] S�n �rgans col�legiats del Govern d'Espanya que poden ser creats, modificats i suprimits, a proposta del president del Govern, pel Consell de Ministres que en determinar� els membres del Govern, i si �s el cas, els secretaris d'Estat que la integren, les funcions que se li atribueixin, el membre de la comissi� que faci de secretari de la mateixa i el r�gim intern de funcionament i en particular el de convocat�ries i supl�ncies.
Correspon a les comissions delegades les seg�ents funcions:
- Examinar les q�estions de car�cter general que tinguin relaci� amb els diversos departaments ministerials que integren la comissi�.
- Estudiar aquells afers que afecten a diversos ministeris i requereixen l'elaboració d'una proposta conjunta prèvia a la seva resolució pel Consell de Ministres.
- Resoldre els assumptes que afecten a més d'un ministeri i no requereixin ser elevats al Consell de Ministres.
- Exercir qualsevol altra atribució que els confereixi l'ordenament jurídic o que els delegui el Consell de Ministres.
Les deliberacions de les comissions delegades del Govern són secretes.
Els òrgans de col·laboració i suport del Govern
[modifica]Els secretaris d'Estat
[modifica]Els secretaris d'Estat són òrgans superiors de l'Administració General de l'Estat, directament responsables de l'execució de l'acció del Govern en un sector d'activitat específica d'un departament o de la Presidència del Govern.
Actuen sota la direcció del titular del departament al qual pertanyin. Quan estan adscrits a la Presidència del Govern actuen sota la direcció del president.
Les seves competències són les determinades per la Llei d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat.
La Comissió General de secretaris d'Estat i sotssecretaris.
[modifica]La Comissió General de secretaris d'Estat i sotssecretaris està integrada pels titulars de les secretaries d'Estat i dels sotssecretaris dels diferents departaments ministerials. Hi poden assistir l'advocat general de l'Estat i aquells alts càrrecs amb rang de secretari d'Estat o sotssecretari que siguin convocats.
La presidència de la Comissió General correspon a un vicepresident del Govern o, al seu defecte, al ministre de la Presidència. En cas d'absència del president de la Comissió, la presidència recau al ministre que correspongui segons l'ordre de precedència dels departaments ministerials.
Les deliberacions de la Comissió General són reservades i no pot adoptar decisions o acords per delegació del Govern.
Correspon a la Comissió General de secretaris d'Estat i sotssecretaris les següents funcions:
- Examinar tots els assumptes que hagin de ser sotmesos a l'aprovació del Consell de Ministres, exceptuant els nomenaments, cessaments, ascensos a qualsevol dels càrrecs de la categoria d'oficial general i aquells que, excepcionalment i per raons d'urgència, hagin de ser sotmesos directament al Consell de Ministres.
- L'anàlisi o discussió d'aquells assumptes que, sense ser competència del Consell de Ministres o de les comissions delegades del Govern, afectin a diversos ministeris i siguin sotmesos a la Comissió General pel seu president.
El Secretariat del Govern
[modifica]El Secretariat del Govern és l'òrgan de suport del Consell de Ministres, de les Comissions Delegades i de la Comissió General de secretaris d'Estat i sotssecretaris i exerceix les següents funcions:
- Assistir al ministre-secretari del Consell de Ministres.
- Remetre les convocatòries als diferents membres dels òrgans col·legiats del Govern.
- Col·laborar amb les secretaries tècniques de les comissions delegades del Govern.
- Arxivar i custodiar les convocatòries, ordres del dia i actes de les reunions.
- Vetllar pel compliment dels principis de bona regulació aplicables a les iniciatives normatives i contribuir a la millora de la qualitat tècnica de les disposicions aprovades pel Govern.
- Vetllar per la correcta i fidel publicació de les disposicions i normes emanades del Govern que s'hagin d'insertar al Butlletí Oficial de l'Estat.
A més, com a òrgan d'assistència al ministre de la Presidència, exerceix les següents funcions:
- Els tràmits relatius a la sanció i promulgació reial de les lleis aprovades per les Corts Generals i l'expedició dels Reials Decrets.
- La tramitació dels actes i disposicions del rei que hagin de ser referendats pel president del Govern.
- La tramitació dels actes i disposicions que l'ordenament jurídic atribueix a la competència del president del Govern.
- Proposar al ministre de la Presidència l'aprovació de les instruccions que s'hagin de seguir per la tramitació d'assumptes davant els òrgans col·legiats del Govern.
Els gabinets
[modifica]Els gabinets són òrgans de suport polític i tècnic del president del Govern, dels vicepresidents, dels ministres i dels secretaris d'Estat. Els seus integrants realitzen tasques de confiança i assessorament especial i en cap cas poden adoptar actes o resolucions que corresponguin legalment als òrgans de l'Administració General de l'Estat o de les organitzacions que s'hi adscriuen,[9] sens perjudici de la seva assistència o pertinença a òrgans col·legiats que adoptin decisions administratives. Només els directors dels gabinets poden dictar actes administratius propis de la prefectura de la unitat que dirigeixen.
El Govern en funcions
[modifica]El Govern cessa després de la celebració d'eleccions generals, en els supòsits de pèrdua de confiança parlamentària previstos a la Constitució o per dimissió o defunció del president del Govern. En aquests casos, el Govern continua en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern.
El Govern en funcions facilita el normal desenvolupament del procés de formació del nou Govern i el traspàs de poders al mateix i limita la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes públics, abstenint-se d'adoptar, exceptuant els casos d'urgència degudament acreditada o per raons d'interès general justificat, qualsevol altra mesura.
El president del Govern en funcions no pot exercir les següents facultats:
- Proposar al rei la dissolució d'alguna de les cambres o de les Corts Generals.
- Plantejar la qüestió de confiança.
- Proposar al rei la convocatòria d'un referèndum consultiu.
El Govern en funcions no pot exercir les següents facultats:
- Aprovar el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.
- Presentar projectes de llei al Congrés dels Diputats o, si és el cas, al Senat.
Les delegacions legislatives atorgades per les Corts Generals queden en suspens durant tot el temps que el Govern està en funcions a conseqüència de la celebració d'eleccions generals.
El control del Govern
[modifica]El control parlamentari
[modifica]El Govern respon solidàriament de la seva gestió política davant el Congrés dels Diputats i tots els seus actes i omissions estan subjectes al control polític de les Corts Generals.
Les Corts Generals podran requerir la informació que necessitin del Govern i dels seus departaments, així com la presència dels seus membres. A més, els membres del Govern tenen accés a les sessions de les cambres legislatives espanyoles i a les seves comissions i la facultat de fer-s'hi escoltar. El Govern i cadascun dels seus membres resten sotmesos a les interpel·lacions i a les preguntes que els formulin davant les cambres.
La qüestió de confiança
[modifica]El president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, pot plantejar davant el Congrés dels Diputats la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. Si el Congrés nega la confiança al Govern, aquest presentarà la dimissió al rei. A continuació cal procedir a la designació de president del Govern.
La moció de censura
[modifica]El Congrés dels Diputats pot exigir la responsabilitat política del Govern mitjançant l'adopció de la moció de censura que ha d'incloure un candidat a la Presidència del Govern. Si el Congrés adopta una moció de censura, el Govern presentarà la dimissió al rei i s'entendrà que resta investit de la confiança de la cambra el candidat proposat dins la moció.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 169.
- ↑ Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 172-173.
- ↑ 3,0 3,1 Pérez de Lama, 1998, p. 42.
- ↑ García Roca, Francisco Javier. «La fragilidad de los Ministros (de su competencia y responsabilidad directas)». A: Gobierno y Constitución : actas del II Congreso de la Asociación de Constitucionalistas de España. 1a ed. València: Tirant lo Blanch, 2005, p. 153-154. ISBN 84-8456-510-6.
- ↑ «Títol IV. Del Govern i de l'Administració» (en castellà). Constitució Espanyola de 1978, 27-12-1978, pàg. 20-22.
- ↑ «Títol V. De les relacions entre el Govern i les Corts Generals» (en castellà). Constitució Espanyola, 27-12-1978, pàg. 22-24.
- ↑ «Llei del Govern» (en castellà). Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, 27-11-1997.
- ↑ 8,0 8,1 Pérez de Lama, 1998, p. 131.
- ↑ Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 233.
Bibliografia
[modifica]- Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998. ISBN 84-930048-0-4.
- Rebollo Delgado, Lucrecio; Pais Rodríguez, Ramón. Introducción al derecho I (Derecho público). Madrid: Dykinson, 2004. ISBN 84-9772-331-7.
Enllaços externs
[modifica]
- La Moncloa, pàgina web oficial del Govern d'Espanya i la Presidència del Govern
- Constitució Espanyola de 1978, text consolidat de la Constitució Espanyola de 1978
- Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, text consolidat de la Llei del Govern
