Guadix

Guadix

Localització
37° 18′ 02″ N, 3° 08′ 06″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Andalusia
Província	Província de Granada
Capital de	Comarca de Guadix
Capital	Guadix
Població humana
Població	18.527 (2023) (58,44 hab./km²)
Geografia
Part de	districte notarial de Guadix Mancomunitat de municipis de la Comarca de Guadix espanyol Comarca de Guadix
Superfície	317 km²
Altitud	949 m
Limita amb	Albuñán Valle del Zalabí Gor Gorafe Freila Baza Cuevas del Campo Darro Villanueva de las Torres Benalúa Lugros Cogollos de Guadix Fonelas Beas de Guadix Purullena Marchal Huélago
Patrocini	Virgen de las Angustias (es)
Identificador descriptiu
Codi postal	18500
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	18089
Altres
Agermanament amb	Buenos Aires G�era Guanare Celanova Piaseczno (en)
Lloc web	guadix.es

Guadix �s un municipi andal�s de la prov�ncia de Granada, situat al vessant nord de Sierra Nevada. �s la capital hist�rica de la comarca hom�nima, tamb� coneguda com a Accit�nia. Amb una superf�cie de 317 km�, l'any 2005 tenia 20.136 habitants.

El terme inclou els nuclis de poblaci� de Guadix, Estaci�n de Guadix, B�cor, Hern�n-Valle, Paulenca, Belerda, Olivar i Los Balcones.

�s un dels assentaments humans m�s antics de la pen�nsula Ib�rica. En �poca romana era col�nia i se l'anomenava Julia Gemella Acci, d'on prov� l'actual gentilici, accitans. El nom actual de la ciutat es remunta a l'�poca musulmana, quan la ciutat s'anomenava Wadi Aix (del riu Aix, arabitzaci� del nom preisl�mic Acci, que podria ser �ber), pronunciat wadix en l'�rab col�loquial granad�. Durant la dinastia nassarita del Regne de Granada, Wadi Aix era una de les 33 m�dinats o ciutats emmurallades que disposava d'alcassaba. Durant aquest per�ode la demarcaci� jurisdiccional gaireb� coincidia amb la de l'actual comarca de Guadix. La ciutat tenia a l'entorn dels deu mil habitants. El nom musulm� es presenta en les formes Wadi Ash, Wadi l-Asha(t) i Wadi Yash, i quan es refereix a la ciutat �nicament s'esmenta com Madinat Ash i Madinat Bani Sam (que podria ser originat per l'establiment a la ciutat de la tribu dels Banu Sam(i) d'origen iemenita. Els castellans l'anomenaven Guedix o Guadiex, nom del qual va evolucionar a Guadix. Durant les primeres taifes fou part del regne de Granada, i altre cop a la caiguda dels almohades (1238). En aquest temps la ciutat estava dominada pels Banu Ashkilula sovint oposats al regne de Granada; des de 1433 va pagar tribut als reis de Castella; un pretendent n�srida, conegut com el Zagal, la va entregar al rei de Catalunya-Arag� Ferran i a la reina castellana Isabel el 1489. La comarca inclo�a les fortaleses de Diezma, Aldeire, Alcudia de Guadix, Exfiliana, Beas de Guadix, Gor, Jerez del Marquesado, Fi�ana i la Calahorra.

Llocs d'inter�s

Arquitectura religiosa

La Catedral i Parr�quia del Sagrari: La catedral de Guadix va ser constru�da sobre la vella mesquita si b� les obres es van dilatar bastant en el temps, des del segle xvi al xviii, la qual cosa provoca que l'interior hi hagi una conjunci� curiosa (si m�s no) d'estils, amb barreja prou harmoniosa, d'elements g�tics, renaixentistes i finalment barrocs.

El temple actual consta de tres fa�anes: La principal dedicada a l'Anunciaci�, la nord a Sant Torcuato i la sud a Santiago Apostol. La catedral est� dedicada a l'Encarnaci� del Verge i t� com a s�mbol un ramellet de lliris. Consta de tres naus amb absis i deambulatori i un magn�fic cadirat al cor. Annex a la catedral hi ha la Parr�quia del Sagrari, que dedica la fa�ana al tema eucar�stic i �s d'estil plateresc.

L'Esgl�sia de Sant Jaume: �s llistat com a monument nacional i va ser constru�da el segle xvi sobre una mesquita anterior, amb una portalada plateresca obra de Diego de Silo�. El temple �s de planta basilical de tres naus, la central m�s gran i m�s elevada i de influ�ncia g�tic-mud�jar enteixinat mud�jar en les cobertes.

L'esgl�sia de Santa Anna: Va ser edificada al segle xv a l'empla�ament d'una antiga mesquita. Adossada a la fa�ana hi ha una font renaixentista de 1567.

Arquitectura civil

L'Alcassaba: �s un recinte fortificat per a defensar la ciutat de Guadix i els afores, tant dels enemics externs com de les revoltes internes. Podia assegurar a m�s una resist�ncia perllongada. Va ser constru�da al voltant del segle xi, igual que en moltes altres construccions d'origen musulm�, es va utilitzar la t�cnica de la t�pia.

La torre de l'homenatge �s de planta quadrada, i est� formada per dues parts, la part superior �s de dimensions m�s redu�des que la inferior. Ambdues s�n coronades per merlets rectangulars.

Despr�s de la conquesta dels Reis Cat�lics el 1489, la fortalesa es va anar abandonant. Al segle xvi va ser destru�da parcialment i va perdre gran part de les estances interiors. Posteriorment, va ser restaurada. L'any 1931 va ser declarada Monument Art�stic Nacional.

Pla�a de las Palomas: �s el principal espai p�blic de la ciutat, tant per les dimensions i la ubicaci� al final del passeig de la Catedral com per la seva hist�ria.

Aquest espai va ser conegut amb diversos noms, entre ells �la Pla�a de la Constituci�, �On�simo Redondo� o m�s recentment la Pla�a de las Palomas. Segons alguns historiadors hi havia en aquest lloc l'antiga seu de Muh�mmad XIII a final de l'�poca nassarita.

La construcci� d'aquesta pla�a va suposar un important canvi en l'urbanisme de la ciutat. Se la va adaptar als temps renaixentistes i s'hi van concentrar el poder i les funcions pol�tiques. La primera urbanitzaci� data de final del segle xvi i comen�ament del xvii, quan es va crear un espai rectangular for�a ampli, amb galeries presidides per arcs escarsers recolzats sobre columnes llises i capitells j�nics. Nom�s vuit arcs s�n originals, els del lateral esquerre. Es poden observar tamb� alguns arcs presidits per escuts en pedra amb l'�guila bic�fala i la corona imperial de Carles V.

Gaireb� totes les cases que s'adossen a la pla�a han estat reformades durant el segle xx. No obstant aix� encara hi van romandre alguns elements originals integrats en les transformacions. Tamb� es trobava aqu� l'edifici de l'antiga pres�, ocupat avui pel Liceu i una font anomenada �la mona� avui al convent de la Presentaci�.

A m�s de les nombroses intervencions, la pla�a va sofrir un incendi l'any 1936, que va provocar una altra fase m�s de reconstrucci� despr�s de la guerra civil. Aquesta va suposar el canvi del conegut com balc� dels Corregidors, originalment situat al lateral m�s proper a la catedral, al costat oposat, on es troba actualment.

L'edifici actual de l'ajuntament �s al front sud-est de la pla�a i va ser constru�t el 1606. Est� format per diversos cossos, un és el balcó dels Corregidors i l'altre integrat com a galeria de la plaça.

Els arcs de la balconada són de mig punt sobre columnes dòriques, però en el cos inferior, menys cridaner, són arcs escarsers rebaixats sobre columnes de fust llis i capitell dòric. Sobre el balcó se situa el cos decoratiu, amb tres escuts de marbre emmarcats en estructures de caràcter arquitectònic amb frontó triangular i rematats amb una gerra.

Més antics encara són les restes de la muralla medieval visibles al lateral septentrional, on s'ha obert un centre d'interpretació. Aquí també van ser trobats restes romanes corresponents a habitatges, mentre a la banda oposada, al teatre Mira de Amescua, varen aparèixer restes de forns de terrisseria de l'època ibèrica.

Carrer de Sta. Maria del Buen Aire: On es troben el Palau Episcopal, del segle xvi, el Col·legi de la Divina Infantina, del segle xviii, i el Palau dels Marquesos de Villalegre, de l'any 1592.

Palau de Pañaflor

Calle Ancha: On es troben residències senyorials del segle xix.

Barri de Santa Ana: El carrer de Santa Ana és el cor de l'antic barri moro. Al llarg dels carrerons estrets se succeeixen blanques cases que amb les olors a guisat casolà i el perfum de les flors ens transporten a una altra època.

Enllaços externs

• Ajuntament de Guadix
• Portal informativo de Guadix Arxivat 2017-01-12 a Wayback Machine.