Aquesta llista no �s exhaustiva, per la qual cosa pot ser que no satisfaci els est�ndards de completesa.
La mitologia eg�pcia �s la pr�pia de la religi� que es va practicar durant mil�lennis a l'antic Egipte i que va subsistir fins a l'arribada del cristianisme.
Andjety, Anezti o Anedjti �s un d�u de l'inframon adorat particularment a Busiris. En l'art, el van representar duent una corona c�nica amb un parell de plomes al cim, tot sovint sostenint un lladre i un fail.
Anhur o Onuris era un d�u de la guerra i la ca�a, identificat tardanament amb Horus i adorat principalment a Thinis. Estava casat amb Mekhit. En l'art era representat com un home barbut que duia un vestit, un barret amb quatre plomes i sostenia una llan�a.
Anouke o Ankt era una deessa de la guerra, identificada m�s endavant amb Neith. En l'art, la representaven amb un arc i fletxes, una corona corbada i una llan�a.
Lluita entre Ra i Apep, a una tomba de Luxor (Egipte).Atum
Anti era el d�u falc� del transbordador d'homes. El seu culte predomina a la regi� de Badari, a l'Alt Egipte, del qual es coneixen documents des de la Segona Dinastia.
Anubis era el d�u de la mort i era representat amb la figura d'un home amb el cap de xacal.
Anuket, Anqet o Anukis (Grec) era la deessa del riu Nil i era adorada a l'illa Elephantine, juntament amb Chnum i Satis. La varen associar amb una gasela.
Apep, Apofis o Apepi �s la serp del caos amb la qual lluita cada nit Ra. Si algun dia aconsegueix devorar-lo, el m�n s'acabar�. Va ser creat de la saliva de la gran mare Neith.[1]
Apis o Hap era un brau de Memphis. Es personificava damunt la terra amb qualsevol brau negre que tingu�s un triangle blanc enmig del front. Aquests braus es mataven quan tenien vint-i-cinc anys. El seu culte estava associat amb Ptah, i l'inframon (Duat).
Arensnufis fou una de�tat de N�bia representada com antropomorfa. Est� representat a Massawarat i al temple de Dendur, a la primera cascada del Nil, en companyia de Pateese i Pihor, dos d�us locals. Fou company d'Isis. El seu company fou Sebimuker i tots dos tenen est�tues a Massawarat i M�roe, i a un temple a Files.
Arensnuphis, Ari-hes-nefer, Arsnuphis o Harensnuphis �s un d�u lle� company d'Isis.
Ash o As �s el d�u falc� del desert (especialment els oasis), identificat amb Seth.
Astennu �s un company de Thoth i a voltes ell mateix.
Babi era el d�u babu� que vivia en els �rgans humans i, juntament amb Ammit, devorava les �nimes en el Duat. Era considerat el mestre del sexe a l'altra vida i era representat amb una erecci�, la qual fou utilitzada com a m�stil del transbordador a l'inframon.
Bakha o Buchis era el brau d'Hermonthis. Bakha era l'avatar de Menthu i canviava de color vint-i-quatre cops al dia, un per hora.
Banebdjetet, Ba Neb Tetet, Banebdedet o Baneb Djedet �s el d�u boc, marit d'Hatmehit i pare d'Har-pa-khered. El seu culte se centrava a Per-Banebdjedet. Quan Horus i Seth lluitaven pel tron d'Egipte, va recomanar que els d�us consultessin Neith, qui aconsell� que el tron es don�s a Horus.
Ba-Pef �s un demon�ac d�u menor.
Bastet, Bast o Ailuros era una deessa solar benefactora de la fertilitat i protectora de les dones prenyades.
Bat, Bebti, Bata o Babu �s la deessa de la fertilitat i de les vaques, el seu animal sagrat. Estava fortament associada amb Hathor i Nephthys, qui podia haver estat una altra manifestaci� seva.
Beb, Babu o Baba era el primog�nit d'Osiris, segons el Llibre dels morts. Poca cosa m�s se'n sap.
Chenti-cheti era un d�u cocodril, encara que m�s tard va passar a ser un d�u falc�.
Cherti o Kherty ("el de baix") era el transbordador dels morts i un d�u boc de l'inframon (Duat). El seu culte se centrava a Letopolis.
Chnum era el d�u del delta del riu Nil i el creador de la canalla humana a partir de peces de terrissa en els ventres de les mares.
Chos, Khons, Khensu o Khonsu era una de�tat lunar, fill d'Amun i Mut. En l'art, se'l representava com a home amb la postura d'una m�mia i barba curvil�nia, juntament amb una lluna plena i una lluna creixent a la vestimenta del cap.
Chontamenti, Khentamenti o Khentimentiu era un d�u de l'inframon (Duat) representat amb un cap de gos i banyes, o ocasionalment simplement com un gos.
Dedun o Dedwen era un d�u lle� del blat i la prosperitat.
Djebauti o Zebauti �s un d�u de la fertilitat.
Dua era el d�u del sanejament i la sanitat p�blica.
Duamutef o Tuamutef era un dels quatre fills d'Horus, d�u funerari protector de l'est�mac i dels cossos momificats guardats en una gerra (vas canopi). Estava associat amb el xacal.
Duat, Amenthes o Akert �s l'inframon, on el sol viatja de l'oest a l'est durant la nit, i on les �nimes (Ka) del morts eren jutjades per Osiris i Thoth utilitzant la Ploma de la veritat. Les �nimes massa pesades pels seus pecats eren menjades per Ammit i Babi. Les m�s lleugeres eren enviades a l'Aaru, el parad�s.
Geb, Seb o Keb �s el d�u de la Terra, fill de Tefnut i Shu, germ� de Nut, de qui �s marit i amb qui va engendrar Isis, Osiris, Horus, Seth, Haroheris i Nephthys. Amb Renenutet era el pare de Nehebkau. Va engarjolar les �nimes mortes d'homes i dones malvats, i els va prohibir l'entrada al parad�s. Estava associat a l'oca i als colors negre i verd. Cal remarcar el fet inusual que en aquesta mitologia la Terra sigui un d�u en lloc d'una deessa.
Hapi era un dels fills d'Horus representat en la literatura funer�ria protegint el tro de Wesir a l'inframon. Hapi es representa com un hum� momificat amb cap de babu� en els mobles funeraris i en les gerres on es guardaven les restres dels difunts. Fil�sofs herm�tics tardans relacionarien Hapi amb l'element de l'aire.
Hapy era una de�tat solar i la simbolitzaci� de la crescuda anual del riu Nil
Harachte ("Horus de l'horitz�"), Harakhti o Re-Harakhti era el d�u del sol naixent, una manifestaci� d'Horus i m�s endavant de Ra. Es va casar amb Ausaas.
Hauhet era un dels Ogdoad. Juntament amb la seva muller, Huh, era la personificaci� de l'espai i l'infinit.
Hedetet del dest�.
Heryshaf era un vell d�u boc el culte del qual estava centrat a Heracle�polis (actualment: Ehnas). Estava identificat amb Ra i Osiris en la mitologia eg�pcia i a Heracles en la grega on fou anomenat Harsaphes.
Hesat era una deessa vaca mare de l'Anubis. Per aix� la llet s'anomenava la "cervesa de Hesat".
Hetepet �s un d�u local.
Hez-ur era un d�u babu�.
Hike o Heka era el d�u de la m�gia i el fill de Menhit amb Atum o Chnum. Era el d�u patr� dels doctors.
Hu era el d�u de la paraula que va fer servir Ra per crear el m�n (tamb� era el mot en si). Ell i Sia, foren creats d'una gota de sang del penis de Ra. Tots dos representen la ment i la saviesa de Ra.
Huh o Heh era un dels Ogdoad. Amb la seva dona, Hauhet era la personificaci� de l'espai i l'infinit.
Imset, Amset, Mesti o Mesta era un dels quatre fills d'Horus i una divinitat funer�ria, un dels quatre germans que estaven associats amb els vasos can�pics (espec�ficament: aquell que contenia el fetge). A difer�ncia dels seus germans, Imset no estava associat amb cap animal i sempre es representava com a hum�. Fins a l'Imperi Mitj� apareix representat amb forma femenina.
Ipet era una deessa hipop�tam del part i patr� de Luxor. Estava casada amb Ammon.
Jetj-amentiu �s una divinitat eg�pcia, representat per una espècie de gos, possible antecessor d'Osiris.
Joh, Jah o Iah era una deïtat lunar, de vegades identificat amb el déu dels morts Osiris. De fet, el seu nom (en la variant sense aspiració) forma part de molts topònims amb el significat "de lluna". Amb el pas del temps va quedar subsumís en altres déus, com Thoth.
Juesaes era una deessa també anomenada Iusas o Jusas.
Ka era una de les cinc parts de l'ànima humana juntament amb el Ba, l'Akh el nom i l'ombra.
Kebechet era una important deessa serp funerària que supervisava la purificació a través de l'aigua.
Kebechsenef, Kebehsenuf, Qebshenuf o Qebehsenuf era un déu funerari, associat amb falcons i els vasos canopis (específicament: el vas que contenia les vísceres de la part més baixa del cos). Era fill d'Horus.
Kemwer era un déu del cel representat per un brau negre.
Khepri, Kheper, Khepera o Chepri era un déu escabarat.
Kis era el déu patró de Kusae, variant local d'Hathor
Kuk o Kauket era un antic déu de l'Ogdoad, emparellat amb la seva muller, Kauket. Tots dos representaven l'original, caos de primordial fora del qual es formà l'univers sencer. També ajudaren a crear la llum.
MaahesMihos, Miysis o Mahes era un déu lleó possiblement d'origen estranger. El seu culte estava centrat a Leontopolis i Bubastis. Era fill de Bastet i Ptah. Castigava els mentiders.
Maat o Maāt era la deessa de la veritat, la justícia i l'ordre.
Mafdet era una deessa pantera destructora d'escorpins, serps i altres criatures verinoses. Estava associada amb els gats i les mangostes (ambdues espècies es caracteritzen per matar serps) i era coneguda com a protectora dels efectes de la picada de serp. Era representada com una dona amb el cap de Lleopard, Linx, o Pantera o com una dona vestida amb una pell de gat. Els cabells trenats de Mafdet a vegades acaben en cues d'escorpins, presumiblement mostrant la seva dominació sobre els verins. El seu culte es va acabant substituint pel de Bast.
Mehen és el déu serp que defèn a Ra quan passa cada nit per l'inframon. Junt amb Set lluitava contra el mostre Apep.
Mehturt, Mehurt, Mehet-Weret o Mehet-uret ("gran inundació") era una deessa del cel, representada com una vaca. Era la deessa de la part del cel on existia el sol, els llocs per on Ra es desplaçava a través del cel. Era també la personificació de les aigües i/o túmul d'on sorgí Ra al començament de temps.
Mendes era un déu de la natura.
Menhit o Menchit ("aquella que massacra") era una deessa lleona de la guerra. Estava cada amb Chnum, amb qui era la mare d'Hike.
Menthu, Mont o Mentu era un déu falcó de la guerra.
Meret o Mert era una deessa del cant, el ball, el joc i l'esbargiment.
Meretseger o Mertseger ("aquella que estima el silenci") era una deessa cobra, la personificació de la muntanya que sobresortia al costat de la Vall dels Reis on es localitzen les tombes dels faraons. Escopia verí a qualsevol que intentés robar o fer malbé les tombes
reials. També era la patrona de diversos treballadors que es feien les seves tombes i castigava als treballadors que cometien crims.
Mesenet, Meskhenet, Meskhent o Meshkent era una deessa dels parts i del destí, així com la creadora del Ka dels infants.
Min un aspecte del déu Amon, era de les deïtats egípcies més antigues.
Mnewer o Mnevis era un brau negre a Heliopolis, venerat com a símbol de la fertilitat i com a oracle. Era considerat un avatar, de Ra.
Mut (Mare) era la deessa patrona de Tebes i estava associada amb els rapinyaires. Amb Amun era la mare de Chons.
Naunet era la deessa de l'abisme primordial, aquós de l'inframon i un dels de l'Ogdoad. Estava casada amb Nu.
Nechmetawaj era una deessa que també era coneguda com a Nehmet-awai.
Neferhor era un déu també conegut com a Nephoros o Nopheros.
Nefertem, Nefertum, Nefer-Tem o Nefer-Temu és el déu de la planta de lotus i una divinitat solar associada amb l'alba. És fill de Ptah amb Sekhmet o bé Bastet. En l'art sovint era representat amb flors de lotus al voltant del cap que alguns cops és de lleó. En algunes llegendes, sorgí d'una flor de lotus.
Nehebkau, Nehebu-Kau o Neheb-Ka ("el que aprofita les ànimes") era el déu serp que vigilava l'entrada al Duat, l'inframon. També protegia a Ra, el déu de sol, en els seus viatges nocturns a través de l'inframon, així com als faraons després de la seva mort. També protegia els humans de les mossegades d'animals verinosos, especialment de serps i escorpins. En diverses versions, era un fill de Serket, o de Seb de pare i amb Renenutet de mare.
Neith era una deessa de la guerra i la cacera i la divinitat patró de Sais, al Delta Occidental. També, era el patrona del trenat -les benes i l'amortalla que portaven els difunts momificats s'anomenaven regals de Neith-. Sovint se la representava amb un conjunt d'arc i fletxes i ocasionalment amb un arpó. Era la mare de Sobek. A la petició de Banebdjetet, intercedí en la guerra entre Horus i Set sobre el tron egipci; recomanà que era Horus qui havia de governar. Se la identificava amb Nephthys i Anouke.
Nekhbet (que vol dir "de Nekheb"), Nechbet, Nekhebit o Nekheb era una deessa representada com un voltor amb diadema i els emblemes de la vida i la serenitat, patrona de la ciutat de Nekheb i de l'Alt Egipte, enfrontada sempre a la deessa Uadjet, patrona del Baix Egipte. Més tard, amb Uadjet, fou la deessa patrona dels faraons.
Nenun o Nenwen era un déu falcó.
Neper era un déu del gra, especialment del blat i l'ordi. El seu homòleg femení era Nepit.
Nepit era una deessa de fibra i l'homòleg femenina de Neper.
Neter-khertet o Khert Neter ("lloc diví de l'inframon") es refereix a l'inframon. Vegeu Duat i Aaru.
Nun o Nu era la personificació de l'oceà que encerclava el món sencer. Era un déu antic, fins i tot anterior a Ra, el qual emergí de Nu. Era part de l'Ogdoad a Hermòpolis i el marit de Naunet.
Nunet, o Nu era la divinitat de l'oceà primigeni. Podia adoptar la forma masculina (Nu, la granota) o femenina (Naunet, la serp). Més endavant també se la va representar com un home amb una barba blau i verda que representava els colors del mar. No se li retia cap culte en forma de temples, però sí que hi havia llacs sagrats que eren com la seva llar. Va engrendrar Ptah.
Nut és la deessa del cel, filla de Tefnut i Shu, germana de Geb, de qui és esposa i amb qui va engendrar Isis, Osiris, Seth i Neftis. Ra la recorre cada dia amb Sektet. Surt de la seva vulva a la matinada i entra a la seva boca al vespre.
Ogdoad eren les vuit deïtats adorades a Hermòpolis.[2] Estaven agrupats en quatre parells mascle/femella: Nu/Naunet, Amun/Amaunet, Kuk/Kauket, Huh/Hauhet. Crearen el túmul de brutícia (Mehturt) d'on nasqué Ra. Els déus estaven associats amb granotes i les deesses amb serps.
Osiris o Usiris era un dels déus més importants. Era un déu de la vida mort i resurrecció.
Pachet �s una deessa lleona del desert. �s la fusi� de dues divinitats similars, Bast i Sekhmet, de l'Alt i el Baix Egipte. Sovint mata serps amb les seves urpes en les est�tues que la simbolitzen. S'associa amb les tempestes provinents del desert i la maternitat. Es creia que ca�ava sobretot de nit, per aix� els grecs la van identificar amb Artemis
Qetesh era una deessa de l'amor la qual potser tenia l'origen a S�ria. Al pante� egipci va anar adoptant progressivament m�s connotaci� sexual, fins a esdevenir un aspecte de Hathor. Se la representava com una dona nua (bellesa) sobre un lle� sota la lluna (nit) amb serps (penis) en una m� i flors (vulva) en l'altra.
Qebui �s el d�u del Vent del Nord. �s mascul� i se'l representa en forma d'home amb quatre caps de marr� o en forma de marr� alat amb quatre caps. S'associa amb els territoris de m�s enll� de la Tercera Cataracta.
Ra era el d�u del Sol d'Heli�polis, creador suprem. Podia apar�ixer en forma de qualsevol altre d�u, per� es distingia en qualsevol d'aquestes formes pel disc solar al seu cap.
Renenutet, Renenet o Ernutet era una deessa de les cobres, la mainada i la fertilitat. La seva mirada podia matar els enemics. El seu culte estava centrat a Terenuthis. Amb Seb, fou la mare de Nehebkau.
Renpet era una deessa de la joventut, la primavera i la fertilitat.
Reret era una deessa hipop�tam. Het-Khaat era el seu temple, i un dels seus principals prop�sits era el de restringir la malvada influ�ncia de Set.
Reshep, Rasap o Resef era un d�u d'origen cannaneu que es va introduir a la mitologia eg�pcia a principis de l'Imperi Nou. Era un d�u de la guerra, "senyor del cel" i "senyor de l'eternitat", que va esdevenir un d�u protector que �escoltava les preg�ries dels fidels" i que guaria les malalties.
Ruti eren un parell de lleons que eren especialment venerats a la ciutat de Let�polis. Sembla ser una de les manifestacions del d�u Aker que va acabar tenint entitat pr�pia a la zona.
Saa era la deessa de l'intelecte, la ment i el pensament conscient. El seu tamb� es pot pronunciar Sia i significa "saber". Se la representa amb un papir a la m�. Protegeix el cor (on els egipcis creien que s'emmagatzemaven els records en comptes d'al cervell).
Sai era una deessa del dest�. Tamb� coneguda com a Psais
Saosis era una deessa coneguda principalment per la seva ac�cia localitzada al nord de l'Heliopolis. Diversos d�us i molt especialment Horus van emergir d'aquest arbre.
Satis, Satjit, Satet (a Elefantina), Sates o Sati era la deessa que vigilava la frontera d'Egipte amb N�bia al sud, i tamb� estava associada amb les inundacions del riu Nil. Se la venerava, amb el nom de Satet, a l'illa Elefantina, juntament amb Chnum i Anuket.
Sechat-Hor era una deessa vaca.
Seth
Sed o Sedim era un d�u de la redempci�.
Seker, Sokar, Socharis (Grec) o Sokaris era un d�u dels artesans, la mort i els funerals. Estava fortament associat amb Osiris i Ptah. Com a Ptah-Seker, estava casat amb Sekhmet. Tardanament, Ptah-Seker-Osiris fou un d�u popular durant el regne mitj�. En art estava representat com un hum� amb cap de falc�.
Sekhmet �s la deessa lleona, s�mbol de la for�a i el poder
Sektet �s la barca amb qu� Ra creua cada dia el cel sortint de la vulva de Nut fins que ella mateixa se l'empassa.
Sentait era una deessa vaca.
Sepa o Sep era un d�u de la terra i la fertilitat.
Septu, Sopd o Sopdu era un d�u de la guerra.
Serket o Hetyt Serket era una deessa dels escorpins, patr� dels faraons, de les �nimes mortes i dels pots can�pics.
Shait era un d�u dest�, de vegades va ser considerat una deessa. Era present al duat mentre es jutjava l'�nima dels morts. Quan Akhenaton va introduir el monoteisme, Shait fou un atribut d'Aten de manera que Rams�s II afirmava ser el "senyor de Shait", el senyor del dest�.
Shu �s el d�u de l'aire. Va n�ixer d'una escupinada de Ra. La seva germana �s Tefnut amb qui va engendrar Geb i Nut.
Sia era la personificaci� de l'intel�lecte. Ell i Hu, foren creats d'una gota de sang del penis de Ra. Sia representava el coneixement, mentre Hu era el part de l'ordre i el discurs div�. Eren part de l'equip de Sektet, el vaixell del sol Ra. Sia estava dempeus a la proa mentre Hu era el discurs div� i comanda. Eren part de l'equip del vaixell de sol de Ra; Sia estava dret a la proa (excepte de nit, quan hi descansava Upuaut) amb Hu al darrere. Sia es representava sostenint un papir.
El d�u Sobek al temple de Kom Ombo
Sobek, Suchos (Grec), Sebek o Sochet era el d�u cocodril que simbolitzava la fertilitat del riu Nil i l'autoritat dels faraons. Era fill de Neith. El seu culte es trobava centrat a Kom Ombo, Tebes i el Faium. En l'art era representat com un home amb cap de cocodril o com un simple cocodril.
Sopdu (Orient o Falc� amb plomes) fou el nom del nom�s XIX del Baix Egipte. La capital fou Per-Sobdu (avui Saft al-Henna). La de�tat principal fou Sopdu.
Sopdet o Sothis (Grec) era la deessa de la fertilitat associada amb l'estrella S�rius. Quan Sirius apareixia en el cel el juliol, el riu Nil tenia la crescuda i per tant els antics egipcis van connectar els dos fets. M�s tard es va fusionar amb Isis.
Tatenen és un dels déus creadors. Associat al mont primigeni o Benben, era un dels déus principals de la doctrina memfita. Sovint se'l representava assimilat amb Ptah.
TaweretOpet, Tueris, Taueret, Taurt o Apet ("la gran") era una deessa hipopòtam patrona de les dones prenyades, les llars i sobretot els parts (el seu company era Bes). Les dones prenyades lluïen amulets amb el seu nom. En l'art se la representava amb uns grans pits, gran panxa, el cap d'un hipopòtam, els membres d'un lleó i una cua de crocodil.
Tefnut és la deessa de la humitat. Va néixer d'una escopinada de Ra. El seu germà és Shu amb qui va engendrar Geb i Nut.
Ouadjet, Wadjet, Buto, Uto, Edjo, Udjo o Wadjit ("papir acolorit", referint-se al color de la cobra) era una serp (especialment una cobra) deessa i patrona de l'oracle en la ciutat del mateix nom (Buto o Per-Wadjet). Estava associada amb Nekhbet com a deïtat patrona dels faraons.
Wepwawet, Upuaut, Wep-wawet, Ophois o Ap-uat ("obridor dels camins"), el fill d'Isis, era un déu xacal de la mort i la guerra, adorat especialment a Asyut (Siut). Es creia que havia obert els camins per als exèrcits dels faraons així com per als esperits dels morts. Wepwawet és originari de l'Alt Egipte, però va simbolitzar la unitat dels dos imperis. Originalment, Osiris era el déu de la mort, del cementeri i l'inframon, però amb la pujada de la dotzena dinastia el van limitar a l'inframon i Wepwawet va assumir el control dels seus deures com a déu funerari.
El Libro de los Muertos de los Antiguos Egipcios. (Papiro de Turín). Boris de Rachewiltz. Ediciones Destino, S. A. Consell de Cent, 425 - 08009. Barcelona. 1a Edició Febrer 1989. Capítol CXXV
.jpg)
.png)
.png)
