Vés al contingut

Oca

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Infotaula de nom com�Oca
Nom com� sense valor taxon�mic
Organismes amb aquest nom

Les oques s�n ocells de grans dimensions que pertanyen a la fam�lia dels an�tids (Anatidae) dins la subfam�lia dels anserins (Anserinae). S'ha considerat que formen la tribu Anserini, per� estudis gen�tics recents situen tamb� dins aquesta tribu els cignes dels g�neres Cygnus i Coscoroba, i tamb� altres ocells no coneguts com a oques, com els del g�nere Malacorhynchus.[1] No obstant aix�, moltes esp�cies de l'ordre Anseriformes, sobretot si tenen una grand�ria interm�dia entre els cignes i els �necs, poden ser denominades "oca", encara que no estiguen classificades ni a la mateixa tribu, ni a la mateixa subfam�lia, ni encara a la mateixa fam�lia. Aix� l'oca eg�pcia (Alopochen aegyptiacus), classificada a la subfam�lia dels tadornins (Tadorninae), l'oca esperonada (Plectropterus gambensis), classificada als plectropterins (Plectropterinae), l'oca garsera (Anseranas semipalmata), classificada a la fam�lia dels anseran�tids (Anseranatidae) i altres. En aquest article per�, ens referim a aquelles esp�cies de la tribu Anserini, conegudes vulgarment com a oques.

Descripci�

[modifica]

De color variable, s�n aus entre mitjanes i grans, per� m�s petites que els cignes i amb el coll m�s curt. Les potes, moderadament llargues, i situades prou al centre del cos, els fan bons caminants, amb capacitat per c�rrer. Esc�s dimorfisme sexual.

H�bits

[modifica]

Les oques confinades a l'Hemisferi Nord s�n voladores poderoses, i algunes realitzen migracions regulars de milers de kil�metres. Desenvolupen una conducta d'ostentaci� m�tua abans de la c�pula i s�n mon�games, vivint en parella durant tot l'any. No obstant aix�, al rev�s que altres animals mon�gams, s�n territorials �nicament durant la curta estaci� de cria. S�n herv�bores.

Grup de set oques dom�stiques

Llista d'oques

[modifica]
Anser anser
Chen canagica

Hi ha quatre gèneres coneguts vulgarment com a oques a la tribu Anatini.

Influències en la cultura

[modifica]

Han estat domesticades des de l'antiguitat i és molt conegut l'episodi narrat per Titus Livi sobre el fet que els crits de les oques alertaren als romans de l'intent nocturn d'atac del Capitoli per part dels gals l'any 390 aC.

El joc de l'oca va aparèixer a finals del segle xv a itàlia, inspirat de jocs practicats a l'Orient Mitjà i Àsia.[2] Va esdevenir molt popular entre la noblesa i així Francesc de Mèdici, en va enviar un exemplar a Felip II d'Espanya a mitjans del segle xvi.[3]

Com en altres anàtides se n'obté el fetge gras a base de provocar la hipertròfia del fetge amb una alimentació forçada a través d'introduir pel coll blat de moro amb un embut i impossibilitant el seu moviment de l'animal. Aquest procés s'anomena gavage en francès i és objecte de crítica pels defensors dels animals.

Referències

[modifica]
  1. Cladograma basat en els estudis de Burgarella et al. Rev. 16-03-2011
  2. «Grand Jeu de l'Oie». Museu del Joguet de Catalunya, s.d. Arxivat de l'original el 2017-01-01. [Consulta: 1r gener 2017].
  3. Aleff, H. Peter. «Introduction». A: The Royal Game of the Goose Its History and Rules of Play (en anglès), 1982-2015. 

Vegeu tamb�

[modifica]