Illa Pitcairn
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Regne Unit | ||||
| Designació per a una entitat territorial administrativa | territori britànic d'ultramar | ||||
| Territori britànic | illes Pitcairn  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 35 (7,78 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 4,5 km² | ||||
| Mesura | 1,8 ( ) × 3,5 ( ) km | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Punt més alt | Pawala Valley Ridge (347 m) | ||||
L'illa Pitcairn, junt amb l'illa Henderson, l'atol Oeno i l'illa Ducie, formen la colònia britànica de les illes Pitcairn. L'illa és famosa pels seus habitants, una cinquantena d'habitants de nou famílies, per la qual cosa són l'entitat política més petita del món. La major part dels habitants són els descendents dels amotinats del HMS Bounty i de les seves dones tahitianes.
Geografia
[modifica]Amb només 5 km² és un dels llocs habitats més remots del món. Les illes habitades més properes són l'illa de Pasqua, 2.000 km a l'est, i l'illa Mangareva, 500 km a l'oest.
L'illa �s d'origen volc�nic, amb una costa de penya-segats esquerps. Contr�riament a moltes altres illes del Pac�fic Sud, no est� rodejada d'esculls de corall que protegeixin la costa. L'�nic acc�s �s a la badia Bounty, amb un petit moll. No t� cap port ni aeroport. L'�nic poble �s Adamstown prop de la badia Bounty.
El perfil �s suau, amb una altitud m�xima de 346 m sobre el nivell del mar.
El terra volc�nic i el clima tropical amb abundants precipitacions fan que el s�l sigui productiu.
La temperatura mitjana est� entre 19 i 24 �C. La precipitaci� anual �s de 1.800 mm.
Com que no hi ha rius ni llacs, l'aigua potable es recull de la pluja amb cisternes.
Fauna
[modifica]
La fauna terrestre original es limita a insectes i sargantanes. La introducci� de rates s'ha convertit en un problema. No hi ha animals perillosos per l'home.
En els escarpats de la costa nien gran quantitat d'ocells marins.
Degut a l'abs�ncia d'esculls de corall, la pesca �s a mar obert. Abunden els taurons, orades, barracudes i tonyines. Un cop a l'any es veuen migracions de balenes.
Hist�ria
[modifica]El 1790, els amotinats del HMS Bounty i les seves companyes tahitianes es van establir a l'illa. El fet que el descobridor Philip Carteret calcul�s malament la seva situaci�, i el perfil dif�cilment accessible de l'illa, van ajudar a fer que no fossin descoberts. El grup consistia en nou amotinats: el cap Fletcher Christian, Ned Young, John Adams, Matthew Quintal, William McCoy, William Brown, Isaac Martin, John Mills i John Williams. Avui la majoria d'habitants de Pitcairn continuen portant aquests cognoms. Tamb� els acompanyaven sis tahitians i tretze tahitianes. Els amotinats van buidar el Bounty i li van calar foc a la badia Bounty on se n'han trobat les restes.
Encara que van aprendre a sobreviure bastant confortablement, les malalties i la viol�ncia van provocar problemes. La viol�ncia va sorgir en haver-hi menys dones que homes, i al fer el repartiment de l'illa entre les fam�lies dels amotinats deixant de banda els homes tahitians.
Al cap de nou anys nom�s quedaven dos dels amotinats, onze dones tahitianes i els seus fills. Un any abans de morir Young de malaltia, va ensenyar a llegir a John Adams utilitzant la B�blia del Bounty.
L'any 1808, divuit anys despr�s d'establir-se a l'illa, van ser descoberts pel capit� nord-americ� Mayhew Folger del Topaz. El capit�, rebut per Dimarts-Octubre Christian, el fill gran de Fletcher Christian, va quedar impressionat per la pr�spera comunitat de dones i nens sota la tutela d'Adams. Aquest havia fet una escola on l'ensenyament de la B�blia era una part important. La Marina anglesa va considerar que l'empresonament d'Adams seria un acte cruel i inhum� per la resta de la comunitat. John Adams va morir el 1829.
El 1831 els illencs van abandonar Pitcairn per emigrar a Tahit�, per� van tornar sis mesos m�s tard incapa�os d'adaptar-se a una nova illa.
El 1838, Pitcairn es va convertir en la primera col�nia brit�nica al Pac�fic i tamb� el primer territori a recon�ixer el dret de vot a les dones
La superpoblaci�, amb 193 habitants l'any 1856, va ser un problema. Tota la comunitat es va traslladar a l'illa Norfolk, entre Nova Zelanda i Austr�lia. Cinc anys m�s tard 44 ja havien tornat a Pitcairn, fins que es va prohibir la immigraci�.
El 1887 Gran Bretanya va annexionar oficialment l'illa, posant-la sota la jurisdicci� del governador de Fiji. Des del 1970 el governador de Pitcairn �s l'alt comissionat de Nova Zelanda.
Actualment la viabilitat de la col�nia �s posada en dubte despr�s de les al�legacions d'abusos sexuals durant anys a menors d'edat. L'octubre del 2004 sis homes, incl�s el batlle Steve Christian, van ser acusats de violaci� i abusos a menors.
Poblaci�
[modifica]
La majoria dels residents a Pitcairn s�n descendents dels amotinats del Bounty i de les seves companyes tahitianes i resideixen exclusivament al llogarret d'Adamstown. S�n mestissos europeus i polinesis. Hi ha un alt grau de relacions familiars entre la poblaci�. Tamb� tenen estretes relacions amb l'illa de Norfolk. Despr�s d'una m�xima poblaci� de 233 habitants el 1937, l'emigraci�, sobretot a Nova Zelanda, ha redu�t la poblaci� a 47 l'octubre del 2004.
Tots els habitants s�n membres de l'Esgl�sia Adventista del Set� Dia. La societat segueix uns costums puritans amb la prohibici� de l'alcohol i dels balls.
La llengua de Pitcairn �s una llengua criolla derivada de l'angl�s del segle xviii amb elements de tahiti�. Es parla com a llengua materna i s'ensenya juntament amb l'angl�s est�ndard. Est� estretament relacionada amb la llengua criolla de l'illa Norfolk degut al repoblament a mitjans del segle xix pels illencs de Pitcairn.
Infraestructures
[modifica]A Pitcairn no hi ha port ni aeroport. Els illencs accedeixen als ferris ancorats a mar oberta amb barques des de la badia Bounty.
No hi ha carreteres, nom�s camins sense asfaltar per on circulen alguns vehicles tot terreny.
Una centraleta telefònica proporciona el servei de telefonia local. Les comunicacions amb l'exterior es fan amb telèfons via satèl·lit i amb estacions de radioaficionat. Es disposa d'una connexió a internet via satèl·lit. El codi de domini de Pitcairn és «.pn».
Economia
[modifica]El sòl fèrtil produeix una varietat de fruits i hortalisses: cítrics, canya de sucre, síndries, bananes, nyams i mongetes.
La major part d'ingressos provenen de la venda de segells per a col·leccionistes, la utilització del nom de domini a internet i el comerç amb els vaixells de pas. Tres cops a l'any els vaixells de Gran Bretanya a Nova Zelanda passen per Pitcairn, i s'aprofita per a l'intercanvi de béns i la venda de records als passatgers.
