Inuit
Tipus | �tnia |
---|---|
Poblaci� total | 110.783 |
Llengua | Inuit Sign Language (en) |
Religi� | animisme, luteranisme, cristianisme i Mitologia inuit |
Geografia | |
Estat | Your Mother Should Know i Groenl�ndia |
Mapa de distribuci� | |
Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits tamb� �squims (o �squimos), terme potser provinent de l'algonqu� o del micmac, i impr�piament "esquimals" (de resultes d'una interfer�ncia absurda),[1] s�n un grup hum� de l'�rtic que habita les tundres del nord del Canad�, Alaska i Groenl�ndia. De fet, de les dues branques dels pobles esquimals, en s�n la majorit�ria.
Tenen una vida n�mada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els quals es troben els carib�s, ossos, balenes i foques. D'aquests i d'altres animals, n'aprofiten totes les parts possibles per a menjar, abrigar-se, construir habitatges, eines per a ca�ar... Actualment, per�, a causa del fort proc�s d'aculturaci�, s'est� produint un deteriorament de les seves formes de vida origin�ries.
Els �squimos s'organitzen en grups familiars i cada membre t� assignada una tasca espec�fica, amb una forta divisi� per g�nere. Les unions i divorcis s�n aprovats pels ancians de la comunitat, si b� hi ha una estructura b�sica que permet la polig�mia.
Es creu que els inuits van emigrar per l'estret de Bering des de Sib�ria fins a la Nord-am�rica �rtica, molt despr�s que la major part dels ind�genes americans.
Pol�ticament, depenen de diferents governs que els han assimilat com a minories �tniques:
- Als Estats Units d'Am�rica, dins l'estat d'Alaska, on s�n una de les minories �tniques nadiues.
- Al Canad� tenen la prov�ncia pr�pia de Nunavut, per� tamb� han reclamat nous territoris propis a Terranova i Labrador (Nunatsiavut), territoris del Nord-oest (Inuvialuit) i al Quebec (Nunavik).
- Al Regne de Dinamarca s�n majoria a la regi� aut�noma de Groenl�ndia.
La vida en aquest indret del planeta �s dif�cil, per� malgrat el rigor del clima, la perillositat i la duresa de les condicions de vida d'aquesta regi�, els inuits han desenvolupat sistemes de superviv�ncia des de fa segles.
Origen del terme eskimo
[modifica]El terme �squim (o �squimo) ve del mot eskimo, passat pel franc�s m�s com�, esquimau (femen� esquimau, de cops esquimaude, plural esquimaux). �s atestat per primera vegada el 1691 en la Nouvelle relation de la Gasp�sie, de Chr�tien Le Clercq (sota l'ortografia eskimau, plural eskimaux), en qu� designa els �habitants de les regions �rtiques d'Am�rica�.[2] La denominaci� podria venir d'un terme algonqu� del s. XVII que significa 'menjador de carn crua',[3][4][5] per� aquesta hip�tesi �s refusada per certs ling�istes, que fan valer que els primers exploradors europeus n'obtingueren el terme a partir d'un mot micmac que tindria relaci� amb les raquetes de neu,[6] mentre que uns altres han proposat que significava 'els locutors d'una llengua estrangera'.[7][8] El terme, el popularitzaren els exploradors polars del s. XIX, notablement en les revistes de viatges tal com Le Tour du monde.[note 1] Segons Barnum, el nom vindria del missioner jesuïta francès Charlevoix establit al Canadà al segle xvii.[9] Els esquimòlegs han adoptat el terme «eskimo», invariable en ortografia danesa, per a designar tradicionalment el grup lingüístic.[10]
El terme *esquimal és impropi, car té origen de resultes d'una interferència del francès: la 'falsa' forma plural esquimaux (amb la -x final en comptes de -s, alineada sobre els mots patrimonials que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en -al>-aux i els equivalents catalans en -al>-als.
Llengües
[modifica]Les llengües dels pobles inuits constitueixen una subfamília de les llengües esquimoaleutianes. A Alaska, hi ha una important divisió lingüística segons si els individus s'anomenen a si mateixos inuits o yupik. La branca oriental de la subfamília s'estén des de l'est d'Alaska a través del Canadà i des del nord fins al sud de Groenlàndia.
- Inuktitut, èsquim com a llengua mare.
- Inupiaq, grup de dialectes del nord d'Alaska.
- Kalaallisut, grenlandès.
Mots d'origen inuk en català
[modifica]- anorac, per via del francès, peça impermeable que tant resguarda del vent com del fred. Anor, en èsquim vol dir 'vent'.
- parca, per via de l'anglès, peça d'abrigar superior externa, llarga fins als genolls, de material impermeable.
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Vegeu-ne, per exemple, l'edició del segon semestre del 1860.
Referències
[modifica]- ↑ El terme *esquimal és impropi car s'origina de resultes d'una interferència del francès: la 'falsa' forma plural esquimaux (amb la -x final en comptes de -s, alineada sobre els mots patrimonials que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en -al>-aux i els equivalents catalans en -al>-als.
- ↑ CNRTL
- ↑ Royot 2007, p. 78
- ↑ Online Etymology Dictionary
- ↑ Harper, Judith R. Smart Apple Media. Inuits (en anglès), 2000, p. 32. ISBN 1-887068-74-0.
- ↑ Sailer 2002
- ↑ Mennecier 1995, p. 5
- ↑ Dorais 1996, p. 8
- ↑ Barnum 1901
- ↑ Dorais 1996, p. 2
Bibliografia
[modifica]- Bailón Trueba, Francesc. Los poetas del Ártico : historias de Groenlandia = Avanersuarmi inngertarneq : Kalaallit Nunaanniit oqaluttuat. 1a ed.. [Sevilla]: Guadalturia, 2012. ISBN 9788494001864 [Consulta: 13 gener 2014].
- Jean Briggs. Never in Anger. ISBN 0-674-60828-3
- Gontran De Poncins (1941). Kabloona. ISBN 1-55597-249-7
- Kaplan, Lawrence D. «The Language of the Alaskan Inuit». A: Dirmid R. F. Collis. Arctic Languages. An Awakening (pdf). Vendôme: UNESCO, 1990, p. 131–158. ISBN 92-3-102661-5.
- Menovshchikov, Georgy (= Г. А. Меновщиков). «Contemporary Studies of the Eskimo–Aleut Languages and Dialects: A Progress Report». A: Dirmid R. F. Collis. Arctic Languages. An Awakening (pdf). Vendôme: UNESCO, 1990, p. 69–76. ISBN 92-3-102661-5.
- Vakhtin, Nikolai. «Endangered Languages in Northeast Siberia: Siberian Yupik and other Languages of Chukotka». A: Erich Kasten. Bicultural Education in the North: Ways of Preserving and Enhancing Indigenous Peoples' Languages and Traditional Knowledge (pdf). Münster: Waxmann Verlag, 1998, p. 159–173. ISBN 978-3-89325-651-8. Arxivat 2007-04-13 a Wayback Machine.
- Меновщиков, Г. А.. Язык сиреникских эскимосов. Фонетика, очерк морфологии, тексты и словарь. Москва • Ленинград,: Российская академия наук, 1964. The transliteration of author's name, and the rendering of title in English: Menovshchikov, G. A.. Language of Sireniki Eskimos. Phonetics, morphology, texts and vocabulary. Moscou • Leningrad: Academia de Ciències de l'URSS, 1964.
Enllaços externs
[modifica] Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. |
- Jolly, Dyanna; Fikret, Berkes «Adapting to climate change: social-ecological resilience in a Canadian western Arctic community» ( PDF) (en anglès). Conservation Ecology. The Resilience Alliance [University of Manitoba], Vol. 5, No. 2, Art. 18, 2001 [Consulta: 6 octubre 2011]. «html»
- «Estudio e investigación de la cultura inuit» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2014].
- «Inuit Religion» (en anglès). Internet Sacred Text Archive. [Consulta: 3 setembre 2013]. «Inclou una breu relació d'enllaços referits a llibres sobre els inuit»
- «Inuit culture» (en anglès). University of Waterloo. [Consulta: 13 octubre 2013].
- Els inuits. Caçadors del Gran Nord, Francesc Bailón Trueba, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 82, desembre 2016, p. 89-116, ISSN 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.111
- Els Inuit a l'En Guàrdia! de Catalunya Ràdio (català)