Inuit

Inuit

Tipus	�tnia
Poblaci� total	110.783
Llengua	Inuit Sign Language (en)
Religi�	animisme, luteranisme, cristianisme i Mitologia inuit
Geografia
Estat	Your Mother Should Know i Groenl�ndia
Mapa de distribuci�

Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits tamb� �squims (o �squimos), terme potser provinent de l'algonqu� o del micmac, i impr�piament "esquimals" (de resultes d'una interfer�ncia absurda), s�n un grup hum� de l'�rtic que habita les tundres del nord del Canad�, Alaska i Groenl�ndia. De fet, de les dues branques dels pobles esquimals, en s�n la majorit�ria.

Tenen una vida n�mada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els quals es troben els carib�s, ossos, balenes i foques. D'aquests i d'altres animals, n'aprofiten totes les parts possibles per a menjar, abrigar-se, construir habitatges, eines per a ca�ar... Actualment, per�, a causa del fort proc�s d'aculturaci�, s'est� produint un deteriorament de les seves formes de vida origin�ries.

Els �squimos s'organitzen en grups familiars i cada membre t� assignada una tasca espec�fica, amb una forta divisi� per g�nere. Les unions i divorcis s�n aprovats pels ancians de la comunitat, si b� hi ha una estructura b�sica que permet la polig�mia.

Es creu que els inuits van emigrar per l'estret de Bering des de Sib�ria fins a la Nord-am�rica �rtica, molt despr�s que la major part dels ind�genes americans.

Pol�ticament, depenen de diferents governs que els han assimilat com a minories �tniques:

• Als Estats Units d'Am�rica, dins l'estat d'Alaska, on s�n una de les minories �tniques nadiues.
• Al Canad� tenen la prov�ncia pr�pia de Nunavut, per� tamb� han reclamat nous territoris propis a Terranova i Labrador (Nunatsiavut), territoris del Nord-oest (Inuvialuit) i al Quebec (Nunavik).
• Al Regne de Dinamarca s�n majoria a la regi� aut�noma de Groenl�ndia.

La vida en aquest indret del planeta �s dif�cil, per� malgrat el rigor del clima, la perillositat i la duresa de les condicions de vida d'aquesta regi�, els inuits han desenvolupat sistemes de superviv�ncia des de fa segles.

Origen del terme eskimo

Inuits a Groenl�ndia. Foto Fridtjof Nansen

El terme �squim (o �squimo) ve del mot eskimo, passat pel franc�s m�s com�, esquimau (femen� esquimau, de cops esquimaude, plural esquimaux). �s atestat per primera vegada el 1691 en la Nouvelle relation de la Gasp�sie, de Chr�tien Le Clercq (sota l'ortografia eskimau, plural eskimaux), en qu� designa els �habitants de les regions �rtiques d'Am�rica�. La denominaci� podria venir d'un terme algonqu� del s. XVII que significa 'menjador de carn crua', per� aquesta hip�tesi �s refusada per certs ling�istes, que fan valer que els primers exploradors europeus n'obtingueren el terme a partir d'un mot micmac que tindria relaci� amb les raquetes de neu, mentre que uns altres han proposat que significava 'els locutors d'una llengua estrangera'. El terme, el popularitzaren els exploradors polars del s. XIX, notablement en les revistes de viatges tal com Le Tour du monde. Segons Barnum, el nom vindria del missioner jesuïta francès Charlevoix establit al Canadà al segle xvii. Els esquimòlegs han adoptat el terme «eskimo», invariable en ortografia danesa, per a designar tradicionalment el grup lingüístic.

El terme *esquimal és impropi, car té origen de resultes d'una interferència del francès: la 'falsa' forma plural esquimaux (amb la -x final en comptes de -s, alineada sobre els mots patrimonials que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en -al>-aux i els equivalents catalans en -al>-als.

Llengües

Mapa de les llengües dels inuits

Les llengües dels pobles inuits constitueixen una subfamília de les llengües esquimoaleutianes. A Alaska, hi ha una important divisió lingüística segons si els individus s'anomenen a si mateixos inuits o yupik. La branca oriental de la subfamília s'estén des de l'est d'Alaska a través del Canadà i des del nord fins al sud de Groenlàndia.

• Inuktitut, èsquim com a llengua mare.
  • Inupiaq, grup de dialectes del nord d'Alaska.
  • Kalaallisut, grenlandès.

Mots d'origen inuk en català

• anorac, per via del francès, peça impermeable que tant resguarda del vent com del fred. Anor, en èsquim vol dir 'vent'.
• parca, per via de l'anglès, peça d'abrigar superior externa, llarga fins als genolls, de material impermeable.

Vegeu també

• Umiak
• Caiac

Bibliografia

• Bailón Trueba, Francesc. Los poetas del Ártico : historias de Groenlandia = Avanersuarmi inngertarneq : Kalaallit Nunaanniit oqaluttuat. 1a ed.. [Sevilla]: Guadalturia, 2012. ISBN 9788494001864 [Consulta: 13 gener 2014]. 
• Jean Briggs. Never in Anger. ISBN 0-674-60828-3
• Gontran De Poncins (1941). Kabloona. ISBN 1-55597-249-7
• Kaplan, Lawrence D. «The Language of the Alaskan Inuit». A: Dirmid R. F. Collis. Arctic Languages. An Awakening (pdf). Vendôme: UNESCO, 1990, p. 131–158. ISBN 92-3-102661-5. 
• Menovshchikov, Georgy (= Г. А. Меновщиков). «Contemporary Studies of the Eskimo–Aleut Languages and Dialects: A Progress Report». A: Dirmid R. F. Collis. Arctic Languages. An Awakening (pdf). Vendôme: UNESCO, 1990, p. 69–76. ISBN 92-3-102661-5. 
• Vakhtin, Nikolai. «Endangered Languages in Northeast Siberia: Siberian Yupik and other Languages of Chukotka». A: Erich Kasten. Bicultural Education in the North: Ways of Preserving and Enhancing Indigenous Peoples' Languages and Traditional Knowledge (pdf). Münster: Waxmann Verlag, 1998, p. 159–173. ISBN 978-3-89325-651-8.  Arxivat 2007-04-13 a Wayback Machine.
• Меновщиков, Г. А.. Язык сиреникских эскимосов. Фонетика, очерк морфологии, тексты и словарь. Москва • Ленинград,: Российская академия наук, 1964.  The transliteration of author's name, and the rendering of title in English: Menovshchikov, G. A.. Language of Sireniki Eskimos. Phonetics, morphology, texts and vocabulary. Moscou • Leningrad: Academia de Ciències de l'URSS, 1964. 

Enllaços externs

• Jolly, Dyanna; Fikret, Berkes «Adapting to climate change: social-ecological resilience in a Canadian western Arctic community» ( PDF) (en anglès). Conservation Ecology. The Resilience Alliance [University of Manitoba], Vol. 5, No. 2, Art. 18, 2001 [Consulta: 6 octubre 2011]. «html»
• «Estudio e investigación de la cultura inuit» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2014].
• «Inuit Religion» (en anglès). Internet Sacred Text Archive. [Consulta: 3 setembre 2013]. «Inclou una breu relació d'enllaços referits a llibres sobre els inuit»
• «Inuit culture» (en anglès). University of Waterloo. [Consulta: 13 octubre 2013].
• Els inuits. Caçadors del Gran Nord, Francesc Bailón Trueba, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 82, desembre 2016, p. 89-116, ISSN 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.111
• Els Inuit a l'En Guàrdia! de Catalunya Ràdio (català)