Regadiu

Regant un cultiu de cot� als Estats Units d'Am�rica

Canal de reg a Anat�lia

El regadiu �s el terreny on s'aplica l'operaci� de proporcionar aigua a la terra per a afavorirl'�ptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu de regar �s augmentar la producci� i permetre el desenvolupament normal de les plantes en cas de d�ficit d'aigua indu�t per l'escassedat de les precipitacions, un drenatge excessiu (terres sorrenques) o per una baixa capa fre�tica. El reg �s particularment necessari en zones �rides mentre que en les que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns rendiments constants. L'establiment d'una xarxa de drenatge acompanya sempre el grans regadius i aquests acostumen a ser obres p�bliques.

Segons dades de la FAO de l'any 2007 hi havia al m�n 277 milions d'hect�rees en regadiu sobre un total de 1537 milions d'hect�rees en cultiu. Malgrat representar nom�s el 20% del total el regadiu proporcionava un 40% de la producci� vegetal agr�cola del m�n.

Als Pa�sos Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 ha (equivalent a una superf�cie de 6.500 km� que �s superior a la de la prov�ncia de Girona). La major superf�cie de regadiu �s al Pa�s Valenci� amb 339.000 ha, seguida del Principat de Catalunya amb 275.000, la Catalunya del Nord amb 20.000 ha i les Illes Balears amb 18.000 Andorra compta amb unes 150 ha de regadiu.

Fonts d'aigua

Superf�cie de regadiu per pa�sos

L'aigua de reg s'obt� de: rius, llacs, pous o corrents continus d'aigua naturals, d'estacions depuradores d'aig�es residuals, per processos de dessalinitzaci� de l'aigua del mar i, en menor mesura, de llacs salats, que tenen el risc de salinitzar les terres, i transvasaments d'altres conques. Es distribueix per s�quies o canonades a pressi�.

Tamb� pot ser obtinguda d'embassaments o basses que acumulen els corrents discontinus d'aigua de pluja especialment en les rambles.

totes les terres de regadiu estan fetes de carn i pollastre, la gent fa servir la terres de regadiu per posar patates

T�cniques d'elevaci�

En els sistemes m�s antics i tradicionals, des de l'aigua s'eleva fins a l'altura dels camps amb una s�nia que aboca l'aigua a una s�quia a major al�ada. L'energia per tal de bombar l'aigua als sistemes tradicionals podia provenir de l'energia potencial o b� la pr�pia dels animals o de persones fent un treball

Actualment es fan servir altres sistemes de bombament que consisteixen en primer lloc, en perforar, amb mitjans mec�nics, la terra amb sondejos de petit di�metre, 60, 70 i fins a 80 cm. Els pous tradicionals, excavats a m�, tenen un di�metre des d'1,20 a 5 o 6 metres o fins i tot m�s grans. Quan s'arriba a l'aigua subterr�nia s'introdueix pel sondeig una canonada de di�metre un poc menor, en l'extrem inferior de la qual hi ha una bomba que queda submergida en l'aigua. La bomba pot utilitzar energia e�lica o b� el�ctrica fotovoltaica o no, tamb� motors d'explosi�.

Amb les noves t�cniques s'ha arribat a perforar fins a 1000 m per aprofitar l'aigua per a regadiu.

Sistemes de reg

Imatge des de sat�l�lit de cereals a Kansas, Estats Units. La seva forma circular �s per emprar un sistema d'aspersor amb pivot central. Els cercles fan entre 800 i 1600 m de di�metre.

Els sistemes de reg poden incloure els seg�ents equips i infraestructures:

• embassaments (amb represa) o reservoris;
• obres d'agafada o derivaci� (Assuts, etc.);
• pous, estacions de bombament, Canal de reg, s�quies per a transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge;
• sistemes de distribuci� en el cas de reg gota a gota i per aspersi�.

La captura d'aigua �s un sistema de reg basat a recollir i conduir a les parcel�les l'aigua que s'escola de la pluja. �s un sistema tradicional utilitzat en zones semi�rides cerca incrementar la zona humida a nivell de les plantes cultivades. Dep�n en gran manera de la pluviometria de cada any i per tant no pot assegurar el m�xim rendiment sin� que l'incrementa.

Sistema tradicional

Sistema de reg ja abandonat a Catadau i Carlet (Pa�s Valenci�). Consta de s�quies i comportes (estalladors) per a la distribuci�. L'aigua venia per bombament des d'un pou, actualment substitu�t per un sistema gota a gota.

En el sistema tradicional hi havia canals principals i canals secundaris, aquests darrers arribaven a les arquetes que tenen un portal� (entallador) que quan queda obert permet la sortida de l'aigua.

Nous sistemes

Parcel�la de tarongers joves que combina el sistema tradicional de reg amb el sistema gota a gota.

T�cniques d'irrigaci�

Els m�todes de reg es classifiquen principalment atenent a l'�s o no de l'efecte de la pressi�: Els m�todes superficials (tamb� anomenats per gravetat) no se'ls aplica pressi� artificialment en canvi els pressuritzats necessiten una pressi� m�s o menys gran per a funcionar. L'objectiu que tracten d'acomplir �s el de suplir a la terra de l'aigua necess�ria perqu� aquesta mantinga la humitat requerida per al cultiu la qual va disminuint entre dos regs consecutius. Aquestes provisions d'aigua s'efectuen puntualment i normalment van regulades per cicles temporals, que haurien d'anar en funci� de l'evaporaci� de l'aigua al terreny de cultiu i transpiraci� vegetal conegudes conjuntament com a evapotranspiraci�. En la majoria dels casos es necessita uns canals de reg que transporti l'aigua.

En el reg superficial o per gravetat l'aigua es mou per difer�ncia de cota (per efecte de la for�a de la gravetat) i per aquesta ra� no requereix energia externa. S�n exemple d'aquest tipus de reg el reg a manta en eres, solcs, etc. Aquest tipus de m�tode no pot implantar-se en el cas de tenir pendents excessives al camp, cosa que fa necessari una millor anivellaci� del terreny o b� l'�s de t�cniques de distribuci� pressuritzades.

El reg pressuritzat requereix l'aportaci� d'energia per a la seva operaci�, ja sigui mitjan�ant grups de bombament o amb la pressi� proporcionada per basses o dip�sits elevats. S�n exemple d'aquests tipus de reg l'aspersi�, la microaspersi� o el degoteig i el reg subterrani. Les t�cniques de reg s�n un grup de m�todes, gr�cies als quals l'aigua es distribueix per tot el camp per gravetat o per pressi�. En l'actualitat, al 85% dels terrenys regats s'apliquen t�cniques de reg superficial gravitacional. Aquesta xifra �s important si se compara amb els m�todes d'aspersi� i de goteig.

Manual

Manual: amb galledes i regadores o amb bombes accionades per la for�a humana (amb la m� o el peu), reservada per a horts i petites superf�cies que arriba a uns centenars de metres quadrats com a m�xim en el cas d'usar bombes manuals.

A manta

Reg d'un arrossar per inundaci� (reg a manta)

Remolatxa regada a manta

A manta, tamb� dit per inundaci�, �s un sistema de reg per gravetat amb molt baixa efici�ncia. �s la forma m�s antiga que encara se segueix utilitzant actualment. En realitat �s el sistema dominant al m�n, ja que nom�s un 10% de la superf�cie total es rega per altres sistemes. No requereix mitjans tecnol�gics complexos, ni d'energia afegida, per� si d'aigua en abund�ncia.

Els terrenys que s�n regats a manta han de ser anivellats per� amb un pendent m�nim que permeti que l'aigua arribi fins al final de la parcel�la. L'aigua mulla tota la superf�cie i es va infiltrant per gravetat. T� l'avantatge de permetre dessalinitzar terrenys a base de successives inundacions que fan percolar cap als fons les sals.

L'aigua, procedent d'un riu o font, o treta d'un pou, mitjan�ant una s�nia o altres sistemes, bombada o per gravetat, es fa entrar dins les parcel�les pr�viament preparades obrint una comporta.

Hort amb porros i patateres regat per solcs

Una variant del reg a manta �s el reg per solcs. Aquests es fan manualment o mec�nicament i distanciats de manera que per infiltraci� lateral mullin tamb� tota la superf�cie. Aix� obliga a sembrar a la part alta que forma una cresta entre solc i solc. �s un sistema convenient quan no conv� mullar les fulles del conreu. L'efici�ncia en l'�s d'aigua augmenta respecte al reg a manta, essent aproximadament del 60%.

Aspersi�

L'aspersi� �s el sistema de reg pressuritzat. B�sicament es tracta de fer ploure de forma artificial.

Per regar mitjan�ant el sistema d'aspersi�, s'ha de disposar d'una instal�laci� (fixa, m�bil, semim�bil o especial) de canonades que condueixin l'aigua fins als aspersors, dispositiu que s'encarrega de distribuir l'aigua sobre els cultius en forma de pluja. Es necessita molta energia, per la qual cosa s'ha de disposar de grups de bombament o de pressi� a la xarxa proporcionada per basses o dip�sits elevats.

T� l'inconvenient que requereix uns mitjans costosos, i una despesa cont�nua d'energia, per� en canvi permet cultivar sense fer solcs profunds i no cal sembrar a les crestes d'aquests, cosa que facilita la mecanitzaci� del cultiu.

En casos de molt de fred, el sistema d'aspersi� es pot utilitzar per combatre les gla�ades. En alguns casos tamb� permeten l'aplicaci� de productes agroqu�mics.

Degoteig

Article principal: Regatge gota a gota

Degoteig en una melonera

El degoteig �s el sistema de reg pressuritzat amb molt alta efici�ncia de l'aigua que es va desenvolupar als anys 40 a Anglaterra �s un sistema dissenyat per aprofitar al m�xim la despesa d'energia i aigua.

Aportaci� d'aigua al terreny en la zona radicular de les plantes. L'aportaci� d'aigua s'efectua mitjan�ant un sistema de petites canonades de molt baix di�metre les quals tenen petits orificis dels que surt el l�quid gota a gota o a molt baix cabal. Les canonades poden formar una extensa xarxa o b� distribuir-se com un sol regador de llarg recorregut.

Aquest m�tode redueix el consum d'aigua a l'ordre d'uns pocs litres per hora per cada degoter, i es pot utilitzar per incorporar fertilitzants o altres agroqu�mics al cultiu.

�s habitual que les instal�lacions disposen les canonades de distribuci� per sobre del s�l. En el cas particular del reg pressuritzat subterrani �s similar al del degoteig, situant les canonades parcialment o totalment soterrades.

El principals components de la instal�laci� de degoteig s�n:

• Canonades de distribuci�
• V�lvules reguladores de pressi�
• V�lvules reguladores: manuals, hidr�uliques o el�ctriques.
• Fonts d'aigua a pressi�
• Canonada principal

Amb els quals, depenent de la configuraci� es pot treballar amb una configuraci� m�s o menys automatitzada. En el cas de disposar de controlador autom�tic aquest pot funcionar de dues maneres:

• No realimentat: Gr�cies a la regulaci� segons el temps transcorregut i al volum entregat.
• Realimentat: Gr�cies a la informaci� aportada pels sensors o per les an�lisis del s�l.

Reg per exsudaci�

Tub exsudant que rega dos enciams tot just trasplantats

El reg mitjan�ant un tub especial que exsuda aigua es pot considerar un tipus modern de reg per degoteig. El va crear a la d�cada de 1980 l'en�leg franc�s Ren� Petit, com una forma de pal�liar els inconvenients del sistema de degoteig convencional. Petit va idear un tub t�xtil i por�s en tot el seu volum (tamb� es pot fer amb un tub de cautx� o d'altres materials) on l'aigua s'aplica al s�l mitjan�ant petites gotes d'aigua que apareixen al llarg de tot el tub. T� l'avantatge de no necessitar disposar goters en cap lloc del tub i de necessitar una pressi� d'aigua molt petita, a partir de 0,1 bar, o sia, un dip�sit situat a un metre d'alt respecte al tub. El tub que exsuda proporciona una quantitat d'aigua uniforme en tota la seva llargada. La cal� que pugui tenir l'aigua de reg no l'obtura tan de pressa com s� que ho fa amb els goters.

Subterrani

Es basa a regar per sota de la superf�cie del s�l, pot funcionar amb canonades poroses que es posen prop de les arrels o com una variant del reg gota a gota per� enterrat. Estalvia molt aigua perqu� se'n perd molt poca per evaporaci�.

Fertirrigaci�

La fertirrigaci� �s una variant de les dues anteriors, en qu� per augmentar la producci� al mateix temps que s'optimitzen els recursos, s'incorporen fertilitzants a l'aigua de reg. Es pot utilitzar amb l'aspersi� o amb el degoteig, si b� resulta m�s efectiu amb aquest darrer

Hidroponia

Article principal: Hidroponia

Actualment la hidroponia �s la forma m�s avan�ada de reg i de producci� agr�cola. Consisteix en una variant del degoteig, a la que s'incorporen tots els nutrients que necessita la planta mitjan�ant el sistema de reg.

Requereix una inversi� important, per� les produccions tamb� augmenten for�a. Les instal�lacions de reg es complementen amb una s�rie d'instruments de control, com sondes, sensors, controls d'humitat i temperatura, que se solen centralitzar a un ordinador amb els programes de gesti� adients. Tot aix� posa en marxa un sistema preparat per incorporar els fertilitzants a l'aigua de forma autom�tica. Es va comen�ar a utilitzar en floricultura, per� avui en dia �s habitual en molts de productes hort�coles.

Reg deficitari

El reg deficitari cerca el m�xim aprofitament de l'aigua aportant aigua per sota de les necessitats �ptimes de les plantes per� afectant de forma menor al rendiment.

Hist�ria del reg

Les anomenades primeres civilitzacions complexes es van originar en zones de regadius fluvials, (Nil, Tigris Eufrates i Indus). La complexitat d'aquesta t�cnica de reg implicava un poder centralitzat capa� de mantenir un alt grau d'organitzaci� que a la vegada mantenia unes estructures de poder al llarg de molts anys.

Les t�cniques de regadiu anirien evolucionant des de l'aprofitament dels terrenys m�s aptes per al cultiu fins a l'alteraci� en cert grau del terreny gr�cies a petites i grans construccions de reg. En principi els terrenys m�s planers oferien aptitud per a la inundaci� i a poc a poc, per tal d'augmentar la producci�, s'aprofitaven els rius mitjan�ant desviacions, s'anivellaven superf�cies o fins i tot, s'elevava l'aigua cap a la superf�cie per tal d'intensificar l'agricultura.

Interior d'un sistema d'irrigaci� amb t�nels a Turpan, Xina

Les primeres obres de reg daten de l'edat del bronze, amb el sorgiment de les civilitzacions al voltant dels grans rius. Aquest �s el cas de Mesopot�mia i d'Egipte, on s'aprofitava el cabal dels rius Tigris i Eufrates i el del Nil respectivament, fet que tamb� es produeix al voltant dels rius Groc i Indus, la qual cosa fa suposar els possibles intercanvis d'aquestos coneixements entre les civilitzacions.

�s conegut al m�n de la log�stica el nivell de planificaci� de l'antic Egipte, al qual es mesurara el cabal del Nil segons les altures en punts determinats del riu amb un nil�metre. D'aquesta manera es podia calcular la producci� de la temporada. Aix� era degut al fet que l'abastiment d'aigua i la producci� estaven directament relacionades amb el cabal del riu. Aquesta mesura servia per fixar les taxes imposades segons la bondat de l'any, visualitzant tamb� les possibles emerg�ncies d'exc�s d'aigua o de fam.

La recerca arqueol�gica ha trobat evid�ncies d'irrigaci� a Mesopot�mia i Egipte en el sis� mil�lenni aC on es conreava ordi en zones amb insuficient precipitaci� per a fer-ho en sec�.

En la vall Zana dels Andes al Per�, els arque�legs han trobat restes de tres canals d'irrigaci� que datats amb la t�cnica del carboni14 s'han demostrat que s�n del quart mil�lenni aC, el tercer mil�lenni aC i el segle nov� de la nostra era. Aquests canals s�n els m�s antics del Nou M�n. Algunes parts dels canals possiblement siguin del segle cinqu� aC. Sistemes complexos de reg i emmagatzemament d'aigua van estar desenvolupats en la vall del'Indus al Pakistan i el nord de l'�ndia el 3000 aC. Es practicava agricultura a gran escala i es feia servir una xarxa extensiva de canals de reg.

Hi ha proves que l'antic fara� egipci Amenemhet III en la dotzena dinastia d'Egipte (cap a 1800 aC) va utilitzar el llac natural del Faium com a reserva per emmagatzemar excedents d'aigua per utilitzar-la en els per�odes secs, ja que el llac s'omplia anualment per les inundacions del Nil.

Els Qanats, desenvolupats en l'antiga P�rsia cap al 800 aC, estan entre els m�s vells sistemes d'irrigaci� que encara s'utilitzen avui. Es troben a l�sia, l'Orient mitj� i el Nord de l'�frica. Aquest sistema compr�n una xarxa de pous verticals i t�nels amb pendent suau que capturen la capa fre�tica i la transporten. La s�nia, una roda que transporta aigua ja es coneixia en temps dels romans a l'�frica del nord. Cap a 150 aC als recipients de cer�mica de la s�nia s'hi incorporaren v�lvules.

A l'antiga Sri Lanka, les primeres dades sobre regadiu s�n del 300 aC i van acabar essent molt complexos, van ser els primers a construir dip�sits d'aigua completament artificials.

A la Xina l'enginyer Sunshu Ao (sis� segle aC) i Ximen Bao (cinqu� segle aC) van treballar en grans projectes d'irrigaci�. A Dujiangyan es va construir un gran sistema d'irrigaci� cap al 256 aC que encara funciona. Cap al segon segle d.C. durant la dinastia Han, els xinesos feien servir bombes de cadena que elevaven l'aigua. Eren accionades amb pedals, rodes hidr�uliques, o mecanismes rotatoris impulsats per bous. L'aigua s'utilitzava per treballs p�blics o per proporcionar-la als habitatges per� principalment es destinava a regadius.

Evoluci� als Pa�sos Catalans

En �poca romana apareix als Pa�sos Catalans el regatge sistem�tic (amb aq�eductes i s�quies), perfeccionat sota la dominaci� musulmana amb la generalitzaci� de les s�nies. Els cristians desenvoluparen, paral�lelament a recs i s�quies, les primeres mines (segles ix-xiv) per tal d'aprofitar les aig�es fre�tiques. Els ss xvii-xviii i comen�ament del seg�ent s�n l'�poca de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valenci�. Hom introdueix plantes americanes (blat de moro, tom�quet, patata), encara que no tan t�piques del regatge com les d'introducci� musulmana (arr�s, c�trics, certes hortalisses).

Organitzaci� del regadiu

Els regadius d'iniciativa privada no aprofiten aig�es comunals i la superf�cie afectada, comparada amb les iniciatives p�bliques, �s redu�da. Quan els poders p�blics promouen les zones regables es reserven la forma de participaci� dels usuaris de l'aigua. En el cas d'Espanya apareix la figura de les comunitats de regants que compta amb precedents des de l'�poca romana i isl�mica, com �s el cas del Tribunal de les Aig�es de Val�ncia. Una comunitat de regants �s una corporaci� de dret p�blic, l'agrupaci� de tots els propietaris d'una zona regable, que s'uneixen obligat�riament per llei per a l'administraci� aut�noma i comuna de les aig�es p�bliques (superficials o subterr�nies), sense �nim de lucre. Determinades funcions organitzatives i de planificaci� general de la conca queden reservades a les molt m�s recents confederacions hidrogr�fiques

Beneficis de la irrigaci�

L'exist�ncia dels regadius en climes amb un d�ficit d'aigua permet no solament incrementar el rendiment i, fins a cert punt assegurar-lo, sin� fer possible el conreu de certes esp�cies que necessiten m�s aigua que la que proporciona la pluviometria local. Els terrenys posats de bell nou en regadiu multipliquen el seu valor respecte als de sec�, i a m�s creen ocupaci� laboral i fixen la poblaci� rural.

Tres pa�sos (�ndia, Xina i Estats Units) representen el 50% de la superf�cie regada al m�n. El 80% dels aliments produ�ts al Pakistan provenen de terres en regadiu, 70% en el cas de la Xina. En canvi en alguns pa�sos de l'�frica sudsahariana el regadiu representa nom�s un 2% com �s el cas de Ghana, Mo�ambic o Malawi. Els pa�sos d'aquesta zona tenen un gran potencial d'irrigaci� per� les obres per a fer-ho resulten molt costoses.

Inconvenients de la irrigaci�

1. Pel reg l'aigua s'infiltra i deixa anar les sals 2. per acci� del sol s'evapora l'aigua i la sal puja a la superf�cie 3. Es fa una crostra de sal superficial

Al m�n la despesa d'aigua en agricultura representa el percentatge m�s gran respecte als altres sectors productius. En l'agricultura mediterr�nia arriba a ser del 70% de l'aigua consumida.

Una irrigaci� inadaptada o mal concebuda pot ser la font per l'entrada i propagaci� de pat�gens (Pseudomones, cists, d'amebes, larves de nem�todes i ous de par�sits (nemaltelmints, platelmints, tricomones, tricoc�fals, etc.), de contaminants (residus de medicaments, de biocides, etc.).

En zones �rides o semi�rides el risc de salinitzaci� de la terra �s elevat per evitar-lo cal en primer lloc planificar el drenatge adequat.

En el cas de les aig�es subterr�nies l'exc�s de reg sobre la capacitat de rec�rrega fre�tica fa descendir-ne el nivell per la qual cosa s'ha d'incrementar la fond�ria de la captaci� amb perill d'esgotar l'aigua.

La irrigaci� pot tamb� afectar els ecosistemes. Per exemple en el cas del regadiu del canal Segarra Garrigues les obres afectaven a diversos ocells est�pics i s'han hagut de fer modificacions al projecte inicial, amb desequilibris financers que poden posar en perill la viabilitat del conjunt del projecte. El paisatge tamb� es pot veure afectat. Hi ha grans volums d'aig�es utilitzades en el reg que retornen als cursos d'aigua. N'�s un exemple el del Mar d'Aral contaminat i en part dessecat per la irrigaci� del cot�.

L'aigua i el s�l

Vegeu l'article principal de l'aigua

L'aigua �s avui en dia un b� esc�s i necessari per a multitud d'activitats que asseguren la subsist�ncia i la qualitat de vida de la humanitat. La seua manca es convertir� en un dels problemes m�s greus pels segles vinents degut a l'increment de la poblaci� mundial i partint d'un comen�ament de segle xxi poc prometedor on ja als pa�sos en desenvolupament es troba que una bona part de les malalties de la poblaci� venen causades per la contaminaci� i abastiment d'aig�es dels aq��fers contaminats, mentre que als pa�sos subdesenvolupats el principal problema �s la car�ncia d'aigua en condicions. L'escassetat d'aquest b� fa que sigui necess�ria la investigaci� i desenvolupament de t�cniques de reg amb efici�ncies majors que les actuals, aix� seria passar d'un 38% d'efici�ncia a un 42% en 30 anys

A les t�cniques de regadiu es considera la reacci� del s�l respecte a l'aplicaci� d'aigua per tal de mantenir-hi la humitat adequada. Dels factors caracter�stics de cada s�l, se'n poden treure tres, que s�n d'elevada import�ncia a l'hora d'estudiar la retenci� de l'aigua en aquest:

• La textura del s�l es refereix al grau de contribuci� d'arenes, llims i argiles al s�l. El contingut del s�l afecta a la capacitat de retenci� de nutrients i d'aigua. Mentre que l'arena i els llims s�n un producte de l'erosi� f�sica, l'argila es produeix gr�cies a les reaccions qu�miques amb el temps. La contribuci� de l'argila �s important per a la vida dels vegetals, ja que augmenta la capacitat de retenir nutrients i aigua.

• L'estructura del s�l fa refer�ncia a la manera a la que s'organitzen heterog�niament les part�cules formant agregats. Aquests agregats poden tenir diferents formes, mides i graus de desenvolupament. Les estructures dels s�ls s�n un factor determinant per al moviment d'aig�es i tamb� per al creixement de les arrels dels vegetals al s�l.

• El nivell de porositat, degut als buits segregats a tot el terreny i que fan que la densitat mesurada d'una porci� de terreny sigui significativament menor que la del material que el forma si fos totalment compacte. Aquesta porositat dep�n de l'estructura i de la textura del s�l, per exemple a sols francs la densitat �s aproximadament el 50% de la del material.

Depenent d'aquestes tres caracter�stiques hi haur� m�s o menys espai i capacitat de retenci� per l'aigua del reg.

Efici�ncia de regadius

Efici�ncia de la distribuci�

Per a l'elevaci� de l'aigua, de cara als projectes, pot donar-se el cas que l'atenci� es concentre en la selecci� d'una font d'energia o d'un aparell de bombament. Encara que aquestes t�cniques d'elevaci� contribueixen al rendiment global de l'explotaci�, la major influ�ncia en l'efici�ncia t�cnica i econ�mica sol raure en la correcta selecci� dels m�todes de canalitzaci� i de distribuci� al bancal.

A les t�cniques d'elevaci� d'aigua tamb� es pot augmentar el rendiment fent �s correcte dels sistemes tradicionals, que solen tenir un cert marge de millora. Per exemple en l'�s de motors de combusti� interna acoblats amb bombes �s important un bon encaix del sistema sencer. Aix� ha de considerar el sistema d'elevaci� o de reg totalment acoblat, tenint en compte el motor, la bomba i les canalitzacions com a sistema i escollint correctament les caracter�stiques pr�pies per tal que funcionen amb el rendiment �ptim a la c�rrega de treball amb qu� es pret�n funcionar.

Control d'humitat del s�l

Es tracta d'un factor molt important als regadius, ja que pot limitar la producci� tant si es rega per defecte com si es fa per exc�s. A les plantacions regades el s�l fa la funci� d'acumular l'aigua subministrada pel m�tode de reg i de transferir-la a les arrels dels cultius, de manera constant, en compensaci� al proc�s continu d'evapotranspiraci� que est� directament lligat a la fotos�ntesi del cultiu.

Els problemes de regs per defecte d'aigua al terreny s�n deguts a l'escassetat d'aigua en els regs, que tamb� poden provenir per la rapidesa amb qu� s'apliquen. El cas contrari, d'exc�s d'aigua, condueix a la baixa efici�ncia de l'aigua i a la p�rdua de nutrients minerals a les arrels del cultiu.

Estudi d'implementaci� d'alternatives

Degut als problemes de disponibilitat de l'aigua dels pa�sos arreu del m�n el plantejament d'alternatives de reg m�s eficient �s plantejat i considerat amb freq��ncia. Tamb� es tracta d'un tema cr�tic a l'entorn geogr�fic de Catalunya, les Illes, M�rcia i el Pa�s Valenci� on es combinen problemes d'escassetat d'aigua disponible a les conques dels rius i la manca de precipitacions estables, cosa que fa necessari l'estudi detallat de les tècniques emprades per l'abastiment i el reg

L'aconseguiment de majors eficiències a les explotacions per regadiu no només depèn de la infraestructura física o de les eficiències de les xarxes hidràuliques, un altre factor de pes important és el sociocultural, on s'ha de considerar la formació d'aquelles persones que planifiquen i fan possible els regadius, de manera que es puguen millorar els resultats de les eficiències. Això inclou el coneixement de les diferents tècniques de reg i de l'adaptació de cada tècnica al tipus de cultiu i terreny al qual s'aplica, podent fent ús també d'instrumentació adequada per a cada tècnica.

El coneixement dels beneficis que es poden obtenir amb els estudis tècnics de tecnologies adaptades poden ser molt determinants, tant en l'increment de la producció i de la qualitat del producte, com en la reducció de la necessitat d'aigua i fins i tot en termes econòmics per al mateix productor, que asseguraren així que les tècniques són les més rendibles i adequades per al seu negoci.

Bibliografia

• Gómez Pompa, Pedro. La técnica y la tecnología del riego por aspersión. Madrid: Ministeri d'Agricultuara, 1981. ISBN 84-7479-102-2. 

Vegeu també

• Agricultura de secà

Enllaços externs

• http://www.riegoval.cl Riegoval
• Reg per aspersió: aspersors
• Els regadius sostenibles com receptors de CO₂
• Regadiu ala Alps