Amenemhet III
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX aC |
| Mort | 1806 aC |
| Sepultura | piràmide d'Amenemhet III |
| Faraó | |
| 1953 aC – 1806 aC ← Senusret III – Amenemhet IV → | |
Mitregent (en)  | |
| 30 novembre 1854 aC – 1853 aC | |
Titulatura dels faraons
| |
| Activitat | |
| Ocupaci� | Fara� de la dinastia XII |
| Per�ode | Regne Mitj� d'Egipte i Dinastia XII d'Egipte |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Altres | |
| T�tol | Fara� |
| Fam�lia | Dinastia XII d'Egipte |
| C�njuge | Aat Khenemetneferhedjet III Hetepti |
| Fills | Sobekneferu (  ) Amenemhet IIIAmenemhet IV ( ) Amenemhet IIIHeteptiNeferuptah ( ) Amenemhet IIIHathorhotep ( ) Amenemhet III |
| Pare | Senusret III |
Amenemhet III fou el sis� fara� de la dinastia XII d'Egipte. Va succeir al seu pare Senusret III. El seu nom Sa Ra fou Amenemhet; el seu nom d'Horus Aabau; el seu nom de Nebty fou Itiwatawy i Itiwahor; el seu nom d'Horus d'or fou Biknebuankh; i el seu nom de regnat o Nesut Bity fou Nymaatre ('Sotm�s a la just�cia de Ra'). Els grecs l'esmenten com a Ameres o Amenemes. El seu nom apareix sota diferents formes, entre aquestes: Amenemes, Amenemhait, Amenemhet, Amenemmes, Ameniemhet, Ammenemhet, Amonemhat, Amunemhet, Emmaatra, Ithetiueue, Ithetiuetoui, Lachares, Lamares, Nemaaitre, Nemaaitreamenemhait, Nemare, Nimaatra, Nimaetra, Nimaetre, Oebeu, i Xachares.[1]
Va governar des d'aproximadament el 1840 aC, per� va ser elevat al tron com a corregent pel seu pare Senusret III, amb qui va compartir el tron com a rei actiu durant vint anys.[2] El seu regnat va durar m�s de quaranta anys, potser 45, de manera que va durar fins despr�s del 1800 aC (potser vers 1797 o 1795 aC). Cap al final del seu regnat va instituir una correg�ncia amb Amenemhat IV.[2]
La seva dona principal fou Aat, que fou enterrada al seu complex funerari de Dashur. La segona dona, no se sap segur, per� podria ser Hetepti; encara s'esmenta almenys una tercera dona, per� no se'n sap el nom. Va tenir diversos fills, entre els quals el seu successor Amenemhet IV. Altres possibles fills apareixen sota els noms de Sobekhotpe, Hathorhetepet, Merestekhi, Neferuptah, Nubhetepet i potser Sit-hathor. Alguns fan tamb� filla seva Sobekkara-Neferusobek (o Sobekneferu), per� �s m�s probable que fos la seva germana i esposa.
La pir�mide de Dashur es va ensorrar parcialment poc despr�s d'acabada (uns quinze anys de treball) i, llavors, va comen�ar un nou complex a Hawara, prop d'el Faium. L'esplendor d'aquest complex, amb el temple mortuori al costat, del qual era part el fam�s laberint al qual es refereixen Her�dot, Diodor de Sic�lia, Estrab� i Plini el Vell.
El rei va deixar nombroses est�tues fetes durant el seu regnat i el del seu pare; una est�tua els mostra ambd�s amb vestimenta de sacerdot oferint als d�us peix, flors de lotus i animals. Una altra est�tua el presenta vestit d'un d�u; d'altres s�n esfinxs. Aquestes est�tues es van reutilitzar en el tercer per�ode intermedi i foren trobades en un temple a Tanis. Tamb� hi ha una inscripci� del rei a Coptos.
Va dedicar la seva activitat constructora a la regi� de Faium. Hi va construir no solament la seva segona pir�mide, sin� tamb� el temple de Sobek (la principal de�tat local que, en la zona, estava relacionada amb el d�u falc� Horus) a la ciutat de Cocodril�polis; una capella dedicada a Renenutet a Medinet Madi, i a m�s diversos projectes agr�coles com la construcci� d'una presa per a regular les pujades de l'aigua del Bahr Yusef i enviar la sobrant al llac de Birket Qarun, cosa que va augmentar les terres de cultiu.
Tamb� va erigir dues est�tues colossals d'ell mateix a Biahmu (m�s tard, en el per�ode grecorom�, el fara� fou adorat sota el nom de Lamares). Fora de Faium, va construir un temple a Kubban (N�bia) i va ampliar el temple de Ptah a Memfis.
Amb tots aquests edificis, el rei necessitava pedra i la va treure de diverses pedreres. Va explotar tamb� les mines que tenia a l'abast, com les mines de turqueses de Serabit al-Khadem al Sinaí, on va reconstruir i ampliar un temple dedicat a Hathor i a altres déus. A la regió, s'han trobat 49 inscripcions en pedra i deu més a Wadi Maghara i Wadi Nasb, que fan referència a les explotacions mineres d'Amenemhet III durant els anys dos i quanta-cinc del seu regnat. També fou actiu en les mines del Wadi Hammamat (d'alabastre) i de Núbia (mines de diorita) i a Tura (pedra fina), entre d'altres.
No va fer expedicions militars. Va reforçar la guarnició de Semna com a fet més destacat de la presència egípcia a Núbia.
Va continuar amb el sistema establert pel seu pare de tres grans regions per governar el país. Durant el seu regnat, treballadors asiàtics, pagesos, soldats i artesans van venir a treballar a Egipte.
Les construccions fetes i una sèrie d'inundacions del Nil van exhaurir l'economia vers la fi del seu regnat. Foren els emigrants asiàtics els que van encoratjar els hicsos per establir-se al delta del Nil que, finalment, va posar fi a la dinastia.[3]
A la seva mort, fou enterrat a la seva piràmide d'Hawara. El va succeir el seu fill Amenemhet IV.
Referències
[modifica]- ↑ «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.56. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Schneider, Thomas. «The Relative Chronology of the Middle Kingdom and the Hyksos Period (Dyns. 12-17)». A: Ancient Egyptian Chronology. Leiden: Brill, 2006, p. 168–196. ISBN 978-90-04-11385-5.
- ↑ The Rise and Fall of Ancient Egypt (en anglès). Bloomsbury Paperbacks, 2011, p. 183. ISBN 978-1-4088-1002-6.
