Jammu
| जम्मू (hi) Jammu (en) جموں (ur)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| País | Índia | |||
| Territoris | Jammu i Caixmir | |||
Division of Jammu And Kashmir (en)  | divisió de Jammu | |||
| Districte | Jammu district (en) | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 502.197 (4.483,9 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 112 km² | |||
| Banyat per | Tawi River (en) | |||
| Altitud | 327 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Fundador | Jambu Lochan (en) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 180001 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 191 | |||
| Lloc web | jammu.nic.in | |||
Jammu és una ciutat del nord-oest de l'Índia, capital de la divisió de Jammu i del districte de Jammu, i que també es converteix en la capital de l'estat de Jammu i Caixmir durant l'hivern; té una població aproximada de 378,431 habitants (2001). Està localitzada al llarg del riu Tawi al sud de Srinagar a 32° 44′ N, 74° 55′ E / 32.733°N,74.917°E.
Història
[modifica]La legenda atribueix la seva fundació a Raja Jambu Lochan al segle xiv aC. S'han trobar restes dels períodes Maurya, Kushana, Kushanshahs i Gupta. Després del 480 la zona fou dominada pels heftalites i governada per Kapisa i Kabul. La dinastia kushana hefatlita va governar del 565 al 670, i després van seguir els shahi fins vers el 1000 quan foren eliminats pels gazn�vides. Els sobirans locals de la dinastia dogra van tenir resid�ncia a Billawar. Jammu apareix despr�s esmentada a les campanyes de Tamerl� de finals del segle xiv. Vers 1560 el principat es va dividir entre dos fills bessons, un dels quals Jai Dev, va fundar l'estat de Bahu que va retornar a Jammau per extinci� abans del 1700.
Posteriorment va ser la capital dels territoris de la dinastia dogra rajput (1630) fins que va passar a domini de Ranjit Singh de Lahore al comen�ament del segle xix (1815); Ranjit va nomenar Gulab Singh com a maharaj� de Jammu. Despr�s de la primera Guerra Sikh 1846 Gulab va conquerir Caixmir, i el 1849, amb l'annexi� de Panjab, els brit�nics, no disposant de mitjans per ocupar el pa�s de Gulab, el van recon�ixer com a maharaj� de Jammu i Caixmir. Sota Ranjit Deo al final del segle xviii hauria arribat a 150.000 habitants, per� el 1872 eren 72.994, el 1881 eren nom�s 60.960 i el 1901 nom�s 36.130. Dins de Caixmir fou capital d'una prov�ncia governada per un Hakim-i-Ala. Per la visita del pr�ncep de Gal�les el 1875 es va construir el palauet de Ajaibghar, i hi ha altres palaus (Mandi Mubarak, i Palau de Raja Sir Amar Singh al tur� Ramnagar)
Ciutat actual
[modifica]Avui en dia �s un centre ferroviari i industrial. Alguns llocs d'inter�s s�n una fortalesa i la Universitat de Jammu, fundada el 1969. Hi ha diversos temples que amb els seus picacles daurats i parets blanques suggereixen de lluny un efecte m�s esplendor�s que la realitat; destaca el temple de Raghunathji.
Llocs interessants
[modifica]- Purmandal o Chhota Kashi, a 35 km, lloc sagrat amb diversos temples
- Vaishno Devi, capella
- Katra vila propera on �s la capella de Vaishno Devi i les muntanyes Trikuta (1700 m) amb cova sagrada
- Nandini Wildlife Sanctuary de 34 km�
- Llac Mansar a 62 km de Jammu, amb alguns temples
- Fort Bahu, a 5 km de Jammu amb un temple al recinte i alguns altres i uns jardins a la rodalia,
- Temple Raghunath, al cor de la ciutat
- Cova Peer Kho i temples Panchbakhtar i Ranbireshwar
- Shivkhori, capella, a certa dist�ncia de Jammu
- Centre de la ciutat, amb mercats, malls, fonts, canals, etc.
- Festival Lohri (13 de gener)
- Festival Baisakhi (Abril, dia 13 o 14)
- Bahu Mela (Mar�-abril i setembre-octubre)
- Chaitre Chaudash (mar�-abril) a Purmandal, a 25 km
- Purmandal Mela (febrer-mar�) a 39 km
- Jhiri Mela (octubre-novembre) a Jihri, a 14 km
- Festival Navratri (setembre-octubre)
- Festivals dels urs, fets sovints a les capelles arreu.
Sobirans dogra de Jammu
[modifica]- Jambu-Lochana
- Raja SURAJ DEV vers 850-920
- Raja BHOJ DEV vers 920-987
- Raja AVTAR DEV 987-1030
- Raja JAS DEV 1030-1061
- Raja SANGRAM DEV 1061-1095
- Raja KIRTIDHARA vers 1095
- Raja AJYADHARA
- Raja VIJAYADHARA
- Raja VAJRADHARA fins vers 1110
- Raja VAJRALADHARA vers 1110-1125
- Raja SURYA DEV vers 1125-1150
- Raja BHUJ DEV vers 1150-1175
- Raja AUTAR DEV (fill) vers 1175-1195
- Raja JAS DEV, fund� Jasrota que fou despr�s capital de l'estat de Jasrota
- Raja SANGRAM DEV I
- Raja JASAKARA DEV
- Raja CHAK DEV
- Raja BRAJ DEV ?-1272
- Raja NARSINGH DEV 1272-1314
- Raja ARJU DEV 1314-?
- Raja JODHA DEV
- Raja MAL DEV vers 1370
- Raja BHIM DEV
- Raja HAMIR DEV
- Raja AJAB DEV vers 1462
- Raja VIRAMA DEV
- Raja GHOGAR DEV
- Raja KAPUR DEV
- Raja SAMAHAL DEV 1560-1594
- Raja SANGRAM DEV (fill) 1594-1626 (fundador de la casa reial de Dalpatpur)
- Raja BHUPAT DEV 1626-1650
- Raja HARI DEV (net de Raja Sangram Dev) vers 1650-1675 (fundador de la casa reial d'Aknur/Akhnoor).
- Raja GAJAI DEV vers 1675-1703
- Raja DHRUV DEV (fill) 1703-1725
- Raja BALWANT SINGH (fill) 1725-1763 (de Jasrota)
- Raja RANJIT DEV (germ�) 1763-1780 o 1781
- Raja DALEL SINGH (fill) 1780 o 1781-1782
- Raja BRIJRAJ DEV (germ�) 1782-1787
- Raja SAMPURAN DEV (fill) 1787-1797
- Raja JIT SINGH (fill de Dalel Singh) 1797-1816
- Conquesta sikh 1815/1816
- Interregne 1816-1822
- Raja KISHOR SINGH 1820-1822, Jagirdar d'Andarwah
- Maharaja GHULAB SINGH (fill) 1822-1846, de Jammu i Caixmir despr�s de 1846
Rages de Bahu o Bahuwals
[modifica]- Raja JAI DEV 1560-1585
- Raja PARASRAM DEV (fill) 1585-1610
- Raja KRISHEN DEV (fill) 1610-1635
- Raja AZMAT DEV (fill) 1635-1660
- Raja KIRPAL DEV 1660-vers 1670
- a Jammu vers 1670
Vegeu tamb�
[modifica]Refer�ncies
[modifica]- *Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en angl�s). Oxford: Clarendon Press, 1908.