Vés al contingut

Jarmo

Plantilla:Infotaula indretJarmo
Imatge
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaChamchamal (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 33′ 21″ N, 44° 55′ 49″ E / 35.555797°N,44.930292°E / 35.555797; 44.930292
Història
Creaciódècada del 7090 aC Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició4950 aC Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1948 excavació arqueològica
Director: Robert John Braidwood
1954-1955excavació arqueològica
Director: Robert John Braidwood
1950-1951excavació arqueològica
Director: Robert John Braidwood Modifica el valor a Wikidata

Jarmo o Qalaat Jarmo (àrab: قلعة جرمو, Qalaʿat Jarmū) és un jaciment arqueològic del neolític al Kurdistan, a la vall de Chemchemal, proper al poble de Chamchamal entre Kirkuk i Sulaymaniyya. Fou excavat per Robert Braidwood entre 1948 i 1955.

Era un poble neolític preceràmic B, datat vers el 7000 aC (segons el carboni 14, entre el 7090 i el 6750 aC per als nivells més antics i 4950 aC per als més recents, amb un punt màxim cap al 6000 aC), format per unes 20 o 25 cases de rajoles crues (fang premsat) i cimentació de pedra, de pla simple (habitacions rectangulars), amb una llar cavada generalment al sòl. S'hi desenvolupava activitat agrícola, com demostren els objectes propis del cultiu que s'han trobat i els espais d'emmagatzemament de productes alimentaris. Es calcula que hi vivien 150 persones. Els cultius eren la civada i dos tipus de blat. Als darrers nivells, apareixen restes de cabres, ovelles i porcs, però en els primers nivells els animals trobats podrien no ser domèstics. Es van excavar dotze nivells. Els útils de pedra eren generalment d'obsidiana importada (els jaciments més propers eren a no menys de 400 km). Als darrers estrats, s'han trobat alguns atuells de fang i algunes figuretes, entre les quals la d'una dona embarassada.

Descobriment i excavaci�

[modifica]

El lloc va ser originalment descobert pel Directori d'Antiguitats Iraqui� el 1940; m�s endavant, va ser estudiat per l'arque�leg Robert Braidwood (1907-2003), des de l'Institut Oriental de la Universitat de Chicago. Braidwood estava buscant indrets adequats per investigar els or�gens de la Revoluci� neol�tica.[1] Braidwood va treballar com a part del programa Iraq-Jarmo durant tres campanyes, el 1948, 1950-51 i 1954-55; una quarta campanya, prevista el 1958-59, no es va portar a terme pel comen�ament de la Revoluci� del 14 de Juliol. Durant les excavacions a Jarmo el 1954-55, Braidwood va emprar, per primer cop en el camp, un enfocament multidisciplinari, en un intent de millorar els m�todes de recerca, amb la finalitat de clarificar l'origen de la domesticaci� de plantes i animals. El seu equip es componia del ge�leg Herbert Wright, el paleobot�nic Hans Helbaek, d'un expert en cer�mica i dataci� per carboni, Frederic Mason, un zo�leg, Charles Reed, aix� com arque�legs. Aquest m�tode interdisciplinari va ser emprat en endavant en tots els treballs de cap en l'arqueologia. El 2012, un equip de la University College de Londres va comen�ar noves excavacions al lloc.

L'assentament de Jarmo

[modifica]

Les excavacions van treure a la llum un petit poble, amb una �rea de 12.000 a 16.000 m�, que data del 7090 aC, per als nivells m�s antics, fins al 4950 aC per als m�s recents. Tot el jaciment es compon de dotze nivells. Jarmo sembla un dels assentaments permanents m�s antics del neol�tic i, aproximadament, d'estil contemporani amb Jeric� o a l'etapa neol�tica de Shanidar. El punt �lgid, �s probable que es don�s entre el 6200 i 5800 aC. Aquest petit poblat est� format per unes vint-i-cinc cases, amb parets d'adob sobre fonaments de pedra i sostres de fang assecats al sol. Aquestes cases van ser reparades o reconstru�des amb freq��ncia. En total, unes 150 persones vivien al poble, que era clarament un assentament permanent. En les primeres fases, hi ha una preponder�ncia d'objectes fets de pedra, s�lex i obsidiana. L'�s d'aquest �ltim material, obtingut de la zona del llac Van, a 200 quil�metres de dist�ncia, suggereix que alguna forma de comer� organitzat ja existia, igual que la pres�ncia de petxines ornamentals procedents del golf P�rsic. En els nivells m�s antics, s'han trobat cistelles impermeabilitzades amb brea, que �s f�cilment disponible a la zona.

Agricultura i ramaderia

[modifica]

L'activitat agr�cola queda testimoniada a Jarmo per la pres�ncia de fal�s de pedra, talladors, bols i altres objectes, per a la recol�lecci�, preparaci� i emmagatzematge d'aliments, i tamb� pels recipients de marbre gravat, trobant-se algunes de les peces de cistelleria m�s antiga conegudes.[1] En les fases posteriors, s'han trobat instruments fets d'os, especialment eines de perforaci�, botons i culleres. Altres investigacions han demostrat que els habitants del poblat de Jarmo conreaven blat de dos tipus, espelta, un tipus d'ordi i llenties primitives.

Tamb� han pogut ser identificades diferents esp�cies de plantes silvestres en la dieta dels habitants de Jarmo, com ara p�sols, glans, llavors de garrofer, festuc i blat silvestre. Hi ha proves que havien domesticat cabres, ovelles i gossos. En els estrats m�s moderns, s'han trobat porcs, juntament amb la primera evid�ncia de la cer�mica.

Cer�mica i religi�

[modifica]

Com en altres cultures d'aquest per�ode del Pr�xim Orient, a Jarmo s'han trobat vasos de pedra en tots els nivells d'ocupaci�; aquest fet no �s tan sorprenent com la gran abund�ncia i gran qualitat d'acabats de les produccions. Un altre tret singular �s que aquest tipus de producci� coexisteix en la producci� d'un tipus fins ara desconegut de cer�mica, que est� feta a m�, sense torn, de disseny senzill i amb costats gruixuts, i es tractava amb un desengreixant vegetal. Jarmo és un dels jaciments més antics on s'ha trobat ceràmica, i n'ha aparegut des dels més antics nivells de l'excavació, que es remunten al seté mil·lenni abans de Crist.

Juntament amb diferents utensilis, hi ha figuretes de fang en tots els nivells del jaciment. Són abundants les figures zoomorfes i antropomorfes, tant masculines com femenines, aquestes últimes revesteixen un especial interès, ja que pel fet que algunes representin dones embarassades podrien ser dees de la fertilitat, de manera similar a la dea mare de les cultures neolítiques posteriors de la mateixa regió.

Cronologia relativa

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. The illustrated encyclopedia of mankind: Man the craftsman. Architectur. Costume. Art of the body. Music, dance and communication (en anglès). vol.17. Marshall Cavendish, 1978, p. 2167. ISBN 0856854719. 
  2. Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  3. 3,0 3,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  4. Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  5. Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  6. Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  7. Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 

Bibliografia

[modifica]
  • «PDF». Arxivat de l'original el 2013-10-17. [Consulta: 17 novembre 2010]. L. S. Braidwood et al., Prehistoric Archeology Along the Zagros Flanks, Oriental Institute Publications 105, 1983.
  • R.J. Braidwood, Jarmo: A village of early farmers in Iraq, Antiquity, vol. 24, pp. 189-195, 1950,
  • J. M. Adovasio, The Textile and Basketry Impressions from Jarmo, Paléorient, vol. 3, iss. 3, pp. 223-230, 1975

Enllaços externs

[modifica]