Jeu de paume

Jeu de paume
Esport	tennis
Tipus	esport de raqueta i joc de pilota
Pa�s d'origen	Fran�a

El jeu de paume era un joc de pilota franc�s. �s un ancestre directe del tennis i, potser, de la pilota valenciana, jugat per dos equips que s'encaren per passar-se la pilota per sobre d'una xarxa. La puntuaci� consisteix en jocs dividits en quatre quinzes (15-30-40 i joc).

Descripci� i terreny de joc

En un comen�ament es colpejava amb el palmell de la m� (paume en franc�s) una pilota feta amb pell assaonada d'anyell (una pilota de badana), tot i que despr�s pass� a jugar-se amb pales de fusta, i finalment amb raquetes (de c�nem i budells), tot cercant pilotes m�s complexes (i cares) i d'un bot m�s noble.

Tamb� en els seus comen�os el joc es practicava l'aire lliure, per� a partir del segle xiv comen�a a jugar-se en tancats anomenats tripots (molt semblants als trinquets francesos).

La popularitat d'aquest esport queda palesa davant la dada que, el 1292, a la ciutat de Par�s hi havia 13 artesans dedicats a la fabricaci� de pilotes, el 1596 hi havia 250 sales de jeu de paume. Per� el mateix car�cter nobiliari que la va escampar i fer triomfar, la va fer ser abandonada des del 1789 amb la Revoluci� Francesa, restant refugiada als nobles anglesos, els quals la farien derivar cap a l'actual tennis.

El jeu de paume i la pilota valenciana

Ja al segle xvi l'erudit valenci� Joan Llu�s Vives en els seus Di�legs compara les maneres de jugar a Par�s i a Val�ncia per acabar concloent que, llevat d'unes petites difer�ncies, les regles eren les mateixes. Tres personatges, Borja, Cavanilles i Centelles (que ha tornat de Par�s) conversen aix�:

Borja: Que n'hi ha a Fran�a de jochs p�blics, com los nostres?

Centelles: De tota Fran�a no'n puch parlar. A Par�s, en fet de jochs p�blics no hi ha; de privats, n'hi ha molts...

Borja: Jugan igual que per aqu�?

Centelles: No hi ha gayre difer�ncia...

Cavanilles: A Fran�a y a B�lgica jugan sobre paviments enrajolats plans y llisos.

Borja: Ab quina mena de pilotes jugan?

Centelles: Casi may ab pilotes de vent, com aqu�, sin� ab unes pilotes una mica m�s petites, y molt m�s dures, de cuyro blanch. La borra no �s com en les vostres de pellussa de drap, �s de p�l de go� y per tal motiu, jugan rarament ab la palma de la m�.

Borja: Donchs com percuteixen la pilota? ab lo puny? com en les de vent?

Centelles: No, ab una pala.

Borja: Feta de fil?

Centelles: Teixida ab cordes de budells, com s�n ordin�riament les sextes de la guitarra. Limitan lo camp del joch per mitj� d'una corda tesa, y per tot lo dem�s jugan com aqu�. Tirar la pilota m�s en�� de la corda, �s falta. Los b�ndols s�n dos; los nombres, quatre, quince, trenta, y quaranta cinch, y son ventges los d'igualarse a dos o a tres punts. La victoria pot ser doble guanyant la ratlla y'l joch. La pilota's torna de voleda o del primer bot y com de rebot ja no porta for�a, se fa una ratlla hont s'�s tornada.

Influ�ncies del jeu de paume

Tenint en compte les regions d'Europa en qu� ha rom�s const�ncia o en qu� encara es practica algun joc de pilota, hom raona que el jeu de paume en fou el precursor, adaptant-se tant als espais oberts i amb gespa neerlandesos (Joc de pilota a m� fris�) com als estrets carrers valencians (Llargues).

Aquest �s un llistat, ordenat per pa�sos, de les modalitats que se suposen hereves del jeu de paume: