Joan II de Lorena

Joan II de Lorena

Moneda amb l'efígie de Joan II de Lorena
Nom original	(fr) Jean II d'Anjou
Biografia
Naixement	2 agost 1425 Nancy (França)
Mort	16 desembre 1470 (45 anys) Barcelona
Sepultura	Catedral de Barcelona
Activitat
Ocupació	monarca, poeta
Altres
Títol	Duc de Lorena (1453–1470) Marquès de Pont-à-Mousson (1445–1470) Duc de Calàbria (1437–1470)
Família	Casa de Valois-Anjou
Cònjuge	Maria de Borbó (1444 (Gregorià)–)
Fills	Joan de Calàbria, Isabel of Anjou, René of Anjou, Marie of Anjou, Nicolau I de Lorena
Pares	Renat I d'Anjou   i Isabel de Lorena
Germans	Isabel d'Anjou Anna d'Anjou Lluís d'Anjou Nicolau d'Anjou Carles d'Anjou Renat d'Anjou Margarida d'Anjou Violant d'Anjou

Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), pr�ncep de Girona (1466-1470) i duc de Cal�bria (1434-1470).

Era fill de Renat I d'Anjou i d'Isabel de Lorena. En ser nomenat el seu pare rei de N�pols, ell obtingu� el t�tol de duc de Cal�bria. Amena�ada per Alfons el Magn�nim, el dux de G�nova el maig de 1458 va cedir la Rep�blica als francesos, convertint-lo en el ducat de G�nova sota el control de Joan II de Lorena. La mort d'Alfons el Magn�nim el 27 de juny del 1458 oblig� a suspendre les operacions navals i a retirar-se, i G�nova estigu� sota control franc�s fins al mar� de 1461.

El 1466, Renat fou declarat rei dels catalans en el context de la guerra contra Joan II i Joan II de Lorena entr� com a lloctinent seu a Barcelona el 31 d'agost de 1467, i va trigar a reunir l'ex�rcit amb qu� actuaria a Catalunya, aix� que Joan el Sense Fe va intentar aprofitar per ocupar l'Empord� per impedir l'aven� de l'ex�rcit angev� cap a Barcelona un cop creu�s els Pirineus, i per aix� calia prendre la fortalesa de Roses, de manera que a finals de setembre de 1466 l'ex�rcit reial, al comandament de la reina Joana Enr�quez s'hi va dirigir des de Manresa, passant per Olot, Besal� i Banyoles i el 22 d'octubre va comen�ar l'assalt, per� Roses va resistir i aquest frac�s va possibilitar l'aven� de l'ex�rcit angev�, del que l'avan�ada va entrar al Principat el gener de 1467 i va arribar a Barcelona a mitjans de febrer despr�s de prendre Castell� d'Emp�ries l'1 de febrer. Els angevins van ser aclamat pels seus desmoralitzats habitants, que en aquells moments patien greus pen�ries econ�miques. A mitjan abril va creuar els Pirineus el gruix de l'ex�rcit angev� amb Joan II de Lorena al capdavant, i a qui Llu�s XI feia poc que havia renovat la promesa de suport. Tot i aix�, no es va dirigir directament a Barcelona, sin� que abans va intentar prendre Girona, el principal nucli realista al nord de Catalunya. A mitjan agost va haver de desistir del setge empr�s el 7 de juliol despr�s d�haver-se apoderat de la major part de l'Alt Empord� davant l'anunci de l'arribada d�un ex�rcit realista d�auxili al comandament del joven�ssim pr�ncep Ferran. Per por de veure's atrapat entre dos focs, va aixecar el campament i el 3 de setembre va entrar a Barcelona.

La retirada de Joan d'Anjou de les comarques gironines va permetre una contraofensiva realista comandada pel pr�ncep Ferran, que es va apoderar de diverses places de l'Alt Empord�. En el seu suport va salpar Joan el Sense Fe des de Tarragona al capdavant d'una flota que va desembarcar a Sant Mart� d'Emp�ries el 2 d'octubre i va entrar a Girona el 27, per� el 21 de novembre un comboi que sort� de Figueres dirigit per Joan Ramon Folc IV de Cardona �s derrotat a Viladamat amb les seves tropes reialistes. La derrota oblig� el rei Joan el Sense Fe i el seu hereu a refugiar-se a l'estol reial i a tornar a Tarragona per dirigir-se a Cervera. Per a Joan el Sense Fe i el pr�ncep la derrota de Viladamat va ser la fi de les seves esperances d'aconseguir una vict�ria r�pida a la guerra i mentre Joan d'Anjou refor�ava la seva autoritat davant les institucions catalanes i va reduir considerablement la intranquil�litat a la ciutat a causa de la crisi econ�mica i financera. A mitjan desembre de 1467 el mateix Joan d'Anjou va partir per a l'Empord� per completar la vict�ria de Viladamat assetjant el castell de Sant Mart� d'Empuries, que va acabar rendint-se quatre mesos despr�s, el 15 d'abril de 1468, i poc despr�s el castell de Begur. Poc despr�s, a mitjans de juny, Joan d'Anjou va creuar els Pirineus per reclutar un ex�rcit de refor� que li permet�s apoderar-se de Girona, l'�ltim basti� realista a la zona, defensat per Alfons d'Arag�, qui el 23 de maig de 1468 venc� l'host del comte de Vaudemont, que avan�ava cap a Sant Joan de les Abadesses, i una host comandada per Ramon de Esp�s va prendre a l'assalt la vila de Berga el 12 de setembre de 1468. Davant la previsible represa de l'ofensiva de Joan d'Anjou la primavera de l'any seg�ent, Joan el Sense Fe va convocar Corts Generals a Mons� per demanar els fons necessaris per continuar la guerra i va tenir poques dificultats per obtenir importants donatius. I al mateix temps va reactivar la seva alian�a amb Eduard IV d'Anglaterra, signada simult�niament a Saragossa i Londres el 20 d'octubre del 1468, i amb Carles el Temerari de Borgonya el 22 de febrer del 1469 per constituir una �gran alian�a occidental� i a�llar Llu�s XI de Fran�a, el seu gran enemic i suport dels Anjou a Catalunya.

A Joan el Sense Fe no li quedava m�s opci� que buscar suports a la Corona de Castella, on el 19 de setembre de 1468 s'acabava de proclamar Isabel de Castella com a Princesa d'Ast�ries i hereva de la Corona de Castella pel Tractat dels Toros de Guisando en detriment de Joana la Beltraneja. Joan va enviar a Castella uns ambaixadors que van entaular negociacions amb el b�ndol aristocr�tic partidari de la princesa Isabel per concertar-ne el matrimoni amb el pr�ncep Ferran, des del 10 de juny rei de Sic�lia en haver-li cedit el seu pare la corona en contra de la pretensi� d'Enric IV de Castella de casar-la amb Alfons V de Portugal. Les negociacions van fructificar i el 5 de mar� de 1469 es van signar les capitulacions de Cervera en qu� es van establir unes dures condicions per al pr�ncep Ferran, que va quedar supeditat a la seva dona i al b�ndol nobiliari que la recolzava i que el seu pare no va tenir m�s remei que acceptar perqu� necessitava desesperadament l'ajuda de la Corona de Castella. El casament es va celebrar a Valladolid el 18 d'octubre despr�s que, gr�cies a l'ajuda de l'arquebisbe de Toledo i de l'almirall de Castella, la princesa Isabel s'escapol�s d'Oca�a on estava retinguda pel seu germ� i que el pr�ncep Ferran travess�s la frontera castellana disfressat de traginer per evitar ser reconegut i caure en mans dels partidaris del rei Enric IV.

L'abril del 1469, al mes seg�ent de la signatura de les capitulacions de Cervera, el poder�s ex�rcit que Joan d'Anjou havia reunit al Rossell� va avan�ar cap a Girona i va establir el seu camp a Castell� d'Emp�ries, per� els angevins no van haver de prendre la ciutat, perqu� aquesta es va lliurar sense lluitar l'1 de juny de 1469 a causa de la defecci� de la majoria dels seus defensors, entre els quals hi havia el bisbe Joan Margarit, que es van imposar als que volien resistir el setge. En els mesos seg�ents van caure altres localitats de l'interior com Camprodon, Olot, Sant Joan de les Abadesses i Besalú i per aquestes mateixes dates el sometent de Barcelona va prendre el castell d'Eramprunyà a la comarca del Penedès. Tot i això, l'ofensiva es va aturar a finals de 1469 perquè Joan d'Anjou va marxar a Provença per obtenir els diners que necessitava i per la falta de col·laboració de Lluís XI, ocupat a sufocar l'alçament del comte Joan V d'Armanyac.

A principis d'agost del 1470, Joan d'Anjou va tornar a Barcelona i va caure malalt, on va morir pocs mesos després, el 16 de desembre de 1470. Les autoritats barcelonines li van rendir un sentit homenatge i va ser substituït a la lloctinença de Catalunya per un fill natural seu, Joan de Calàbria, que no va arribar a Barcelona fins al 12 de juny de 1471 i amb qui comença l'etapa final marcada pels desastres per als antijoanistes, la defecció d'importants personatges, la manca de recursos per l'empobriment general i l'aïllament internacional.

Bibliografia

• Diversos autors. Atles d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62. ISBN 978-84-297-4061-5. 
• Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. vol. VI. Edicions Pàtria, 1931. 
• Hernàndez Cardona, F. Xavier. Història militar de Catalunya. Vol. III. La defensa de la Terra. Rafael Dalmau editor, 2003. ISBN 84-232-0664-5. 
• Sobrequés, Santiago; Sobrequés, Jaume. La guerra civil catalana del segle xv (2 volums). 2a edició. Barcelona: Edicions 62, 1987. ISBN 84-297-2699-3. 
• Vicens Vives, Jaume. Paul Freedman i Josep Mª Muñoz i Lloret. Juan II de Aragón (1398-1479): monarquía y revolución en la España del siglo XV (en castellà). Pamplona: Urgoiti editores, 2003 [1a. ed. 1953]. ISBN 84-932479-8-7. 

Càrrecs públics
Precedit per: Isabel I	Duc de Lorena 1453-1470	Succeït per: Nicolau I de Lorena