Joan de Borbó i Battenberg
 |
Aquest article o secci� no cita les fonts o necessita m�s refer�ncies per a la seva verificabilitat. |
.jpg)
Joan de Borb� i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 20 de juny de 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'�nic cap de la fam�lia dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei. Va ser comte de Barcelona. La numeraci� que li correspon com a comte i rei �s la de Joan III, motiu pel qual es modific� el nom del seu fill Joan, que va passar a ser conegut com a Joan Carles.
Joventut
[modifica]Cinqu� fill del rei Alfons XIII d'Espanya i de la princesa Vict�ria Eug�nia de Battenberg nasqu� a La Granja de Sant Ildefons l'any 1913. Net del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'�ustria per via paterna, i per via materna del pr�ncep Enric de Battenberg i de la princesa Beatriu del Regne Unit.
Reb� una educaci� cortesana amb professors particulars a palau. Un cop proclamada la Rep�blica el 1931, estudi� Ci�ncies Pol�tiques i Hist�ria a la Universitat de Flor�ncia i reb� una formaci� castrense a la prestigiosa acad�mia militar brit�nica de Sandhurst. Per la seva nacionalitat espanyola hagu� de renunciar a la carrera a la Marina anglesa.
Casament i descend�ncia
[modifica]L'any 1935 es cas� amb la princesa Maria de la Merc� de Borb�-Dues Sic�lies a Roma. Filla de l'infant Carles de Borb�-Dues Sic�lies i de la princesa Llu�sa d'Orleans havia restat molt vinculada a la fam�lia reial espanyola des del seu naixement i ostentava els t�tols de princesa de les Dues Sic�lies i el d'infanta d'Espanya amb el grau d'altesa reial.
La parella s'instal�l� a Canes i posteriorment a Roma. L'any 1942 abandonaren It�lia i s'instal�laren a Lausana fins al 1946. La parella tingu� quatre fills:
- Pilar de Borb� i Borb� nascuda a Canes el 1936 i morta a Madrid el 2020. Es cas� a Estoril el 1967 amb Luis G�mez-Acebo.
- Joan Carles I d'Espanya nat a Roma el 1938. Es cas� amb la princesa Sofia de Gr�cia a Atenes el 1962.
- Margarida d'Espanya el 1939 a Roma. Es cas� el 1972 amb el doctor Carlos Zurita.
- Alfons de Borb� i Borb� nat a Roma el 1941 i mort a Estoril el 1956.
Vida oficial
[modifica]
Essent l'hereu al presumpte tron d'Espanya, va intentar participar en la Guerra Civil al b�ndol franquista. Malgrat que intent� travessar la frontera franconavarresa i unir-se a les tropes del general Mola, aquest li ho imped� al�legant les dificultats que suposaria per als carlins acceptar l'hereu d'Alfons XIII d'Espanya al mateix b�ndol.
Situat de nou a Canes, la seva fam�lia hagu� de traslladar-se a Roma a conseq��ncia de les manifestacions di�ries que tenien lloc davant de la seva casa per part de partidaris republicans. A Roma nasqu� el seu fill primog�nit i fou batejat pel Cardenal Pacelli, futur Pius XII. El 1940 el seu pare abdic� en el seu favor la corona en un document que fou p�blic l'any 1941.
Les ren�ncies que cinc anys abans (1935) havien fet els seus germans Alfons d'Espanya i Jaume d'Espanya eren m�s que pol�miques. Si al germ� gran se sustentava en el fet que havia contret un matrimoni desigual i que pat�s hemof�lia, sobre l'altre germ� es basava en el fet que fos sord-mut i que hagu�s contret un matrimoni desigual amb una arist�crata francesa. Aquestes ren�ncies poc volunt�ries ocasionaren nombrosos problemes a Joan al llarg de la seva vida i fins i tot al seu fill, el rei Joan Carles I d'Espanya.
L'any 1942 es vei� obligat a marxar de Roma i establir-se a Lausana. Els motius afectaven sobretot la reina Vict�ria Eug�nia de Battenberg, que com a princesa brit�nica era considerada una enemiga pel r�gim de Mussolini. Establerts a Lausana, es produ� una de les principals fites pol�tiques de la vida de Joan: el Manifest de Lausana en qu� es denunciava el car�cter totalitari de la dictadura franquista i on s'oferia com una alternativa democr�tica el model de monarquia parlament�ria.
L'any 1946 Joan i la seva fam�lia s'instal�l� a Estoril sempre en cases facilitades per arist�crates espanyols. L'any 1947 public� el Manifest d'Estoril en qu� rebutjava la llei de successi� de 1947 a partir de la qual el general Francisco Franco pretenia imposar una determinada voluntat success�ria i elevava a la categoria de regne Espanya. A la vegada, es refermava com a l'�nic dipositari de la tradici� i les institucions mon�rquiques.
Malgrat tot, el comte de Barcelona inici� un seguit de converses amb el general Franco que portaren l'infant Joan Carles a poder cursar estudis a Espanya. El pr�ncep marx� d'Estoril el 1948 amb el Lusit�nia i s'instal�l� a la finca Las Jarrillas, a disset quil�metres de Madrid, on cursaria estudis. Joan eleg� els quatre preceptors i els vuit alumnes d'aquesta escola. Els alumnes eren Alfonso �lvarez de Toledo (fill del marqu�s de Valdueza), l'infant Carles de Borb�-Dues Sic�lies, Jaime Carvajal Urquijo (fill del comte de Fontanar), Fernando Falc� Cabeza de Vaca (fill del marqu�s de Cubas), Agust�n Carvajal y Fern�ndez de C�rdoba, Alfredo G�mez Torres, Juan Jos� Macaya i Jos� Luis Leal Maldonado.
L'any 1957 reb� el suport d'una gran part del carlisme tradicional. El 1969, en con�ixer el nomenament del seu fill com a futur cap d'estat a t�tol de rei, Joan emet� un comunicat de protesta i dissolgu� el seu Consell Privat, presidit per Jos� Maria Pem�n i el seu secretariat pol�tic presidit per Jos� Maria de Areilza.
La vida pol�tica de Joan estigu� marcada per l'estira i arronsa amb la dictadura. Qualsevol ocasi� era aprofitada pel comte de Barcelona per remarcar-se als ulls del general i de la societat espanyola com l'aut�ntic i �nic dipositari de les tradicions mon�rquiques espanyoles. Una ocasi� en qu� aix� s'evidenci� fou en el nul paper que Franco tingu� en l'arranjament del casament del pr�ncep amb la princesa Sofia de Gr�cia, l'anunci fou aprofitat pel comte que no inform� el general i que se n'hagu� d'assabentar per la premsa estrangera arran de l'anunci que tingu� lloc a Lausana.
L'any 1968 el comte de Barcelona fou el padr� del seu net el pr�ncep d'Ast�ries, Felip de Borb�. Al comte li fou concedit un perm�s especial per entrar a Espanya encara que s'hagu� d'allotjar a casa del duc d'Albuquerque, a for�a quil�metres de la capital.
L'any 1977 Joan de Borb� va cedir els altres drets din�stics al seu fill. En el mateix acte, li va demanar perm�s al rei (i aquest li va concedir) per seguir fent servir el t�tol de comte de Barcelona.
Mor� l'1 d'abril de 1993 a una cl�nica de Pamplona a conseq��ncia d'un c�ncer que patia des de feia temps. Tot i no haver arribat a regnar mai, don Joan fou enterrat al pante� de reis del Monestir de l'Escorial.
L'any 2013, 20 anys despr�s de la seva mort, es va con�ixer que el comte de Barcelona havia deixat una her�ncia valorada en 1.100 milions de pessetes, la qual cosa contradiria la versi� oficial segons la qual el comte de Barcelona hauria patit estretors econ�miques durant el seu exili a Portugal.[1]
El t�tol de comte de Barcelona
[modifica]A la mort del rei Alfons XIII l'any 1941, Joan de Borb� esdevingu� el cap de la fam�lia reial espanyola i successor del seu pare, per� l'exist�ncia de la dictadura de Franco li imped� ser proclamat rei d'Espanya. En aquesta situaci�, opt� per conservar el t�tol de comte de Barcelona, inherent a la corona espanyola. En altres paraules, aquest t�tol el convert� de dret en sobir� o rei a ulls de la hist�ria, per� sense prendre p�blicament el nom de rei d'Espanya per no incomodar Franco. De totes maneres, en el seu document m�s rellevant durant el franquisme, el manifest de Lausana de 1945, firm� com a Juan, Rey.
Joan de Borb� mantingu� el t�tol de comte de Barcelona durant tota la seva vida, fins i tot quan el seu fill Joan Carles fou proclamat rei d'Espanya l'any 1975. De fet, des d'aquest any 1975 fins a la mort de Joan de Borb� el 1993, es don� la situaci� irregular que les dignitats de rei d'Espanya i de comte de Barcelona foren ostentades per persones diferents.
El 1977 Joan de Borb� ced� els drets din�stics al seu fill Joan Carles, conservant, per�, el t�tol de comte de Barcelona.[2] A la seva mort, aquest t�tol fou assumit pel rei d'Espanya.
Vegeu tamb�
[modifica]Refer�ncies
[modifica]
- Persones del Real Sitio de San Ildefonso
- Comtes de Barcelona
- Dinastia borbònica
- Almiralls de l'Armada Espanyola
- Cavallers del Toisó d'Or
- Morts a Pamplona
- Morts de càncer de laringe
- Militars castellanolleonesos
- Comtes catalans històrics
- Militars catalans històrics
- Polítics de la província de Segòvia
- Naixements del 1913
- Morts de càncer a Espanya