John Law
 Retrat per Casimir Balthazar (1843) segons un original desaparegut | |
| Nom original | (en) John Law of Lauriston  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 21 abril 1671 Edimburg (Escòcia) |
| Mort | 21 març 1729 (57 anys) Venècia (Itàlia) |
| Causa de mort | pneumònia |
| Sepultura | església sant Moisès |
| Controlador General de les Finances | |
| 4 gener 1720 – 29 maig 1720 ← Marc René de Voyer de Paulmy d'Argenson – Félix Le Peletier de La Houssaye → | |
Director-General of the French East India Company (en)  | |
| 1717 – 1720 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | escocesa |
| Es coneix per | Money and Trade (1705) Invenció del paper moneda Bombolla econòmica de la Companyia del Mississipi |
| Activitat | |
| Camp de treball | Economia |
| Lloc de treball | París |
| Ocupaci� | Inspector general de finances a Fran�a |
| Membre de | |
| Altres | |
| T�tol | Duc d'Arkanses |
| Fam�lia | Law of Lauriston (en) |
Signatura  | |
John Law (Edimburg, batejat el 21 d'abril de 1671 - Ven�cia, 21 de mar� de 1729) fou un economista escoc�s, conegut per la seva turbulenta vida tant en l'�mbit personal com en el dels negocis. Se'l considera com l'inventor del paper moneda.[1]
Nasqu� a Edimburg el 1621 fill d'un orfebre que es dedicava tamb� al prestamisme i de molt jove marx� a Londres on s'interess� per assumptes bancaris i financers. El 1694 mat� un rival en un duel despr�s de clavar-li una estocada al ventre i fou detingut i tancat a la pres�, de la qual escap� suposadament amb la complicitat dels seus carcellers.
Deix� la Gran Bretanya i es trasllad� al continent on sembla que feu fortuna mitjan�ant les trampes que feia en una mena de joc de daus gr�cies a les seves grans habilitats de c�lcul mental.
Tingu� la idea de crear un banc i comprar propietats i emetre bitllets garantits amb aquestes propietats, per� la seva idea fou rebutjada en diferents ciutats fins que arrib� a Par�s el 1716. Fran�a es trobava en aquells moments sota la reg�ncia de Felip II d'Orleans despr�s de la mort de Llu�s XIV que havia deixat l'estat en bancarrota. Se li conced� l'autoritzaci� per fundar un banc d'emissi�,[2] el Banque Royale i per emetre bitllets que s'utilitzaren per pagar deutes de l'estat. Per garantir els bitllets emesos es cre� la Companyia d'Occident que tindria el monopoli d'explotar els jaciments d'or que suposadament hi havia al territori nord-americ� de Louisiana i que m�s tard absorb� les altres companyies colonials i es convert� en la Companyia d'�ndies. Tot i no haver-hi gaires proves de la pres�ncia d'or en aquell territori, es comen�aren a vendre accions de la companyia que obtenien molt bona resposta per part del p�blic. Els diners de les accions s'utilitzaven per emetre bitllets per pagar els deutes de l'Estat i per adquirir m�s t�tols i no pas per buscar or.[3]
L'any 1720, el pr�ncep de Conti, en no trobar t�tols de la companyia per comprar, decid� canviar tots els seus bitllets per or al Banque Royale, per� no se li permet�. Mentrestant, m�s gent an� al banc, ja que preferiren la seguretat de l'or als bitllets de banc. Buscant la manera que la gent torn�s a confiar en el valor dels bitllets del Banque Royale, es reclut� un grup de rodam�ns i se'ls feu desfilar pels carrers de Par�s amb una pala, simulant que estaven a punt de marxar cap a Louisiana a buscar or. Potser perqu� alguns foren vistos dies despr�s als seus llocs habituals o per altres motius, s'escamp� el p�nic i tothom volia canviar els seus bitllets per or. S'arrib� a l'extrem que un dia, quinze persones perderen la vida a les portes del banc. Finalment els bitllets foren declarats no convertibles i el valor dels t�tols de la Companyia d'Occident i de moltes altres caigu� en picat amb el resultat que enormes fortunes quedessin redu�des al no res. Fran�a pat� una crisi econ�mica i es perd� la confian�a en l'Estat i en el paper moneda.
Mentre tot aix� passava, Law havia estat nomenat Inspector general de finances, Duc d'Arkanses i elevat als honors m�s alts. En aquests c�rrecs introdu� algunes reformes �tils com ara repartir entre els camperols les terres improductives del clergat, abolir les duanes locals i abaixar els aranzels. Per� despr�s d'aquella bancarrota es convert� en la diana de les ires i hagu� de fugir a Ven�cia on visqu� la resta de la seva vida fins que mor� el 1729. Durant els �ltims anys de vida es va aficionar al col�leccionisme d'art i va adquirir obres de Tiziano, Rafael, Veronese, Miquel �ngel o fins i tot Da Vinci.[4]
Obra
[modifica]- Money and Trade Arxivat 2015-02-07 a Wayback Machine. (1705)
Law a les arts
[modifica]L'escriptor i ministre de finances de la cort de Weimar, Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) va inspirar-se de la vida de Law i de la invenci� del paper moneda per a la segona part de la seva obre de teatre Faust.[5]
Richard Condie i Sharon Condie: John Law and the Mississippi Bubble (angl�s) National Film Board of Canada-Office national du film du Canada, (1978) Dibuixos animats sobre la vida de John Law i l'origen de les bombolles econ�miques.
Refer�ncies
[modifica]
- ↑ «John Law». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El París del segle XVIII: La crisi de la monarquia i la Llum de la Il·lustració (1715-1789)», Sàpiens, 30 d'octubre 2010
- ↑ Josep M. Ballarín, «John Law», Avui, 22 de novembre de 2008,
- ↑ El País Semanal n° 1660, 20/07/2008. John Law. El Hombre que inventó el Billete
- ↑ Joaquim M. Perramon, «Economia i literatura. Una relació fructuosa», Presentació a l'Ateneu Barcelonès de la tertúlia d'economia i literatura el 23 de març de 2012