Juli Cèsar
.jpg)
Gai Juli C�sar (llatí: Gaius Iulius Caesar),[nota 1] més conegut com a Juli Cèsar (Roma, d. 12 de juliol de 100 aC ↔ 13 de juliol de 100 aC - Teatre de Pompeu, 15 de març de 44 aC),[nota 2] va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Màrius, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política.
Anys de joventut
[modifica]El 84 aC, als 16 anys, el popular Cinna el va nomenar Flamen Dialis, càrrec religiós del qual va ser rellevat per Sul·la, amb qui tingué conflictes a causa del seu matrimoni amb la filla de Cinna. Després d'escapar de morir a mans dels sicaris del dictador, va ser perdonat gràcies a la intercessió dels parents de la seva mare.[1] Traslladat a Àsia, va combatre a Mitilene com a legatus de Marc Minuci Terms. Va tornar a Roma a la mort de Sul·la el 78 aC, exercint per un temps l'advocacia. Aviat va entrar en relació amb els cònsols Pompeu i Cras, l'amicitia li permetria llançar la seva pròpia carrera política.[2] El 70 aC serví com qüestor a Hispània i com edil a Roma. Durant l'exercici d'aquesta magistratura va oferir uns espectacles que van ser recordats durant molt de temps pel poble i per les dones.
El 63 aC va ser escollit pretor[nota 3] en obtenir més vots que la resta de candidats a la pretura. Al final de la seva pretura va servir com propretor a Hispània, on va liderar una breu campanya contra els lusitans. El 59 aC va ser escollit cònsol gràcies al suport dels seus dos aliats polítics, Pompeu i Cras, els homes amb qui Cèsar va formar el Primer Triumvirat. El seu col·lega durant el consolat, Bíbul, es va retirar a fi d'entorpir la tasca de Cèsar, que, tanmateix, va aconseguir tirar endavant una sèrie de mesures legals, entre les quals destaca una llei agrària que regulava el repartiment de terres entre els soldats veterans.
Cèsar va néixer a Roma el 12/13 de juliol de l'any 100 aC. No obstant això, la seva data de naixement no ha estat establerta amb claredat i possiblement va ser en algun punt entre els anys 102 i 101 aC.[3] Pertanyia a una gens patrícia —la Júlia—, que, segons la llegenda, es remuntava fins Ascani, fill del príncep troià Enees i net de la deessa Venus. Va ser el mateix Cèsar qui va establir la relació entre la seva família i Ascani durant el discurs que va pronunciar en el funeral de la seva tia Júlia, dona de Gai Mari.[4] Amb els anys, en l'apogeu del seu poder, Cèsar iniciaria a Roma la construcció d'un temple dedicat a la seva suposada avantpassada Venus Genetrix. El patronímic Cèsar sembla que pot provenir de la paraula llatina caesaries, que significa 'cabellera' o 'barba'. Contràriament al que han sostingut alguns autors, la paraula «cesària» no té res a veure amb Cèsar, ni aquest va néixer per mitjà d'aquesta cirurgia.[5]
El seu pare, anomenat igual que ell Gai Juli Cèsar, va ser un polític poc influent que va arribar a la pretura.[6] El seu ascens a través del cursus honorum es va veure interromput en morir en campanya. La seva mare, Aurèlia, era una noble plebea pertanyent a una branca de la gens Aurèlia, els Aurelii Cottae; família integrant de la noblesa plebea de rang senatorial amb gran riquesa i influència. L'historiador Tàcit la compara amb Cornèlia Africana, mare dels Gracs, en funció de la intel·ligència, la puresa dels seus costums i la noblesa del seu caràcter.[7]
El fet que els Juli Cèsars, pertanyents al poderós patriciat republicà, no obtinguessin càrrecs importants durant el període republicà s'explica per la seva falta de fortuna en comparació a l'aristocràcia romana de l'època, de fet, Cèsar va créixer en un dels barris més pobres de la ciutat, la Subura.
Sent l'únic fill home del matrimoni dels seus pares, la seva infància va transcórrer en un ambient essencialment femení, entre la seva mare i les seves dues germanes. Igual que a tots els joves nobles i patricis de l'època, se li va inculcar la por als déus, el respecte a les lleis, les regles de la decència, la modèstia i la frugalitat. Després de l'esclat de la Guerra Social seu oncle Sext va ser triat cònsol, donant així una mica de fama a la família. Quan tenia deu anys es va veure confiat als ensenyaments de Marc Antoni Grifó, un gramàtic d'origen gal i format a l'escola de retòrics alexandrins considerat un dels homes més versats en literatura grega i romana de la seva època. Va aprendre a llegir i a pensar amb les obres d'Homer: la Ilíada i l'Odissea, primer amb la traducció al llatí de Livi Andronic i despr�s amb el text original en grec. Alguns autors contemporanis van venir a adherir-se a aquesta base liter�ria, que rebien d'una manera m�s o menys uniforme els joves romans del seu temps. Aix� mateix, va aprendre orat�ria i a escriure poesia.[8]
La dona de Mari, la seva tia paterna J�lia, va exercir tamb� un paper molt destacat en l'educaci� i orientaci� del jove C�sar. Durant la seva vida, el general havia estat un influent pol�tic reformista, l�der de la facci� progressista del Senat, els populars, enemics dels conservadors, els optimates.
Certes fonts cl�ssiques registren que C�sar patia crisis epil�ptiques que podien produir en qualsevol moment i fer-li perdre el coneixement. Suetoni esmenta dues d'aquestes crisis, i Plutarc una, durant la Batalla de Tapsos; constitueix l'�nica ocasi� de la qual es t� not�cia que un atac epil�ptic interfer�s en la seva capacitat de comandament.[9][10][11]
Despr�s de la Guerra Social van augmentar els enfrontaments entre optimates i populares amb les disputes entre Mari i Sul�la pel comandament de l'ex�rcit que havia d'anar a combatre el rei Mitridates VI Eupator, les quals van conduir a la marxa de Sul�la sobre Roma, que va deixar el c�rrec d'un c�nsol optimat i un altre popular, i al cop d'estat de Mari i Cinna, iniciant-se un per�ode de tres anys (Cinnanum tempus: 87-84) en el qual Cinna va dirigir l'Estat en qualitat de c�nsol.
El 84 aC, Cinna nomen� el jove C�sar (de setze anys), flamen dialis, el sacerdot de J�piter, i el va casar amb la seva filla Corn�lia (Flam�nia) despr�s d'haver-se divorciat del seu matrimoni amb Cos�tia, pertanyent a una fam�lia rica de rang eq�estre. Aquest mateix any i despr�s de l'assassinat de Cinna i les derrotes de Carb� i Gai Mari el Jove (fill de Gai Mari) a mans de Sul�la, el l�der conservador va entrar a Roma. La situaci� de C�sar era molt insegura doncs estava unit a trav�s de diversos lla�os familiars al b�ndol perdedor, no nom�s era nebot de Mari, sin� que a més estava casat amb la filla de Cinna. Sul·la va tractar d'atreure'l al seu bàndol com ho havia fet amb alguns dels seguidors del seu enemic; per provar la seva lleialtat li va ordenar divorciar-se de la seva esposa, a la qual cosa, per a sorpresa del dictador, el jove es va negar.[12]
Enfurismat, Sul·la va ordenar a una banda de sicaris que el capturessin i assassinessin, va anul·lar el seu nomenament com a flamen dialis i va confiscar tota la seva fortuna. A Cèsar no li va quedar cap més sortida que fugir de Roma; veient-se obligat a canviar de refugi cada nit, com a conseqüència va caure malalt en no estar acostumat a aquesta mena de vida. Una nit va ser sorprès pels sicaris de Sul·la, però va poder salvar-se en subornar-los amb els diners que s'oferien pel seu cap, dos talents d'or. Després d'escapar dels homes de Sul·la, va permetre a la seva família intercedir per ell davant del dictador. La seva mare, els oncles Marc, Gai i Luci, les verges vestals i el gendre de Sul·la, Mamerc Emili Lèpid Livià, van aconseguir convèncer el dictador, que va accedir a contracor a perdonar-li la vida. Després d'ordenar el cessament de la persecució, va dir que aquest jove seria la fi dels optimates, ja que «en ell veig molts Maris».[13]
Primer Triumvirat i Guerra de les Gàl·lies
[modifica]El 59 ac fou promogut al Consolat pel partit popular, en companyia de Marc Calpurni Bíbul, pels optimats. El 56 aC, amb el suport de Cras i Pompeu, mitjançant una aliança coneguda com el primer triumvirat, el seu mandat sobre les dues Gàl·lies i la Il·líria fou prorrogat per cinc anys i Cras i Pompeu esdevingueren cònsols el 55 aC. També va divorciar-se de la seva dona (59 aC), acusada de violar secrets sacerdotals (fet sobre el qual va sentenciar: «la dona de Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ho ha de semblar»), per casar-se després amb Calpúrnia.
La Guerra de les Gàl·lies entre els anys 59 aC i 48 aC va portar a la conquesta de les terres dels gals en set anys i suposadament Cèsar en va descriure els fets des de l'òptica romana a De bello gallico.
El triumvirat es va trencar quan Cras va morir en la guerra contra els parts el 53 aC i Cèsar ja no va seguir tenint bones relacions amb Pompeu (la filla de Cèsar, Júlia, casada amb Pompeu, havia mort el 54 aC).
Segona guerra civil romana i dictador vitalici
[modifica]Gneu Pompeu Magne fou nomenat cònsol únic el 52 aC i va voler destituir Cèsar. El Senat va demanar a Cèsar la renúncia o se'l consideraria traïdor. El 49 aC Cèsar va decidir passar a l'atac i va travessar el Rubicó, un riu que separava la Gàl·lia Cisalpina d'Itàlia. Pompeu va fugir cap a Grècia, i Cèsar va controlar ràpidament Itàlia i Hispània.
Cèsar va obtenir el nomenament de dictador, primer per un any (49 aC), després per un període indefinit però curt (48 aC) i després per deu anys (45 aC), fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. Segons la constitució tradicional republicana, aquest càrrec només es podia exercir durant sis mesos en una situació límit. Malgrat això, aquesta norma s'havia trencat fins i tot abans de Cèsar. A més, el 46 aC va obtenir la censura per tres anys amb el títol de praefectus morum, més tard convertida en vitalícia. El 48 aC va ser nomenat cònsol, càrrec que després va ser per cinc anys, i més tard per deu. Va rebre la inviolabilitat dels tribuns i el 48 aC va assumir també el poder tribunici amb caràcter vitalici. El 47 aC va rebre el títol d'Imperator perpetu. Cèsar era a més el cap de la religió de l'Estat; Gran Pontífex (pontifex maximus), i es va fer nomenar Augur (aquests càrrecs es van fer hereditaris).
Diversos senatusconsulta el van facultar per decidir la guerra i la pau, la lliure disposició d'exèrcits, del Tresor, de nomenament dels pretors provincials, direcció del comicis centuriats, nomenament de patricis i altres funcions, honors i títols. El mes del seu naixement va ser anomenat en el seu honor mes Juli.
Així doncs, Cèsar va quedar investit del poder (imperium) per temps il·limitat i sense compartir-lo. Quan se li prestava jurament s'invocava el Genius de l'Imperator amb Júpiter i els déus penats del poble romà. Des del 44 aC el cap de Cèsar va aparèixer a les monedes.
Assassinat
[modifica]
Malgrat tot, diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L'honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rex (‘rei’), un títol que, com a republicans, odiaven. L'any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo.
El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar entrava al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l'estàtua de Pompeu, el seu gran rival.
Les reformes en l'era de Cèsar
[modifica]Les famílies patrícies originàries van conservar el títol, purament honorífic, però cap al 48 aC no en quedaven més de 15 o 16. Cèsar va obtenir la facultat de designar noves famílies patrícies. Cèsar va respectar les Assemblees Populars. Al poble en unió de l'Imperator (que el convocava) pertanyia la direcció dels negocis públics. Totes les lleis dictades per Cèsar eren sancionades regularment per plebiscit.
El Senat i l'administració de l'Estat
[modifica]El Senat va ser relegat a un cos consultiu que preparava lleis i ordenances per a l'administració, sovint redactades per un sol senador, a títol individual, i promulgades per tot el Senat. Aquest va ser ampliat a nou-cents membres i els qüestors anuals (que al cessar passaven a ser senadors) van ser augmentats de 20 a 40, perquè no en descendís el nombre (la qual cosa va produir que sovint hi hagués més de mil senadors).
El Senat es va obrir: podien ser designats senadors per Cèsar; els ordinaris venien determinats pels qüestors, dels quals els 20 primers designats pel Imperator eren d'elecció obligatòria pel Comicis, i a més podia ser promoguts a qüestor qualsevol que desitgés l'Imperator (igual que altres càrrecs superiors) fent-lo per tant Senador. Les Cuesturas requeien en partidaris del nou règim amb el que van entrar moltes persones de l'Orde Eqüestre, però sobretot plebeus, individus dubtosos, provincials (sobretot d'Hispània, Gàl·lia Narbonense i Gàl·lia Cisalpina) i Senadors exclosos anteriorment pels Censors o condemnats pels Tribunals. Alguns Senadors d'Hispània van aprendre el llatí en entrar en la Cúria; també van ser nomenats Senadors alguns oficials subalterns de l'exèrcit que no eren cavallers, fills de lliberts, gent d'oficis considerats vils, i altres. Sovint la recaptació de tributs provincials i l'administració monetària en general, van ser confiats a esclaus o lliberts de l'Imperator.
Els governadors provincials podien ser:
- Antics consulars (per a les províncies importants).
- Antics pretors (a les províncies menors). Es va abolir l'interval de cinc anys establert el 52 aC.
El repartiment de províncies el feia l'Imperator. Es va establir el càrrec de cònsol suffecti (suplent) que encara que ja existia, a penes s'usava, però que Cèsar va utilitzar sovint. Els pretors van passar de 8 a 16, sent la meitat de nomenament directe per Cèsar. Els governadors proconsulars tenien un comandament en província de dos anys i els propretorials d'un any.
El càrrec de Prefecte de l'Urbs va subsistir però en les absències de Cèsar, aquest designava a un administrador especial amb plens poders. L'edilitat curul va perdre rang, i eren designats per Cèsar al Comicis que devien elegir-los. L'edilitat plebea (encarregada de les franquícies populars) va ser augmentada amb dos edils encarregats dels cereals. Els Tribuns del poble van subsistir, però sota estricte control del poder.
Els col·legis sacerdotals no van tenir modificació. El càrrec de Pontífex suprem i d'àugur anava lligat a la persona de l'Imperator. Es va crear un nou càrrec a cadascun dels tres grans Col·legis, i tres nous llocs al col·legi d'Epulons.
Cèsar va afavorir la religió dionis�aca i el culte a Bacus (que havia estat prohibit el 184 aC).
C�sar es va arrogar el dret a jutjar les causes capitals i privades. Les jutjava sol i dictava sent�ncia. El dret d'apel�laci� va ser susp�s. Els assumptes que no jutjava C�sar (que es limitava a actuar en els grans judicis) van seguir en mans dels pretors (a prov�ncies en mans dels governadors) i de jurats de Cavallers. Els delictes d'opini� eren castigats amb el desterrament. C�sar va establir en els Jurats als Cavallers, tribuns del Tresor sortits de les �ltimes capes del poble, i Senadors, i es va reservar la facultat de revisi� dels judicis en alguns casos, en exercir la funci� de Trib�. Les sent�ncies de la jurisdicci� de l'Imperator eren inapel�lables.
Es va abolir la possibilitat que un criminal qued�s lliure a canvi d'acceptar el desterrament.
L'ex�rcit
[modifica]En el seu temps la classe senatorial i els cavallers van desertar de l'ex�rcit. Si un cavaller entrava en l'ex�rcit tenia assegurat el seu acc�s al tribunat militar. Per omplir els llocs de comandament havia de rec�rrer-se als ciutadans de cens mitj�.
Per llei tot ciutad� estava subjecte al servei militar, per� en realitat es passava per alt molts ciutadans, i els reclutats eren retinguts per trenta anys o m�s. La cavalleria de combat va desapar�ixer, ja que fins i tot subsistint, nom�s actuava en festes a les capitals. No existia marina romana, i es depenia de les naus dels Estats aliats o vassalls que les posse�en.
Els legionaris infants eren en una bona part mercenaris reclutats en les capes m�s baixes de la poblaci� romana. Els ascensos a centuri� s'obtenien sovint amb favors o diners. Els sous dels legionaris no eren pagats amb regularitat i moltes vegades sol se'ls pagava la meitat dels seus havers, amb la qual cosa la soldadesca tenia tend�ncia a practicar saquejos a les prov�ncies on operaven. Per combatre aquesta decad�ncia de l'esperit militar C�sar va establir diverses mesures:
- Per ser magistrat d'una ciutat (duunvir, quatorvir) calia servir abans tres anys com oficial o sis com infant.
- Introducci� en l'ex�rcit d'estrangers a sou, sobretot germ�nics.
- Va instituir els Legati legions propretores, lloctinents de la legi� amb funcions de pretor. Aquests oficials, en nombre de deu, s'alternaven en el comandament de la legi� (substituint als tribuns de la legi�) i ocasionalment sortia d'entre ells el general o cap �nic. El seu nomenament corresponia al governador de la prov�ncia.
- L'Imperator va assumir el comandament suprem de tot l'ex�rcit i per tant era lliure d'apartar als governadors provincials del comandament militar suprem que ostentaven en les seves jurisdiccions (de manera temporal o permanent).
- Probablement l'Imperator podia nomenar tamb� els Tribuns de les legions i els centurions quan aquests c�rrecs eren de nomenament del governador provincial.
Les finances
[modifica]Les finances havien millorat per les rendes que aportaven les prov�ncies de Bit�nia, Pont i S�ria, i els creixents impostos sobre el luxe; mentre que sol s'havien perdut les rendes dels arrendaments a Camp�nia. Per� les despeses tamb� van augmentar: el pressupost militar, en augmentar les legions i les despeses de l'esquadra encarregada de combatre els pirates, va cr�ixer considerablement. Se sap per exemple que l'ex�rcit permanent a Hisp�nia costava vint-i-quatre milions de sestercis a l'any.
C�sar va suprimir l'arrendament dels impostos; la recaptaci� i el pagament que havia d'efectuar cada ciutat va quedar a c�rrec de la mateixa ciutat.
L'Annona, que beneficiava a 320.000 ciutadans, es va suprimir per a tots els qui estiguessin en bona posici� econ�mica o tinguessin altres recursos, quedant redu�ts els beneficiaris a la meitat. El nombre m�xim de beneficiaris es va fixar en cent cinquanta mil ciutadans, i per a aix� es va procedir a una revisi� anual, i els m�s necessitats entraven en lloc dels morts o que canviessin de rang social.
C�sar va regularitzar els impostos ordinaris, suprimint immunitats concedides per gaudir del dret llat� o de la ciutadania, o per concessi�. Algunes ciutats de la prov�ncia d'Hisp�nia Citerior, favorables a Pompeu, van ser recarregades en els seus impostos. El mateix va oc�rrer amb ciutats d'altres prov�ncies. A m�s del bot� de guerra (a Hisp�nia i l'�frica sobretot) i de les multes i confiscacions als pompeians, hi havia les confiscacions r�gies i les exaccions sota forma del sronatius o empr�stits for�osos.
Les despeses es van reduir per la disminuci� de l'Annona (al seu pagament es van assignar les rendes en esp�cie de Sardenya-C�rsega i d'�frica); per� van augmentar per l'ex�rcit, que va augmentar les seves legions permanents i el sou dels legionaris (que va passar de 48 sestercis a l'any a 900 sestercis, �s a dir un sesterci i tres quarts al dia).
C�sar va establir el precedent del donatiu a l'ex�rcit i al poble: 20.000 sestercis per a cada soldat; 300 sestercis a cada plebeu rom� que no hagu�s pres les armes en contra seu.
C�sar tamb� va reprendre les obres p�bliques.
Malgrat tot mai va aconseguir un gran super�vit en el Tresor. Els interessos es van reduir al 6% anual. L'�ndex de rics podia establir-se en l'1% per cent de la poblaci�; el de pobres en un 25%; i el d'esclaus i lliberts en un 50%.
Les festes, els luxes i els oficis
[modifica]Al temps de C�sar van augmentar les festes p�bliques: els Grans Jocs Romans, els Jocs Plebeus, els Jocs de la Mare dels D�us, els Jocs de la Idaea, Jocs de Ceres, Jocs d'Apol�lo, Jocs Florals i Festes de la Vict�ria, en total seixanta-dos dies amb festes, sense comptar les festes extraordin�ries.
C�sar va permetre la difusi� dels cultes egipci i jueu.
Els aspectes luxosos introdu�ts en aquest per�ode foren:
- Les decoracions teatrals luxoses.
- Els lloguers (els preus a Roma eren quatre vegades m�s alts que a altres ciutats).
- Els centenars de palaus i granges de gran luxe (un ric havia de tenir almenys dues granges, una als voltants de Roma, i una altra a Camp�nia; i un jard� a la mateixa Roma).
- Les tombes luxoses.
- L'afici� als gossos de ra�a i als cavalls de luxe.
- Els mobles de fustes fines.
- Vestits de porpra i de gasa transparent.
- Joies i perles.
- Plata per als estris de cuina.
- Vasos d'or.
- Lliteres (condu�des per diversos homes; un governador provincial era portat per vuit homes, es reclinava en coixins guarnits amb gasa i farcits de fulles de rosa, portava una corona al front i una altra al coll, i un fin�ssim coixinet ple de roses al nas).
- Menjadors d'hivern i d'estiu en les granges; galeries de quadres. Actuacions de grups teatrals durant els �pats, o b� desfilades de senglars i daines domesticats.
- Cuiners amb ajudants. Al rostit van substituir els peixos i mariscs. El vi s'importava de Lesbos, Quios i Sic�lia.
- Menjars exquisits portats de tot l'imperi. Despr�s del banquet es prenia un vomitiu.
El luxe i la compra de c�rrecs van arru�nar moltes fam�lies. Els endeutaments van ser colossals.
En el temps de C�sar eren considerats oficis vils els seg�ents: cobradors, usurers, mercenaris, revenedors, artesans no artistes, despensers (Celarii), carnissers (lanii), cuiners (Coquii), mondonguers (Fartores), pescadors (piscatores), prove�dors d'aviram (aucupes), perfumistes, dansaires, propietaris de cases de jocs i petits comerciants.
La societat, les ciutats i l'urbanisme
[modifica]Per diners alguns homes lliures es van vendre com esclaus; per diners tamb� es compraven c�rregues, s'obtenien vots dels jurats o es compraven favors sexuals de dames solteres i casades; era freq�ent el perjuri i la falsificaci� de t�tols. Es van popularitzar les visites de cortesia, l'enviament de missives amistoses per terra o per mar, fins i tot entre persones amb escassa relaci�.
La dona ja havia arribat a la lliure disposici� de b�ns. Va sorgir la figura dels Procuradors de les dames, que administraven les fortunes d'aquestes i sovint rebien els seus favors.
L'homosexualitat masculina estava en auge. El matrimoni era poc respectat, i es van donar casos (com el de Marc Cat�) que un home es va divorciar de la seva dona per cedir-la a un amic que l'havia sol�licitat, i quan l'amic va morir va tornar a casar-se amb la seva dona. El celibat i les unions est�rils eren freq�ents a les classes altes. Era un honor tenir pocs fills per conservar les grans fortunes.
Per a les guarnicions i funcionaris de prov�ncies s'usava milers d'italians. Les morts a les guerres civils o frontereres, o l'establiment fora d'It�lia, van buidar la pen�nsula it�lica. Molts mercaders, publicans i funcionaris restaven en un altre pa�s quasi tota la seva vida. A It�lia quedaven els proletaris sense terra, lliberts, esclaus i els provincials arribats de tot l'Imperi. Els proletaris de la pen�nsula es van traslladar a Roma o a les prov�ncies, i els que emigraven a It�lia s'establien en uns pocs punts (Ostia, Pozzuoli, Br�ndisi i Roma). Algunes ciutats van quedar tan buides que no podien reunir els representants necessaris a les festes. A altres ciutats, les fam�lies que les habitaven conservaven la seva casa i resid�ncia, per� vivien a Roma.
Per controlar tots aquests aspectes, C�sar va establir diverses mesures:
- Va escur�ar la durada del servei militar.
- Va prohibir a tots els ciutadans de l'orde senatorial viure fora d'It�lia menys per causes d'inter�s p�blic.
- Es va prohibir als italians entre 20 i 40 anys que restessin m�s de tres anys fora de la Pen�nsula.
- Va atorgar recompenses a qui tingu�s molts fills.
- Com a jutge va tractar l'adulteri i el divorci amb rigor.
- Va limitar les despeses sumptu�ries en sepulcres.
- Va limitar a certes condicions de temps, edat i rang, l'�s de vestits de porpra i les perles (tot aix� va ser prohibit per als homes adults).
- Va fixar un m�xim per despeses en banquets, i va prohibir certs plats.
- Va encarregar al censor fer complir les tres �ltimes normes esmentades, mitjan�ant inspeccions en mercats i cases particulars.
Va ser per�, decisi� de C�sar l'enviament de vuitanta mil ciutadans lliures, en la seva majoria proletaris i lliberts, a les prov�ncies, donant-los lots de terres.
C�sar va disposar tamb� reformes financeres:
- Va prohibir guardar a casa, en or o plata, m�s de seixanta mil sestercis.
- El 49 aC va perdonar als deutors els interessos endarrerits i els ja satisfets es van descomptar del capital.
- El mateix any tamb� va obligar el creditor a acceptar en pagament qualsevol b� moble o immoble del deutor al tipus del seu valor real d'abans de la Guerra Civil.
- Antigament un deutor que no pagava un deute passava a ser esclau del creditor. Despr�s una llei els va salvar de l'esclavitud lliurant tots els seus b�ns, per� en la pr�ctica els deutors van seguir passant als creditors i sol s'executava contra els b�ns quan el deutor havia mort, havia desaparegut o ja era esclau. C�sar va establir el principi de la llibertat personal; l'execuci� devia dirigir-se contra els b�ns, fossin aquests suficients o no, i la llibertat del deutor quedava salvaguardada, encara que dels seus futurs guanys havia de lliurar una part que li permet�s cobrir el seu deute per� que li permet�s viure (es creu que dos ter�os dels seus ingressos com a m�xim). Probablement la norma es va estendre tamb� a prov�ncies.
- Va limitar els pr�stecs amb inter�s a una quantitat m�xima calculada sobre els b�ns del deutor (pel que sembla el m�xim era el 50% del valor dels b�ns). La seva infracci� era un delicte d'usura perseguit per les lleis. No �s segur que la norma s'estengu�s a prov�ncies.
- Va limitar a prov�ncies el tipus d'inter�s i l'inter�s total no podia excedir del capital primitiu.
Per a les ciutats C�sar va establir el seg�ent:
- Depuraci� dels col�legis locals.
- Restriccions a la centralitzaci�.
- Facultat d'elegir magistrats.
- Jurisdicci� civil i criminal dins de certs l�mits.
- Restriccions a les associacions.
Quan C�sar va ser nomenat Imperator hi havia catorze prov�ncies: Hisp�nia Citerior, Hisp�nia Ulterior, G�l�lia Transalpina, G�l�lia Cisalpina - Il�l�ria, Maced�nia - Gr�cia, Sic�lia, Sardenya i C�rsega, �sia, Bit�nia - Pont, Xipre -Cil�cia, S�ria, Creta, �frica i Cirenaica. C�sar va agregar la G�l�lia Lugdunensis o Lionesa i la G�l�lia Belga, i va separar la Il�l�ria de la Cisalpina.
Tot provincial acusat tenia el deure de presentar-se personalment a Roma, si era requerit, per respondre all� a l'acusaci�.
Els proc�nsols i pretors es barrejaven en els assumptes de just�cia i administraci� de les ciutats, pronunciaven penes capitals, derogaven els actes dels consells locals, i en temps de guerra disposaven de les mil�cies locals al seu arbitri. Era especialment oner�s per a una ciutat l'obligaci� d'allotjar a l'ex�rcit en els mesos d'hivern. En teoria les ciutats sotmeses estaven exemptes de servei militar per� sovint s'usaven les mil�cies de les ciutats per a les guarnicions i se'ls requeria per cobrir els llocs de cavalleria. Oner�s era tamb� el subministrament de blat a baix preu per a l'annona, les requises en cas de guerra i moltes altres. Les exaccions personals del governador i dels seus amics eren tamb� molt pesades i s'enriquien a costa d'abusos.
El cens de poblaci�, fortuna i propietats sols es feia fins aleshores a Roma. C�sar va determinar que havia de fer-se a tot It�lia, sota la direcci� de les autoritats locals; en les llistes s'indicaria el nom de cada ciutad�, el del seu pare o de qui el va manumetre, la seva tribu (circumscripci�), la seva edat i els seus b�ns, havent de remetre's al funcionari de l'erari rom� que en una �poca determinada faria l'estat general dels ciutadans i la riquesa. C�sar volia estendre aquesta mesura a les prov�ncies per� no es va efectuar fins a m�s tard.
En relaci� a l'urbanisme, C�sar va reglamentar alguns aspectes de la ciutat romana:
- Va ordenar la conservaci� de les cases que donaven a la via p�blica.
- Va ordenar l'empedrat de les voreres pels propietaris de les cases.
- Va reglamentar el pas de lliteres als carrers.
- Va reglamentar la conducci� de carros als carrers.
- Va atorgar subvencions als banys p�blics.
- Va ordenar el trasllat del comicis del F�rum a la Saepta Julia, al Camp de Mart, i els tribunals al Forum Iulium (entre el Palat� i el Capitoli). En el F�rum va quedar-hi la �borsa� i la reuni� dels negociants.
- Va projectar una nova C�ria, un p�rtic i un teatre.
- Va projectar tamb� un temple a Mart.
Per a la ciutat de Roma es va posar en vigor la llei dels municipis d'It�lia, i ja no va ser m�s l'Estat, sin� la primera de les ciutats de l'Estat.
L'agricultura i la ramaderia
[modifica]L'Imperator va reformar tamb� l'agricultura i la ramaderia:
- Va obligar els propietaris ramaders a contractar almenys a un ter� d'homes lliures adults.
- Les possessions de l'Estat cedides en usdefruit a les corporacions religioses, van ser recobrades, parcel�lades i repartides.
- Les possessions de pastures a l'Ap�lia i el Samni es van conservar sota domini p�blic.
- Als proletaris del seu ex�rcit els va lliurar parcel�les de terra en les regions d'It�lia despoblades, prohibint la venda de les parcel�les durant vint anys.
En les hisendes es van fer habituals els jardins i els vivers de peixos, cargols i conills; els reservats per a c�rvols i senglars; les depend�ncies per a aus, criant-se fins i tot grues i paons; hi havia especialistes en l'engreix dels animals; els excrements dels animals eren un producte utilitzat. Tamb� es criaven abelles. Es va introduir el cirerer. Tamb� es cultivaven i venien flors (roses i violetes).
L'economia ramadera va continuar desenvolupant-se.
La corrupci�
[modifica]Els magistrats provincials consideraven un honor robar molt; el petit lladre era menyspreat. El seu bot� era repartit amb Advocats i Jurats i sortia lliure. Si algun era condemnat era honorable ser-ho per una acusaci� molt gran i m�ltiple.
A m�s assolaven les prov�ncies els publicans i els mercaders italians, menys vigilats, i en mans dels quals es concentrava la major part de les terres i tot el comer� i el capital.
Les terres pertanyien a fam�lies nobles i estaven dirigides per administradors; els propietaris les visitaven poques vegades; moltes d'aquestes propietats estaven carregades de deutes i encara que els seus propietaris eren els titulars nominals, estaven en mans dels creditors, que sovint acabaven apropiant-se d'elles. Si els propietaris aconseguien algun c�rrec oficial, usaven el seu poder per als seus fins privats.
Finalment les ciutats estaven assolades per la corrupci� dels seus propis magistrats locals i per les seves querelles locals. A l'Hispania Citerior les ciutats van patir un retroc�s de poblaci� (quan no van quedar despoblades) encara que no va ser una de les prov�ncies m�s afectades.
Per posar remei a aquesta situaci� C�sar va establir diverses normes:
- Les prov�ncies van ser repartides entre els dos c�nsols sortints i els setze pretors sortints (8 d'ells nomenats pel mateix C�sar) per� designava l'Imperator les prov�ncies que cadascun havia d'ocupar. Al costat d'ells va col�locar diversos c�rrecs auxiliars sota depend�ncia directa d'ell mateix, assumint els oficials militars (dels quals C�sar era comandament suprem) funcions de vigil�ncia.
- Les penes de la llei contra les concussions dels governadors provincials van ser augmentades i s'aplicarien amb rigor. C�sar mateix va assumir el judici en alguns casos i va ser inexorable.
- Es van tornar a abaixar els impostos extraordinaris p�blics a la seva justa mesura, i els ordinaris tamb� van ser rebaixats. Per evitar les c�rregues de l'allotjament es va iniciar la construcci� de campaments permanents, desenvolupats despr�s amb m�s amplitud.
El terreny p�blic a prov�ncies (Ager publicus) era immens. Tot terreny no concedit per disposici� expressa a ciutats o particulars era considerat terreny p�blic i els seus posse�dors locals sol tenien el t�tol d'ocupants hereditaris tolerats i com precaris. C�sar va mantenir aquestes normes.
Nous territoris, dret civil i altres reformes
[modifica]La G�l�lia Cisalpina va obtenir el dret de ciutadania, que molts ciutadans posse�en ja a t�tol individual, mentre les ciutats gaudien del dret llat�. La colonitzaci� es va dirigir a la Narbonense, on a la col�nia Narvo Martius (Narbona) es van unir Beterra (Beziers), Arelate (Arles), Arausio (Orange), F�rum Julii (Frejus), Ruscino (Castell Rossell�) i Nemausus (Nimes), rebent la resta de ciutats de la prov�ncia el dret llat�.
A Hisp�nia es va colonitzar Emp�ries, al costat de l'antiga capital grega; Gades va rebre el dret de municipi itali�; cap al 45 aC es va concedir el dret de ciutadania a algunes ciutats i probablement el dret llat� a altres.
Totes la poblacions que gaudien del dret de ciutadania i les col�nies romanes es trobaven en igualtat de condicions que les ciutats d'It�lia, i, de la mateixa manera que aquestes, administraven els seus assumptes, tenint drets jurisdiccionals (si b� limitats, ja que els processos m�s greus fora de l'�mbit local, depenien del magistrat rom�, i en els casos ordinaris del governador provincial). Les ciutats de dret llat� tenien administraci� pr�pia i un dret il�limitat de jurisdicci�. El propretor o proc�nsol sols intervenien en virtut del seu poder de registre (que era arbitrari).
Les just�cia administrada per proc�nsols o propretors era militar en el primer cas i civil en el segon, per� si la prov�ncia no era fronterera, el procediment militar sols ho era de nom, ja que era id�ntic al procediment civil.
El dret civil rom� es va estendre a les prov�ncies. Basat en les Dotze Taules s'havia adaptat amb els temps i ara era un dret no escrit (consuetudinari) i aquest dret "com�" (subsidiari davant els Estatuts d'�mbit provincial o local) es va estendre a tots els casos jutjats fora del petit �mbit local. Aix� s'aplicava entre romans, entre un rom� i un no rom�, i entre no romans amb diferent dret.
El dret consuetudinari rom� es va estendre com dret com� subsidiari per tot l'Imperi. C�sar va voler compilar aquest dret com� per evitar les diverses interpretacions i canvis que li donaven els pretors en virtut de la Llei Corn�lia del 67 aC, per� aquesta compilaci� no va arribar a fer-se fins a segles despr�s.
En relaci� a la moneda, L'Imperator va establir el marc legal dels metalls admesos a la circulaci�, segons una relaci� determinada: l'or, avaluat i rebut al pes; i la plata, apreciada segons el seu any.
L'or probablement tenia curs for��s en tot l'Imperi i C�sar en tot cas va imposar aquest curs. El denari circulava en diverses prov�ncies, entre elles la Citerior. Va fer encunyar una nova moneda d'or de valor igual a cent sestercis de plata. On la moneda de plata ja circulava es va establir el seu curs legal i predominant. Les monedes de coure i bronze van ser tolerades en diverses prov�ncies d'Occident. Les monedes locals van anar desapareixent.
L'any 46 aC va entrar en vigor la reforma del calendari. Aquest any va ser anomenat "Any de la Confusi�" perqu� es va allargar de manera que van quedar reparats els errors existents, i per fer que el primer any de l'"Era Juliana" comenc�s l'1 de gener del 709 de la fundaci� de Roma. Aix� doncs l'any 708 de Roma (46 aC) va tenir 90 dies de m�s, intercalant-se un mes de 23 dies entre el 23 i el 24 de febrer, i dos mesos al final de novembre, un de 29 dies i un altre de 31 dies, i finalment es van afegir altres 7 dies. A partir de l'any 709 de Roma (45 aC) s'afegia un dia cada quatre anys (any de trasp�s), entre el 23 i el 24 de febrer. El principi d'any, que abans era l'1 de mar�, comen�aria definitivament sempre l'1 de gener.
Obra liter�ria
[modifica]
Article principal: Obra historiogr�fica de Juli C�sar
A part de ser un destacat pol�tic i militar tamb� va contribuir a la historiografia del seu temps, tot i que amb un clar partidisme encaminat a justificar les seves actuacions, sobretot militars.
La seva obra consta dels llibres: De analogia, que va dedicar a Ciceró i on es mostra partidari de la puresa i regularitat del llenguatge, una tragèdia. També De bello gallico (la guerra de les Gàl·lies), obra de set llibres on narra els fets succeïts en aquesta guerra des de la seva visió. També va escriure un poema Iter, dos llibres anomenats Anticones exemple de la literatura pamfletista de les acaballes de la república, i diversos comentaris de la guerra civil, De bello civili. Les seves obres en prosa són fetes en tercera persona i amb gran claredat i elegància, amb el dramatisme adequat en cada situació, tot i que alguna vegada deixa entreveure les intencions de justificar la seva manera d'actuar. Es troben múltiples exemples d'ablatiu absolut en la seva obra.
La figura de Cèsar a les arts
[modifica]Juli Cèsar ha inspirat diversos artistes al llarg dels segles, tant en arts plàstiques com en literatura i altres. Entre les obres més famoses dedicades al personatge cal destacar:
- La Farsàlia.
- Nou preuats.
- Juli Cèsar (obra) de Shakespeare.
- Giulio Cesare, òpera.
- Caesar and Cleopatra, pel·lícula de 1945 amb Vivien Leigh.
- Els còmics d'Uderzo i Goscinny dedicats a Astèrix.
Notes
[modifica]- ↑ Epigràficament, IMP·GAIVS·IVLIVS·CAESAR, és a dir, 'Emperador Gai Juli Cèsar', segons el sistema de filiació (praenomen, nomen i cognomen) de la nomenclatura romana. Després de la seva mort, el 42 aC va ser deïficat pel Senat, convertint-se en Divus Caesar, el Diví Cèsar .
- ↑ La data del naixement de Cèsar no apareix amb claredat en cap text antic. Wilhelm Drumann, seguit per Piganiol, Klotz i Cary, la situava l'any 100 aC; Jérôme Carcopino assenyalava a l'any 101, i Theodor Mommsen el 102 aC, amb el beneplàcit de Fowler, Ferrero i Holmes.
- ↑ Jutge que dirimia les disputes entre ciutadans romans.
Referències
[modifica]- ↑ Plutarc, Cèsar, 1; Suetoni, Cèsar, 1-2.
- ↑ Probablement en la campanya electoral de 71 aC (Canfora 2000: 30).
- ↑ Vegeu nota 2.
- ↑ Segons Suetoni ( Vida de Cèsar, Cèsar 6):
« Per part materna l'estirp de la meva tia té origen de reis, per part de pare està emparentada amb els déus immortals. Doncs els Marci reis procedeixen d'Anc Marci i de tal llinatge ha estat la seva mare, i del de Venus els Julis, a l'estirp pertany la nostra família. Existeix per tant en la raça la sacralitat dels reis, que destaquen enormement entre els homes, i també l'encobriment dels déus, sota la potestat hi ha els mateixos reis. » - ↑ Goldsworthy, Adrian, Cèsar, pàg. 55.
- ↑ Goldsworthy, Adrià, César, pàg. 53
- ↑ Tàcit, Corneli. De oratoribus, 28
- ↑ Gérard Walter, Cèsar: "Capítol II", pàg 16. ISBN 959-06-0465-X
- ↑ Suetoni, Vida dels dotze Cèsars, Cèsar, 45
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles, Cèsar i Alexandre, 17
- ↑ Goldsworthy, Adrià Cèsar, pàg 598
- ↑ Montanelli, Indro Història de Roma, pàg 228
- ↑ Montanelli, Indro, Història de Roma, pàg. 228
