Àsia (província romana)
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Prefectura pretoriana | prefectura del pretori d'Orient | ||||
| Di�cesi | di�cesi d'�sia  | ||||
| Capital | Efes | ||||
| Dades hist�riques | |||||
| Anterior | |||||
| Creaci� | 133 aC | ||||
| Dissoluci� | 630 | ||||
| Seg�ent | Tema dels Anat�lics | ||||
.svg&lang=ca)
�sia va ser una prov�ncia romana que abra�ava la part occidental d'Anat�lia,[1] des del mar Egeu fins a Filom�lion. La prov�ncia va sorgir pel testament del rei �tal III de P�rgam l'any 133 aC que va deixar el seu regne a Roma.[2] El bastard Aristonic de P�rgam es va revoltar i es va proclamar rei l'any 131 aC, per� el 129 aC, ja derrotat, es va crear la prov�ncia pel c�nsol Mani Aquil�li assistit pels seus comissionats. Cicer� diu que en formaven part Fr�gia, M�sia, C�ria i L�dia, aix� com les ciutats gregues d'E�lia i J�nia i les ciutats d�riques. En realitat Fr�gia no en formava part perqu� era en mans de Mitridates VI Eupator del Pont i quan els romans la van ocupar es va constituir en entitat separada.
Durant el per�ode republic� la governava un propretor, anomenat generalment pretor i de vegades proc�nsol. En temps d'August la prov�ncia va correspondre al Senat i la governava un proc�nsol. La regi� era molt rica, amb una gran quantitat de recursos naturals.[2]
Luci Corneli Sul�la, despr�s de les Guerres Mitrid�tiques va dividir �sia en 40 districtes (84 aC).[2] La prov�ncia tenia unes 500 ciutats encara que menys de cent eren importants. La vectig�lia d'aquestes ciutats era recollida a la capital regional per� les extorsions dels publicans van fer que Juli C�sar no els permet�s recollir les taxes i va permetre que algunes ciutats es quedessin amb un ter� d'all� que havien de pagar als publicans i que poguessin recollir el decumae dels pagesos. Les ciutats petites van quedar llavors dependents de les grans a efectes fiscals i polítics. A les 40 seus regionals hi havia les oficines (ἀρχεῖα 'arkéia', γραμματεῖα 'grammatéia' i γραμματοφυλακεῖα 'grammatophylakéia'), que arxivaven els documents relatius a les taxes, títols de les terres i contractes. Al mateix temps que políticament i fiscalment existien 40 districtes, judicialment Sul·la va crear 10 convents jurídics o diòcesis: Efes, Tral·les, Alabanda, Laodicea (convent de Cibira, amb 25 ciutats), Apamea de Frígia, Sínnada, Sardes (convent de Lídia, que al segle ii es va dividir en els convents de Sardes i de Filadèlfia), Esmirna, Adramítion i Pèrgam. Més tard la divisió de regions va desaparèixer i només va restar la dels convents.[3]
Amb l'imperi les ciutats es van classificar segons el rang: les principals capitals (Efes, Esmirna, Sardes, Pèrgam, Làmpsac i Cízic) eren metròpolis. Efes era la capital provincial. Les ciutats autònomes disposaven d'un notable autogovern i estaven exemptes de taxes (Alabanda, Apol·lònia, Afrodísias, l'illa d'Astipalea, Caune, Quios, Cnidos, Cos, Cízic, Ílion, Magnèsia del Sípil, Mitilene, Milasa, Focea, Samos, Estratonicea, Termera i Teos, i potser també Halicarnàs). Finalment, hi havia les colònies romanes: Alexandria de la Tròada, Pàrion i Tral·les. Les illes de la província van ser convertides en una província diferenciada per Vespasià (Provincia Insularum).[3]
Cap a l'any 395 Àsia es va dividir en sis districtes:
- Àsia Proconsular, una franja de la costa del Meandre a Assos amb capital a Efes.
- Hel·lespont, capital Cízic.
- Lídia, capital Sardes.
- Frígia Salutaris, la part nord-est de la regió, capital Eucàrpia
- Frígia Pacatiana, la part occidental de Frígia, d'Ancira a Ezanos, capital Laodicea.
- Cària, capital Afrodísias.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «província d'Àsia». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 novembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Asia» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 29 març 2018. [Consulta: 14 novembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Asia, Roman province». A: Simon Hornblower (ed.). The Oxford classical dictionary. Oxford: Oxford University Press, 1996, pàgs. 189-190. ISBN 9780198661726