k.d. lang
k.d. lang (Edmonton, Alberta, 2 de novembre de 1961) �s una cantautora de country i pop, actriu i productora discogr�fica[1] canadenca que ha obtingut diversos premis Juno i Grammy per les seves actuacions musicals.
L'artista escriu el seu nom en min�scules, amb les inicials dels noms de pila juntes i sense espai entre elles.
M�s enll� de la seva m�sica, tamb� �s coneguda per defensar els drets dels animals, ja que �s vegetariana, i tamb� una activista pels drets LGBT. Recentment ha comen�at a parlar p�blicament sobre les seves creences budistes.[2]
Biografia
[modifica]Als nou mesos la seva fam�lia es va mudar a viure a les prades canadenques, on k.d. lang va cr�ixer fascinada per la vida i la m�sica de la cantant de country Patsy Cline, fins al punt de decidir fer carrera ella tamb� com a cantant professional.
El 1983 forma una banda de tribut a Patsy Cline anomenada The Reclines, amb els quals va gravar l'�lbum de debut Friday Dance Promenade. L'any seg�ent va sortir el disc A Truly Western Experience; aquest �ltim va rebre dures cr�tiques i va captar l'atenci� canadenca. Aix�, per�, no va evitar que segu�s cantant en locals de country i western del pa�s, i va fer diverses gravacions que van rebre cr�tiques molt positives, i fins i tot va guanyar un Premi Juno (1985) per la Vocalista femenina m�s prometedora.
L'any 1986 va signar un contracte amb un productor discogr�fic de Nashville, Tennessee (EUA), i llavors la cr�tica la va aclamar pel seu �lbum de l'any seg�ent, Angel with a Lariat.
Va captar l'atenci� del p�blic estatunidenc per primera vegada quan va fer un tour amb Roy Orbison com una de les veus femenines del cor. La seva carrera va rebre una gran embranzida quan Orbison la va escollir per a gravar un duet amb el seu est�ndard Crying, una col�laboraci� que els va fer guanyar un Premi Grammy a la Millor col�laboraci� de country vocal l'any 1989. Pr�viament, la can�� ja havia estat utilitzada a la pel�l�cula Hiding Out (1987).
1988 va marcar la sortida de Shadowland, un �lbum de balades country. El mateix any va interpretar el tema Turn Me Round durant la cerim�nia de clausura de les Olimp�ades d'hivern de Calgary, Alberta (Canad�), i tamb� va fer les veus (juntament amb Jennifer Warnes i Bonnie Raitt) a Roy Orbison and Friends, A Black and White Night, un especial de televisi� sobre Orbison.
El 1992 surt Ing�nue, un �lbum de can�ons m�s adultes de pop contemporani que quasi no mostrava influ�ncia country. Contenia el seu tema m�s popular, Constant Craving, amb vendes milion�ries, l'entusiasme de la cr�tica i un Grammy a la Millor interpretaci� femenina de pop vocal. Aquest any fa la seva sortida de l'armari en una entrevista a la revista The Advocate.
Va contribuir fent la banda sonora de la pel�l�cula de Gus Van Sant Even Cowgirls Get the Blues (1993), i tamb� va fer una versi� de Skylark per a l'adaptaci� al cinema de Midnight in the Garden of Good and Evil (1997), i el mateix any va interpretar Surrender als t�tols finals de Tomorrow Never Dies.
L'any 1996 va ser nomenada Oficial de l'Orde del Canad� com a reconeixement a la seva feina.[3]
k.d. lang es va posicionar en el n�mero 33 de la llista del canal de televisi� VH1 Les 100 millors dones del rock&roll (1999), i en el 26 a la llista de la CMT Les 40 millors dones de la m�sica country (2002), una de les �niques vuit dones que apareixen en ambdues; les altres set s�n: Linda Ronstadt, Patsy Cline, Dolly Parton, Tammy Wynette, Loretta Lynn, Lucinda Williams i Emmylou Harris.
El 2003 va obtenir el seu quart Grammy, aquest cop al Millor �lbum de pop vocal tradicional, per la seva col�laboraci� amb Tony Bennett en A Wonderful World.
El 2004 va sortir Hymns of the 49th Parallel, que inclo�a versions de cantautors canadencs: Bruce Cockburn, Leonard Cohen, Joni Mitchell, Ron Sexsmith, Jane Siberry, i Neil Young. L'�lbum va obtenir el disc de plat� al Canad� i el de multiplat� a Austr�lia.
El 2006 va interpretar Constant Craving a la cerim�nia d'inauguraci� dels Outgames mundials a Mont-real (Quebec).
El 5 de febrer del 2008 va publicar Watershed, el primer �lbum amb material original despr�s de vuit anys d'haver vist la llum Invincible Summer (2000).[4] El 3 de juny del mateix any es va anunciar que rebria una estrella al Passeig de la Fama del Canad�.[5][6]
Aparicions en pantalla
[modifica]L'any 1991 protagonitzava la pel�l�cula Salmonberries, on tamb� hi interpretava el tema Barefoot. Tres anys m�s tard va sortir a la pel�l�cula Teresa's Tattoo, una com�dia que comptava amb Tippi Hedren i Kiefer Sutherland, entre d'altres.
El 1997 va apar�ixer a la mini-s�rie de televisi� L'�ltim Don, una adaptaci� de la novel�la de Mario Puzo. Uns anys m�s tard sortia a Eye of the Beholder (1999), amb Ashley Judd i Ewan McGregor, i va tenir un paper no acreditat com a cantant a The Black Dahlia, de Brian de Palma.
Tamb� ha aparegut a un cap�tol de la s�rie de televisi� Ellen, protagonitzada per l'actriu Ellen DeGeneres.
Activisme
[modifica]k.d. lang, que es va declarar lesbiana en una entrevista de la revista d'actualitat LGBT The Advocate l'any 1992, ha fet campanya activament pels drets dels homosexuals. Durant els anys, ha actuat i donat suport a moltes causes, incloent-hi la cura i la investigaci� per la Sida i el VIH. La seva versi� del tema de Cole Porter So in Love apareix a Red Hot + Blue, un disc editat per Red Hot, una organitzaci� ben�fica que lluita contra la Sida.
La seva postura vegetariana sobre els drets dels animals, aix� com la campanya "Meat Stinks" ("La carn empesta"), ha creat molta controv�rsia, particularment a la seva terra natal, ja que Alberta �s un centre important de la ind�stria ramadera.
k.d. va apar�ixer a la portada d'agost de 1993 de la revista Vanity Fair. La fotografia la mostrava asseguda a una cadira de barberia mentre la model Cindy Crawford semblava que li afait�s amb navalla. La publicaci� contenia un article sobre la cantant, qui comentava que inicialment va pensar que la ind�stria musical del country la condemnaria a l'ostracisme quan sort�s de l'armari. En canvi, es va trobar que Nashville la va acceptar i que els seus �lbums se seguien venent. D'altra banda, quan va apar�ixer en un anunci per a PETA, la ciutat es va mostrar menys impressionada, at�s a la relaci� entre la m�sica country i la ramaderia.
L'abril del 2008 va passar uns dies a Melbourne (Austr�lia), com a editora convidada pel diari The Age. Aix� va ser una connexi� amb el seu suport als temes de drets humans al Tibet. El dia 24 del mateix mes es va unir als protestants pro-Tibet a Canberra quan el relleu de la torxa dels Jocs Ol�mpics d'estiu de Pequ�n va passar per la capital australiana.[7]
Discografia
[modifica]- �lbums d'estudi
- Friday dance promenade (1983)
- A Truly Western Experience (1984)
- Angel With A Lariat (1987)
- Shadowland (1988)
- Absolute Torch and Twang (1989)
- Ing�nue (1992)
- Even Cowgirls Get The Blues (Banda sonora de la pel�l�cula) (1993)
- All You Can Eat (1995)
- Drag (1997)
- Invincible Summer (2000)
- Live by Request (2001)
- A wonderful world (amb Tony Bennett) (2002)
- Hymns of the 49th Parallel (2004)
- Reintarnation (2006)
- Watershed (2008)
- Recopilacions i �lbums en viu
- Live by Request (2001)
- Reintarnation (2006)
- Contribucions en bandes sonores
- Hiding Out (1987) - tema Crying, amb Roy Orbison
- Salmonberries (1991) - tema Barefoot
- Midnight in the Garden of Good and Evil (1997] - tema Skylark
- Tomorrow Never Dies (1997) - tema Surrender, els cr�dits finals
- Home on the Range (2004) - tema Little Patch of Heaven
- Happy Feet (2006) - tema Golden Slumbers
- Col�laboracions amb altres artistes
- Tema Crying, amb Roy Orbison (1987)
- Tema River, amb Madeleine Peyroux (Half the Perfect World, 2006)
- Tema We Had it Right, amb Nellie McKay (Pretty Little Head, 2006)
- Tema A Love Song, amb Anne Murray (Anne Murray Duets: Friends and Legends, 2007)
Premis
[modifica]- 1985: Juno a la vocalista femenina m�s prometedora de l'any[8]
- 1987: Juno a la vocalista femenina de l'any
- 1989: Grammy a la millor col�laboraci� de country vocal per Crying (amb Roy Orbison)[9]
- 1989: Juno a la vocalista femenina de l'any i a la Vocalista femenina de country de l'any
- 1990: Grammy a la millor cantant femenina de country vocal per Absolute Torch And Twang
- 1990: Juno a la millor vocalista femenina de country de l'any
- 1992: Premi American Music al nou artista favorit - adult contemporani
- 1993: Grammy a la millor interpretatació vocal pop femenina per Constant Craving
- 1993: Juno al millor àlbum de l'any, al millor compositor de l'any i al Productor de l'any
- 1993: Premi MTV al millor vídeo femení per Constant craving[10]
- 1995: Brit a la millor solista femenina internacional
- 1998: Premi GLAAD Vito Russo[11]
- 2004: Grammy al millor àlbum de pop vocal tradicional per A Wonderful World (amb Tony Bennett)
- 2006: Gemini a la millor interpretació o convidat en un programa de varietats o sèrie de televisió per Words to Music: The Canadian Songwriters Hall of Fame 2006, per la cançó Hallelujah.
Referències
[modifica]- ↑ RAC105[Enllaç no actiu]
- ↑ Article sobre ella al Jam! Showbiz (anglès)
- ↑ La seva fitxa a la llista de membres de l'Orde del Canadà[Enllaç no actiu]
- ↑ Notícia del seu nou àlbum al Vilaweb.cat (català)
- ↑ Notícia al web del canal CTV Arxivat 2008-06-04 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Article sobre l'artista al web del Canada's Walk of Fame Arxivat 2009-09-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Notícia al web de The Age (anglès)
- ↑ «Premis Juno». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ «Llista de premis de k.d. lang». Arxivat de l'original el 2009-12-09. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ «Premi MTV». Arxivat de l'original el 2011-06-29. [Consulta: 15 agost 2009].
- ↑ Premis GLAAD Media Award i Gemini
Bibliografia
[modifica]- «Article sobre la cantant a Distrito lesbianas» (en castellà). Arxivat de l'original el 2007-05-28. [Consulta: 16 març 2021].
- Biografia al Country Music Television (anglès)
- About k.d. lang Arxivat 2009-05-25 a Wayback Machine. article sobre la seva música a VH1 (anglès)
- Article a Afterellen.com (anglès)
Enllaços externs
[modifica]
- K.d. lang - Lloc web oficial
- Lletres de les seves cançons
- Crítica sobre la seva música a The New York Times (anglès)
- Article sobre la cantant Arxivat 2011-05-17 a Wayback Machine. al Times Online (anglès)
- Persones vives
- Artistes d'Edmonton
- Cantautors canadencs
- Cantants de country
- Cantants pop
- Cantants de jazz
- Guitarristes de country
- Guitarristes canadencs
- Músics de folk
- Actors d'Alberta
- Vegetarians
- Guanyadors del premi Grammy
- Artistes per la llibertat del Tibet
- Mezzosopranos
- Activistes LGBT canadencs
- Músics de jazz canadencs
- Cantants d'òpera canadencs
- Activistes LGBT americans
- Músics de jazz europeus