Vés al contingut

Kazanlak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaKazanlak
Казанлък (bg) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
Map
 42° 37′ 07″ N, 25° 23′ 36″ E / 42.618748°N,25.393238°E / 42.618748; 25.393238
PaísBulgària
Provínciaprovíncia de Stara Zagora
MunicipiKazanlk Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població48.551 (2024) Modifica el valor a Wikidata (1.348,64 hab./km²)
Geografia
Superfície36 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud407 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Troyan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1300 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal6100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0431 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webkazanlak.bg Modifica el valor a Wikidata

Kazanlak (búlgar: Казанлъ̀к; transliteracions alternatives: Kazanlâk, Kazanlik, Kazanlǎk, Kazanluk) és una ciutat de Bulgària a la Província de Stara Zagora, localitzada al mig de la plana del mateix nom, als peus de la Serralada dels Balcans, a l'est de la Vall de les Roses. És el centre administratiu del Municipi de Kazanlâk.

La ciutat està dins dels 30 centres industrials més importants de Bulgària i té una població de 49.506 habitants (desembre del 2009).[1][2][3]

És el centre d'extracció de l'oli de roses de Bulgària i la producció d'aquest article és un dels símbols principals de la ciutat.

Història

[modifica]
Fresc del segle iv aC Tomba tràcia de Kazanlâk, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L'assentament més antic a la zona en la qual avui en dia hi ha la ciutat data de l'�poca neol�tica (6-5 mil�lenni aC). Durant els segles IV i III aC, les terres del riu Tundzha superior, estaven sota la tutela del rei traci Seutes III i foren un lloc important en el desenvolupament hist�ric de la Regi� de Tr�cia durant el Per�ode hel�len�stic. La ciutat tr�cia de Seut�polis fou descoberta a prop de Kazanl�k quan es va construir l'embassament de Koprinka. Al segle IV aC, a prop de l'antiga capital tr�cia de Seuthopolis i a prop de la ciutat actual, es va construir una magn�fica tomba tr�cia, que ha estat declarada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat el 1979. De la tomba se'n destaquen uns frescos que representen una parella traci en una celebraci� d'un funeral.

A l'edat Mitjana, la vall va esdevenir el centre administratiu de la regi� de Krun, manada pel boiar Aldimir. despr�s del 1370, Kazanl�k va passar a formar part de l'Imperi Otom�.

Centre hist�ric de Kazanl�k, a la pla�a de Seut�polis.

La ciutat moderna es remunta als inicis del segle xv. Fou fundada com una fortalesa militar per a protegir el Coll de Shipka i despr�s es va desenvolupar com una ciutat artesanal. Es van desenvolupar m�s de 50 artesanies com l'adobat de pells, l'artesania del coure, de l'or, el t�xtil, la fabricaci� de cal�at i sobretot el cultiu de roses, que eren importades de l'�ndia via P�rsia, S�ria i Turquia. Aquesta ind�stria ha resultat la m�s important de la ciutat i el seu oli de roses fins i tot ha guanyat premis internacionals a les exposicions internacionals de Par�s, Londres, Filad�lfia, Anvers i Mil�. Despr�s de la independ�ncia de Bulg�ria, hi va haver una crisi de les artesanies per la p�rdua de mercats que va seguir a la caiguda de l'Imperi Otom�. Es van desenvolupar ind�stries t�xtils, aeroespacials i militars.

Geografia

[modifica]

Clima

[modifica]

El clima b�lgar �s temperat, amb temperatures entre els 0 �C i els 1,5 �C al gener i fins als 21 �C al juliol.

Les temperatures primaverals creixen d'hora i a la primera meitat del mes de mar� se situen per sobre els 5 �C, i a la meitat d'abril ja arriben com a m�nim als 10 �C, tot i que encara pot ser m�s calor�s.

Les temperatures estiuenques s�n moderades i la mitjana de pluges �s relativament alt, sobretot als inicis de l'estiu. Durant la segona meitat de l'estiu i el comen�ament de la tardor plou de manera relativament continuada. Fins a la meitat de novembre, la temperatura mitjana de la tardor est� per damunt dels 5 �C fins a finals d'octubre.

L'hivern �s suau, amb relativament poques precipitacions de neu i temperatures m�nimes baixes. El mes m�s pluj�s �s el juny i els menys s�n el febrer i el mar�. Generalment, la direcci� del vent �s des del nord-est.

Relleu

[modifica]
Cams de roses a la Vall de les Roses, amb les muntanyes balc�niques al fons.

La ciutat de Kazanl�k i la regi� dels voltants estan situats a la part occidental de la Vall de Kazanl�k. Hi ha diversos tipus de s�l, sobretot s�ls marronosos (50%), seguits per terres cultivades per oleaginoses terres herboses.

La Vall de Zazanl�k fou formada durant el per�ode Quaternari, amb l'ascensi� de les muntanyes dels Balkans i de Sredna Gora i el descens dels camps de Fore-Balkan. La vall est� irrigada per fonts minerals a prop de les viles d'Ovoshtnik, Yagoda i la ciutat de Pavel Banya.

Morfol�gicament, la Vall de Kazanl�k est� dividida en tres zones. La zona occidental �s la m�s �mplia i t� molts turons degut als nombrosos al�luvions existents, formats pels rius que descendeixen dels Balcans. Tot i que l'altitud mitjana �s de 350 m per damunt del nivell del mar, s'arriba a elevacions de fins a 500 metres. La zona central �s m�s estreta i m�s baixa i la zona oriental t� un relleu molt m�s complex.

S�l i recursos minerals

[modifica]

El s�l est� relacionat amb el relleu, el clima, la flora i l'activitat humana. El medi ambient b�lgar ha produ�t 20 tipus i sub-tipus de s�l diferents.

Aquesta regi� est� caracteritzada sobretot per s�ls boscosos. L'acumulaci� de materials de les conques dels rius Tundzha i Ennska han format tipus de s�ls al�luvials. El drenatge i la base geol�gica, juntament amb una vegetaci� forestal term�fila resistent a la sequera s�n la ra� de la propagaci� dels s�ls forestals.

S'ha produ�t una erosi� important en les terres cultivades. Els s�ls al�luvials s�n molt productius i cobreixen dos ter�os del territori i constitueixen una obstrucci� al creixement de la ciutat.

Les terres s�n plantades sobretot de roses i plantes perennes. Nom�s es troben terres poc productives o degradades al nord-est de la Vall, part de les quals s�n cobertes per pastures i prats. Aquesta regi� no �s rica en recursos minerals importants.

Entre altres, s'extreu sorra, grava i granit.

Recursos h�drics

[modifica]
Luvova Cheshma, or la Font del Lle�, fundada el 1903, a la pla�a Seuthopolis.

La Vall de Kazanl�k est� drenada pel riu Tundzha i els seus tributaris. El riu Tundzha creix a la part alta de la part oriental dels Balcans de Mont Botev i es dirigeix a la conflu�ncia amb el riu Maritsa. L'allargada total d'aquesta secci� b�lgara del riu �s de 349,5 km i la seva �rea de drenatge b�sica �s de 7.834 km�. El riu descendeix lentament a la Vall de Kazanl�k, proper a les vessants septentrionals de la muntanya de Sredna Gora.

A la resclosa de Koprinka, hi arriben uns 9,5 metres c�bics per segon; a la ciutat de Knezha, 31,14 metres c�bics per segon. Tot i aix�, el nivell de l'aigua no �s el mateix durant tot l'any. El m�xim �s a la primavera (abril i maig) degut al desgel.

Els rius rius Tazha, Leshnitsa, Eninska i Maglizhka i els seus tributaris baixen de les valls balc�niques, creant llocs de remarcable bellesa. El riu Kran passa per la ciutat de Kran i recull molts afluents primaverals de l'occident de la ciutat i conflueix amb el riu Tundzha.

El riu Eninska baixa pels Balcans i recull moltes rieres de la part oriental de Kazanl�k i conflueix amb el riu Tundzha al sud de la ciutat.

Molts barrancs baixen de les vessants del Cim de Tulbeto (al nord-est de la ciutat) quan plou. Els rius Eninska i Kranska tenen canals que irriguen la ciutat.

Poblaci�

[modifica]

Durant la primera d�cada posterior a la Independ�ncia de Bulg�ria, als 1880, la poblaci� de Kazanl�k era d'uns 9000 habitants.[4] Des de llavors, la poblaci� va anar augmentant d�cada rere d�cada, sobretot per la immigraci� de les zones rurals i de les petites ciutats dels voltants. El 1985 va arribar al m�xim de la poblaci�: tenia m�s de 60.000 habitants.[2] Posteriorment, la poblaci� comen�� a minvar r�pidament per la crisi econ�mica de les prov�ncies b�lgares durant els 1990 que va provocar un �xode cap a Sofia i altres llocs.

Plantilla:Table BG town population

Cultura i turisme

[modifica]
Rosarium Park.

Kazanl�k t� una llarga is s�lida tradici� cultural i art�stica. El centre cultural de Kazanl�k �s Chitalishte, fundat el 1860 i que t� un teatre, un museu, una biblioteca i un cinema. Tamb� va hostatjar el primer teatre de l'�pera de Bulg�ria, Siromahkinya.[5]

  • Museu d'Hist�ria de la Ciutat Iskra: �s un dels primers museus provincials de Bulg�ria. Fou fundat el 29 de juny del 1901 per Peter Topuzov. Hi ha exhibits m�s de 50.000 objectes sobre la hist�ria de Kazanl�k des dels temps antics fins a l'actualitat. T� exposicions sobre la ciutat tr�cia de Seuthopolis.
  • Complex etnogr�fic Koulata: Proper a la tomba tr�cia de Kazanl�k. S'hi mostra l'arquitectura tradicional del per�ode del Bulgarian National Revival (segles XVIII-XIX). El complex �s visitable des del 1976. Tamb� s'hi veuen vestits tradicionals i altres objectes sobre l'etnologia de la zona i sobre la ind�stria de la rosa.
  • Parc Nacional Buzludzha:Est� situat a l'est del Coll de Shipka. T� una import�ncia hist�rica molt important; fou on Hadzhi Dimitar va caure en una batalla quan lluitava contra els enemics turcs. Hi ha esports d'hivern i turisme natural.
El meg�lit Buzovgrad
  • El meg�lit Buzovgrad: Est� als peus de les muntanyes Sredna Gora, a prop de la vila de Buzovgrad, 5 km al sud de Kazanl�k. El lloc ha estat considerat com un santuari traci per Alexander Fol que representava la porta a l'altre m�n.
  • Parc Nacional Shipka:Est� a la zona dels enfrontaments entre els Russos i els Turcs a la Guerra d'Alliberaci� dels 1870. Hi ha molts memorials i reminisc�ncies de la batalla. Turisme natural i de relax.
L'esgl�sia-memorial en estil rus de Shipka.
  • L'esgl�sia-memorial de Shipka. Est� a 12 km al nord de Kazanl�k, a prop de la ciutat de Shipka. Fou erigida durant la independ�ncia de Bulg�ria com un monument ruso-b�lgar. Fou consagrada el 27 de setembre del 1902.
Reproducci� d'un bust, retrat de Seutes III, de la tomba de Kosmatka.
  • La Tomba de Kosmatka:�s un dels m�s impressionants monuments de la civilitzaci� Tr�cia a la Vall dels Reis Tracis (Kazanl�k). �s un temple-tomba de l'heroi reial Seutes III. La tomba fou explorada per un equip d'arque�legs el 2004.

Economia

[modifica]
Jard� del Museu �Rose.
Una rosa al museu de les roses.

Ind�stria de les roses

[modifica]

La ciutat est� a l'est de la famosa Vall de les Roses, que est� flanquejat per muntanyes mitjanes als seus confins. Aquesta �s meravellosa al maig, quan els camps de roses floreixen i la seva frag�ncia se sent arreu. La collita de les roses i la producci� d'oli de les roses per a l'exportaci� internacional �s de major import�ncia per a l'economia local. Hi ha una f�brica d'oli de roses a Kazanl�k.

Segons la The Ultimate Visual Encyclopedia, Bulg�ria �s el principal productor del m�n d'oli de roses i els jardins de roses de Kazanl�k s�n els m�s importants del m�n. A banda, tamb� s'hi produeix una rosa particular.

Festival de les Roses

[modifica]

El Festival de les Roses �s un dels esdeveniments m�s importants de Bulg�ria. Est� dedicat a la bellesa de les flors, a la primavera i a la frag�ncia de la rosa de Kazanl�k. Les celebracions es fan la primera setmana de juny, una setmana plena d'actes. Entre ells sobresurt la proclamaci� de la "Reina de les Roses". El Festival es va comen�ar a celebrar el 1903. Hi ha molts turistes que visiten la ciutat durant aquestes festes.

Altres ind�stries

[modifica]
  • Arsenal Corp. �s una f�brica fundada el 1924 dedicada a la fabricaci� equipament militar: armes petites (sobretot AK-47), m�ssils antiaeris i metralladores pesades.
  • M+S Hydraulic i Caproni JSC: empreses que fabriquen components hidr�ulics.
  • Hi ha tres f�briques t�xtils.

Educaci�

[modifica]

A Kazanl�k hi ha les seg�ents escoles:

  • SOU Ekzarh Antim I
  • PMG Nikola Obreshkov
  • HG Sts. Cyril and Metodius
  • Bulgarska Roza Secondary School
  • TMET Ivan Hadjienov
  • Mati Bolgaria
  • Transport Technical School
  • Hydravlika Vocational School
  • Academician Dechko Uzunov
  • National High School of Plastic Arts and Design

Personalitats notables

[modifica]

Relacions internacionals

[modifica]

Ciutats agermanades

[modifica]
Country City Date
Egipte Egipte Alexandria 2006
Egipte Egipte Luxor 2006
França França Grasse 2004
França França Saint-Herblain 2008
Grècia Grècia Véria 2001
Rússia Russia Togliatti 1994
Japó Japó Fukuyama 1995
Macedònia del Nord Macedònia Kočani 2007
Hongria Hongria Nagykanizsa 1970
Romania Romania Târgovişte 2004

Altres Kazanlak

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ (anglès) Bulgarian National Statistical Institute - towns in 2009 Arxivat 2010-11-13 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 (anglès) „WorldCityPopulation“
  3. ↑ „pop-stat.mashke.org“
  4. ↑ (búlgar) Bulgarian Academy of Sciences Arxivat 2011-07-06 a Wayback Machine.
  5. ↑ «Портален сайт на читалищата». Arxivat de l'original el 2007-11-13. [Consulta: 2 juliol 2018].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kazanlak
Troyan Gàbrovo Tryavna
Karlovo Rosa dels vents Sliven (Bulgària)
Plòvdiv Stara Zagora Nova Zagora
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kazanlak&oldid=32515226»