Kazanlak
Казанлък (bg) | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
País | Bulgària | |||
Província | província de Stara Zagora | |||
Municipi | Kazanlk | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 48.551 (2024) (1.348,64 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 36 km² | |||
Altitud | 407 m | |||
Limita amb | ||||
Creació | 1300 (Gregorià) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 6100 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 0431 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | Alexandria Târgoviște Les Gras Nagykanizsa Luxor Fukuyama Saint-Herblain Véria Kočani Togliatti (1995–) Jinan (2013–) | |||
Lloc web | kazanlak.bg |
Kazanlak (búlgar: Казанлъ̀к; transliteracions alternatives: Kazanlâk, Kazanlik, Kazanlǎk, Kazanluk) és una ciutat de Bulgària a la Província de Stara Zagora, localitzada al mig de la plana del mateix nom, als peus de la Serralada dels Balcans, a l'est de la Vall de les Roses. És el centre administratiu del Municipi de Kazanlâk.
La ciutat està dins dels 30 centres industrials més importants de Bulgària i té una població de 49.506 habitants (desembre del 2009).[1][2][3]
És el centre d'extracció de l'oli de roses de Bulgària i la producció d'aquest article és un dels símbols principals de la ciutat.
Història
[modifica]L'assentament més antic a la zona en la qual avui en dia hi ha la ciutat data de l'�poca neol�tica (6-5 mil�lenni aC). Durant els segles IV i III aC, les terres del riu Tundzha superior, estaven sota la tutela del rei traci Seutes III i foren un lloc important en el desenvolupament hist�ric de la Regi� de Tr�cia durant el Per�ode hel�len�stic. La ciutat tr�cia de Seut�polis fou descoberta a prop de Kazanl�k quan es va construir l'embassament de Koprinka. Al segle IV aC, a prop de l'antiga capital tr�cia de Seuthopolis i a prop de la ciutat actual, es va construir una magn�fica tomba tr�cia, que ha estat declarada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat el 1979. De la tomba se'n destaquen uns frescos que representen una parella traci en una celebraci� d'un funeral.
A l'edat Mitjana, la vall va esdevenir el centre administratiu de la regi� de Krun, manada pel boiar Aldimir. despr�s del 1370, Kazanl�k va passar a formar part de l'Imperi Otom�.
La ciutat moderna es remunta als inicis del segle xv. Fou fundada com una fortalesa militar per a protegir el Coll de Shipka i despr�s es va desenvolupar com una ciutat artesanal. Es van desenvolupar m�s de 50 artesanies com l'adobat de pells, l'artesania del coure, de l'or, el t�xtil, la fabricaci� de cal�at i sobretot el cultiu de roses, que eren importades de l'�ndia via P�rsia, S�ria i Turquia. Aquesta ind�stria ha resultat la m�s important de la ciutat i el seu oli de roses fins i tot ha guanyat premis internacionals a les exposicions internacionals de Par�s, Londres, Filad�lfia, Anvers i Mil�. Despr�s de la independ�ncia de Bulg�ria, hi va haver una crisi de les artesanies per la p�rdua de mercats que va seguir a la caiguda de l'Imperi Otom�. Es van desenvolupar ind�stries t�xtils, aeroespacials i militars.
Geografia
[modifica]Clima
[modifica]El clima b�lgar �s temperat, amb temperatures entre els 0 �C i els 1,5 �C al gener i fins als 21 �C al juliol.
Les temperatures primaverals creixen d'hora i a la primera meitat del mes de mar� se situen per sobre els 5 �C, i a la meitat d'abril ja arriben com a m�nim als 10 �C, tot i que encara pot ser m�s calor�s.
Les temperatures estiuenques s�n moderades i la mitjana de pluges �s relativament alt, sobretot als inicis de l'estiu. Durant la segona meitat de l'estiu i el comen�ament de la tardor plou de manera relativament continuada. Fins a la meitat de novembre, la temperatura mitjana de la tardor est� per damunt dels 5 �C fins a finals d'octubre.
L'hivern �s suau, amb relativament poques precipitacions de neu i temperatures m�nimes baixes. El mes m�s pluj�s �s el juny i els menys s�n el febrer i el mar�. Generalment, la direcci� del vent �s des del nord-est.
Relleu
[modifica]La ciutat de Kazanl�k i la regi� dels voltants estan situats a la part occidental de la Vall de Kazanl�k. Hi ha diversos tipus de s�l, sobretot s�ls marronosos (50%), seguits per terres cultivades per oleaginoses terres herboses.
La Vall de Zazanl�k fou formada durant el per�ode Quaternari, amb l'ascensi� de les muntanyes dels Balkans i de Sredna Gora i el descens dels camps de Fore-Balkan. La vall est� irrigada per fonts minerals a prop de les viles d'Ovoshtnik, Yagoda i la ciutat de Pavel Banya.
Morfol�gicament, la Vall de Kazanl�k est� dividida en tres zones. La zona occidental �s la m�s �mplia i t� molts turons degut als nombrosos al�luvions existents, formats pels rius que descendeixen dels Balcans. Tot i que l'altitud mitjana �s de 350 m per damunt del nivell del mar, s'arriba a elevacions de fins a 500 metres. La zona central �s m�s estreta i m�s baixa i la zona oriental t� un relleu molt m�s complex.
S�l i recursos minerals
[modifica]El s�l est� relacionat amb el relleu, el clima, la flora i l'activitat humana. El medi ambient b�lgar ha produ�t 20 tipus i sub-tipus de s�l diferents.
Aquesta regi� est� caracteritzada sobretot per s�ls boscosos. L'acumulaci� de materials de les conques dels rius Tundzha i Ennska han format tipus de s�ls al�luvials. El drenatge i la base geol�gica, juntament amb una vegetaci� forestal term�fila resistent a la sequera s�n la ra� de la propagaci� dels s�ls forestals.
S'ha produ�t una erosi� important en les terres cultivades. Els s�ls al�luvials s�n molt productius i cobreixen dos ter�os del territori i constitueixen una obstrucci� al creixement de la ciutat.
Les terres s�n plantades sobretot de roses i plantes perennes. Nom�s es troben terres poc productives o degradades al nord-est de la Vall, part de les quals s�n cobertes per pastures i prats. Aquesta regi� no �s rica en recursos minerals importants.
Entre altres, s'extreu sorra, grava i granit.
Recursos h�drics
[modifica]La Vall de Kazanl�k est� drenada pel riu Tundzha i els seus tributaris. El riu Tundzha creix a la part alta de la part oriental dels Balcans de Mont Botev i es dirigeix a la conflu�ncia amb el riu Maritsa. L'allargada total d'aquesta secci� b�lgara del riu �s de 349,5 km i la seva �rea de drenatge b�sica �s de 7.834 km�. El riu descendeix lentament a la Vall de Kazanl�k, proper a les vessants septentrionals de la muntanya de Sredna Gora.
A la resclosa de Koprinka, hi arriben uns 9,5 metres c�bics per segon; a la ciutat de Knezha, 31,14 metres c�bics per segon. Tot i aix�, el nivell de l'aigua no �s el mateix durant tot l'any. El m�xim �s a la primavera (abril i maig) degut al desgel.
Els rius rius Tazha, Leshnitsa, Eninska i Maglizhka i els seus tributaris baixen de les valls balc�niques, creant llocs de remarcable bellesa. El riu Kran passa per la ciutat de Kran i recull molts afluents primaverals de l'occident de la ciutat i conflueix amb el riu Tundzha.
El riu Eninska baixa pels Balcans i recull moltes rieres de la part oriental de Kazanl�k i conflueix amb el riu Tundzha al sud de la ciutat.
Molts barrancs baixen de les vessants del Cim de Tulbeto (al nord-est de la ciutat) quan plou. Els rius Eninska i Kranska tenen canals que irriguen la ciutat.
Poblaci�
[modifica]Durant la primera d�cada posterior a la Independ�ncia de Bulg�ria, als 1880, la poblaci� de Kazanl�k era d'uns 9000 habitants.[4] Des de llavors, la poblaci� va anar augmentant d�cada rere d�cada, sobretot per la immigraci� de les zones rurals i de les petites ciutats dels voltants. El 1985 va arribar al m�xim de la poblaci�: tenia m�s de 60.000 habitants.[2] Posteriorment, la poblaci� comen�� a minvar r�pidament per la crisi econ�mica de les prov�ncies b�lgares durant els 1990 que va provocar un �xode cap a Sofia i altres llocs.
Plantilla:Table BG town population
Cultura i turisme
[modifica]Kazanl�k t� una llarga is s�lida tradici� cultural i art�stica. El centre cultural de Kazanl�k �s Chitalishte, fundat el 1860 i que t� un teatre, un museu, una biblioteca i un cinema. Tamb� va hostatjar el primer teatre de l'�pera de Bulg�ria, Siromahkinya.[5]
- Museu d'Hist�ria de la Ciutat Iskra: �s un dels primers museus provincials de Bulg�ria. Fou fundat el 29 de juny del 1901 per Peter Topuzov. Hi ha exhibits m�s de 50.000 objectes sobre la hist�ria de Kazanl�k des dels temps antics fins a l'actualitat. T� exposicions sobre la ciutat tr�cia de Seuthopolis.
- Complex etnogr�fic Koulata: Proper a la tomba tr�cia de Kazanl�k. S'hi mostra l'arquitectura tradicional del per�ode del Bulgarian National Revival (segles XVIII-XIX). El complex �s visitable des del 1976. Tamb� s'hi veuen vestits tradicionals i altres objectes sobre l'etnologia de la zona i sobre la ind�stria de la rosa.
- Parc Nacional Buzludzha:Est� situat a l'est del Coll de Shipka. T� una import�ncia hist�rica molt important; fou on Hadzhi Dimitar va caure en una batalla quan lluitava contra els enemics turcs. Hi ha esports d'hivern i turisme natural.
- El meg�lit Buzovgrad: Est� als peus de les muntanyes Sredna Gora, a prop de la vila de Buzovgrad, 5 km al sud de Kazanl�k. El lloc ha estat considerat com un santuari traci per Alexander Fol que representava la porta a l'altre m�n.
- Parc Nacional Shipka:Est� a la zona dels enfrontaments entre els Russos i els Turcs a la Guerra d'Alliberaci� dels 1870. Hi ha molts memorials i reminisc�ncies de la batalla. Turisme natural i de relax.
- L'esgl�sia-memorial de Shipka. Est� a 12 km al nord de Kazanl�k, a prop de la ciutat de Shipka. Fou erigida durant la independ�ncia de Bulg�ria com un monument ruso-b�lgar. Fou consagrada el 27 de setembre del 1902.
- La Tomba de Kosmatka:�s un dels m�s impressionants monuments de la civilitzaci� Tr�cia a la Vall dels Reis Tracis (Kazanl�k). �s un temple-tomba de l'heroi reial Seutes III. La tomba fou explorada per un equip d'arque�legs el 2004.
Economia
[modifica]Ind�stria de les roses
[modifica]La ciutat est� a l'est de la famosa Vall de les Roses, que est� flanquejat per muntanyes mitjanes als seus confins. Aquesta �s meravellosa al maig, quan els camps de roses floreixen i la seva frag�ncia se sent arreu. La collita de les roses i la producci� d'oli de les roses per a l'exportaci� internacional �s de major import�ncia per a l'economia local. Hi ha una f�brica d'oli de roses a Kazanl�k.
Segons la The Ultimate Visual Encyclopedia, Bulg�ria �s el principal productor del m�n d'oli de roses i els jardins de roses de Kazanl�k s�n els m�s importants del m�n. A banda, tamb� s'hi produeix una rosa particular.
Festival de les Roses
[modifica]El Festival de les Roses �s un dels esdeveniments m�s importants de Bulg�ria. Est� dedicat a la bellesa de les flors, a la primavera i a la frag�ncia de la rosa de Kazanl�k. Les celebracions es fan la primera setmana de juny, una setmana plena d'actes. Entre ells sobresurt la proclamaci� de la "Reina de les Roses". El Festival es va comen�ar a celebrar el 1903. Hi ha molts turistes que visiten la ciutat durant aquestes festes.
Altres ind�stries
[modifica]- Arsenal Corp. �s una f�brica fundada el 1924 dedicada a la fabricaci� equipament militar: armes petites (sobretot AK-47), m�ssils antiaeris i metralladores pesades.
- M+S Hydraulic i Caproni JSC: empreses que fabriquen components hidr�ulics.
- Hi ha tres f�briques t�xtils.
Educaci�
[modifica]A Kazanl�k hi ha les seg�ents escoles:
- SOU Ekzarh Antim I
- PMG Nikola Obreshkov
- HG Sts. Cyril and Metodius
- Bulgarska Roza Secondary School
- TMET Ivan Hadjienov
- Mati Bolgaria
- Transport Technical School
- Hydravlika Vocational School
- Academician Dechko Uzunov
- National High School of Plastic Arts and Design
Personalitats notables
[modifica]- Chudomir, escriptor
- Emanuil Manolov, compositor
- Petko Staynov, compositor
- Dechko Uzunov, artista
- Nenko Balkanski, artista
- Svetla Ivanova, cantant pop
- Elvira Georgieva, cantant de chalga (folk b�lgar)
- Petko Orozov, filantrop, industrial de les roses i innovador
- Ivan Milev, artista
- Borislav Sabchev, fil�sof de les religions. Acad�mic.
Relacions internacionals
[modifica]Ciutats agermanades
[modifica]Country | City | Date |
---|---|---|
Egipte | Alexandria | 2006 |
Egipte | Luxor | 2006 |
França | Grasse | 2004 |
França | Saint-Herblain | 2008 |
Grècia | Véria | 2001 |
Russia | Togliatti | 1994 |
Japó | Fukuyama | 1995 |
Macedònia | Kočani | 2007 |
Hongria | Nagykanizsa | 1970 |
Romania | Târgovişte | 2004 |
Altres Kazanlak
[modifica]- El Pic Kazanlak, a l'Illa Livingston, a les Illes Shetland del Sud, Antàrtida ha rebut el seu nom per la ciutat de Kazanlâk.
Referències
[modifica]- ↑ (anglès) Bulgarian National Statistical Institute - towns in 2009 Arxivat 2010-11-13 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 (anglès) „WorldCityPopulation“
- ↑ „pop-stat.mashke.org“
- ↑ (búlgar) Bulgarian Academy of Sciences Arxivat 2011-07-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Портален сайт на читалищата». Arxivat de l'original el 2007-11-13. [Consulta: 2 juliol 2018].
Enllaços externs
[modifica]Troyan | Gàbrovo | Tryavna |
Karlovo | Sliven (Bulgària) | |
Plòvdiv | Stara Zagora | Nova Zagora |