Vés al contingut

Kill List

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Infotaula de pel�l�culaKill List
Fitxa
Direcci�Ben Wheatley Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Michael Smiley
MyAnna Buring
Emma Fryer Modifica el valor a Wikidata
Gui�Ben Wheatley Modifica el valor a Wikidata
M�sicaJim Williams Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLaurie Rose Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarp X (en) Tradueix, Film4 Productions, Regional screen agencies (en) Tradueix i UK Film Council Modifica el valor a Wikidata
Distribu�dorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Pa�s d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalangl�s Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripci�
G�nerecinema de terror, cinema de ficci� criminal i thriller Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkill-list.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1788391 The Movie Database: 74725 Filmaffinity: 919819 Allocine: 196093 Rottentomatoes: m/kill_list_2011 Mojo: killlist Allmovie: v535930 TCM: 866422 Metacritic: movie/kill-list TV.com: movies/kill-list Modifica els identificadors a Wikidata

Kill List s una pel�l�cula brit�nica de terror psicol�gic del 2011 dirigida per Ben Wheatley, co-escrita i coeditada amb Amy Jump, i protagonitzada per Neil Maskell, MyAnna Buring i Michael Smiley. A la pel�l�cula, un soldat brit�nic s'uneix a un vell amic per treballar com a assassins per contracte. Els seus passats pertorbats surten a la superf�cie mentre es descontrola durant les feines i els empresaris nefasts augmenten les apostes.

Argument

[modifica]

Jay i Gal s�n dos antics soldats brit�nics convertits en sicaris. Mentre Gal est� relaxat, en Jay encara est� pendent d'una missi� de desastre no especificada a K�ev. Malgrat les inst�ncies de la seva dona Shel, en Jay no ha obtingut la plena ocupaci�, fins al punt que estan arru�nats econ�micament.

La Shel organitza un sopar al qual convida la Gal i la seva darrera xicota, la Fiona, una gerent de recursos humans. Durant la nit, Gal revela que t� una nova feina per a ells, que Shel l'anima a prendre. Mentrestant, la Fiona va al lavabo, talla un s�mbol a la part posterior del mirall del bany i agafa un mocador que en Jay havia utilitzat per netejar-se la sang despr�s d'un accident d'afaitar. Jay accepta la feina, i els dos es troben amb el client fosc, que t� una llista de tres persones que vol assassinar. L'empresari talla inesperadament la m� d'en Jay i la seva, de manera que el contracte es signa efectivament amb sang.

El seu primer objectiu, subtitulat com "The Priest", sembla recon�ixer en Jay i li agraeix just abans de ser assassinat. El segon nom de la llista, "The Librarian", �s un arxiver que guarda una col�lecci� de v�deos horripilants i desagradables de naturalesa no revelada. En veure els v�deos, Jay reseta profundament pertorbat i trenca a plorar. Enfrontant-se a l'arxiver a casa seva, un Jay enfurismat li pega sense sentit i el tortura perqu� identifiqui els noms de les persones que van crear els v�deos. Mentre Gal va a assaltar la caixa forta, l'arxiver agraeix a Jay, que procedeix a colpejar-lo salvatgement fins a la mort amb un martell. En Jay insisteix a perseguir i matar els col�laboradors de l'arxiver, i mentre en Gal mira els seus fitxers, troba una carpeta sobre ell i en Jay, que inclou detalls de la seva missi� a K�ev. Tot i que no el reconeixen, l'arxiu inclou el s�mbol que la Fiona va tallar al mirall de Jay.

A la insist�ncia d'en Jay, Gal condueix a la ubicaci� dels creadors dels v�deos malaltissos, on Jay els assassina a tots d'una manera horrible.

Gal informa en Jay que, mentre atacava la caixa forta a la casa del segon objectiu, va agafar prou diners per cobrir la suma total que rebrien pel contracte. La parella decideix abandonar el contracte i tornar a casa. Quan la seva m� tallada s'infecta, Jay visita el seu metge, nom�s per descobrir que el seu metge habitual ha estat substitu�t per un altre home que nom�s li donar� consells cr�ptics. Jay i Gal tornen al seu client i s'ofereixen a trobar substituts per matar el cognom de la llista. El client es nega i diu que tant els sicaris com les seves fam�lies seran assassinats si no completen el contracte com van acordar. Shel porta el seu fill Sam a la casa de camp de la fam�lia perqu� es guardi mentre Jay i Gal tornen a treballar.

La seva nota final, "The MP", �s un Membre del Parlament que viu en una mansi�. Mentre observen la casa, la parella assisteix a una estranya cerim�nia al bosc que culmina amb un sacrifici hum�. Jay obre foc amb un rifle d'assalt i el l�der de la cerim�nia es presenta perqu� en Jay l'executi. Mata el l�der i diversos cultistes abans que els membres emmascarats restants persegueixen els sicaris fins a un complex subterrani. Capturen i desentranyen Gal, for�ant Jay a matar-lo per miseric�rdia. Sorgint dels t�nels, en Jay fuig a la casa de la fam�lia i es troba amb la Shel. Quan surt, descobreix que els pneum�tics dels seus cotxes han estat tallats i s'han col�locat torxes enceses al voltant del camp proper. Jay intenta localitzar els seus atacants, per� queda inconscient. Dins de la cabana, Shel s'arma i dispara a diversos invasors.

Jay es desperta al camp envoltat dels cultistes, que el despullen i li posen una m�scara a la cara. S'enfronta a la seva �ltima v�ctima, "The Hunchback", una persona emmascarada i amb una capa armada amb un ganivet. Despr�s d'una baralla brutal amb ganivets, en Jay triomfa, nom�s per descobrir que el Geperut era la seva dona amb Sam lligat a l'esquena. La Shel riu mentre mor. Els cultistes aplaudeixen i es treuen les m�scares, revelant la Fiona, el client i l'home de l'oficina del metge entre els seus n�meros. Jay �s llavors coronat pels cultistes.

Repartiment

[modifica]

Producci�

[modifica]

Despr�s de fer Down Terrace, Wheatley va voler utilitzar les lli�ons apreses per fer una pel�l�cula de terror. El tractament original era un h�brid dels estils i temes de Get Carter i H. P. Lovecraft que s'havia de rodar a les Filipines.[1] El rodatge va tenir lloc durant 18 dies.[2] Wheatley va ser influenciat per Stanley Kubrick ja que primer va intentar trobar imatges i despr�s va teixir la trama al seu voltant.[3] En cada escena, van rodar una presa utilitzant el gui� i despr�s van parafrasejar i improvisar. Els actors tamb� van elaborar hist�ries posteriors per als seus personatges mitjan�ant la improvisaci�.[4] El gui� era molt m�s expl�cit en els seus temes i idees, per� Wheatley va editar la pel�l�cula per formar una hist�ria m�s ambigua i minimalista. Mantenint al�lusions a aquestes escenes, volia donar als espectadors la informaci� suficient per formar la seva pr�pia interpretaci�.[5] A Wheatley no li agradava l'exposici�, aix� que va decidir evitar-la. En canvi, es va centrar en les seves pr�pies pors: malsons que va tenir de petit i desharmonies dom�stiques. Els temes inclouen la desolaci� suburbana, l'homogene�tat i mostrar als sicaris com a assassins violents.[1] Wheatley tamb� ha volgut destacar esdeveniments actuals: guerres impopulars, recessi� i erosi� del contracte social.[6]

La hist�ria de la pel�l�cula prov� parcialment d'idees de c�sting, i Wheatley va escriure espec�ficament la part de Jay per a Neil Maskell, amb qui havia treballat anteriorment en una s�rie de televisi�. Wheatley sempre va tenir un pla per al final i s'assegurava que la hist�ria fos l�gicament coherent, tot i que afirma que hi ha m�ltiples interpretacions possibles i que el culte en si segueix fent m�s por quan els seus motius i antecedents estan envoltats de misteri.[7] Wheatley afirma que els cultistes s�n una elecci� popular d'antagonistes perqu� la gent est� inquieta pel m�n i sent una manca de control i comprensi�; els pol�tics i els banquers que controlen les seves vides semblen inescrutables.[2] El s�mbol del culte va ser dissenyat per Wheatley, qui m�s tard va recon�ixer la influ�ncia de The Blair Witch Project. A Wheatley li preocupava que la gent li pogu�s cridar per les seves similituds, per� es va sorprendre de trobar gent que el comparava amb un s�mbol de Harry Potter i les rel�quies de la mort, amb el qual no est� familiaritzat.[6] L'escena m�s violenta de la pel�l�cula, l'assassinat amb martell, es va produir quan Wheatley es va sorprendre per la viol�ncia impactant a L'orfenat, que havia suposat que seria subtil. Wheatley va afirmar que aquest gir cap a l'horror violent a L'orfenat va fer que la resta de la pel�l�cula fos impredictible; volia una imprevisibilitat semblant a la seva pr�pia pel�l�cula, de manera que els espectadors mai estiguessin segurs de si la pel�l�cula seria subtil o expl�cita.[5]

La can�� "It Could Have Been Better", utilitzada a la pel�l�cula, �s interpretada per Joan Armatrading. Va ser escrit per Armatrading i Pam Nestor i �s de l'�lbum de 1972 Whatever's for Us.[8]

Estrena

[modifica]

L'estrena nord-americana de la pel�l�cula va ser el 12 de mar� de 2011 al SXSW a Austin.[9] Es va estrenar als cinemes del Regne Unit el 2 de setembre de 2011.[10] IFC Films va portar la pel�l�cula en v�deo sota demanda el 4 de gener de 2012 i va rebre un estrena al cinema als Estats Units el 3 de febrer 2012.[11] Va ser llan�at en v�deo dom�stic al Regne Unit el 26 de desembre de 2011[12] i el 14 d'agost de 2012 als EUA.[13]

Recepció

[modifica]

Rotten Tomatoes, un agregador de ressenyes, informa que el 77% dels 87 crítics enquestats van donar a la pel·lícula una crítica positiva, i la valoració mitjana va ser de 7,1/10; el consens és: "Kill List és un thriller criminal de gravació lenta executat per experts que prospera amb la tensió abans de transformar-se en un horror visceral."[14] Metacritic va puntuar la pel·lícula amb 67/100 basant-se en 22 ressenyes.[15]

Total Film va puntuar la pel·lícula amb 5/5 estrelles i va dir que, a més de ser una pel·lícula de terror, era "també una pel·lícula de misteri, una pel·lícula de carrer i un riff grotesc sobre la llegenda d'Artur, i està influenciat tant per John Cassavetes, Alan Clarke i Ken Loach com Witchfinder General , The Wicker Man i The Blood on Satan's Claw abans de concloure que "[a ]diàlegs autèntics, actuacions a la perfecció i imatges seductores i escandaloses van incloure una pel·lícula divertida i desolada, tendra i cruel, seriosa i "allà fora" L'horror britànic poques vegades ha arribat a aquestes altures des de mitjans dels anys 70."[16] Peter Bradshaw va revisar la pel·lícula per a The Guardian i la va comparar amb The Wicker Man i The Blair Witch Project, però també va dir que Kill List "sovint sembla una pel·lícula de Lynne Ramsay o fins i tot de Lucrecia Martel, composta en un estil realista d'art sense presses que es preocupa per capturar la textura, l'estat d'ànim i el moment", concloent que "[fins] pel que fa al terror britànic ara mateix, Kill List és pràcticament el millor de la gamma".[17] Mark Kermode va revisar el llançament en DVD de The Observer i va afirmar que "[l]el resultat final és una de les pel·lícules més inquietants de l'any, un exercici despietat de manipulació del públic que posarà fins i tot el els fanàtics del gènere més endurits a través del destrossador emocional"[18] i més tard la va anomenar una de les seves pel·lícules preferides del 2011.[19] Philip French de The Observer va anomenar la pel·lícula un "thriller atrevit i misteriós que comença en un mode genèric i salta, o modula, en un altre".[20] Tom Huddleston de Time Out London va puntuar la pel·lícula amb 5/5 estrelles i la va comparar amb el treball de Shane Meadows. Huddleston va qualificar la pel·lícula d'"eficaç per als nervis" i va predir que la pel·lícula ocuparia el primer lloc de les pel·lícules britàniques.[21]

Kill List també va rebre crítiques positives als Estats Units. John DeFore de The Hollywood Reporter la va anomenar una "pel·lícula criminal profundament nerviosa i sagnant [que] manté una tensió perfectament calibrada abans de llançar una bomba que serà massa per a alguns espectadors".[22] Andrew Barker de Variety la va anomenar un "thriller enginyós i actuat amb sensibilitat".[23] Roger Ebert la va puntuar amb 3/4 estrelles i la va qualificar de "desconcertant i ximple, amarada de sang i no avorrida".[24] David Harley de Bloody Disgusting la va puntuar amb 4/5 estrelles i la va qualificar de "una delícia atmosfèrica, amb actuacions increïblement intenses de Maskell i Smiley", i un final desconcertat que desconcertarà fins i tot als fans del gènere més endurits".[25] Escrivint per a Dread Central, Jason Jenkins va puntuar la pel·lícula amb 4,5/5 estrelles i la va col·locar a la seva llista personal de deu millors de l'any,[26] mentre que Gareth Jones la va puntuar amb 3,5/5 estrelles i la va anomenar "un thriller impecablement elaborat" que és frustrant per la seva manca de respostes.[27] Jeannette Catsoulis de The New York Times va qualificar la trama de "poc cuita i una mica desconcertant", però va escriure: "[Q]uan l'argument s'acosta a la bogeria, i els personatges segueixen el seu exemple, aquest somni de febre brutal es nega a desfer-se".[28]

Owen Gleiberman de Entertainment Weekly la va qualificar de C i la va comparar negativament amb les seves influències,[29] Scott Tobias de NPR la va comparar amb la tendència de Lost a crear misteris i deixar-los sense explicació.[30]

El 2015, la pel·lícula es va incloure a les 50 millors pel·lícules de The Guardian de la mitja dècada.[31]

The A.V. Club el va classificar al número 18 de les seves 25 millors pel·lícules de terror des de l'any 2000.[32]

Premis

[modifica]

Kill List va rebre diverses nominacions als Premis British Independent Film de 2011 i en va guanyar una:[33]

Al XLIV Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya va guanyar el Premi Méliès d'argent al millor llargmetratge.[35]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Huddleston, Tom «Ben Wheatley: British cinema's new wunderkind». Time Out London. Arxivat 6 de juny 2016 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 «[Interview TIFF '11: 'Kill List' Director Ben Wheatley]». Bloody Disgusting, 21-09-2011. [Consulta: 28 desembre 2013].
  3. ↑ Smith, Nigel M. «'Kill List' Director Ben Wheatley Talks About 'That' Ending and Why the Film's So Personal». Indiewire, 03-02-2012. [Consulta: 28 desembre 2013].
  4. ↑ Harley, David. «SXSW '11: INTERVIEW: 'Kill List' Director Ben Wheatley». Bloody Disgusting, 18-03-2011. [Consulta: 28 desembre 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 Barone, Matt. «Interview: "Kill List" Writer-Director Ben Wheatley Talks Ambiguous Horror, Sickening Audiences & Nightmare Imagery». Complex.com, 09-01-2012. [Consulta: 7 gener 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 Wise, Damon «Kill List: it's a war film, it's a horror film, it's complicated». The Guardian, 26-08-2011.
  7. ↑ Contario, Martyn. «Interview: Ben Wheatley, Director of KILL LIST». Starburst, 14-09-2011. Arxivat de l'original el 31 December 2013. [Consulta: 28 desembre 2013].
  8. ↑ http://www.soundtrack.net/movie/kill-list/ retrieved 15 February 2014
  9. ↑ Fernandez, Jay A. «SXSW: 'Kill List' World Premiere – Sex Pistols, Trash Talking, Beer Shotgunning Relay». The Hollywood Reporter, 13-03-2013. [Consulta: 28 desembre 2013].
  10. ↑ «Kill List: Watch an exclusive clip – video». The Guardian, 15-08-2011.
  11. ↑ Barton, Steve. «IFC Bringing The Kill List to Pre-Theatrical VOD in January». Dread Central, 25-10-2011. [Consulta: 28 desembre 2013].
  12. ↑ Miska, Brad. «Brilliant 'Kill List' Gets Christmas Release in UK». Bloody Disgusting, 25-11-2011. [Consulta: 28 desembre 2013].
  13. ↑ Miska, Brad. «The Incredible Indie Thriller 'Kill List' Dated For Home Video!». Bloody Disgusting, 24-07-2012. [Consulta: 28 desembre 2013].
  14. ↑ «Kill List». Rotten Tomatoes. [Consulta: 28 desembre 2013].
  15. ↑ «Kill List». Metacritic. [Consulta: 28 desembre 2013].
  16. ↑ Graham, Jamie. «Kill List Review». Total Film, 21-07-2011. [Consulta: 21 juliol 2011]. 5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles
  17. ↑ Bradshaw, Peter «Kill List – review». The Guardian, 01-09-2011. 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles
  18. ↑ Kermode, Mark «Mark Kermode's DVD round-up». The Observer, 18-12-2011.
  19. ↑ Kermode, Mark. «Eleven from Eleven». Kermode Uncut. BBC, 06-01-2012. [Consulta: 23 febrer 2012].
  20. ↑ French, Philip «Kill List – review». The Guardian, 03-09-2011.
  21. ↑ Huddleston, Tom «Kill List (18)». Time Out London, 30-08-2011.
  22. ↑ DeFore, John. «Kill List: Movie Review». The Hollywood Reporter, 18-03-2011. [Consulta: 28 desembre 2013].
  23. ↑ «Review: 'Kill List'». Variety, 15-03-2011. [Consulta: 28 desembre 2013].
  24. ↑ Ebert, Roger. «Kill List». RogerEbert.com, 14-03-2012. [Consulta: 28 desembre 2013].
  25. ↑ Harley, David. «Kill List (limited)». Bloody Disgusting, 15-03-2011. [Consulta: 28 desembre 2013].
  26. ↑ Jenkins, Jason. «Kill List (Blu-ray / DVD)». Dread Central, 16-08-2012. [Consulta: 28 desembre 2013].
  27. ↑ Jones, Gareth. «Kill List (UK Blu-Ray)». Dread Central, 20-12-2011. [Consulta: 28 desembre 2013].
  28. ↑ Catsoulis, Jeannette «A Hit Man Finds Himself Stalked by Evil». The New York Times, 02-02-2012.
  29. ↑ Gleiberman, Owen (21 February 2012). «Kill List (2012)». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 19 February 2012. 
  30. ↑ Tobias, Scott «Cult Horror, Plus Some Hatred on the Homefront». NPR, 02-02-2012.
  31. ↑ Bradshaw, Peter «Peter Bradshaw's top 50 films of the demi-decade». The Guardian, 05-01-2015.
  32. ↑ Rabin, Nathan. «The 25 best horror movies since 2000». Avclub.com. [Consulta: 19 octubre 2017].
  33. ↑ krkail. «2011 British Independent Film Awards for KILL LIST, WEEKEND, ALBATROSS and PINA!». IFC Films, 31-10-2011. Arxivat de l'original el 6 April 2013. [Consulta: 23 febrer 2012].
  34. ↑ «Kill List». IMDb. [Consulta: 19 octubre 2017].
  35. ↑ Sitges 2011 | Un palmarés encabezado por 'Red State', de Kevin Smith, espinof.com, 16 d'octubre de 2011

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kill_List&oldid=34041183»