Lèmur (mitologia)
L�murs (Lemures) foren a la mitologia romana els espectres o esperits de la mort, que els romans creien que tornaven de la tomba per atacar als vius. Moltes vegades eren confosos amb les Larves, amb les quals tenen trets en com�. Els escriptors descriuen els l�murs en general com esperits de la mort.[1]
Descripci�
[modifica]Ovidi escrivia sobre ells dient que eren manes, potencialment venjatius esperits d'ultram�n relacionats amb els avantpassats (parentes). Segons ell els ritus relacionats amb el seu culte estaven lligats a una religi� arcaica, m�s propera a la m�gia que la resta de cultes dels d�us de la mitologia romana. Quatre segles m�s tard sant Agust� ajuntava lemures i larvae dins una mateixa categoria: esperits malignes dels manes que tenien per objectiu terroritzar els vius, i els contraposava als lares, esperits bons dels avantpassats.[2]
Els L�murs no tenien forma i ocupaven una posici� l�mit entre dos mons: el dels vius i el dels morts. Se'ls creia els causants de la sensaci� de por que pot anar lligada a la foscor.
Culte
[modifica]Durant la Rep�blica i la Roma Imperial es va instituir una festa, la Lemuralia per espantar als L�murs. Els dies 9, 11 i 13 de maig estaven dedicats a aplacar la ira dels l�murs que voltaven dins les cases. El cap de fam�lia (paterfamilias) es llevava a mitjanit i llan�ava fesols a la seva esquena sense tornar la mirada enrere, en la creen�a que aix� seria un �pat delici�s per als l�murs. El color apropiat era el negre, o fesols de pell fosca per tractar-se de de�tats ct�niques. William Warde Fowler interpreta l'oferiment de fesols com una ofrena de vida i assenyala que era un ritual massa impur perqu� se n'encarreguessin els sacerdots.[3] Els l�murs eren a la vegada temuts i temibles : si se sentien insatisfets amb l'ofrena dels fesols podien expressar el seu mal humor donant un cop als estris de cuina o tombant a terra alguna cosa amb gran estr�pit.[4][5]
Fora de la cultura romana
[modifica]Fora de l'�mbit de la mitologia romana, els l�mus van servir d'inspiraci� al naturalista Carl von Linn� per a posar nom a una esp�cie dins la fam�lia dels primats, els Lemuro�deus. Segons ell va escollir aquest nom perqu� s�n animals d'activitat nocturna i moviments lents;[6] tot plegat atributs dels l�murs mitol�gics que ell havia llegit en escrits de Virgili i d'Ovidi.[7][8] No obstant �s fals la creen�a que els xiscles d'aquests animals o que la seva mirada que alguns qualifiquen de fantasmag�rica, li hagués portat a donar-los aquest nom.[9]
En l'obra de Goethe, "Faust", apareix un cor de lèmurs enviats per Mephistopheles per a fer la tomba de Faust.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Jordi Parramon, pàg 135
- ↑ Sant Agustí. La ciutat de Déu, p. 11.
- ↑ W. Warde Fowler. W. Warde Fowler, The Roman Festivals of the period of the Republic. Nova York: ed. MacMillan, 1899, p. 106–110.
- ↑ Mary Beard, J. North, S. Price. " Religions of Rome", Vol 1, 1998, p. 31, 50.
- ↑ G. Thaniel. " Lemures and Larvae". The American Journal of Philology, 94.2,, 1973, p. 182–187..
- ↑ A.R. Dunkel, J.S. Zijlstra, C.P. Groves «"Giant Rabbits, Marmosets, and British Comedies: Etymology of Lemur Names, part 1"». Lemur News, 16, 2011, pàg. 63-70. Arxivat de l'original el 2016-11-06. ISSN: 1608-1439 [Consulta: 6 setembre 2014]. Arxivat 2016-11-06 a Wayback Machine.
- ↑ Ovidi. "Fasti", II, p. 500-532.
- ↑ W. Blunt, W.T. Stearn. " Linnaeus: The Compleat Naturalist". ed.Princeton University Press, 2002, p. 252. ISBN 978-0-691-09636-0.
- ↑ A.R. Dunkel, J.S. Zijlstra, C.P. Groves «"Giant Rabbits, Marmosets, and British Comedies: Etymology of Lemur Names, part 1"». Lemur News, 16, 2011, pàg. 65. Arxivat de l'original el 2016-11-06. ISSN: 1608-1439 [Consulta: 6 setembre 2014]. Arxivat 2016-11-06 a Wayback Machine.
- ↑ Goethe. "Faust", p. 11515-11611.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1.
