Vés al contingut

Le rose del deserto

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Infotaula de pel�l�culaLe rose del deserto
Fitxa
Direcci�Mario Monicelli Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Producci�Mauro Berardi Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de producci�Lorenzo Baraldi Modifica el valor a Wikidata
Gui�Mario Monicelli, Alessandro Bencivenni, Domenico Saverni i Suso Cecchi D'Amico Modifica el valor a Wikidata
M�sicaPaolo Dossena Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSaverio Guarna Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBruno Sarandrea (en) Tradueix i Mikado Film Modifica el valor a Wikidata
VestuariFrancesca Sartori Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMikado Film i Rai Cinema Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Pa�s d'origenIt�lia Modifica el valor a Wikidata
Estrena2006 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitali� Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripci�
G�nereCommedia all'italiana Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0470082 The Movie Database: 63074 Filmaffinity: 486205 Rottentomatoes: m/the-roses-of-the-desert-le-rose-del-deserto TCM: 647022 Modifica els identificadors a Wikidata

Le rose del deserto �s una pel�l�cula del 2006, l'�ltima dirigida per Mario Monicelli, basada en la novel�la Il deserto della Libia di Mario Tobino[1] i el passatge Il soldato Sanna extret de l'�pera La guerra d'Albania de Giancarlo Fusco.

El t�tol de la pel�l�cula prov� de la forma mineral del guix anomenada "rosa del desert".

Argument

[modifica]

A la Segona Guerra Mundial un grup de soldats italians �s enviat a Egipte per donar ajuda a la poblaci� local. Els militars, per�, haurien d'esperar altres directives del Duce Benito Mussolini per� perden completament el contacte amb It�lia. Aviat els membres de la brigada, que inclou personatges molt curiosos i pintorescos com el Capit� que estima la poesia, es familiaritzen amb els costums locals i obliden el seu deure de soldats. De nou, per�, la guerra imposa la seva pres�ncia, despr�s d'una trobada amb una missioner renegat (Michele Placido) que camina pel desert amb una tropa d'alemanys. Quan les hostilitats tornen a comen�ar, els soldats prenen les armes, per� alguna cosa ha canviat amb la seva experi�ncia i comencen a considerar la guerra com a inútil, mentre podrien viure en un oblit feliç en una terra tan bella i rica en cultura. Aquests pensaments s'interrompen quan el capità, que només havia estat una figura de referència per a les tropes, descobreix que la seva dona recentment morta no li era fidel. Se suïcida saltant contra les armes d'algun beduí.

Repartiment

[modifica]

Curiositats

[modifica]

Els membres del grup Elio e le Storie Tese també haurien d'haver participat a la pel·lícula, com a figurants, en el paper d'uns soldats morts. Aleshores, la col·laboració no es va dur a terme a causa dels compromisos de la banda.[2]

Reconeixement

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. El mateix queDino Risi uns vint anys abans havia fet la pel·lícula Scemo di guerra.
  2. [1] Videochat del 17/12/2010 per la Gazzetta dello Sport (a 08:01 minuti).

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]