Le rose del deserto
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcci� | Mario Monicelli  |
| Protagonistes | |
| Producci� | Mauro Berardi |
| Dissenyador de producci� | Lorenzo Baraldi |
| Gui� | Mario Monicelli, Alessandro Bencivenni, Domenico Saverni i Suso Cecchi D'Amico |
| M�sica | Paolo Dossena |
| Fotografia | Saverio Guarna |
| Muntatge | Bruno Sarandrea (en)  i Mikado Film |
| Vestuari | Francesca Sartori |
| Productora | Mikado Film i Rai Cinema |
| Dades i xifres | |
| Pa�s d'origen | It�lia |
| Estrena | 2006 |
| Durada | 102 min |
| Idioma original | itali� |
| Color | en color |
| Descripci� | |
| G�nere | Commedia all'italiana |
      | |
Le rose del deserto �s una pel�l�cula del 2006, l'�ltima dirigida per Mario Monicelli, basada en la novel�la Il deserto della Libia di Mario Tobino[1] i el passatge Il soldato Sanna extret de l'�pera La guerra d'Albania de Giancarlo Fusco.
El t�tol de la pel�l�cula prov� de la forma mineral del guix anomenada "rosa del desert".
Argument
[modifica]A la Segona Guerra Mundial un grup de soldats italians �s enviat a Egipte per donar ajuda a la poblaci� local. Els militars, per�, haurien d'esperar altres directives del Duce Benito Mussolini per� perden completament el contacte amb It�lia. Aviat els membres de la brigada, que inclou personatges molt curiosos i pintorescos com el Capit� que estima la poesia, es familiaritzen amb els costums locals i obliden el seu deure de soldats. De nou, per�, la guerra imposa la seva pres�ncia, despr�s d'una trobada amb una missioner renegat (Michele Placido) que camina pel desert amb una tropa d'alemanys. Quan les hostilitats tornen a comen�ar, els soldats prenen les armes, per� alguna cosa ha canviat amb la seva experi�ncia i comencen a considerar la guerra com a inútil, mentre podrien viure en un oblit feliç en una terra tan bella i rica en cultura. Aquests pensaments s'interrompen quan el capità, que només havia estat una figura de referència per a les tropes, descobreix que la seva dona recentment morta no li era fidel. Se suïcida saltant contra les armes d'algun beduí.
Repartiment
[modifica]- Michele Placido: germà Simeó
- Giorgio Pasotti: Tinent Marcello Salvi
- Alessandro Haber: Major Stefano Strucchi
- Moran Atias: Aisha
- Stefano Scandaletti: Tinent Olmi
- Enzo Marcelli: soldat Pilotto
- Tatti Sanguineti: general del "Minotaure"
- Fulvio Falzarano: sergent Barzottin
- Gianmarco Trevisanello: General Maglio
- Giuseppe Oppedisano: caporal calabrès
- Nicola Acunzo: caporal napolità
- Francesco Guzzo: soldat llombard
- Claudio Bigagli: soldat de la Maremma
- Danilo De Summa: soldat
- Tiziano Scarpa: Capità Dante Campiotti
Curiositats
[modifica]Els membres del grup Elio e le Storie Tese també haurien d'haver participat a la pel·lícula, com a figurants, en el paper d'uns soldats morts. Aleshores, la col·laboració no es va dur a terme a causa dels compromisos de la banda.[2]
Reconeixement
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ El mateix queDino Risi uns vint anys abans havia fet la pel·lícula Scemo di guerra.
- ↑ [1] Videochat del 17/12/2010 per la Gazzetta dello Sport (a 08:01 minuti).
Bibliografia
[modifica]- Domenico Guzzo,"Le rose del deserto". La quarta sponda fra arditismo e colonialismo straccione, in M. Bovo Romoeuf e Franco Manai (a cura di), "Memoria storica e postcolonialismo. Il caso italiano", 2015, pp. 263–282.
