Vés al contingut

Les Rodanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretLes Rodanes
Imatge
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaVilamarxant (el Camp de Túria) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 32′ 30″ N, 0° 37′ 00″ O / 39.5417�N,0.6167�O / 39.5417; -0.6167
Caracter�stiques
Superf�cie582,97 ha Modifica el valor a Wikidata
Esp�cies conservadesPi blanc
Hist�ria
Creaci�2002
Activitat
Gestor/operadorAjuntament de Vilamarxant i Conselleria de Medi Ambient

Les Rodanes s�n una s�rie de turons cret�cics en forma de ferradura que s'eleven al bell mig del pla de Quart, al terme municipal de Vilamarxant (Camp de T�ria, Pa�s Valenci�), vertebrada pel barranc de la Monxolina[1] que hi t� la cap�alera i centrada en el paratge natural de la bassa de Barreta.[1] Al vessant oriental, fita amb la vall de Porxinos (Riba-roja de T�ria).[2]

Aplega a la seua m�xima altura al cim de la Rodana[1] o Rodana Gran,[3] amb 345 m. A l'est, hi ha la Rodana del Pic (321 m).[4] Pel sud, queden connectades per la lloma els Cavallons.[3][5] Altres cims s'apleguen a l'entorn d'aquests dos: la Rodaneta Blanca al nord,[1] la Rodana de l'Or[2] al sud i la Rodaneta Parda[1][2] tamb� dita Rodana Terrosa a l'oest.[4]

Les Rodanes han estat protegides amb la figura de Paratge Natural Municipal per acord de la Generalitat Valenciana el 8 de febrer de 2002.[6]

Inclou, a m�s, un elevat valor de posici� en constituir la massa vegetal millor conservada en l'entorn metropolit� de Val�ncia, ra� per la qual ha sigut inclosa en el Parc Natural del T�ria.[5]

Punts d'inter�s

[modifica]

La bassa de Barreta �s un antic abeurador d'animals, on tradicionalment els vilamarxanters celebren un �pat campestre el tercer dia de Nadal; es va restaurar el 2005 com a zona humida.[3] A prop hi ha el corral de Barreta, ara alberg municipal amb centre did�ctic, i un arbor�tum de flora mediterr�nia.[2][7][8][4] A la fa�ana nord del mass�s, als tossals del Clau i la Ferradura, hi ha trinxeres de la Guerra Civil Espanyola.[2][7][4] Hi ha un jaciment paleontol�gic a la cova del Llentiscle.[4]

El sender de petit recorregut PR-CV-175, amb diverses variants, recorre tot el paratge.[2][9] El sender PR-CV-283 el travessa de bell mig.[7] Tamb� compta amb una senda adaptada per persones amb mobilitat redu�da d'un quil�metre de longitud.[2][4]

A la ve�na vall de Porxinos, hi ha el mas de Porxinos, considerat d'inter�s arquitect�nic, i uns pins monumentals.[2][7] A l'extrem occidental del paratge i al sud de la Rodana Parda, hi ha l'�rea recreativa de la Pedrera del Rei.[2]

Litologia

[modifica]

El paratge atresora un valor natural tan elevat, que pot ser catalogat com una singularitat litol�gica, pel fet de presentar litologies sil�cies de gres del Tri�sic de la f�cies del Bundsanstein, conegudes com a gres roig o vermell�s (col�loquialment i en castell� rodeno), i que tant escassegen a la resta del Pa�s Valenci�, on predominen les calc�ries i dolomies cret�ciques i jur�ssiques.[6] A m�s, les Rodanes presenta una desenvolupada geomorfologia hipogea, constitu�da per 11 coves i simes.

Vegetaci� i flora

[modifica]

La pr�ctica totalitat de les muntanyes del parc �s coberta de pi blanc adult i sotabosc de coscolla i llentiscle.[8][7][2] A l'entorn de la vall de Monxolina, hi ha una s�rie discont�nua de camps de conreu i casetes.[2] El 2012 els pins de la Rodana del Pic van quedar afectats per un incendi.[10] Va ser l'origen d'una plaga de Tomicus sp, el 2014, que s'estengu� a la resta de les Rodanes i a les pinades ve�nes de la Vallesa i el Palmerar de Pedralba.[10] Posteriorment es va talar i retirar diversos arbres morts per la plaga.[8]

La pres�ncia de gres roig origina, juntament amb els distints factors ambientals que s'hi desenvolupen, s�ls caracter�stics que sustenten un nombre elevat d'esp�cies vegetals. S'han comptat entre 170 i 200 taxons distribu�ts entre les diferents associacions vegetals que estan presents a les Rodanes.[7][6][2] Cal destacar la vegetació característica de sòls pobres en bases que es desenvolupen sobre els gresos i argil·lites del Bundsanstein, i que estan dominades per formacions d'estepa negra i estepa borrera.[6]

Fauna

[modifica]

De la fauna de les Rodanes destaca el grup de les aus, amb vora unes 50 espècies presents, i el dels mamífers, amb 15.[7] Entre les aus podem esmentar l'aligot, el xoriguer comú, l'òliba, el xot i el mussol comú.[7] Dels mamífers cal destacar la mostela, la rabosa i el porc senglar.

Accessos

[modifica]

Les Rodanes tenen una sèrie d'accessos tot al seu voltant. Els principals en són el de la vall de Porxinos, partint de la carretera entre Riba-roja i Vilamarxant en direcció sud i el del cementeri de Vilamarxant, tots dos al nord; el de la urbanització vilamarxantera Mont Forquera, des de l'oest; i des de Xest, al sud.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Acadèmia Valenciana de la Llengua. «Corpus toponímic valencià» p. 344. Arxivat de l'original el 2017-09-11. [Consulta: 16 febrer 2021].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Ajuntament de Vilamarxant. «Les Rodanes», 24-07-2015. Arxivat de l'original el 2019-09-13. [Consulta: 16 febrer 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Ajuntament de Vilamarxant-Regidoria de Medi Ambient. Generalitat Valenciana. «Descubre les Rodanes de Vilamarxant» (en castellà), 24-07-2015. [Consulta: 16 febrer 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Generalitat Valenciana. Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. «PNM Les Rodanes - Vilamarxant - Generalitat Valenciana». [Consulta: 16 febrer 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Parc Natural del Túria». Generalitat Valenciana. Parcs Naturals. [Consulta: 17 febrer 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Acord de 8 de febrer de 2002, del Govern Valencià, pel qual es declara paratge natural municipal a l'enclavament denominat Les Rodanes, al terme municipal de Vilamarxant». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana [Consulta: 16 febrer 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 «Vilamarxant - Les Rodanes» (en castellà). Diputació de València. [Consulta: 16 febrer 2021].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Les Rodanes de Vilamarxant: las islas rojas del Turia» (en castellà), 06-04-2018. [Consulta: 16 febrer 2021].
  9. ↑ «Ruta Groga: Les Rodanes». [Consulta: 16 febrer 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 Coordinadora en Defensa de los Bosques del Turia. «Una plaga está azotando les Rodanes», 01-05-2014. [Consulta: 16 febrer 2021].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Les_Rodanes&oldid=33849657»