Leviatan (Hobbes)
(en) Leviathan  | |
|---|---|
 | |
| Subt�tol | or The Matter, Forme and Power of a Commonwealth Ecclesiasticall and Civil |
| Tipus | obra escrita |
| Fitxa | |
| Autor | Thomas Hobbes |
| Llengua | angl�s |
| Il�lustrador | Abraham Bosse |
| Publicaci� | Anglaterra, 1651 |
| Editorial | Andrew Crooke (en)  |
| Format per | nasty, brutish, and short (en) |
| Dades i xifres | |
| Representa l'entitat | emoci� |
El Leviatan (en angl�s, Leviathan) �s un llibre sobre pol�tica del fil�sof Thomas Hobbes.[1] Fou publicat el 1651 i es divideix en quatre parts: L'home, La comunitat, La comunitat cristiana i El regne de la foscor.
Context hist�ric
[modifica]Abans de la Guerra Civil, el Parlament angl�s no era un �rgan permanent de la pol�tica, sin� tan sols una assemblea temporal i consultiva. A mitjan segle XVII, Anglaterra est� immersa en una convulsa confrontaci� religiosa i social, que es materialitza en forma d'una cruenta guerra civil, els contendents es divideixen en mon�rquics o parlamentaris.[2]
La guerra viu tres per�odes diferents, un dels punts d'inflexi� va ser la decapitaci� del monarca Carles I Estuard el 1649, donant pas a la Commonwealth d'Anglaterra, primera i �nica Rep�blica anglesa de la hist�ria, encap�alada per Oliver Cromwell. Despr�s de la mort de Cromwell, el 1658, el va succeir com lord Protector el seu fill Richard qui no tenia suports ni al parlament ni en l'ex�rcit, i va ser obligat a dimitir la primavera del 1659, portant el Protectorat a la seva fi. Amb un per�ode de transici� dirigit pel cap militar George Monck, el 1660 es restaur� la monarquia amb Carles II.[3]
Aspectes de l'obra
[modifica]Com l'estat �s creat per �ssers humans, es proposa descriure la naturalesa humana. Remarca que tots els humans s�n mentalment i f�sicament iguals i, per aix�, propensos a lluitar els uns contra els altres. Arriba a la conclusi� que la condici� natural de la humanitat �s un estat de guerra perp�tua i manca de moral. La moral, segons Hobbes, consisteix en lleis de la natura que l'autor dedueix usant un model de raonament derivat de la geometria.
Hi ha dos principis segons els quals Hobbes defensa la necessitat de l'Estat (entenent per Estat la cosa p�blica), la for�a vital, el conatus, tenir com a pr�pies les coses que la naturalesa ha donat als homes en com�, i la por a la mort, que suposa no poder conservar-se i assolir all� que el desig voldria. El fet que sigui la por, l'avaluaci� pessimista dels cossos i de la natura humana per part de Hobbes, l'afecte essencial de la llei ho determina tot. Segons aquesta visi�, ser� bo tot all� que garanteixi la seguretat i la superviv�ncia, amb la ra� i el c�lcul, la construcci� d'un conveni que protegeix del probable assetjament dels altres.[4]
En el llibre, dona arguments perqu� les persones, abandonant la seva llibertat individual tan problem�tica, estableixin un contracte social i que aquest contracte estigui regit per un monarca.[5] Expl�citament, rebutja la idea de la separaci� de poders, tal com actualment es posa en pr�ctica en les democr�cies. Tamb� s'oposa a la tesi que el poder del rei sigui d'origen div� i considera que un r�gim parlamentari no �s convenient. Subordina el poder religi�s al civil i defensa una separaci� completa entre l'estat i l'Esgl�sia, que vol buidar de qualsevol poder temporal.
Hobbes havia quedat profundament marcat per la guerra civil, conflicte que el va portar a defensar la necessitat d'una autoritat forta. L'estat de naturalesa de l'�sser hum�, una lluita ca�tica de tots contra tots, ra� per la qual propugna un pacte pel qual renuncien a la llibertat i la cedeixen al sobir� que garantir� la pau i seguretat dels s�bdits. Per a Hobbes la cerca de la seguretat �s inseparable de la recerca de poder, at�s que fora de la societat es desenvolupa una lluita de tots contra tots. El poder de l'estat es justifica perqu� contribueix a la seguretat dels individus. Davant la societat com a suma d'interessos individuals egoistes, l'estat �s un Leviatan, un actor de poder descomunal que serveix a les aspiracions de seguretat privada i la sobirania �s un pacte entre persones que es comprometen a obeir l'estat a canvi de seguretat. El govern, per tant, es justifica perqu� proporciona pau i seguretat als individus i a les propietats.[6] De fet, la idea del contracte social tenia m�s arrelament en entorns partidaris de la limitaci� del poder reial i Hobbes n'�s l'excepci�. Aix� mateix, contraposat a la visi� laica de Hobbes, Jacques-B�nigne Bossuet, pensador i clergue franc�s, pren les reflexions de Hobbes per� amb la doctrina de dret div� per legitimar el poder absolut de Llu�s XIV.[7]
El t�tol del llibre est� agafat d'un monstre mar� citat per l'Antic Testament (vegeu Leviatan), que encarna les forces del mal [8] i que simbolitza el poder del sobir� a qu� la humanitat ha hagut de rec�rrer. Actualment, es fa refer�ncia al Leviatan quan els poders dels estats s'excedeixen en forma de totalitarismes.[9]
Edicions en catal�
[modifica]- Hobbes, Thomas. Leviatan o la mat�ria, forma i poder d'una rep�blica eclesi�stica i civil. Traducci�: Tobies Grimaltos i Antoni Defez. Introducci� i estudi: Jos� Garc�a Roca. Publicacions Universitat de Val�ncia(PUV), 1990 (Educaci�.S�rie Materials de Filosofia). ISBN 978-84-370-0677-2.
Referències
[modifica]- ↑ «Leviathan | Thomas Hobbes, Summary, Social Contract, Sovereign Authority, & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ Saravia, Gregorio. Thomas Hobbes y la filosofía política contemporánea. Carl Schmitt, Leo Strauss y Norberto Bobbio (en castellà). Librería-Editorial Dykinson, 2011-06-05. ISBN 978-84-9982-768-1.
- ↑ Trevor-Roper, Hugh. La crisis del siglo XVII: Religión, Reforma y cambio social (en castellà). Katz Editores, 2009. ISBN 978-987-1566-00-6.
- ↑ Monserrat i 2020, Introducció. La por. Laura Llevadot.
- ↑ Hampton, 1987.
- ↑ Mateos, Elvira Sánchez. Claves para entender las relaciones internacionales (en castellà). Editorial UOC, 2018-05-15. ISBN 978-84-9180-175-7.
- ↑ Sola, Diego. Història, cultura i societat a l’època moderna i contemporània. Una síntesi dels temps moderns (segles XV-XXI). Edicions Universitat Barcelona, 2019-02-06. ISBN 978-84-9168-184-7.
- ↑ Ribera-Mariné, Ramon. Llegir l'Antic Testament. Una iniciació. Segona part: De l'exili a Jesús. L'Abadia de Montserrat, 1997-09. ISBN 978-84-7826-858-0.
- ↑ Gaytán, Francisco Piñon. Filosofia y fenomenologia del poder (en castellà). México: Plaza y Valdes, 2003. ISBN 978-970-722-236-6.
Bibliografia
[modifica]- Bagby, Laurie M.Johnson. Hobbes's 'Leviathan': A Reader's Guide (en anglès). A&C Black, 2007-03-06. ISBN 978-0-8264-8620-2.
- Hampton, Jean. Hobbes and the Social Contract Tradition. Cambridge: Cambridge University Press, 1987. ISBN 978-0-521-36827-8.
- Hernández Arias, José Rafael. Thomas Hobbes (en castellà). Arpa, 2022. ISBN 978-84-18741-66-1.
- Monserrat, Josep. Thomas Hobbes: La fundació de l'Estat Modern (2ª ed.). Editorial GEDISA, 2020. ISBN 978-84-18193-72-9.
- Morris, Christopher W. The Social Contract Theorists: Critical Essays on Hobbes, Locke, and Rousseau (en anglès). Rowman & Littlefield Publishers, 2000. ISBN 978-0-585-11403-3.
Vegeu també
[modifica]