La literatura popular oral �s molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparici� tardana, escassa i sense cap influ�ncia m�s enll� del mar geogr�fic de Basc�nia. A m�s ha estat gravada per la fragmentaci� en diversos dialectes, entre els quals els de major tradici� liter�ria s�n el labort�, el guipusco�, el bisca� i el sulet�.
Els texts literaris m�s antics s�n fragments de cants relatius a les lluites dels ss XIV i XV, aix� com el vocabulari de Picaud del segle xii, per� a les Glosas Emilianenses (s. X) apareixen els primers texts en euskera. Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de Pedro de Avenda�o, cap dels onyacins, i la crema d'Arrasate (Mondrag�n). Pel cant de Basajaun Bereterretxe'tar, que narra l'assassinat d'un jove, podem fer-nos una idea del que deuen haver estat molts poemes avui perduts. Molts cants antics han sobreviscut gr�cies a Esteban Garibai (1533-1599), alcalde d'Arrasate i cronista reial, dins el compendi Compendio de historia de las cr�nicas y universal historia de todos los reynos de Espa�a (1571). Per altra banda, l'humanista franc�s Fran�ois Rabelais public� al seu Gargantua (1534) discursos en euskera.
El primer llibre publicat en basc va ser Lingua Vasconum Primitiae de Be�art Etxepare el 1545. Es t� coneixement d'aquesta obra per l'�nic exemplar conservat a la Biblioteca nacional de Par�s. Segons es pot inferir de les opinions dels seus contemporanis, no va ser apreciat per les seves metres populars propis del bertsolarisme. Els seus versos van ser musicats a la fi del segle XX per Benito Lertxundi, Xabier Lete i el grup Oskorri, entre d'altres, convertint-los en can�ons populars. Actualment els seus poemes han adquirit el car�cter gaireb� d'himne entre els sectors de la cultura euskaldun i en defensa de l'euskera, sent recitats en tot tipus d'actes culturals i populars.
Les caracter�stiques principals de la literatura basca s�n les seg�ents:
�s fruit d'una llengua sense oficialitat ni unitat: Haver nascut en una comunitat de parlants tan redu�da ha tingut un important impacte en la literatura escrita, sobretot a mesura que avan�a la hist�ria i els l�mits de les lleng�es i pobles s'afebleixen i difuminen. La hist�ria de la llengua basca es diu que �s la hist�ria de la seva superviv�ncia i la d'un poble cosa que marcar� a tots els autors, convertint juntament amb la tem�tica religiosa el comprom�s (els primers passos serien l'apologisme de Larramendi) cap al basc un dels pilars al voltant dels quals giraran diferents moviments.
Ha nascut entre estats les lleng�es dels quals s�n rom�niques: El Pa�s Basc es troba entre el que han estat els centres culturals i pol�tics d'occident, sent aquests estats competidors entre si dipositaris de la tradici� llatina. �s per aix� que aquest poble que ha guardat la seva antiga parla ha rebut la influ�ncia llatina, que es veu reflectida sobretot en l'Escola de Sara i altres autors religiosos de l'�poca a causa de l'�s abundant de cites a autors cl�ssics i cristians que aquests feien en els seus textos en prosa.
Ha tingut com a finalitat principal l'ensenyament religi�s: El pare Barandiar�n (tal com recull Mart�n Ugalde en la seva S�ntesi de la hist�ria del Pa�s Basc o el mateix religi�s en el seu Home Primitiu al Pa�s Basc) va defensar en vida la cristianitzaci� tardana del poble basc, al�legant que en la mateixa navarresa fins al segle XX s'havien conservat creences paganes en idiosincr�sia amb les cristianes. �s aquesta la ra� que es veu darrere de la insist�ncia de l'esgl�sia cat�lica per cristianitzar i estendre el catecisme entre el poble valent-se del basc (despr�s de la Contrareforma). Aquesta religi� �s de vegades imposada per la pol�tica del moment, per� en altres ocasions l'Esgl�sia Cat�lica mateixa va utilitzar l'idioma mateix (el basc) i la literatura com a mur contra els canvis i noves ideologies sorgides, aquest seria el cas del protestantisme o dels enfrontaments period�stics de Jean Hiriart-Urruti i els republicanistes francesos.
La poesia sempre ha tingut m�s pes que la prosa: Aix� ha estat el comen�ament de la majoria d'idiomes, ja que la prosa exigeix un lector, �s a dir, gent alfabetitzada que la llegeixi. Els cants, bertsos, eresiak i cantessis, no han necessitat m�s de ser cantats. �s per aix�, que com en altres literatures, s�n abundants les cobles i cantessis de melodies que eren i s�n conegudes per al poble. Fruit tamb� d'aix� seria l'abund�ncia de composicions l�riques de car�cter popular, enfront de la poesia culta, que gaireb� fins a finals del segle xix no aconseguiria desenganxar-se de la influ�ncia del bertsolarisme en l'�s de metres sobretot.
Manuscrit de Juan P�rez Laz�rraga de 1564. Descobert el 2004 en un antiquari de Madrid, �s un dels pocs textos en basc coneguts del segle xvi.Escassa implantaci� de la impremta o la "problem�tica de la impremta": A difer�ncia de la resta de lleng�es rom�niques pel que sembla la impremta va tenir escassa implantaci� de manera que obres no religioses com Peru Abarca van haver de ser transmeses mitjan�ant manuscrits fins i tot a finals del segle xviii. S'ha debatut molt i tret poc en clar, s'al�lega d'una banda l'exist�ncia d'una censura tant a Fran�a com a Espanya durant els segles posteriors al cisma d'occident, d'altra banda que no existia suficient producci� per a la implantaci� d'aquestes o la no necessitat d'aquestes per les autoritats, que s'haurien valgut d'altres mitjans per transmetre edictes reals i semblants. Tal com demostra la publicaci� d'edictes reials en basc durant el Regne de Navarra la impremta havia estat implantada a Basc�nia per tant un dels arguments seria rebutjat (encara que la majoria de textos religiosos eren publicats fora d'Euskal Herria i l'exist�ncia d'un edicte de 1766 del Comte d'Aranda prohibint publicar en basc (1766)[1]), per� el de la censura cobraria for�a a la llum dels llargs per�odes que passaven les obres entre que eren escrites, passaven la censura de la inquisici� i finalment publicades. Aquest va ser el cas de Juan de Tartas, les obres tot i ser religioses van trigar a ser impreses i a m�s (igual que en el cas d'altres autors de l'�poca) van patir l'anomenat "mal de la impremta". �s a dir, l'alteraci� de l'obra a causa de l'ortografia afrancesada i la supressi� de la majoria dels signes de puntuaci�, fins al punt de ser extremadament complicada la seva lectura i comprensi�.
El seu estudi �s relativament recent: Exceptuant el cas d'Oihenart potser, no hi ha hagut cap autor fins ben entrat el segle xix que s'hagi interessat per la hist�ria de la literatura en basc, la qual cosa afegit a la problem�tica de la impremta ha fet que descobriments com el manuscrit de Joan Amendux (1969), Ibarguen-Chopin o Lazarrraga (2004) hagin revolucionat el que se sabia fins ara, sobretot pel que fa a la literatura medieval.
La literatura popular oral �s molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparici� tardana, escassa i sense cap influ�ncia m�s enll� del mar geogr�fic de Basc�nia. A m�s ha estat gravada per la fragmentaci� en diversos dialectes, entre els quals els de major tradici� liter�ria s�n el labort�, el guipusco�, el bisca� i el sulet�.
Els texts literaris m�s antics s�n fragments de cants relatius a les lluites dels ss XIV i XV, aix� com el vocabulari de Picaud del segle xii, per� a les Glosas Emilianenses (s. X) apareixen els primers texts en euskera. Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de Pedro de Avenda�o, cap dels onyacins, i la crema d'Arrasate (Mondrag�n). Pel cant de Basajaun Bereterretxe'tar, que narra l'assassinat d'un jove, podem fer-nos una idea del que deuen haver estat molts poemes avui perduts. Molts cants antics han sobreviscut gr�cies a Esteban Garibai (1533-1599), alcalde d'Arrasate i cronista reial, dins el compendi Compendio de historia de las cr�nicas y universal historia de todos los reynos de Espa�a (1571). Per altra banda, l'humanista franc�s Fran�ois Rabelais public� al seu Gargantua (1534) discursos en euskera.
El primer llibre impr�s en basc fou un breu recull de versos titulat Linguae Vasconum Primitiae (Prim�cies de la llengua dels bascons; Bordeus 1545) col�lecci� de poemes religiosos i er�tics del sacerdot baixnavarr�s Be�at Etxepare, rector d'una parr�quia de Sara. Durant el regnat de Joana III d'Albret, promotora de la reforma dels hugonots a Navarra, el capell� Joannes Leizarraga (1506-1601), tradu� al basc el Nou Testament i el catecisme calvinista Jesus Christ gure Jaunaren Testamentu Berria (Nou Testament del nostre Senyor Jesucrist). Altres obres seves van ser Kalendrera (Calendari) i Abc edo Christinoen instructionea (Abc o la instrucci� dels Cristians). Leizarraga es caracteritza per ser un escriptor que utilitza en la seva literatura molts termes cultes d'origen grecollat�.
Pedro Agerre "Axular". Dibuix de Jose Eizagirre Aiestaran.
Fins a la fi del s. XVI es mantingueren vives, principalment a la regi� de Zuberoa, unes representacions teatrals anomenades pastorals, relacionades amb els misteris medievals. El m�s cl�ssic dels prosistes bascs �s el labort� Pedro de Axular (Pedro d'Agerre i Azpilikueta, 1556-1644), capell� de Sara autor de Guero (Despr�s, 1643). Silvain Pouvreau de Bourges. Sense ser basc va aprendre euskara essent secretari del jansenista aba de Saint-Cyran i va ser rector de Bidarte (1640), on va traduir la Instrucci� del Cristianisme (Guiristinoen Dotrina) de Richelieu, la Introducci� a la vida devota (Philotea) de Sant Francesc de Sales i el Combat espiritual (Gudu espirituala) de Lorenzo Scupoli. El sulet� Arnauld Oihenart (1592-1667) fou un dels pocs no eclesi�stics que escriuen en euskara en aquests primers temps. En llat� va escriure Notitia utriusque Vasconi�, tum iberic� tum aquitanic�, en la que narra la hist�ria dels bascs fins a l'Edat Mitjana des d'una perspectiva basca, i una col�lecci� de 706 refranys bascs amb traducci� francesa. Joannes Etxeberri de Sara, metge a Bera de Bidasoa (Navarra) i a Hondarribia (Gipuzkoa) va compondre un Escuararen hatsapenac (Principis de l'Euskara), Diccionario cuatriling�e i Escual Herri eta Escualdun guztiei escuarazco hatsapenac latin icasteco (Principis per a aprendre llat� per al Pa�s Basc i per a tots els bascs). Piarres Detcheverry escriv� un Liburu hau da ixasoco nabigacionecoa (Llibre de navegaci� marina, 1667), el jesu�ta Bernard Gazteluzar, de Ziburu (Lapurdi) va escriure poesia did�ctica en el seu Eguia catholicac (Veritats cat�liques) i Salvamendu eternalaren eguiteco necessario direnac (Coses necess�ries per a aconseguir la salvaci� eterna). Johannes Haraneder va traduir el Nou Testament el 1750 i el 1749 la pe�a de teatre Philotea, i el 1775 Bernard Larreguy l'Antic Testament. Cristobal d'Harizmendi escriv� Ama Birginaren hirur Offizioac (Els tres oficis de la Mare de D�u; 1660). Juan de Tartas, rector d'Aroa (Baixa Zuberoa) Onsa hilceco bidia (Cam� per a matar el b�, 1666) i Arima Penitentaren occupatione debotaq (Ocupacions devotes de l'�nima Penitent).
Als territoris peninsulars, el conreu literari del basc comen�� a Guip�scoa al segle xviii amb la figura del jesu�ta erudit d'una gran influ�ncia en la societat donostiarra del seu temps. Amb la Il�lustraci� es va promoure el desenvolupament i la investigaci� sobre la llengua basca. El jesu�ta donostiarra Manuel de Larramendi (1690-1766) va compondre el 1729 El imposible vencido, primer intent de gram�tica de la llengua basca, continuada el 1745 amb el Diccionario triling�e castellano-latino-vascongado on pren com a base el dialecte qipuzkoakoa i on apareix un text introductori amb la teoria basco-iberista i amb l'apolog�tica contra el p. Mariana, detractor seu. Larramendi cre� aleshores un cercle per promoure el conreu literari del basc, amb els jesu�tes Agustin Cardaveraz (1703-1770), amb Eusqueraren berri onac (Les bones noves de l'euskera, 1761), ret�rica del basc, Sebasti�n Mendiburu (1708-1782) amb Jesusen Amore-Negueei dagotzen cembait otoitz-gai (Algunes meditacions sobre l'amor i el sofriment de Jes�s, 1759-60), i Juan Antonio Ubillos (1707-1789), autor de la traducci� de Fleury Cristau doctri� berri-ecarlea (Missatge de la doctrina cristiana, 1747). Tamb� el 1759 Pedro Barrutia (1682-1759) va compondre el primer text teatral en basc, Gabonetako ikuskizuna (Acte per a Nadal) i el comte de Pe�afloridaEl borracho burlado (1764), que t� parts cantades en euskera, i les Gabon Cante (Nadales en gipuzkoakoa) de Sebasti�n de Lag�ndara.
A la fi del s. XVIII i al comen�ament del XIX sorgeixen els primers escriptors bisca�ns, entre els quals sobresurt Juan Antonio Moguel y Urquiza (1745-1804), sacerdot de Markina-Xemein autor de la pe�a teatral biling�e Peru Abarca (1800), que formula una presa de consci�ncia de la unitat del poble basc, i que inici� Wilhelm von Humboldt en el coneixement de la llengua basca.
La poesia popular fou fomentada, a partir de mitjan s. XIX, pels concursos de Sara (Lapurdi), organitzats per Antoine d'Abbadie, i pels Jocs Florals �uscars, creats per Jos� Manterola al sud del Bidasoa, que han atret un gran nombre de bertsolariak. La literatura a la part meridional era de car�cter religi�s, escrita en bisca�, i els principals autors eren Pedro A�ibarro (1748-1830), Pedro Astarloa (1751-1821) amb els Sermons (1816) i Juan Jos� Moguel (1781-1849) amb la hist�ria pietosa Baserritar neguezeleentzako escola (Escola per a pagesos, 1816), aix� com els guipuscoans Juan Bautista Aguirre (1742-1823) i Jos� Cruz Echevarr�a (1773-1853). Vicenta Moguel (1782-1854) escriv� Ipui onak (Contes bons, 1804), traducci� de les faules d'Esop, i les Meditacioneac gei premiatsuen gainean (Meditaci� sobre mat�ries fonamentals, 1809) de Duhalce.
Joxe Mari Iparragirre Balerdi.
Des del 1879 l'ajuntament de Donostia inici� els Itz-jostialdak, una mena de jocs florals. Entre l'excel�lent generaci� de poetes del s. XIX, el m�s popular �s Jos� Mar�a Iparraguirre (1820-81), guipusco�, antic combatent carl�, un bertsolari que s'acompany� amb la guitarra i que compongu� Gernikako arbola (L'arbre de Guernica, 1851), l'himne dels bascs, l'�xit del qual li cost� l'exili. Un altre guipusco�, Indalecio Bizcarrondo, dit Bilintx (1831-76), escriv� poemes d'amor d'una emoci� aut�ntica i delicada, i fou mestre de la s�tira humor�stica. El bisca� Felipe Arrese y Beitia (1841-1906) �s l'autor d'un recull fam�s al seu temps, Ama euskerien liburu kantaria ('Llibre que canta la nostra mare la llengua basca', 1900). Jean-Baptiste Elissamburu (1828-91), de Sara, toc� una gran quantitat de temes, els suletins Piarres Topet, dit Etxahun (1786-1862) i Augustin Chaho (1811-1858), a qui hom deu la figura llegend�ria d'Aitor, patriarca dels bascs; Eusebio de Azkue (1813-1873), Jean Martin Hiribarren (1810-1866) i J. B. Dasconaguerre, autor de la primera novel�la moderna en labort�, Atheka-gaitzeko oihartunek (Ecos del mal pas, 1870), sobre les aventures d'un fam�s contrabantista
L'activitat teatral fou iniciada a Sant Sebasti� a partir del 1878 amb les obres c�miques de Marcelino Soroa y Lasa, d'�nfima qualitat liter�ria, amb obres com Anton Caicu (1882), Au da ostatuba (1884) i Alkate berriya (El nou alcalde, 1885). La renovaci� de la prosa erudita es produ� a partir del 1850, en part gr�cies a l'activitat del pr�ncep Louis Lucien Bonaparte, que s'interess� pel basc i sufrag� la publicaci� d'estudis i traduccions. Per� m�s profunda fou la renovaci� que es produ� a partir de la darrera guerra carlina. A Pamplona, al voltant de la "Revista Euskera" (1878-83), es reuniren homes com Arturo Campi�n, que continu� l'obra erudita del pr�ncep Bonaparte; a Sant Sebasti�, el centre fou la revista 'Euskal-Erria" (1880-1918), fundada per Joseba Manterola (1849-1884) i Ram�n Mar�a Artola (1831-1906). El franc�s Duvoisin (1810-1891) va compondre Laborantzaco liburua (Llibre d'agricultura, 1858) i la Bible edo Testement zahar et aberri (Biblia amb antic i nou testament, 1859), amb la col�laboraci� de Louis Lucien Bonaparte, Emmanuel Intxauspe (1815-1902) i J. A. Uriarte (1812-1869).
El 1886 Arturo Campi�n, autor del poema Orreaga (1886) en gipusco�, va compondre la Gram�tica de los cuatro dialectos de la lengua euskara, que ser� continuat el 1896 per Lecciones Ortogr�ficas del euskera bilba�no de Sabino Arana, qui imposar� la grafia actual a la llengua basca, i v�lida a la Pen�nsula. El 1905 Resurrecci�n Maria de Azkue publicar� el Diccionario Vasco-espa�ol-franc�s i la Morfolog�a Vasca de car�cter purista. El 1915 es fund� a Donostia la Revista Internacional de Estudios Vascos, dirigida per Julio Urkijo (1871-1950) i Gregorio Mujika (1882-1931), autor de Pernando Amezketarra (1927).
Entre els poetes del s. XX cal destacar els poetes floralistes Emeterio Arrese (1869-1954) i Kepa Enbeita (1878-1942); Nicol�s de Ormaechea, dit Orixe (1888-1961), autor del llarg poema Euskaldunak (1950), i traductor al basc del Lazarillo (1929) i de Mireia de Frederic Mistral (1930), Esteban de Urquiaga, dit Lauaxeta (1909-37), el m�s avantguardista, Bide barrijak (Nous camins, 1931) i Arrats beran (Per la tarda, 1935), i per sobre de tots, Jos� Mar�a Aguirre (1896-1933), m�s conegut com a Xabier de Lizardi, amb els poemes Biotz-begietan (Amb cor als ulls; 1932), les peces de teatre La�o ta Izar (N�vols i Estrelles) i Ezkondu ezin zitekeen mutilla (El noi que no podia casar-se). El novel�lista m�s conegut ha estat el bisca� Txomin Aguirre (1865-1920), autor de Kresala (Aigua de mar, 1906), i Garoa (La falguera, 1912), Catalina de Elicegui (1889-1963), Avelino Barriola (1886-1944), Evaristo Bustinza Kiriki�o (1866-1929) i el novel�lista Agustin Anabitarte. Entre els olerkariak dels anys trenta hi ha Luis de Jauregi Jautarkol (1896-1971) i Toribio Alzaga compongu� destacables sarsueles. En el mateix per�ode destacaren a Iparralde Julien Mulier Oxobi (1888-1958), autor dels poemes Heiatik zerur (1935), Jean Etxepare Bidegorri (1877-1935) i Jean Hiriart-Urruti, amb la revista Le R�veil Basque.
Despr�s de la guerra civil espanyola bona part de la literatura basca es va desenvolupar a l'exili Com a poetes hom pot esmenarTelesforo de Monz�n (1904-1989) amb Urrundik (Des de lluny, 1945), Salbatore Mitxelena (1909-1965) amb Arantzazu (1949), Nemesio Etxaniz (1899), Santi Onaindia (1909 - 1996) traductor de l'Eneida el 1966, Juan Antonio Irazusta (1884-1952), Eusebio Erkiaga (1912- 1993), Mariano Izeta (1915), Sebastian Salaberria (1915 - 2003), Mart�n Ugalde (1921), el bertsolari I�aki Eizmandi Basarri (1919), Kerexeta, F. Loidi, Muxika i Basurko, com a novel�listes els de Jon Echaide i Jos� Antonio Loidi (1916 - 1999), autor d'Amabost egun Urgain'en (Quinze dies a Urgain, 1957), tradu�da al catal�. Ha sigut un fet important la versi� �ntegra de la B�blia al basc, i tamb� la introducci� de la llengua viva a la lit�rgia cat�lica. Moltes publicacions en basc eren religioses pel contingut o pels promotors, per� tamb� n'hi havia de pol�tiques, de tend�ncies diverses. Despr�s d'assegurar la subsist�ncia del basc com a llengua viva i popular, les dificultats m�s urgents foren les de superar la diversitat de dialectes parlats i escrits i la necessitat d'una unificaci� liter�ria. El congr�s celebrat per Euskaltzaindia a Arantzazu el 1968 represent� una fita important, ja que hom inici� la unificaci� del basc, adoptant un model intermedi entre el guipusco� i el labort�. Deu anys m�s tard, Euskaltzaindia ratific� aquesta l�nia en el congr�s de Bergara.
Jose Luis Alvarez Enparantza, Txillardegi.
Pel que fa a la creaci� liter�ria, si b� els anys posteriors a la guerra civil de 1936-39 imposaren una continu�tat, la ruptura es produ� al voltant de la d�cada dels anys seixanta. A aquesta renovaci� contribu�ren autors com Txillardegi, la labor po�tica de Jon Mirande, Gabriel Aresti i altres que ja els anys cinquanta havien iniciat aquesta innovaci�. En aquest decenni dels seixanta la literatura basca tract� de trencar els c�nons. Cal citar autors com Gabriel Aresti (1933-1975), que public� Harri eta herri (Pedra, poble, 1964), Euskal harria ('La pedra basca', 1967) i altres com Joseba Zulaika (1948), Ibon Sarasola (1946), Joxe Azurmendi (1941), Jean Etxepare Landerretxe (1937-1961), Yon Etxaide (1920 - 1998), Jon Mirande (1925-1972) amb la novel�la Haur besoetakoa (La fillola, 1970), Txomin Peillen (1932), Jean Diharce (Iratzeider) (1920 - 2008) i Etienne Salaberry (So Egilea) (1903 - 1981); en prosa Txillardegi don� a con�ixer Leturiaren egunkari ezkutua (Diari secret de Leturia, 1957) Peru leariza'ko (1960) i Elsa Scheelen (1969), que enllacen la literatura basca amb els corrents europeus i sud-americans. Ramon Saizarbitoria (1944) public� Egunero hasten delako (Perqu� comen�a tots els dies, 1969), on �s palesa una nova estructura narrativa.
La d�cada dels setanta �s m�s complexa. Junt a les dues darreres obres d'Aresti, es troben les de Bitoriano Gandiaga (1928), autèntica conciliació de literatura popular, expressionisme i protesta social. Composicions de caràcter simbolista es troben en l'obra de J.M. Lekuona, junt amb altres autors com Xabier Lete (1944) amb Egunetik egunera orduan gurpillean (Dia dia a la roda de les hores, 1968), K. Izagirre, Mikel Lasa (1938) amb Poema bilduma (1971), Luis Mari Mujika (1939) amb Urdin eta burdin (Blau i ferro, 1965), Mikel Azurmendi Intxausti (1942) amb Eta orain borrokarenean (I ara en la lluita, 1972) i Joseba Andoni Hartza (1939) amb Isturitzarik Tolosan barru (D'Isturiz a través de Tolosa, 1969), Juan Mari Lekuona (1927) amb Muga Beroak (Límits Càlids, 1973). En el terreny de la narrativa destaquen Luis Haranburu Altuna (1947) amb Hil (Morir, 1972) i Job (1975), i Salvador Garmendia (1932) amb Historia triste bat (1965). En el teatre la renovació va a càrrec de G. Aresti, junt a autors prolífics com A.M. Labayen, Lurdes Iriondo (1937) amb Martin Arotza eta Jaun Deabrua (Martin Arotza i el Sr Dimoni, 1973). També destacà el grup Akelarre de Luis Iturri i la companyia Denok. A Iparralde destaca Piarres Lartzabal (1915-1988) amb els drames Bordatxuri (1962), Hiru ziren (Eren tres, 1962) sobre l'emigració i Matalaz (1968).
Mikel Lasa.
En la literatura basca dels anys vuitanta hom continua accentuant l'aparició d'obres que són fruit d'una concepció de la literatura com a activitat autònoma, i la convivència simultània de diverses tendències literàries. Aquestes dues característiques, que en les grans literatures europees estan arrelades en segles de tradició, són tan sols entrevistes a l'inici dels anys seixanta en la literatura basca, llevat d'algunes excepcions en el camp de la lírica. Cal destacar Bernardo Atxaga (1953) amb Obabakoak, Angel Lertxundi (1948) amb Goiko kale (Carrer major, 1973), Xabier Kintana (1946), Xabier Gereño (1924) amb Arantza artean (Entre espines, 1969), Mikel Zarate (1933 - 1979) amb Haurgintza minetan (Embaràs dolorós, 1973), Mario Onaindía amb Gilen garateako Batxillerra (1984), J.A. Arrieta amb Manu miliatri (1987) i Joan Mari Irigoien (1948) amb Poliedroaren hostoak (1982).
L'èxit de la novel·la Obabakoak (1989), de Bernardo Atxaga, guardonada amb el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles, serví per a emfasitzar un moment de creació important en les lletres basques; la seva immediata traducció a altres llengües ha permès una primera projecció contemporània d'aquesta literatura. Juntament abm els autors ja esmenats apareixen de nous, com Joxemari Iturralde (Izua hemen, 1989), Andoni Eguskiza, Koldo Izaguirre (1954) amb Itsaso ahantzia (mar oblidat, 1976), Pako Aristi (1963) (Iraileko ipuin eta poemak, 1989) i Inazio Mujika (1963). Cal remarcar, també, la progressiva creació d'un corpus de crítica literària en euskera nodrit sobretot per Jon Kortazar, Jesus Maria Lasagabaster i Jon Juaristi. Els darrers anys s'ha accelerat el procés de normalització i modernització de la literatura conreada en basc, s'ha multiplicat l'edició de literatura infantil i juvenil, s'ha notat la incidència de l'escolarització en euskera i s'han consolidat les traduccions d'autors estrangers. Però manquen revistes i publicacions especialitzades, tot i la tasca de la revista Jakin, que també publica llibres.
Aingeru Epaltza.
D'altra banda, s'han creat les beques literàries Joseba Jaka, concedides per la Fundació Euskalgintza Elkarlanean, que s'han convertit en una referència obligada per als escriptors bascs. Per a novel·la, alguns dels autors que les han guanyat són Joseba Sarrionandia, un dels millors escriptors contemporanis, Aingeru Epaltza, i per a poesia, Juanjo Olasagarre i Harkaitz Cano. En narrativa, també destaca Arantxa Urretabizkaia (1947) amb San Pedro bezperaren ondokoak (Després de la revetlla de Sant Pere, 1972), Isidro Rikarte, Xabier Mendiguren Bereziartu, Xabier Mendiguren Elizegi, Daniel Landart (Anaiaren azken hitzak, 1999), Fernando Morillo (Gudaoste ametsak, premi Tene Mujika 1999) i Unai Iturriaga (Berandu da gelditzeko, 1999), i el primer llibre de narrativa per a adults de Jesus Mari Olaizola, Txliku (Hontzaren ordiak, 1999), un dels escriptors més prolífics de literatura infantil. Pel que fa a la poesia, destaca l'associació Hatsa, que el 1999 organitzà un Dia de la Poesia i publicà el llibre Hatsaren poesia, que recull poemes inèdits de més de quaranta poetes, i també Felipe Juaristi (1957) i Pili Kaltzada (Ur-tximeletak, 1999). En teatre, es pot esmentar Javi Cillero (Uztailaren laua Renon, premi Ciutat de Sant Sebastià 1999), i en assaig, Koldo Izagirre i l'obra Euskal literaturaren historia txikia (Breu història de la literatura basca, 1997), en què destaca l'atenció en el bertsolarisme, la transmissió de versos i poemes dels bertsolariak o improvisadors que narren i canten els seus versos.
Azurmendi, Joxe: "Die Bedeutung der Sprache in Renaissance und Reformation und die Entstehung der baskischen Literatur im religiösen und politischen Konfliktgebiet zwischen Spanien und Frankreich" In: Wolfgang W. Moelleken (Herausgeber), Peter J. Weber (Herausgeber): Neue Forschungsarbeiten zur Kontaktlinguistik, Bonn: Dümmler, 1997. ISBN 978-3537864192
Badiola Rentería, Prudencia, y López Sáinz, Josefina: La literatura en lengua vasca. Editorial Cincel, 1981. ISBN 84-7046-248-2.
López Gaseni, José Manuel: Historia de la literatura vasca. Acento Editorial, 2002. ISBN 84-483-0683-X.
1 Euskara eta Literatura (Batxillergo)/ 2 Euskara eta Literatura (Batxillergo). Elkar ISBN 84-9783-171-3/84-9783-214-0
Axular Pedro Dagerre Azpilikueta -Gero- Egin Biblioteka (La Navarra)
Juan Juaristi, Literatura Vasca, Madrid, Taurus, 1987
J.M.Lekuona "Ahozko literaturaren historia" Euskal Herria. Vol 1, San Sebastián, Jakin, 1984.
El fuero Privilegios, Franquezas y Libertas del M.N. y M.L. Señoría de Vizcaya, Bilbao, 1977.
Del bertsolarismo silenciado (Silenced bertsolaritza) Larrañaga Odriozola, Carmen, Eusko Ikaskuntza.
↑ Els receptors dels tribunals van imposar el castellà en pobles bascos, va ser proscrita a les escoles i sancionats els nens que la usaven. Un dels documents que apareixen en el llibre és l'ordre del comte d'Aranda, el 1766 "prohibint tota impressió en llengua bascongada». http://www.pamiela.org/JURIO/JURIOliburuak/jur_036eusk01. html
.jpg)
.jpg)
