Martinho da Vila
(2012) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 febrer 1938 (86 anys) Duas Barras (Brasil) |
Grup �tnic | Afrobrasilers i negres |
Activitat | |
Ocupaci� | cantant, compositor, escriptor |
Activitat | 1967 - |
G�nere | Samba i M�sica Popular Brasileira |
Instrument | Veu |
Fam�lia | |
Fills | Analimar, Mart'n�lia, Tunico da Vila |
Premis | |
Lloc web | martinhodavila.com.br |
|
Martinho da Vila (Duas Barras, 12 de febrer de 1938), nom art�stic de Martinho Jos� Ferreira, �s un cantautor brasiler, una de les figures m�s rellevants en la hist�ria de la samba.[1][2] �s pare de la cantant Mart'n�lia.
Biografia
[modifica]Fill de Teresa de Jesus i Josu�, pagesos de l'interior de l'estat de Rio de Janeiro, la fam�lia va traslladar-se a l'antiga capital federal quan Martinho tenia quatre anys. La seva primera feina va ser d'auxiliar de qu�mic industrial. M�s tard, va servir a l'Ex�rcit brasiler, com sergent. Gr�cies a aquesta instituci� va poder entrar en l'Escola d'Instrucci� Especialitzada. Va formar-se com administratiu comptable, professi� que va abandonar per esdevenir m�sic professional.[1]
Va comen�ar a fer-se un nom en la m�sica arran de la participaci� en el III Festival de M�sica Popular Brasilera de la TV Record, el 1967, quan va conc�rrer amb la m�sica Menina mo�a.[3] L'�xit li va arribar l'any seg�ent, en la IV edici� del mateix Festival, amb la can�� Casa de Bamba, un dels cl�ssics de Martinho.[4]
L'any 1969 va poder publicar el primer �lbum, titulat Martinho da Vila, on ja va demostrar l'extensi� del seu talent com a compositor i m�sic, incloent, a m�s de Casa de Bamba, temes com O Pequeno Burgu�s, Quem � Do Mar N�o Enjoa i Pr� Que Dinheiro. Aquest LP va entrar en la 99a posici� en el llibre Os 500 maiores �lbuns brasileiros de todos os tempos, de 2022.[5]
De seguida va convertir-se en un dels artistes brasilers m�s respectats i en un dels m�xims venedors de discs del pa�s. Per exemple, va ser el segon sambista[a] en sobrepassar la marca d'un mili� de c�pies comercialitzades -en aquella �poca, disc de diamant- de l'�lbum T� Del�cia, T� Gostoso llan�at el 1995.[6]
La celebraci� del 75� aniversari del cantant, aix� com els 45 anys de carrera, va coincidir amb l'edici� del segon volum de la s�rie Sambabook (2013), un �lbum tribut on importants cantants brasilers versionaven els grans �xits de Martinho.[7]
Estil
[modifica]Encara que internacionalment �s conegut per la seva faceta de sambista, Martinho da Vila �s un leg�tim representant de la MPB i un compositor ecl�ctic, havent treballat amb la vasta diversitat de la cultura brasilera i creat m�siques dels m�s variats ritmes brasilers, tals com ciranda, frevo, samba de roda, capoeira, bossa nova, calango, samba-enredo, toada i sambes africans.[8][9] Aquesta tasca d'investigador es pot percebre, per exemple, en el disc O Canto das Lavadeiras (1989), basat en la cultura brasilera, o en Lusofonia (2000), que reuneix can�ons de tots els pa�sos parlants de llengua portuguesa.[10][11]
El setembre de 2000 va culminar, en el Theatro Municipal de Rio de Janeiro, un dels seus grans projectes: la presentaci� del "Concert Negre". Idealitzat per Martinho i pel mestre Leonardo Bruno, l'espectacle se centra en la participaci� de la cultura negra en la m�sica erudita.[12]
Martinho da Vila tamb� va crear el Grup Empresarial ZFM, que engloba, entre altres, un segell musical que descobreix sambistes novells, o una editorial, amb la que va publicar la seva primera novel�la, Joana e Joanes.[13]
Escola de samba
[modifica]L'afici� a l'escola de samba GRES Unidos de Vila Isabel va iniciar el 1965. Anteriorment, haiva participat de l'extinta Aprendizes da Boca do Mato.[1] Des d'aquesta �poca, signa diversos samba-enredos de l'escola. Amb Kizomba: A Festa da Ra�a, va aconseguir per l'agremiaci� el t�tol del Grup Especial de l'any 1988.[14] Despr�s d'una llarga abs�ncia de 17 anys, l'any 2000 Martinho va escriure un altre enredo per la Vila Isabel, que celebrava el centenari de Noel Rosa, un altre artista adepte de l'escola.[15]
Tunico da Vila, fill de Martinho, va ser l'autor de la samba guanyadora de 2013, A Vila Canta o Brasil, Celeiro do Mundo. �gua no Feij�o, que Chegou Mais Um.[16]
Vida personal
[modifica]Quan Martinho va comen�ar a guanyar fama, l'ajuntament de Duas Barras -localitat natal del cantant- va convidar-lo per retre-li homenatge. Estant all�, va descobrir que la finca Fazenda do Cedro Grande, on havia nascut, estava en venda. No va dubtar en comprar-la i instal�lar-hi un centre social, escola d'adults i taller de m�sica per a joves i gent gran.[17][18]
Martinho t� vuit fills, incloent Mart'n�lia, Tunico da Vila i Ma�ra Freitas. Els tres fills m�s grans els va tenir amb la cantant An�lia Mendon�a, mentre que els tres seg�ents s�n fills de l'activista cultural i exregidora de Rio, L�cia Maria Canin� "Ru�a".[1] Des de 1993, �s casat amb Clediomar Corr�a Liscano -mare dels dos fills m�s joves de l'artista. S'havien conegut sis anys abans, durant l'enregistrament d'un videoclip, quan Cl�o en tenia 16 i el cantant, 49.[18]
El m�sic �s aficionat al futbol i seguidor del Vasco da Gama, equip al que va compondre dues can�ons.[19] �s, des de 2005, afiliat al Partit Comunista del Brasil (PCdoB).[20] El 2017, als 79 anys, Martinho va ingressar en la facultat de Relacions Internacionals de la Universitat Est�cio de S�, en la ciutat de Rio de Janeiro.[21] L'any 2008 va ser diagnosticat de c�ncer de pr�stata, que va superar.[22]
Homenatges i condecoracions
[modifica]Entre els t�tols rebuts per Martinho de la Vila, estan els de Ciutad� Carioca, Ciutadà Benemèrit de l'Estat de Rio de Janeiro, Comanador de la República (en grau d'oficial) i l'Orde del Mèrit Cultural, pel seu treball a favor de la cultura brasilera. Ha sigut condecorat amb la Medalla Tiradentes i la Medalla Pedro Ernesto.[23] El 2017, Martinho va rebre de la Universitat Federal de Rio de Janeiro el títol de Doctor Honoris Causa.[1] Va rebre també el títol honorífic d'Ambaixador Cultural d'Angola i el d'Ambaixador de la Bona Voluntat de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa, per divulgar la lusofonia i incentivar les relacions lingüístiques de la llengua portuguesa.[23]
Martinho és també membre de l'Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França, havent estat condecorat amb la medalla d'honor d'aquesta institució.[24] El 2019, Martinho va rebre a Portugal el Premi de la Lusofonia, en la categoria musical, «pel treball constant i de qualitat superior al nivell de composició, música i actuació escènica, reconegut com un dels més notables ambaixadors de la música brasilera i de tota la lusofonia».[25]
Martinho va ser homenatjat per la Mocidade Independente de Inhaúma l'any 1983, amb la samba Da Boca do Mato à Vila Isabel, que va aixecar el públic del Marquès de Sapucaí.[26] En el Carnaval de São Paulo de 2018, Martinho va ser el tema central de l'enredo de l'escola Unidos do Peruche, sota el títol Peruche celebra Martinho: 80 anos do Dikamba da Vila.[27] Unidos va anunciar que al Carnaval de 2021 dedicaria el seu enredo a Martinho, president d'honor de l'agremiació.[28] Com aquell any no es va celebrar la desfilada, a causa de la pandèmia de COVID-19, Canta, Canta, Minha Gente! A Vila é de Martinho! va passar a ser el tema del 2022.[29]
El 2009, va ser llançat el documental O Pequeno Burguês - Filosofia de Vida, que narra la vida artística i privada de l'artista. Els directors van ser Edu Mansur i Marco Mazzola.[30] El 2018, l'escriptora Helena Theodoro va editar la biografia Martinho da Vila – Reflexos no espelho.[31]
Discografia
[modifica]
|
|
Obra impresa
[modifica]Martinho da Vila s'ha prodigat en la literatura, publicant obres de gènere molt divers. Des de 2014, és membre de l'Acadèmia Carioca de Lletres.[1]
- Vamos Brincar de política? (Editora Global, 1986) - Juvenil
- Kizombas, andanças e festanças (Léo Christiano Editorial, 1992) - Autobiografia
- Joana e Joanes, um romance fluminense (ZFM Editora, 1999) - Novel·la
- Ópera Negra - (Editora Global, 2001) - Ficció
- Memórias póstumas de Teresa de Jesus (Editora Ciência Moderna, 2002) - Novel·la
- Os Lusófonos (Editora Ciência Moderna, 2006) - Novel·la
- Vermelho 17 (ZFM Editora, 2007) - Novel·la
- A Rosa Vermelha e o Cravo Branco (Lazuli Editora, 2008) - Infantil
- A serra do rola-moça (ZFM Editora, 2009) - Novel·la
- A rainha da bateria (Lazuli Editora, 2009) - Infantil
- Fantasias, Crenças e Crendices (Ciência Moderna Editora, 2011) - Literatura Musical
- O Nascimento do Samba (ZFM, 2013) - Literatura Musical
- 2018 - Crônicas de Um Ano Atípico (Kapulana Editora, 2019)- Crònica
Premis
[modifica]Any | Categoria | Nominació |
---|---|---|
2005 | Millor Álbum de Samba/Pagode | Brasilatinidade |
2009 | O Pequeno Burguês | |
2016 | De Bem com a Vida |
Any | Categoria | Nominació |
---|---|---|
1989 | Millor Álbum de Samba | Festa da raça |
1991 | Millor Álbum de Samba | Martinho da Vila |
1992 | Millor Cançó de Samba | Presença de Noel |
1993 | Millor Álbum de Samba | No templo da criação |
Millor Cançó de Samba | Benzedeiras Guardiãs | |
Millor intèrpret de Samba | ||
1995 | Millor intèrpret de Samba | |
1996 | Millor Cançó Infantil | Preto Ferreira |
2008 | Millor intèrpret de Música popular | Martinho da Vila |
Notes
[modifica]- ↑ El primer en superar aquest registre va ser Agepê, que el 1984 va vendre 1,5 milions del seu Mistura Brasilera.
- ↑ Selecció d'actuacions al Montreux Jazz Festival (Suïssa) en les edicions de 1988, 2000 i 2006.
- ↑ CD+DVD amb versions d'altres artistes, acompanyat d'un llibret amb la biografia del cantant i un fitxer de 60 partitures.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Martinho da Vila» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2024-02-23. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ Niskier, Arnaldo. «Uma biografia devagar, devagarinho» (en portuguès brasiler). Academia Brasileira de Letras, 13-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «Martinho da Vila fala de sua estréia na música no Festival de 67» (en portuguès brasiler). O Globo, 29-09-2007. Arxivat de l'original el 2023-04-05. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ Homem de Mello, Zuza. A era dos festivais: uma parábola (en portuguès brasiler). Editora 34, 2003, p. 314-315. ISBN 978-85-7326-272-8. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ Alexandre, Ricardo. Os 500 maiores álbuns brasileiros de todos os tempos (en portuguès brasiler). Porto Alegre: Jambô, 2022. ISBN 9786588634332.
- ↑ «Certificados: Martinho da Vila» (en portuguès brasiler). Pro-Música Brasil. Arxivat de l'original el 2017-01-19. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ Sampaio, Marcos. «Martinho da Vila ganha Sambabook com participação de mais de 20 artistas» (en portuguès brasiler). Discografia. O Povo, 10-04-2013. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «Martinho da Vila é o entrevistado do Roda Viva da próxima segunda-feira (16)» (en portuguès brasiler). UOL, 09-08-2021. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «“A música tem poder transformador”, diz Martinho da Vila» (en portuguès de Portugal). TimeOut, 06-05-2019. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «Madalena do Jucu 30 anos depois de Martinho da Vila» (en portuguès brasiler). Século Diário, 20-11-2019. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ Vieira, Rui Pedro. «Martinho da Vila leva o ritmo carioca a Almada» (en portuguès de Portugal). Diário de Notícias, 08-02-2005. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «Concerto Negro recebe Martinho da Vila e exalta riqueza cultural africana na Caixa Cultural Brasília» (en portuguès brasiler). Jornal Olho de Águia, 20-11-2018. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «Show - O samba bom de Martinho» (en portuguès brasiler). Folha de Londrina, 25-05-2004. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ Pires Nunes da Silva, Eduardo. Azul celeste em vermelho: o projeto carnavalesco de Martinho e Ruça na Unidos de Vila Isabel entre 1988 e 1990 (tesi) (en portuguès). Universidade do Estado do Rio de Janeiro, 2014. Arxivat 2023-05-31 a Wayback Machine.
- ↑ «Martinho da Vila diz que samba-enredo sobre Noel é o último da carreira» (en portuguès brasiler). Carnaval 2010. Globo, 13-01-2010. Arxivat de l'original el 2023-05-30. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «Aos 75 anos, Martinho vê Vila Isabel se sagrar campeã» (en portuguès brasiler). Carta Capital, 13-02-2013. Arxivat de l'original el 2023-05-30. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «Fazenda Cedro Grande |» (en portuguès brasiler). Mapa de Cultura RJ. Secretaria de Estado de Cultura / Governo do Estado do Rio de Janeiro. Arxivat de l'original el 2023-05-30. [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ 18,0 18,1 «Martinho da Vila com seu clã na Ilha de Caras» (en portuguès brasiler). Caras, 28-06-2011. Arxivat de l'original el 2014-05-19. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «Martinho da Vila: Vasco é religião» (en portuguès brasiler). O Globo, 07-12-2013. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «PCdoB comemora 90 anos com show de Martinho da Vila» (en portuguès brasiler). Terra, 24-03-2012. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «Universitário, Martinho da Vila comemora: "Tenho colegas de 20 anos"». UOL Música, 10-05-2017. Arxivat de l'original el 2023-05-30. [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ Goussinsky, Eugenio. «Martinho da Vila revela detalhes de luta contra câncer de próstata: 'Assustar-se não adianta nada'» (en portuguès brasiler). R7, 01-11-2015. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ 23,0 23,1 Sukman, Hugo. Martinho da Vila: discobiografia. 1. ed. Rio de Janeiro, RJ: Casa da Palavra, 2013. ISBN 978-85-7734-355-3.
- ↑ «Martinho da Vila: noite brasileira em Paris» (en portuguès brasiler). Caras, 04-10-2011. Arxivat de l'original el 2023-06-01. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ Gois, Ancelmo. «Martinho da Vila vai receber Prêmio Lusofonia, em Portugal, no dia 19» (en portuguès brasiler). O Globo, 06-10-2019. Arxivat de l'original el 2023-05-30. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «No Dia de Hoje - 12 de fevereiro» (en portuguès brasiler). Jornal Beira-Rio, 12-02-2022. Arxivat de l'original el 2023-06-01. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ «Peruche homenageia Martinho da Vila com desfile cheio de referências musicais» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 10-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-21. [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ «Vila Isabel anuncia enredo sobre Martinho da Vila para 2021» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 02-03-2020. Arxivat de l'original el 2023-05-30. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «Unidos de Vila Isabel – Carnaval 2022» (en portuguès brasiler). Apoteose. Arxivat de l'original el 2024-05-21. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ «O Pequeno Burguês - Filosofia de Vida» (en portuguès brasiler). Mostra Internacional de Cinema de São Paulo. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ Theodoro, Helena. Martinho Da Vila: reflexos no espelho (en portuguès). Pallas, 2018. ISBN 978-85-347-0558-5. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ «Ganadores - Años Anteriores» (en castellà). Latin GRAMMYs. Arxivat de l'original el 2023-05-30. [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ «Premiados: Martinho da Vila» (en portuguès brasiler). PMB - Prêmio da Música Brasileira. Arxivat de l'original el 2023-06-01. [Consulta: 30 maig 2023].