Menahem Golan
  | |
| Nom original | (he) מנחם גולן |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 31 maig 1929 Tiberíades (Israel) |
| Mort | 8 agost 2014 (85 anys) Jafa (Israel) |
| Causa de mort | malaltia |
| Sepultura | cementiri Menucha Nechona Kfar Saba |
| Altres noms | Joseph Goldman |
| Religió | Judaisme |
| Formació | New York University Tisch School of the Arts |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Israel |
| Ocupació | director de cinema, guionista, productor de cinema, actor |
| Activitat | 1950 - 2014 |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Ruth Golan |
| Parents | Yoram Globus, cosí germà |
| Premis | |
| |
      | |
Menahem Golan (en hebreu מנחם גולן) (Tiberíades, 31 de maig de 1929 - Jaffa, 8 d'agost de 2014)[1] va ser un productor de cinema israelià.
Juntament amb el seu cosí Yoram Globus, va ser copropietari de la companyia cinematogràfica estatunidenca Cannon Films des de 1979 fins a 1989.
Biografia
[modifica]Trajectòria a Israel
[modifica]Va néixer en Tiberíades, Mandat britànic de Palestina, en el si d'una família d'emigrants jueus originaris de Polònia.[2] El seu primer nomeni va ser Menahem Globus, encara que quan era jove es va canviar el cognom a Golan.[2] Durant la Guerra araboisraeliana de 1948 va servir com a pilot de la Força Aèria d'Israel i quan el conflicte va acabar va marxar a l'estranger per a endinsar-se en el món de l'espectacle.
Va estudiar art dramàtic en la Bristol Old Vic Theatre School i la London Academy of Music and Dramatic Art del Regne Unit, i després va viatjar als Estats Units per a aprendre direcció cinematogràfica en la Universitat de Nova York.[3]
A mitjan anys 1950 va tornar a Israel per a produir espectacles teatrals en Tel-Aviv. Posteriorment va conèixer a Roger Corman, per al qual va treballar com a assistent. Arran d'aquesta experiència, el 1964 es va unir amb el seu cosí Yoram Globus per a crear una productora dirigida al mercat israelià, Noah Films.[2] El seu primer gran èxit va ser el musical Kazablan (1974), protagonitzat per Yehoram Gaon, que va ser nominat a dos Globus d'Or en les categories de "millor musical" i "millor pel·lícula estrangera".[3] Després van arribar altres títols com Mivtsa Yonatan (1977), basada en la missi� de rescat d'ostatges israelians a Uganda i amb la qual va obtenir una nominaci� als �scar,[3] i la saga de cinema adolescent Lemon Popsicle (1978), que va tenir diverses seq�eles.[3]
Desembarcament als Estats Units
[modifica]Gr�cies al seu �xit a Israel, Golan i Globus es van traslladar a Los Angeles (Estats Units) per a intentar triomfar en el mercat internacional. El 1979 van comprar Cannon Films per mig mili� de d�lars i van comen�ar a desenvolupar pel�l�cules amb f�rmules similars a les que li van donar �xit al seu pa�s.[4] Una de les seves primeres obres va ser el musical The Apple (1979), dirigida pel mateix Golan, que originalment es va compondre en hebreu per� es va adaptar a l'angl�s. I el 1984 la cinta Breakin', llan�ada en plena expansi� del breakdance, es va convertir en el seu major �xit de taquilla amb 38 milions de d�lars recaptats.[4]
Per sobre d'altres g�neres, Golan va guanyar fama gr�cies a les seves pel�l�cules de acci� de S�rie B que, malgrat no tenir massa qualitat, van ser rendibles en ser molt similars als �xits de les grans productores.[5] A m�s de recuperar a antigues estrelles com Charles Bronson, amb el qual van fer les seq�eles de la saga Death Wish,[5] Cannon va llan�ar a la fama a altres actors com Chuck Norris, el primer �xit dels quals de taquilla amb la saga Missing in Action (1983) i despr�s va participar a For�a Delta (1986),[5] o Michael Dudikoff en la saga American Ninja (1985).[5] Golan va ser un dels primers productors que venia els drets sobre les seves pel�l�cules a les distribu�dores abans que aquestes comencessin a rodar-se, la qual cosa li va permetre desenvolupar m�s treballs que els seus rivals malgrat tenir un pressupost molt inferior.[4]
En la mateixa �poca, Golan tamb� va apostar per ambicioses produccions destinades a competir en festivals internacionals com Canes, encara que no van tenir l'�xit esperat. La seva aproximaci� m�s pr�xima va ser El tren de l'infern (1986), dirigida per Andrei Mikhalkov-Kontxalovski i nominada a tres Oscar. En altres casos no van tenir massa repercussi�, com Love Streams (1984), Othello (1986) protagonitzada per Pl�cido Domingo, Barfly de Charles Bukowski o l'adaptaci� de El rei Lear de Jean-Luc Godard (1987).[4]
No obstant aix�, va comen�ar a tenir problemes financers el 1986, arran d'inversions poc rendibles com la compra de Thorn EMI. Un any despr�s, Golan es va embarcar en grans produccions que van acabar sent un frac�s comercial. El m�s sonat va ser Superman IV (1987), que van poder fer en comprar els drets de la saga. A pesar que es va conv�ncer a gaireb� tot el repartiment original, el pressupost es va veure redu�t a la meitat en ple rodatge i una vegada estrenat va recaptar menys del que es preveu.[6] Encara que es va tractar de remuntar la mala situaci� amb Masters of the Universe de Dolph Lundgren o Bloodsport, primer paper protagonista de Jean-Claude Van Damme, Cannon va entrar en fallida el 1989 i va ser comprada per Path�.
El 1989, Golan va abandonar la companyia per les seves males relacions amb Yoram Globus i va decidir muntar el seu propi negoci 21st Century Film Corporation, desapareguda el 1996.[5][6]
Golan va tornar a Israel i es va assentar com a productor teatral i cinematogr�fic.[6] El 1999 va ser reconegut amb el Premi Israel per la seva aportaci� a la ind�stria audiovisual.
Mort
[modifica]En 2014 es va projectar al Festival de Canes un documental sobre la vida de Golan i Globus, The Go Go Boys, que narra la hist�ria de Cannon i tots els problemes que va afrontar. El propi Menahem va assistir a l'estrena malgrat el seu ja fr�gil estat de salut.[2]
Va morir el 8 d'agost de 2014 a Jaffa, als 85 anys. Mentre visitava a uns familiars va sofrir una parada cardiorespirat�ria.[2]
Filmografia
[modifica]
1960s[modifica]
|
1970s[modifica]
|
1980s[modifica]
|
1990s[modifica]
|
2000s[modifica]
|
Nominacions i premis
[modifica]- 1978: Nominació a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per Mivtsa Yonatan[7]
- 1984: Nominació al Premi Razzie a la pitjor pel·lícula per Cannonball Run
- 1986: Nominació al Premi Razzie a la pitjor pel·lícula per Cobra
- 1987: Nominació al Premi Razzie a la pitjor pel·lícula per Tough Guys don't dance
- El 1999, Golan va rebre el Premi Israel per la seva contribució al cinema.[8]
- El 1994 Golan va rebre el Premi Ophir de l'Acadèmia de Cinema d'Israel per la seva trajectòria.
- La sala de cinema a l'Azrieli Center de Tel-Aviv portava el nom de la companyia Golan-Globus. Foyu tancada el 2008.
Referències
[modifica]- ↑ «Menachem Golan, Who Headed Cannon Films, Dies at 85» (en anglès). Variety, 08-08-2014. [Consulta: 8 agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Menahem Golan, Producer of 1980s Action Movies, Dies at 85» (en anglès). The Hollywood Report. [Consulta: 12 agost 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Interview: Menahem Golan (2)» (en anglès). Films in Review. Arxivat de l'original el 2012-06-07. [Consulta: 7 juny 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Interview: Menahem Golan (3)» (en anglès). Films in Review. Arxivat de l'original el 2012-06-07. [Consulta: 7 juny 2012].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «La historia de la Cannon» (en español). Vicisitud y Sordidez. [Consulta: 7 juny 2012].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Interview: Menahem Golan (4)» (en anglès). Films in Review. Arxivat de l'original el 2012-07-13. [Consulta: 7 juny 2012].
- ↑ «The 50th Academy Awards (1978) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 16 juny 2012].
- ↑ «Israel Prize Official Site - Recipients in 1999 (in Hebrew)». Arxivat de l'original el 2011-09-21.
