Vés al contingut

Mitjà de comunicació social

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Diagrama que mostra una classificaci� de diversos mitjans de comunicaci� social

Els mitjans de comunicaci� social o mitjans socials que conformen les xarxes socials s�n tecnologies interactives que faciliten la creaci� i l'intercanvi d'informaci�, idees, interessos i altres formes d'expressi� a trav�s de comunitats i xarxes virtuals.[1][2] Tot i que definir els mitjans de comunicaci� social[3][4] no �s f�cil a causa de la varietat de serveis de comunicaci� social aut�noms i integrats disponibles actualment, hi ha algunes caracter�stiques comunes:[2]

  1. Els mitjans de comunicaci� social s�n aplicacions interactives basades en Internet Web 2.0.[5][2]
  2. El contingut generat per l'usuari, com ara publicacions de text o comentaris, fotos o v�deos digitals, i dades generades a trav�s de totes les interaccions en l�nia, �s l'element vital dels mitjans de comunicaci� socials.[2]
  3. Els usuaris creen perfils espec�fics del servei per al lloc web o l'aplicaci� que l'organitzaci� de xarxes socials dissenya i mant�.[2] [6]
  4. Els mitjans de comunicaci� social ajuden al desenvolupament de xarxes socials en l�nia connectant el perfil d'un usuari amb el d'altres individus o grups.[2][6]

El terme social pel que fa als mitjans suggereix que les plataformes estan centrades en l'usuari i permeten l'activitat comunit�ria. Com a tal, els mitjans de comunicaci� social es poden veure com a facilitadors o potenciadors en l�nia de xarxes humanes: p�gines web o individus que milloren la connectivitat social.[7]

Els usuaris solen accedir als serveis de comunicaci� social a trav�s d'aplicacions web en ordinadors de sobretaula o serveis de desc�rrega que ofereixen funcionalitats de mitjans de comunicaci� social als seus dispositius m�bils (p. ex., tel�fons intel�ligents i tauletes). A mesura que els usuaris participen amb aquests serveis electr�nics, creen plataformes altament interactives que les persones, les comunitats i les organitzacions poden compartir, co-crear, discutir, participar i modificar el contingut generat per l'usuari o publicat en l�nia.[8][6][1] A m�s, els mitjans de comunicaci� social s'utilitzen per documentar records del passat, con�ixer i explorar esdeveniments, anunciar-se i formar amistats juntament amb el creixement d'idees a partir de la creaci� de blocs, podcasts, v�deos i llocs de jocs.[9] Aquesta relaci� canviant entre els humans i la tecnologia �s el focus del camp emergent dels autoestudis tecnol�gics.[10] Alguns dels llocs web dels mitjans de comunicaci� social m�s populars, amb m�s de 100 milions d'usuaris registrats, inclouen Facebook (i el seu Facebook Messenger associat), TikTok, WeChat, Instagram, QZone, Weibo, Twitter, Tumblr, Baidu Tieba i LinkedIn. Segons la interpretaci�, altres plataformes populars que de vegades s'anomenen serveis de xarxes socials inclouen YouTube, QQ, Quora, Telegram, WhatsApp, Signal, LINE, Snapchat, Pinterest, Viber, Reddit, Discord, VK, Microsoft Teams i m�s. Els wikis s�n exemples de creaci� de contingut col�laboratiu.

Els mitjans de comunicaci� social es diferencien dels mitjans tradicionals (per exemple, revistes i diaris impresos, televisi� i emissions de r�dio) en molts aspectes, com ara qualitat,[11] abast, freq��ncia, usabilitat, rellev�ncia i perman�ncia.[12] A m�s, els mitjans de comunicaci� social operen en un sistema de transmissi� dial�gic, �s a dir, moltes fonts a molts receptors, mentre que els mitjans de comunicaci� tradicionals operen sota un model de transmissi� monol�gic (�s a dir, d'una font a molts receptors). Per exemple, un diari es fa arribar a molts subscriptors i una emissora de r�dio emet els mateixos programes a tota una comunitat d'oients.[13]

Des de l'expansi� dram�tica d'Internet, els mitjans digitals es poden utilitzar per representar o identificar una cultura. Estudiar de quina manera la ret�rica que existeix a l'entorn digital s'ha convertit en un nou proc�s crucial per a molts estudiosos.[cal citaci�]

Alguns estudiosos han observat una �mplia gamma d'impactes positius i negatius quan es tracta de l'�s de les xarxes socials. Les xarxes socials poden ajudar a millorar la sensaci� de connexi� d'un individu amb comunitats reals o en l�nia i poden ser una eina de comunicaci� (o m�rqueting) efica� per a corporacions, empresaris, organitzacions sense �nim de lucre, grups de defensa, partits pol�tics i governs. Els observadors tamb� han vist que hi ha hagut un augment dels moviments socials que utilitzen les xarxes socials com a eina de comunicaci� i organitzaci� de reivindicacions pol�tiques.[cal citaci�]

Hist�ria

[modifica]

Inform�tica primerenca

[modifica]
Tauler frontal del processador de missatges d'interf�cie ARPANET de 1969.
Registre IMP del primer missatge enviat per Internet, mitjan�ant ARPANET.

El sistema PLATO es va llan�ar el 1960, despr�s de ser desenvolupat a la Universitat d'Illinois i posteriorment comercialitzat per Control Data Corporation. Va oferir les primeres formes de funcions de xarxes socials amb innovacions de l'�poca de 1973 com Notes, l'aplicaci� de f�rum de missatges de PLATO; TERM-talk, la seva funci� de missatgeria instant�nia; Talkomatic, potser la primera sala de xat en l�nia; News Report, un diari en l�nia i un bloc participatiu; i llistes d'acc�s, que permeten al propietari d'un fitxer de notes o d'una altra aplicaci� limitar l'acc�s a un determinat conjunt d'usuaris, per exemple, nom�s amics, companys de classe o companys de feina.

ARPANET, que va entrar en l�nia per primera vegada el 1967, a finals de la d�cada de 1970 havia desenvolupat un ric intercanvi cultural d'idees i comunicaci� no governamentals i empresarials, aix� com es demostra l'etiqueta de la xarxa (o 'netiqueta') descrit en un manual sobre inform�tica de 1982 a l'Artificial Intelligence Laboratory del MIT.[14] ARPANET va evolucionar cap a Internet despr�s de la publicaci� de la primera especificaci� del Transmission Control Protocol (TCP), RFC 675 (Specification of Internet Transmission Control Program), escrit per Vint Cerf, Yogen Dalal i Carl Sunshine el 1974.[15] Aix� es va convertir en la fundaci� de Usenet, concebut per Tom Truscott i Jim Ellis el 1979 a la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill i Duke University, i establert el 1980.

Un precursor del sistema de taulers d'anuncis (BBS), conegut com a mem�ria de la comunitat, va apar�ixer l'any 1973. Els veritables BBS electr�nics van arribar amb el sistema de taulers d'anuncis inform�tics a Chicago, que es va posar en l�nia per primera vegada el 16 de febrer de 1978. En poc temps, la majoria de les grans ciutats tenien m�s d'un BBS funcionant amb TRS-80, Apple II, Atari, IBM PC, Commodore 64, Sinclair i ordinadors personals similars. L'IBM PC es va introduir l'any 1981, i els models posteriors d'ordinadors Mac i PC es van utilitzar durant la d�cada de 1980. M�ltiples m�dems, seguits d'un maquinari de telecomunicacions especialitzat, van permetre que molts usuaris estiguessin en l�nia simult�niament. Compuserve, Prodigy i AOL van ser tres de les empreses BBS m�s grans i van ser les primeres a migrar a Internet als anys noranta. Entre mitjans de la d�cada de 1980 i mitjans de la d�cada de 1990, els BBS es van comptar amb desenes de milers nom�s a Am�rica del Nord.[16] Els f�rums de missatges (una estructura espec�fica de les xarxes socials) van sorgir amb el fenomen BBS al llarg dels anys vuitanta i principis dels noranta. Quan la World Wide Web (WWW, o 'la web') es va afegir a Internet a mitjans dels anys noranta, els f�rums de missatges van migrar a la web, convertint-se en f�rums d'Internet, principalment a causa del preu m�s barat per acc�s, aix� com la capacitat de gestionar moltes m�s persones simult�niament que els bancs de m�dems de telecomunicacions.

La tecnologia d'imatge digital i el semiconductor de sensor d'imatge van facilitar el desenvolupament i l'auge de les xarxes socials.[17] Aven�os en la fabricaci� de dispositius semiconductors de transistor d'efecte de camp metall-semiconductor (MOS), assolint nivells m�s petits de micres i despr�s submicres durant la d�cada de 1980-1990, va conduir al desenvolupament del sensor de p�xels actius (APS) NMOS (MOS de tipus n) a Olympus el 1985,[18][19] i despr�s el sensor de p�xels actius MOS complementari (CMOS) (sensor CMOS) al Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA el 1993.[18][20] Els sensors CMOS van permetre la proliferació massiva de càmeres digitals i telèfons amb càmera, la qual cosa va reforçar l'auge de les xarxes socials.[17]

Desenvolupament de plataformes de xarxes socials

[modifica]
SixDegrees, llançat el 1997, sovint és considerat el primer lloc web de xarxes socials.

El desenvolupament de les xarxes socials va començar amb plataformes senzilles.[21] GeoCities va ser un dels primers servei de xarxes socials, llançat el novembre de 1994, seguit de Classmates.com el desembre de 1995 i SixDegrees.com el maig de 1997.[22] A diferència dels clients de missatgeria instantània (p. ex., ICQ i AIM d'AOL) o clients de xat (p. ex., IRC, iChat o Chat Television), SixDegrees va ser el primer negoci en línia que es va crear per a persones reals, utilitzant els seus noms reals.[21] D'aquesta manera, segons CBS News, SixDegrees és "àmpliament considerat com el primer lloc web de xarxes socials", ja que incloïa "perfils, llistes d'amics i afiliacions escolars" que podien ser utilitzats pels usuaris registrats.[22] La investigació del 2015 mostra que el món va passar el 22% del seu temps en línia a les xarxes socials,[23] això suggereix la popularitat de les plataformes de xarxes socials. S'especula que l'augment de la popularitat de les xarxes socials es deu a l'ús quotidià generalitzat dels telèfons intel·ligents.[24] Fins a 4.950 milions d'usuaris de xarxes socials a tot el món es van trobar actius en telèfons intel·ligents a l'octubre del 2023.[25]

Mitjans socials i els mitjans de comunicació de masses

[modifica]

El terme «Social Media» és utilitzat com a contrast del conegut «Mass media» (mitjans de comunicació de masses) per expressar l'enorme canvi de paradigma que estan vivint els mitjans de comunicació en l'actualitat. La majoria de les vegades el terme és utilitzat per referir-se a activitats que integren la tecnologia, les telecomunicacions mòbils i la interacció social, en forma de converses, fotografies, imatges, vídeos i pistes d'àudio.[26]

Les converses que poblen els mitjans socials i la manera en què es presenta la informació, depèn d'una varietat de perspectives i de la construcció d'un propòsit comú entre les comunitats que s'articulen entorn d'elles. Típicament en un mitjà social les persones comparteixen les seves històries i les seves experiències amb uns altres, de manera natural.

També s'han usat altres termes per referir-se als mitjans de comunicació social «com a contingut generat per l'usuari» o «mitjans de comunicació generats pel consumidor».

Els mitjans socials de comunicació són diferents dels mitjans de comunicació industrial, tals com a periòdics, canals de televisió i emissores de ràdio. Els mitjans socials usen eines, algunes relativament barates, que permeten a qualsevol persona, publicar i tenir accés al contingut, mentre que els mitjans industrials en general, requereixen un capital financer per iniciar operacions, actius com a màquines sofisticades per a la impressió, equips i antenes per a una emissora de radi o la concessió d'una llicència de l'espectre radioelèctric.

Una característica que comparteixen els mitjans socials i els mitjans de comunicació de masses és la capacitat d'arribar a un públic gran encara que decideixin dedicar-se a un petit nínxol; per exemple, una publicació o un programa de TV d'un mitjà tradicional poden arribar a milions de persones en moltes parts del món.

Classificació de mitjans socials

[modifica]

Les tecnologies de mitjans socials apareixen en diferents formats entre els quals destaquen: blocs, xarxes professionals, xarxes socials d'empreses, fòrums, microblocs, compartir fotos, crítica de productes o serveis, marcadors socials, jocs socials, xarxes socials, compartir vídeos i mons virtuals.[27]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Kietzmann, Jan H.; Kristopher Hermkens Business Horizons, 54, 3, 2011, pàg. 241–251. DOI: 10.1016/j.bushor.2011.01.005.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Obar, Jonathan A.; Wildman, Steve Telecommunications Policy, 39, 9, 2015, pàg. 745–750. DOI: 10.2139/ssrn.2647377 [Consulta: free].
  3. ↑ Tuten, Tracy L. Social media.marketing. Los Angeles: Sage, 2018, p. 4. ISBN 978-1-5264-2387-0. 
  4. ↑ Aichner, T.; Grünfelder, M.; Maurer, O.; Jegeni, D. Cyberpsychology, Behavior, and Social Networking, 24, 4, 2021, pàg. 215-222. DOI: 10.1089/cyber.2020.0134. PMC: 8064945. PMID: 33847527 [Consulta: free].
  5. ↑ «TERMCAT - Cercaterm - mitjà social» (en castellà). [Consulta: 5 setembre 2017].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Boyd, Danah M.; Ellison, Nicole B. Journal of Computer-Mediated Communication, 13, 1, 2007, pàg. 210–30. DOI: 10.1111/j.1083-6101.2007.00393.x [Consulta: free].
  7. ↑ Dijck, Jose van. [Mitjà de comunicació social a Google Books The Culture of Connectivity: A Critical History of Social Media] (en anglès). Oxford University Press, 2013-01-02. ISBN 978-0-19-997079-7. 
  8. ↑ Schivinski, Bruno; Brzozowska-Woś, Magdalena; Stansbury, Ellena; Satel, Jason; Montag, Christian Frontiers in Psychology, 11, 2020, pàg. 3576. DOI: 10.3389/fpsyg.2020.617140. ISSN: 1664-1078. PMC: 7772182. PMID: 33391137 [Consulta: free].
  9. ↑ Schurgin O'Keeffe, Gwenn; Clarke-Pearson, Kathleen Pediatrics, 127, 4, 2011, pàg. 800-804. DOI: 10.1542/peds.2011-0054.
  10. ↑ Dennis, Amy. «5 Social Media Outlets Ruling the World». Nice Branding Agency, 05-07-2017. [Consulta: 10 octubre 2021].
  11. ↑ Agichtein, Eugene; Castillo, Carlos; Donato, Debora; Gionis, Aristides; Mishne, Gilad «Còpia arxivada». WISDOM – Proceedings of the 2008 International Conference on Web Search and Data Mining, 2008, pàg. 183–193. Arxivat de l'original el 2023-05-23 [Consulta: 9 setembre 2022].
  12. ↑ Tao, Xiaohui; Huang, Wei; Mu, Xiangming; Xie, Haoran Web Intelligence, 14, 4, 18-11-2016, pàg. 273–274. DOI: 10.3233/WEB-160343.
  13. ↑ Pavlik, John. Converging Media 4th Edition. New York, NY: Oxford University Press, 2015, p. 189. ISBN 978-0-19-934230-3. 
  14. ↑ Stacy, Christopher C. «Getting Started Computing at the AI Lab». MIT Artificial Intelligence Laboratory, 07-09-1982. Arxivat de l'original el 2019-03-23.
  15. ↑ Cerf, Vinton; Dalal, Yogen; Sunshine, Carl (December 1974), Plantilla:IETF RFC, Specification of Internet Transmission Control Protocol
  16. ↑ Benj Edwards. «The Lost Civilization of Dial-Up Bulletin Board Systems». The Atlantic, 04-11-2016. [Consulta: 5 febrer 2018].
  17. ↑ 17,0 17,1 «CMOS Sensors Enable Phone Cameras, HD Video». NASA. [Consulta: 6 novembre 2019].
  18. ↑ 18,0 18,1 Fossum, Eric R. «Active pixel sensors: are CCDs dinosaurs?». SPIE Proceedings Vol. 1900: Charge-Coupled Devices and Solid State Optical Sensors III. International Society for Optics and Photonics, 1900, 12-07-1993, pàg. 2–14. Bibcode: 1993SPIE.1900....2F. DOI: 10.1117/12.148585.
  19. ↑ Matsumoto, Kazuya; Nakamura, Tsutomu; Yusa, Atsushi; Nagai, Shohei «A new MOS phototransistor operating in a non-destructive readout mode». Japanese Journal of Applied Physics, 24, 5A, 1985, pàg. L323. Bibcode: 1985JaJAP..24L.323M. DOI: 10.1143/JJAP.24.L323.
  20. ↑ Fossum, Eric R.; Hondongwa, D. B. «A Review of the Pinned Photodiode for CCD and CMOS Image Sensors». IEEE Journal of the Electron Devices Society, 2, 3, 2014, pàg. 33–43. DOI: 10.1109/JEDS.2014.2306412.
  21. ↑ 21,0 21,1 Kirkpatrick, David. The Facebook effect: the real inside story of Mark Zuckerberg and the world's fastest-growing company. Londres: Virgin, 2011. 
  22. ↑ 22,0 22,1 «Then and now: a history of social networking sites». CBS news. [Consulta: 26 gener 2018].
  23. ↑ «Social Networks Blogs Now Account for One in Every Four and a Half Minutes Online». [Consulta: 30 abril 2015].
  24. ↑ Metzger, Justin. «Cell phones», 04-04-2016.
  25. ↑ «Internet and social media users in the world 2023» (en anglès). Statista, 01-10-2023. Arxivat de l'original el 6-1-2024. [Consulta: 7 gener 2024].
  26. ↑ Borjas Palomares, Ricardo. ESIC. Marketing en el punto de venta: 100 ideas clave para vender más (en castellà), 2013, p. 426. ISBN 8416462267, 9788416462261. 
  27. ↑ Aichner, T. i Jacob, F. (març 2015). "Measuring the Degree of Corporate Social Media Use". International Journal of Market Research 57 (2): 257-275.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitjà de comunicació social
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mitjà_de_comunicació_social&oldid=34018427»