Nadine Trintignant
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Lucienne Marquand 11 novembre 1934 (89 anys) Niça (França) |
Activitat | |
Lloc de treball | França |
Ocupació | directora de cinema, actriu de cinema, muntadora, escriptora, guionista, productora de cinema, realitzadora |
Participà en | |
1967 | 20è Festival Internacional de Cinema de Canes |
Família | |
Cònjuge | Alain Corneau (1998–2010), mort Jean-Louis Trintignant (1960–1976) |
Parella | Alain Corneau |
Fills | Marie Trintignant () Jean-Louis TrintignantNadine Trintignant Vincent Trintignant () Jean-Louis TrintignantNadine Trintignant |
Germans | Christian Marquand Serge Marquand |
Premis | |
| |
Nadine Trintignant, de nom Lucienne Marquand (Ni�a, 11 de novembre de 1934), �s una directora de cinema francesa.[1][2]
Biografia
[modifica]Nascuda Lucienne Marquand, germana dels actors Serg� Marquand i Christian Marquand, es casa el 1961 amb Jean-Louis Trintignant, divorciat de St�phane Audran. D'aquest matrimoni, neixen tres fills, Pauline, Marie (totes dues mortes, la segona morta pel seu company del moment Bertrand Cantat) i Vincent Trintignant. Divorciada, es casa amb el director de cinema Alain Corneau el 1997.[3]
El 1971, militant activa del feminisme, va tenir ella mateixa un avortament i sent totalment favorable a l'avortament, va signar la petici� a favor, denominada per la revista Charlie Hebdo el Manifest de les 343; ha pertangut d'altra banda a l'Organitzaci� Comunista Internacional.[4][5] El 2012, dona suport a la candidatura de Nicolas Sarkozy a l'elecci� presidencial.[6]
Filmografia
[modifica]Filmografia:[7]
Cinema
[modifica]- 1967: Mon amour, mon amour, guionista, amb Jean-Louis Trintignant, Val�rie Lagrange, Michel Piccoli
- 1969: El lladre de crims (Le Voleur de crimes)
- 1971: �a n'arrive qu'aux autres, guionista, amb Catherine Deneuve, Marcello Mastroianni, Serge Marquand
- 1973: Defense de savoir, guionista, amb Jean-Louis Trintignant, Michel Bouquet, Charles Denner
- 1975: Le Voyage de noces, guionista, amb Jean-Louis Trintignant, Stefania Sandrelli
- 1980: Premier voyage, actriu, amb Richard Berry, Patrick Chesnais, Vincent Trintignant
- 1985: L'�t� prochain, guionista, amb Philippe Noiret, Claudia Cardinale, Jean-Louis Trintignant
- 1988: La Maison de jade, guionista, amb Jacqueline Bisset, Vincent P�rez
- 1991: Contre l'oubli, direcci� d'un curt de tres minuts (amb altres 29 directors) atenent a la crida d'Amnesty International.
- 1995: Lumi�re et Compagnie, amb Pernilla August, Romane Bohringer
- 1995: Fugueuses, guionista, amb Marie Trintignant, Ir�ne Jacob, Nicole Garcia
Televisi�
[modifica]- 1976: Madame le juge, guionista
- 1986: Le Tiroir secret (1 episodi a les 6)
- 1986: Qui c'est ce gar�on ? (1 episodi)
- 1990: H�tel des caravaniers
- 1992: Une m�re, coguionista
- 1992: Lucas
- 1993: Rêveuse Jeunesse
- 1995: L'Insoumise, coautor amb Vincent Trintignant
- 1997: L'île bleue, coadaptació i dialegs amb Vincent Trintignant
- 1999: Victoire, ou la douleur des femmes
- 2003: Colette, une femme libre
Teatre
[modifica]Posada en escena
[modifica]- 2010: Ce soir j'ovule de Carlotta Clerici, Teatre des Mathurins
Obres escrites
[modifica]- Ton chapeau au vestiaire, (Fayard, 1997)
- Combien d'enfants (Stock, 2001)
- Le jeune home de la rue de França, novel·la (Fayard, 2002)
- Ma fille, Marie, Biografia de sa filla, Marie Trintignant, escrita després de la mort d'aquesta (Fayard, 2004)
- J'ai été jeune un jour Biografia (Fayard, 2006)
- Une étrange peine, recull de novel·les curtes (Fayard, 2007)
- Les silencieuses, novel·la (Fayard, 2009)
- La dormeuse, novel·la (Fayard, 2011)
- La voilette de ma mère, (Fayard, 2014)
Premis i nominacions
[modifica]- Nominacions
- 1967: Palma d'Or per Mon amour, mon amour
Referències
[modifica]- ↑ «biografia de Nadine Trintignant». The New York Times.
- ↑ «Nadine Trintignant, premis». The New York Times.
- ↑ Who's Who in França, edició 2013 pàg.|2139
- ↑ Christophe Nick, Els Trotskistes , Fayard, 2002, p. 523-524
- ↑ Mirande, Jean-Noël «Catherine Ribeiro, l'ermitana de Sedan». Le Gens, 2013.
- ↑ «Le va-tout de Sarkozy, les nouvelles frontières de Hollande» (en francès). Libération.fr.
- ↑ «filmografia de Nadine Trintignant». The New York Times.
Enllaços externs
[modifica]- Filmografia a Cine-directors